Sentencia Contencioso-Administrativo Nº 431/2018, Tribunal Superior de Justicia de Baleares, Sala de lo Contencioso, Sección 1, Rec 381/2017 de 12 de Septiembre de 2018

Encabezamiento

T.S.J.ILLES BALEARS SALA CON/AD PALMA DE MALLORCA

SENTENCIA: 00431/2018

APEL LACIÓ

Rotlle Sala núm. 381 de 2017 Actuacions Jutjat núm. 3 PA 315/2016

SENTÈNCIA núm. 431

Il lès. Srs.

PRESIDENT:

Gabriel Fiol Gomila.

MAGISTRATS:

Pablo Delfont Maza.

Carmen Frigola Castillón.

Palma, a 12 de setembre de 2018

------------------------- VISTES per la Sala Contenciosa Administrativa del Tribunal Superior de Justícia de les Illes Balears el Rotlle d'apel lació número 381 de 2017, dimanant de les actuacions número 315/2016 del Jutjat Contenciós Administratiu número 3 de Palma, tramitades pel procediment abreujat, seguit entre parts, d'una, com a apel lant, la Sra. Gloria representada per la procuradora Sra. Chamorro Palacios i assistida del lletrat Sr. Pérez Martínez i com a apel lada, l'Administració demandada, el Consell Insular de Mallorca, representada i dirigida pel seu lletrat.

L'objecte del recurs és la desestimació presumpta, per la ficció legal del silenci administratiu, del recurs d'alçada aixecat per la Sra. Gloria contra la resolució del dia 3 de febrer de 2016 dictada per la Conselleria de Modernització i Funció Pública del Consell Insular de Mallorca mitjançant la qual es va inadmetre a tràmit la sol licitud formulada per aquella el dia 19 d'octubre de 2015 interessant la consolidació del grau personal 24.

La quantia es fixà en indeterminada.

El procediment seguit ha estat el previst a la Llei Jurisdiccional 29/1998.

L'Il lm. Sr. Gabriel Fiol Gomila, en qualitat de Magistrat ponent expressà el parer de la Sala.

Antecedentes

1r.- El Jutjat número 3 de l'Ordre Contenciós Administratiu de Palma, el dia 10 de juliol de 2017, dictà la sentència núm. 2015 on va desestimar el contenciós sense imposició de costes processals en la mesura que el contenciós s'articulava en contra d'una desestimació presumpta.

2n.- Interposat el recurs d'apel lació per part de la representació de la part actora, en el termini prefixat en la Llei Jurisdiccional de 1998, se li donà el tràmit processal adequat, oposant-se al mateix la direcció lletrada de la part demandada.

3r.- Per provisió s'assenyalà, per a la votació i decisió, el dia 21 de juny de 2018.

Fundamentos

PRIMER.- S'accepten els raonaments jurídics que empra la sentència d'instància i la decisió a la qual arriba.

Hem assenyalat a l'encapçalament, que la revisió jurisdiccional ho era de la desestimació presumpta, per la ficció legal del silenci administratiu, del recurs d'alçada aixecat per la Sra. Gloria contra la resolució del dia 3 de febrer de 2016 dictada per la Conselleria de Modernització i Funció Pública del Consell Insular de Mallorca mitjançant la qual es va inadmetre a tràmit la sol licitud formulada per aquella el dia 19 d'octubre de 2015 interessant la consolidació del grau personal 24.

La part actora - apel lant entén, com a únic argument d'oposició, que hi ha una impossibilitat legal d'inadmetre a tràmit una instància. Impossibilitat que suposa la nul litat de ple dret contemplada a l' article 62.1.e) de la Llei 30/1992 i, ara, 47.1.c) de la Llei 39/2015. Fet que ens dóna, afirma, la vulneració dels principis pro actionei bona fides,incardinats als articles respectiu de les ambdues citades 3.1 i 3.1.e).

La sentència núm. 257 de 10 de juliol de 2017, dictada pel Jutjat Contenciós Administratiu núm. 3 dels de Palma, va desestimar la pretensió articulada entenent que l'actuació administrativa impugnada era conforme amb l'ordenament jurídic. De forma correcta va donar resposta al debat i, a més a més, com aobiter dicta, es va pronunciar sobre el fons de la controvèrsia.

Reproduïm nosaltres, ara, l'exposició fàctica exposada per aquella en el 1r dels seus fonaments de dret. Reproducció que obeeix al fet que no ha estat, en cap moment, qüestionada per les parts apel lant i apel lada. Veiem, doncs:

'Previa tramitación de la convocatoria (BOIB de 26 de abril de 2007) y celebración de las pruebas selectivas correspondientes, mediante Resolución de 10 de marzo de 2009 se nombró a la Sra. Gloria funcionaria de carrera de Administración especial, especialidad Ingeniero Industrial, del Consell Insular de Mallorca. En la misma resolución se la adscribió, de modo provisional, al puesto de Jefe de Sección del Departamento de Hacienda e Innovación, Dirección Insular de Servicios Generales, Servicio de Inspección Técnica de Vehículos, Sección Técnica, con nivel 24 y código 0000314.

La interesada tomó posesión de dicho puesto el 1 de abril de 2009, cesando, en esa misma fecha y en ese mismo puesto, como funcionaria interina, que había sido nombrada el 8 de marzo de 2004.

En fecha 14 de marzo de 2012, tenía reconocido el grado 21, según certificación que obra al folio 49 del expediente administrativo.

Durante los años 2012 y 2013, la Sra. Gloria formuló solicitudes relativas a las características del puesto de trabajo y su situación personal, que fueron desestimadas por el Consell Insular, sin que las mismas fueran impugnadas.

El 22 de abril de 2014 tomó posesión del puesto NUM000, de Jefe de Servicio de Asistencia Técnica en Obras, del Departamento de Cooperación Local, Dirección Insular de Cooperación Local y Apoyo Municipal, Servicio de Asistencia Técnica a los Municipios, con nivel 28, al que había optado en comisión de servicios/encomienda de funciones.

El 27 de marzo de 2015, la recurrente presentó escrito mediante el que solicitó la consolidación del grado personal 24. Previo informe del Servicio Técnico de Recursos Humanos, se denegó lo solicitado, por medio de Resolución de 16 de junio de 2015 de la Consellera ejecutiva de Hacienda y Función Pública. Contra la misma no se interpuso recurso alguno.

El 19 de octubre de 2015, la Sra. Gloria presentó escrito en el que solicitó la consolidación del grado personal 24, en base a la Disposición Adicional 10ª del EBEP; el siguiente 3 de noviembre presentó otro escrito, aduciendo normativa en su favor y aportando documentación. Previo informe del Servicio Técnico de Recursos Humanos, se inadmitió a trámite la solicitud, por medio de Resolución de 3 de febrero de 2016 de la Consellera ejecutiva del Departamento de Modernización y Función Pública'.

La referida resolució de 3 de febrer de 2016, la primigènia d'inadmissió, que va desembocar en la posterior desestimació presumpta del recurs d'alçada aixecat contra ella, va posar l'accent en què la sol licitud es formulava amb idèntiques pretensions a les ja resoltes el mes de juny anterior - resolució notificada que havia estat en deguda forma -. L'Administració s'emparà en que ni fent us del contingut de l' article 110.2 de la Llei 30/1992 era possible entendre que l'escrit de sol licitud fos un recurs extraordinari de revisió, únic possible davant una resolució o acte administratiu que havia guanyat fermesa, doncs no concorria cap de les circumstàncies establertes a l'article 118.1 de la Llei esmentada.

SEGON.- La narració fàctica exposada acredita, efectivament, que hi va haver, pocs mesos abans, altra petició idèntica que fou expressament denegada o desestimada i sense que contra ella s'aixequés cap tipus de recurs. Va guanyar fermesa.

Dit l'anterior cal assenyalar que de la declaració d'inadmissibilitat, operada correctament per l'Administració demandada en primera instància administrativa, no s'observa la pretesa nul litat de ple dret emparada amb l' article 62.1.e) de la Llei 30/1992 i denunciada per la part apel lant, ja que no s'ha prescindit, tal com en ell es disposa, 'total i absolutament del procediment legalment establert'.

No s'ha prescindit en la mesura que, com amb encert assenyala la sentència apel lada en el 1r punt del 3r. fonament de dret, amb cita de les sentències núm. 925 d'11 d'octubre de 2000 dictada per la Secció 8ena de la Sala Contenciosa del Tribunal Superior de Justícia de Madrid i 358 de 19 de març de 2001, dictada aquesta, per la Secció 5ena de la Sala Contenciosa del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, si més no, en determinats procediments,verbi gratia, l'expropiatori, el de revisió d'ofici o el de la responsabilitat patrimonial de l'Administració, es contempla una tràmit d'inadmissió de la sol licitud, a altres procediments administratius, en canvi, i encara que expressament no regulat, res impedeix que aquest anàlisi previ s'efectuï si hi ha raons per fer-ho. En definitiva, si no es donen els supòsits contemplats a l' article 118 de la Llei 30/1992 i no s'utilitza correctament aquesta via procedimental no es pot reobrir una via administrativa ja acabada per acte definitiu i ferm.

La possibilitat, llavors d'emprar l' article 71.3 de la Llei 30/1992, ara el 68.3 de la Llei 39/2015, tal qual, o com així ho afirma i interessa la part actora, està en mans de l'Administració com es desprèn de l'afirmació, sempre, abans i ara, 'podrà' en referència a la modificació o millora voluntària de la sol licitud. En qualsevol cas, aquí el rellevant, i la resposta que pertoca, és la de si era possible millorar la sol licitud i, és clar, no era possible, ja que, davant una sol licitud idèntica, tal com fins i tot assumeix la part actora, cap norma obstaculitzava a l'Administració per a la declaració d'inadmissió vista la reiteració i la fermesa de l'anterior resolució mai no recorreguda.

Com tampoc, ni molt menys, acceptem la possible vulneració dels principis pro actionei bona fidesque res a veure tenen amb la present controvèrsia en la forma i manera en què es resol. Aquí, i ara, l'actuació de l'administrada no venia emparada amb el principi de confiança legítima.

La producció d'un nou acte administratiu amb un resultat de desestimació que no d'inadmissió com es produí inicialment aniria en contra del principi de seguretat jurídica insert en el caràcter preclusiu del termini concedit per recórrer, el qual estava caducat. Això, jurídicament, no és possible.

Per últim, i com a colofó, malgrat podria haver estat el primer raonament del Tribunal, calgui dir que no hi cap tipus d'argument fàctic o jurídic plantejat contra la sentència apel lada. L'argument emprat ja no tan sols és el mateix a les dues instàncies jurisdiccionals, sinó que, a més, res se'ns diu en contra de la sentència, la qual cosa suposa, sense més comentaris, la desestimació del recurs d'apel lació.

TERCER.- No es fa expressa imposició de costes processals de la present alçada jurisdiccional en la mesura que ens trobem en presència de la revisió d'una desestimació presumpta. Tot això de conformitat amb l'article 139 de la Llei reguladora.

VISTels articles esmentats i d'altres disposicions de caràcter general

Fallo

PRIMER.- DESESTIMARel present recurs d'apel lació contra la sentència número 2015 de 10 de juliol de 2017 dictada pel Jutjat Contenciós Administratiu número 3 de Palma en el si de les seves actuacions 315/2016 tramitades pel procediment abreujat, la qual CONFIRMEM.

SEGON.- No es fa imposició de costes processals.

Contra la present, i conforme a la modificació operada per la Llei Orgànica 7/2015, de 21 de juliol, en quant afecta a la Secció 3era del Capítol III del Títol IV integrada pels articles 86 a 93 de la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la Jurisdicció Contenciosa Administrativa, hi cap recurs de cassació per a davant el Tribunal Suprem en el termini de 30 dies comptador des del següent a la notificació de la sentència amb la forma prevista als citats articles i amb més prenent-se en compte l'acord de la Sala de Govern del Tribunal Suprem de 26 d'abril de 2016, publicat que fou en el BOE núm. 162 de 6 de juliol de 2016.

Si el recurs hagués de fundar-se exclusivament en infracció de normes emanades de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears, serà competent aquest Tribunal.

Així per aquesta nostra sentència ho pronunciem, manem i signem.

PUBLICACIÓ.- Llegida i publicada que ha estat l'anterior sentència pel Magistrat d'aquesta Sala Il lm. Sr. Gabriel Fiol Gomila ponent a aquest tràmit d'Audiència Pública, dono fe. El Secretari, rubricat.