Sentencia Contencioso-Administrativo Nº 371/2017, Tribunal Superior de Justicia de Cataluña, Sala de lo Contencioso, Sección 2, Rec 483/2014 de 03 de Mayo de 2017

Encabezamiento

Tribunal Superior de Justícia de Catalunya

Sala Contenciosa Administrativa

Secció Segona

Recurs ordinari (Llei 1998) núm. 483/2014

Parts:HABITAT CONTINENTAL

c/ T.E.A.R. i DEPARTAMENT D'ECONOMIA I CONEIXEMENT

SENTÈNCIA Núm. 371

Magistrats:

Il lm. Sr. Jordi Palomer Bou

Il lm. Sra. Montserrat Figuera Lluch

Il lm. Sra. Virginia de Francisco Ramos

Barcelona, 3 de maig de 2017

La Secció Segona de la Sala Contenciosa Administrativa del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya s'ha constituït per resoldre el recurs ordinari (llei 1998) núm. 483/2014, el qual va ser interposat per HABITAT CONTINENTAL, S.L. representada per la procuradora Sra. ELENA SORIA DE VILLALONGA, i assistida de lletrat, contra TRIBUNAL ECONÓMICO ADMINISTRATIVO REGIONAL DE CATALUÑA (T.E.A.R.C.) i contra el DEPARTAMENT D'ECONOMIA I CONEIXEMENT, representats i defensats per l'AAVOCAT DE L'ESTAT i pel LLETRAT DE LA GENERALITAT, respectivament.

Aquesta Secció ha pronunciat la Sentència següent en nom de SM el Rei.

Hi ha actuat com a ponent l'il lm. magistrada Sra. Montserrat Figuera Lluch, qui expressa el parer de la Sala.

Antecedentes

Primer.-La representació de la part actora va interposar un recurs contenciós administratiu contra resolució de data 12-12-13, que desestima la reclamació Económico-Administrativa nº 25/00600/2010, interposat contra l'acord dictat pel concepte de liquidació provisional de l'Impost de Transmisions Patrimonials i Actes Jurídicis Documentats.

Segon.-Acordada la incoació d'aquestes actuacions, se'ls va donar el curs processal previst per la Llei d'aquesta jurisdicció. Les parts van despatxar els tràmits conferits de demanda i contestació, en el seu moment i per ordre, i d'acord amb els fets i fonaments de dret dels seus escrits, van sol licitar, respectivament i en els termes que hi consten, que s'anul lessin els actes objecte del recurs i que aquest es desestimés.

Tercer.-Finalment, es va declarar conclús el procediment i es va assenyalar dia i hora per a la votació i decisió, que van tenir lloc el dia 27 d'abril de 2017.

Quart.-En la substanciació d'aquest procediment s'han observat i complert les prescripcions legals,

Fundamentos

Primer.-La representació processal de la mercantil 'HABITAT CONTINENTAL' formula aquest recurs contenciós administratiu contra la resolució, de data 12 de desembre de 2013, del Tribunal Econòmic Administratiu Regional de Catalunya, dictada en la reclamació núm.25/00600/2010 que formulà contra l'acord dictat per l'Agència Tributària de Catalunya. Delegació Territorial e Lleida, pel concepte de liquidació provisional de l'impost sobre transmissions patrimonials i actes jurídics documentats -liquidació 00001634902005011-, per import de 14.839,19€; que desestima la reclamació i confirma l'acte administratiu impugnat.

Al lega l'actora en aquest recurs, succintament i substancialment, que ha prescrit el dret de l'Administració tributària per a efectuar la liquidació de referència.

Les administracions demandades s'oposen a la demanda i sol liciten la desestimació del recurs.

Segon.-Consta a les actuacions que en data 18 d'abril de 2005 la mercantil actora formalitzà escriptura de compravenda en relació a la finca situada a l'Avinguda Sant Ruf, núm. 9 de Lleida. Al lega l'actora en aquest recurs que el dret de l'administració a practicar la liquidació ha prescrit perquè quan en data 29 d'octubre de 2009 li notifica l'inici del procediment de comprovació ja ha transcorregut el termini de quatre anys previst a l' art. 66 de la Llei General Tributària des de la data en que finalitzà el termini per a la presentació de la corresponent autoliquidació de l'impost.

Tercer.- L' article 13 de la Llei 31/2002, de 13 de desembre de mesures fiscals i administratives, d'acord amb la redacció que li dona la Disposició Transitòria Tercera de la Llei 16/20008 estableix:

'Article 13

Bonificació de la quota per la transmissió d'habitatges a empreses immobiliàries

1. La transmissió de la totalitat o d'una part d'un o més habitatges i els seus annexos a una empresa a la qual siguin aplicables les normes d'adaptació del Pla general de comptabilitat del sector immobiliari pot gaudir d'una bonificació del 70% de la quota de l'impost en la modalitat de transmissió patrimonial onerosa, sempre que compleixi els requisits següents:

a) Que incorpori aquest habitatge al seu actiu circulant amb la finalitat de vendre'l.

b) Que la seva activitat principal sigui la construcció d'edificis, la promoció immobiliària o la compravenda de béns immobles per compte propi.

2. L'aplicació d'aquesta bonificació és provisional, per la qual cosa només cal que es faci constar en l'escriptura pública que l'adquisició de la finca s'efectua amb la finalitat de vendre-la a un particular per al seu ús com a habitatge. Per a l'elevació a definitiva, el subjecte passiu ha de justificar la venda posterior de la totalitat de l'habitatge i els seus annexos a una empresa que compleixi els mateixos requisits de l'apartat 1 o a una persona física per a cobrir les seves necessitats d'allotjament, en el termini de cinc anys a comptar de l'adquisició.

3. Si no es produeix la transmissió a què es refereix l'apartat 2 dins el període assenyalat o, si es produeix però no s'ha efectuat a favor dels adquirents concrets que s'hi assenyalen, el subjecte passiu ha de presentar, dins el termini reglamentari de presentació, comptat des de l'endemà de la data final del termini de cinc anys, o de la data de la venda posterior, respectivament, una autoliquidació complementària sense bonificació i amb deducció de la quota ingressada, amb aplicació dels interessos de demora corresponents.

4. Als efectes de l'aplicació de la bonificació, cal tenir en compte les regles especials següents:

a) Quan es transmetin habitatges que formin part d'una edificació sencera en règim de propietat vertical, la bonificació només és aplicable en relació amb la superfície que s'assigni com a habitatge en la divisió en propietat horitzontal posterior, i en resta exclosa la superfície dedicada a locals comercials.

b) La bonificació és aplicable a l'habitatge i al terreny en què es troba enclavat sempre que formin una mateixa finca registral i la venda posterior dins el termini dels cinc anys comprengui la totalitat d'aquesta.

c) En el cas d'adquisició de parts indivises, el dia inicial del termini de cinc anys a què fa referència l'apartat 2 és la data d'adquisició de la primera part indivisa.

d) Queden expressament excloses de l'aplicació d'aquesta bonificació:

- Les adjudicacions d'immobles en subhasta judicial.

- Les transmissions de valors que incorrin en els supòsits a què es refereix l' article 17.2 del Text refós de la Llei de l'impost, aprovat pel Reial decret legislatiu 1/1993, del 24 de setembre .

5. El Govern ha d'aprovar per reglament les disposicions necessàries per a executar i desenvolupar aquest precepte.'

La bonificació de referència obeeix a la finalitat de no gravar dues vegades la venda d'un habitatge de forma seguida, quan el comprador i revenedor sigui el mateix i es dediqui habitualment al negoci de compravenda d'habitatges.

Quart.-L'administració tributària comprova la venda posterior de la vivenda i practica la corresponent liquidació dins del termini de quatre anys previst per a la prescripció del dret de l'administració per liquidar previst a l' art. 66 de la Llei General Tributària a la finalització el termini de cinc anys per formalitzar la venda als efectes de la bonificació de referència, per la qual cosa, tal com indica la resolució objecte d'aquest recurs i defensa l'administració demandada, el dret de l'administració a liquidar l'impost, no ha prescrit en aquest cas. L'administració comprova el compliment del requisit relatiu a la venda de la vivenda en el termini legalment previst per tal que l'actora es pogués beneficiar de la bonificació de referència i per a fer-ho havia d'esperar que aquest transcorregués; iniciant-se el termini de prescripció per practicar la corresponent liquidació un cop superat el termini del que disposava la recurrent per procedir a la venda de la vivenda d'acord amb el previst per l' art. 13 de la Llei 31/2002, de 30 de desembre de mesures fiscals i administratives.

Cinquè.-La Sentència del Tribunal Suprem dictada en unificació de doctrina de data 24 d'octubre de 2006 que reproduïm en part en aquesta resolució, amb les adaptacions necessàries inherents a les particularitats del cas, indica amb claredat la manera de computar el termini de prescripció de l'administració tributària per practicar la liquidació en un supòsit assimilable a aquest, quan diu:

'(...)

SEGUNDO.- En el presente caso, el recurrente señala como sentencias de contraste -a la que contradice la impugnada- las dictadas por esta Sala y Sección, con fecha de 4 de junio de 1994, y por la Sala de lo Contencioso Administrativo del Tribunal Superior de Justicia de Cantabria, con fecha 15 de febrero de 1999 . Y es cierto que en dichas sentencias se abordaba la duda suscitada en relación con una compraventa que disfrutaba de una bonificación que dependía del cumplimiento de una determinada condición, cual era que se edificasen viviendas de protección oficial y se obtuviera la calificación definitiva dentro del plazo de tres años de la solicitud del beneficio. Se constató entonces que algunas sentencias de Tribunales Superiores de Justicia entendían que el plazo de prescripción del derecho de la Administración había de comenzar a contarse después de transcurridos los referidos tres años, pero no se aceptaba tal tesis y se rechazaba por aplicación de lo dispuesto en la legislación del Impuesto. Se decía que el artículo 3 del Reglamento de 29 de diciembre de 1981 , en su párrafo 2 precisaba que siempre que la ley concediese una exención o reducción cuya definitiva actividad (sic) dependiera del ulterior cumplimiento por el contribuyente de cualquier requisito por aquella exigido, la Oficina liquidadora haría figurar en la nota en que el beneficio fiscal se hiciera constar por el total importe de la liquidación que hubiere debido girarse de no mediar la exención o reducción concedida. Los Registradores de la Propiedad o Mercantiles debían hacer constar por nota marginal la afección de los bienes transmitidos al pago del expresado importe, para el caso de no cumplirse en los plazos señalados por la Ley que concedió los beneficios los requisitos en ella exigidos para definitiva efectividad de los mismos. Se concluía que era obligación del liquidador practicar la correspondiente liquidación y hacer constar la afección de los bienes al pago de tal liquidación que debió practicarse dentro del plazo de cinco años. La sentencia impugnada aplica, sin embargo, un criterio diferente, seguido ya en anteriores sentencias de la Sala, que atiende al siguiente razonamiento: '[...]de acuerdo con el artículo 48.I.B 16 del Texto Refundido del Impuesto de 1980 la exención provisional en él reconocida debía considerarse otorgada automáticamente por la mera consignación en el documento de la finalidad de construir viviendas de protección oficial. Por ello el sujeto pasivo en este caso presentó autoliquidación sin ingreso alguno, dado el automatismo de la exención provisional que, en definitiva, impidió a la Administración durante el plazo de tres años, tanto comprobar el cumplimiento de los requisitos legales de la exención de referencia, como exigir el pago de la deuda, en su caso, liquidada caucionalmente; en definitiva, durante ese plazo de tres años la Administración no podía ejercitar su derecho a liquidar la deuda tributaria. Es a partir de los tres años tras la presentación del documento o la posibilidad de ello por el sujeto pasivo y tras su transcurso, cuando la Administración tributaria pudo ejercitar tal derecho comprobando el cumplimiento de los requisitos legales de la exención y elevando, en su caso, a liquidación definitiva la provisional [...]'.

'TERCERO.- La parte recurrente sostiene que existe contradicción entre la sentencia impugnada y las mencionadas como de contraste, pues se da un situación idéntica de los litigantes, son sustancialmente iguales los hechos, fundamentos y pretensiones en uno y otros procesos. Y argumenta que es la sentencia objeto de su recurso la que incurre en infracción legal al negar la existencia de prescripción, y establecer que el dies a quo del cómputo del plazo es el día en que finalizó el plazo de tres años para la obtención de la calificación provisional. Con ello se vulneran los artículos 64 , 65 y 66 de la Ley General Tributaria de 1963 (LGT/1963 ) porque: 1º) se amplía el plazo de prescripción a ocho años; 2º) se sustituye el dies a quo que, según el artículo 65 LGT/1963 , es el día en que finaliza el plazo reglamentario para presentar la correspondiente liquidación; y 3º) se añade un supuesto de interrupción de la prescripción no contemplado en el artículo 66 LGT/1963 . CUARTO.- La actual doctrina de la Sala no coincide, sin embargo, con la tesis de la parte recurrente, sino que su jurisprudencia acoge precisamente la de la sentencia recurrida. En efecto, en las recientes sentencias de 8 de febrero de 2005 ( rec. cas. 6274/1997), de 7 de marzo de 2006 (rec. cas. para unificación de doctrina núm. 2762/2001 y de 16 de octubre de 2006 (rec. de casación para la unificación de doctrina núm. 3822/2001 ) tuvimos ocasión de señalar que el 'dies a quo' del plazo de prescripción de los cinco años, tratándose del Impuesto de Transmisiones Patrimoniales y Actos Jurídicos Documentados correspondiente a la compra de terrenos para la construcción de viviendas de protección oficial no es el de formalización de la escritura y devengo del impuesto, sino el siguiente al transcurso de los tres años legalmente establecidos para la aportación de la cédula de calificación de las viviendas sin verificarlo. En definitiva, la prescripción comienza, -en términos de la indicada sentencia- cuando caduca la exención por el transcurso del plazo de 3 años concedidos para la presentación de la Cédula y durante el que está impedida la Administración para actuar por imperativo legal. Se aceptaba la argumentación del Abogado del Estado, según la cual 'la prescripción comienza desde la fecha en que finaliza el plazo de pago voluntario (ex artículo 65.b de la LGT ), y, por tanto, para aquel contribuyente que ha obtenido una exención provisional que caduca y que queda sin efecto en una determinada fecha, el plazo de pago voluntario no termina el día en que se efectuó la transmisión inicialmente exenta, sino en la fecha de tres años posterior en que se incumplió el requisito de la exención, más el plazo reglamentario de pago[...] La prescripción implica, siempre, una dejación, inactividad o paralización voluntaria del interesado, situaciones que no pueden ser apreciadas cuando [...] la Administración acreedora no goza aún (durante los 3 años comentados) de un derecho exigible. En definitiva, como durante el plazo de los 3 años en que la exención operaba provisionalmente la Administración no podía por imperativo legal ejercitar su derecho liquidatorio, tal plazo no puede conceptuarse como un tiempo computable como de paralización a efectos de la sanción prescriptiva'(sic).

Sisè.-Per tot l'anterior és procedent desestimar la demanda formulada en aquest recurs. De conformitat amb el que preveu l' art. 139.1 LJCA , és procedent imposar a l'actora el pagament de les costes processals causades en aquest recurs.

Fallo

Primer.-Desestimar la demanda formulada en aquest recurs.

Segon.-Imposar a l'actora el pagament de les costes processals causades en aquest recurs.

Contra aquesta sentència es pot interposar un recurs de cassació davant d'aquesta Sala en el termini de trenta dies següents a la notificació.

Notifiqueu aquesta resolució a les parts en la forma que la llei estableix i adjunteu-ne un testimoniatge a les actuacions.

Així ho manem i ho signem.

PUBLICACIÓ

El magistrat ponent ha publicat la Sentència anterior en audiencia pública. En dono fe.