Sentencia Contencioso-Administrativo Nº 371/2019, Tribunal Superior de Justicia de Baleares, Sala de lo Contencioso, Sección 1, Rec 264/2017 de 05 de Septiembre de 2019

Encabezamiento

T.S.J.ILLES BALEARS SALA CON/AD

PALMA DE MALLORCA

SENTENCIA: 00371/2019

N.I.G:07040 33 3 2017 0000256

Procedimiento:PO PROCEDIMIENTO ORDINARIO 0000264 /2017 /

SobreSEGURIDAD SOCIAL

De D/ña. representante legal Isidora en representación de MILBAR 2012, SL

Abogado:LEONOR TERRASA GARCIAS

Procurador:MARIA DEL CARMEN MAQUEDA BARON

Contra D/ña.TESORERIA GENERAL DE LA SEGURIDAD SOCIAL DIRECCION PROVINCIAL

Abogado:LETRADO DE LA TESORERIA DE LA SEGURIDAD SOCIAL

SENTÈNCIAnúm. 371

Il·lès. Srs.

PRESIDENT:

Gabriel Fiol Gomila.

MAGISTRATS:

Pablo Delfont Maza.

Carmen Frigola Castillón.

Palma, a 5 de setembre de 2019

VISTES per la Sala Contenciosa Administrativa del Tribunal Superior de Justícia de les Illes Balears les actuacions número 264 de 2017, dimanants del recurs contenciós administratiu seguit entre parts, d'una, com a demandant, l'entitat Milbar 2012, SL., representada per la procuradora dels Tribunals Sra. Maqueda Barón i assistit per l'advocada Sra. Terrasa Garcias, i, d'altra, com a Administració demandada, la de la Tresoreria General de la Seguretat Social, representada i assistida per la seu lletrada.

L'objecte del recurs és la resolució dictada, el dia 12 de juny de 2017, pel director provincial de la Tresoreria General de la Seguretat Social, mitjançant la qual es va desestimar el recurs d'alçada interposat per la mercantil Milbar 2012 SL. contra anterior de la cap de la Unitat d'Impugnacions del dia 14 de febrer de 2017, confirmant liquidació en matèria de diferències de cotització per un import de 94.975,76 €.

La quantia es fixà en 94.975,76 €.

El procediment seguit ha estat el del tràmit previst a la Llei Jurisdiccional 29/1998.

L'Il·lm. Sr. Gabriel Fiol Gomila, President de la Sala, en qualitat de magistrat ponent, expressa el parer del Tribunal.

Antecedentes

1r.- Interposat el recurs en el termini prefixat en la Llei Jurisdiccional se li donà el tràmit processal adequat, ordenant-se reclamar l'expedient administratiu i anunciar la seva incoació.

2n.- Rebut l'expedient administratiu es va posar de manifest en Secretaria a la part recurrent perquè formalitzés la demanda. La referida demanda fou deduïda dins el termini legal al·legant-se en ella els fets i fonaments de dret que s'estimaren necessaris en ordre a les seves pretensions i interessant de la Sala que es dictés sentència estimatòria del recurs per ser contraris a l'ordenament jurídic els actes administratius impugnats.

3r.- Donat trasllat de l'escrit de demanda a la representació de l'Administració demandada perquè la contestés, així ho va fer en temps i forma, oposant-se a ella i suplicant que es dictés sentència confirmatòria dels actes administratius recorreguts. Tot això prèvia petició d'acumulació a altres procediments que després de la seva tramitació processal no es va admetre.

4r.- A través del corresponent Acte es rebé el plet a prova que devia versà sobre els punts de fet interessats per la part demandada. Proposta i admesa que fou en forma documental, es practicà amb el resultat que és de veure en les actuacions.

5è.- Per provisió es declarà conclosa la discussió escrita i el període probatori, ordenant-se portar les actuacions a la vista, amb citació de les parts per a sentència, acordant que aquestes formularan les conclusions per escrit; cosa que així varen fer, i s'assenyalà a continuació, per a la votació i decisió, el dia 18 de juny de 2019.

Fundamentos

PRIMER.- Hem assenyalat a l'encapçalament, que la revisió jurisdiccional ho era de la resolució dictada, el dia 12 de juny de 2017, pel director provincial de la Tresoreria General de la Seguretat Social, mitjançant la qual es va desestimar el recurs d'alçada interposat per la mercantil Milbar 2012 SL. contra anterior de la cap de la Unitat d'Impugnacions del dia 14 de febrer de 2017, confirmant acta de liquidació en matèria de diferències de cotització per un import de 94.975,76 €.

El període reclamat comprenia des del mes de novembre de 2012 fins el novembre de 2015, tot això, en relació a 52 treballadors de l'esmentada mercantil.

Elleif motivde la liquidació fou que no s'havia efectuat l'ingrés en la quantia que procedia amb unes bases de cotització inferiors a les reals, corresponents a jornades a temps parcial, quan en realitat, i segons la Inspecció, els treballadors feien feina a jornada complerta.

La demanda interessa la declaració de caducitat de les actuacions inspectores comprovadores que suposen, en paraules de la part actora, la nul·litat de l'acta de liquidació. A més, i com a segon argument, considera que la nul·litat de l'acta deriva de la mancança de presumpció de veracitat, legalitat o certesa i, tercer i últim, la nul·litat la predica de que la referida acta de liquidació no ha estat coordinada amb la d'infracció tal i com es preveu a l' article 34.4 del Reial decret legislatiu 8/2015 .

SEGON.- L'actuació inspectora es va iniciar el 14 de desembre de 2015; en concret, a dos (2) dels sis (6) llocs de treball, el bar Rastrillo i Rustic Café. L'acta de liquidació fou del dia 13 de setembre de 2016.

Assenyala la part actora, que des del dia 7 de març anterior no hi va haver cap actuació i, per tant, la interrupció va superar els cinc (5) mesos.

En relació a la caducitat hi ha que dir que és un mecanisme destinat a garantir que l'interès general se satisfaci en un termini determinat, de manera que s'evitin situacions d'inseguretat jurídica per als ciutadans, la valoració de la possible concurrència de la caducitat suposa una obligació, tant de l'Administració com dels Tribunals. Tal com hem anat dient, de forma reiterada, a anteriors:

'la caducidad tiene su fundamento en razones de seguridad jurídica, en evitar la incertidumbre que supone un procedimiento en marcha y la inactividad de la Administración'

La caducitat és un efecte jurídic que produeix el temps i és la Llei que li atribueix aquesta eficàcia.

Tradicionalment la caducitat, així ho hem afirmat, entre d'altres, a la sentència núm. 199 de 2013 que dictàrem el 6 de març, en el rotlle d'apel·lació 382 de 2012 era interpretada restrictivament.

Tal com diguérem a la sentència núm. 304 de 18 de juny de 2019 a les actuacions 243 de 2017:

'El artículo 8.2 del Real Decreto 928/1998 , al igual que el artículo 21.4 de la Ley 23/2015 y el artículo 17.2 del Reglamento de Organización y Funcionamiento de la Inspección de Trabajo y Seguridad Social, aprobado por el Real Decreto 138/2000, de 04/02, disponen que el plazo de caducidad de nueve meses computa, en lo que al caso puede importar, desde que se compareciera por el interesado aportando toda la documentación requerida por la Administración actuante'.

Aquí, en el cas que ens convoca en revisió jurisdiccional, és evident que la caducitat no s'ha produït. Consta detallat a l'expedient administratiu, folis 216, 217 i 218, un informe de la sotsinspectora d'Ocupació i Seguretat Social, on destaca les vicissituds hagudes en la mesura que hi havia un grup d'empreses sota la direcció de la mateixa persona, el Sr. Juan Enrique , intervingudes judicialment i amb locals d'activitats clausurats a un determinat període de temps. Grup d'empreses que suposava una gran complexitat pel que feia a la investigació i que, a més a més, eren investigades judicialment. Precisament, el dit informe, destaca, també, altres actuacions dutes a terme durant el període dels 5 mesos i del qual es queixava la recurrent. Es pot llegir:

'....las peticiones de afiliación y cotización a TGSS de fecha 26/04/16, a fin de comprobar las cotizaciones efectuadas por la empresa en relación a los trabajadores de alta en período, o la entrevista con uno de los trabajadores de la empresa, Celestina , el 29.07.16....'

TERCER.- La Jurisprudència ha manifestat, en pluralitat de sentències, que la presumpció de veracitat atribuïda a les actes d'Inspecció es troba en la imparcialitat i especialització que, en principi, ha de reconèixer-se a l'Inspector actuant. També estableix que la presumpció de certesa és perfectament compatible amb el dret fonamental a la presumpció d'innocència ( article 24.2 CE ), deixant oberta la possibilitat de practicar prova en contra. I, finalment, és també reiterada la jurisprudència del Tribunal Suprem que ha fixat el valor atribuïble a les Actes de la Inspecció, limitant la presumpció de certesa a només els fets que per la seva objectivitat són susceptibles de percepció directa per l'Inspector, o als immediatament deduïbles d'aquells o acreditats per mitjans de prova consignats en la pròpia acta com poden ser documents o declaracions incorporades a la mateixa.

Aquí, en el cas, la única prova interessada i com a documental, ha estat a instàncies de la demandada, la part actora a l'hora de formalitzar la demanda, ni tan sols va interessar la seva recepció.

També assumim el que diguérem en el 4t fonament de dret de la citada sentència 304 de 18 de juny de 2019 . Ho reiterem:

'Los hechos constatados por funcionarios de la Inspección de Trabajo y Seguridacl Social que se formalicen en Actas de infracción y liquidación, observando los requisitos legales, gozan de presunción de certeza - artículo 23 de la Ley 23/2015 y artículo 32.1 c) del Real Decreto 928/1998 -. Con el punto de partida pues de la presunción de certeza de los hechos recogidos en el Acta levantada el 14/12/2015, momento en el que la Inspección contactó con los trabajadores presentes en los centros de trabajo, a ello se suma que la Inspección también citó después a todos los trabajadores residentes en Mallorca. Por lo tanto, se trata en conjunto de una actividad suficientemente indicativa para extraer las conclusiones alcanzadas. Acreditado de ese modo que los trabajadores afectados realizaban constantemente una jornada de trabajo superior a la que figuraba en sus contratos y en las altas en el Régimen General de la Seguridad Social, no era preciso ya - ni es exigible pues - que la Administración profundice hasta determinar hora a hora cada una de las jornadas de los trabajadores afectados'.

Hem de destacar, tal com així ho al·lega la demandada, que ens trobem amb una situació en la qual hi ha forces evidències de la creació d'un vel per tal d'amagar la situació real. En definitiva, la part que genera una situació de confusió i foscor amb la finalitat d'incomplir amb les seves obligacions no pot resultar beneficiada per la situació de confusió que genera.

QUART.- La part actora, per últim, predica la nul·litat en relació al fet que l'acta de liquidació no ha estat coordinada amb la d'infracció tal i com es preveu a l' article 34.4 del Reial decret legislatiu 8/2015 .

Mereix rebuig també aquest plantejament donades les circumstàncies del cas que eren que hi havia un possible il·lícit penal i s'estaven investigant judicialment determinades actuacions dutes a terme per la mercantil actora, segons hi ha constància documentada, en el Jutjat d'Instrucció núm. 1 dels de Palma en diligències prèvies 2982/2015.

Eren d'aplicació, i així es varen aplicar, els articles 5 i 36 del Decret 928/2018, de 14 de maig , que especifiquen, com i de quina manera, s'ha d'actuar quan hi ha concurrència de sancions amb l'ordre judicial penal i el deute amb la Seguretat Social és constitutiu d'un presumpte delicte.

S'havia de suspendre el procediment sancionador per no el de liquidació. En conseqüència, desestimem el contenciós.

CINQUÉ.- Es fa imposició de costes processals a la part actora de conformitat amb l' article 139 de la Llei Jurisdiccional .

VIST els articles esmentats i d'altres disposicions de caràcter general

Fallo

PRIMER.-DESESTIMARel present recurs contenciós administratiu.

SEGON.- Es fa una expressa imposició de costes processals a la part actora.

Contra la present hi cap recurs de cassació per a davant el Tribunal Suprem en el termini de 30 dies comptador des del següent a la notificació de la sentència y conforme als requisits de forma contemplats als articles 86 i següents de la Llei jurisdiccional , segons la modificació operada per la reforma de la Llei orgànica 7/2015, de 21 de juliol i amb més l'acord de la Sala de Govern del Tribunal Suprem de 26 d'abril de 2016, publicat que fou en el BOE núm. 162 de 6 de juliol de 2016.

Si el recurs hagués de fundar-se exclusivament en infracció de normes emanades de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears, serà competent aquest Tribunal.

Així per aquesta nostra sentència ho pronunciem, manem i signem.

PUBLICACIÓ.- Llegida i publicada que ha estat l'anterior sentència pel President d'aquesta Sala Il·lm. Sr. Gabriel Fiol Gomila ponent a aquest tràmit d'Audiència Pública, dono fe. El Secretari, rubricat.