Sentencia Contencioso-Administrativo Nº 446/2019, Tribunal Superior de Justicia de Baleares, Sala de lo Contencioso, Sección 1, Rec 177/2017 de 02 de Octubre de 2019

Encabezamiento

T.S.J.ILLES BALEARS SALA CON/AD

PALMA DE MALLORCA

SENTENCIA: 00446/2019

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA ILLES BALEARS

SALA CONTENCIOSA ADMINISTRATIVA

N.I.G:07040 45 3 2017 0000224

Procedimiento:PO PROCEDIMIENTO ORDINARIO 0000177 /2017 PO PROCEDIMIENTO ORDINARIO 0000023 /2017

SobreCONTRATOS ADMINISTRATIVOS

De D/ña. IMAGINA CONTENIDOS AUDIOVISUALES SLU

Abogado:JOSÉ PAGES REJSEK

Procurador:JUAN FRANCISCO CERDA BESTARD

Contra D/ña.MINISTERIO FISCAL, CONSEJERIA DE HACIENDA

Abogado:, LETRADO DE LA COMUNIDAD

Procurador: ,

SENTÈNCIA núm. 446

Il·lès. Srs.

PRESIDENT:

Gabriel Fiol Gomila.

MAGISTRATS:

Pablo Delfont Maza.

Carmen Frigola Castillón.

Palma, a 2 d'octubre de 2019

VISTES per la Sala Contenciosa Administrativa del Tribunal Superior de Justícia de les Illes Balears les actuacions número 177 de 2017, dimanants del recurs contenciós administratiu seguit entre parts, d'una, com a demandant, la companyia Imagina Contenidos Audiovisuales S.L.U., representada pel procurador dels Tribunals Sr. Cerdà Bestard i assistit per l'advocat Sr. Josep Pages, i, d'altra, com a Administració demandada, la de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears, representada i assistida pel seu advocat.

L'objecte del recurs és la desestimació presumpta, per la ficció legal del silenci administratiu, per part de la Conselleria d'Hisenda i Administracions Públiques de les Illes Balears, de la reclamació articulada el dia 26 de maig de 2016 per la companyia Imagina Contenidos Audiovisuales S.L.U., de que li fossin abonats 91.171,95 € pel concepte 'interessos de demora' guanyats en raó de les factures percebudes a través del mecanisme d'abonament a proveïdors per la prestació de serveis realitzats a la televisió de les Illes Balears.

La quantia es fixà en 91.171,95 € .

El procediment seguit ha estat el del tràmit previst a la Llei Jurisdiccional 29/1998.

L'Il·lm. Sr. Gabriel Fiol Gomila, President de la Sala, en qualitat de magistrat ponent, expressa el parer del Tribunal.

Antecedentes

1r.- Interposat el recurs en el termini prefixat en la Llei Jurisdiccional se li donà el tràmit processal adequat, ordenant-se reclamar l'expedient administratiu i anunciar la seva incoació.

2n.- Rebut l'expedient administratiu es va posar de manifest en Secretaria a la part recurrent perquè formalitzés la demanda. La referida demanda fou deduïda dins el termini legal al·legant-se en ella els fets i fonaments de dret que s'estimaren necessaris en ordre a les seves pretensions i interessant de la Sala que es dictés sentència estimatòria del recurs per ser contraris a l'ordenament jurídic els actes administratius impugnats.

3r.- Donat trasllat de l'escrit de demanda a la representació de l'Administració demandada perquè la contestés, així ho va fer en temps i forma, oposant-se a ella i suplicant que es dictés sentència confirmatòria dels actes administratius recorreguts.

4r.- Per provisió es declarà conclosa la discussió escrita, ordenant-se portar les actuacions a la vista, amb citació de les parts per a sentència, acordant que aquestes formularan les conclusions per escrit; cosa que així varen fer, i s'assenyalà a continuació, per a la votació i decisió, el dia 26 d'octubre de 2018. Datació deixada sense efecte per una possible falta de competència i sobre la qual es va donar trasllat a les parts i al Ministeri Fiscal. Les parts varen evacuar les al·legacions pertinents. Després, el Tribunal, va acordar deixar sense efecte l'anterior provisió de suspensió i que quedessin les actuacions per tan d'assenyalar nova data per a votació i decisió, la qual cosa es va acordar pel dia 11 de juny de 2019.

Fundamentos

PRIMER.- Hem assenyalat a l'encapçalament, que la revisió jurisdiccional ho era de la desestimació presumpta, per la ficció legal del silenci administratiu, per part de la Conselleria d'Hisenda i Administracions Públiques de les Illes Balears, de la reclamació articulada el dia 26 de maig de 2016 per la companyia Imagina Contenidos Audiovisuales S.L.U., de que li fossin abonats 91.171,95 € pel concepte 'interessos de demora' guanyats en raó de les factures percebudes a través del mecanisme d'abonament a proveïdors per la prestació de serveis realitzats a la televisió de les Illes Balears.

Calgui dir en primer lloc i abans d'analitzar el fons de la controvèrsia que el Jutjat núm. 1 dels de Palma, de l'ordre contenciós administratiu, va tramitar inicialment les actuacions. Després de les al·legacions de les parts, va dictar interlocutòria, la núm. 120 de 2017, mitjançant la qual va declinar el coneixement de les actuacions donat que entenia que la competència era de la Sala. Remeses les actuacions nosaltres vàrem ratificar la competència per interlocutòria del 23 de juny de 2017 en la qual diguérem.

'De conformidad con el artículo 7.2 de la Ley 29/1998, de 13 de julio, reguladora de la Jurisdicción Contencioso Administrativa la competencia de los Juzgados y Tribunales de este orden jurisdiccional no es prorrogable. En atención a tal principio, y de acuerdo con la relación de competencias que corresponden a las Salas de los Tribunales Superiores de Justicia de acuerdo con el art. 10 de la LJCA, este Tribunal asume la competencia del asunto remitido por los Juzgados advertido que el acto administrativo impugnado no se incardina en ninguno de los supuestos del art. 8.3 de la LRJCA, y conforme al art. 10.1.m de la misma ley, la competencia recae en esta Sala'

El tràmit va continuar de forma reglada fins l'assenyalament per a votació i decisió que ho fou per al dia 26 d'octubre de 2018. Datació deixada sense efecte per altra provisió que plantejava una possible falta de competència del Tribunal, degut a la insistència sobre la referida qüestió per part de la defensa de l'Administració demandada, i sobre la qual es va donar trasllat a les parts i al Ministeri Fiscal. Les parts varen evacuar les al·legacions pertinents i el Tribunal va acordar deixar sense efecte la provisió de suspensió i que quedessin les actuacions per tan d'assenyalar nova data per a votació i decisió, la qual cosa es va acordar, definitivament, pel dia 11 de juny de 2019.

Temàtica, la de la competència, sobre la qual no cal que ens reiterem, màxim si com és el cas - la qual cosa no desconeixen les parts litigants - nosaltres ja ens hi hem anat pronunciat a altres actuacions amb una problemàtica força similar.

SEGON.- Hem avançat que el concepte reclamat ho era per 'interessos de demora' guanyats en raó de les factures percebudes a través del mecanisme d'abonament a proveïdors per la prestació de serveis realitzats a la televisió de les Illes Balears. Acord núm. 6/2012, de 6 de març, del Consell de Política Fiscal i Financera.

És rellevant destacar que ens trobem en presència d'una desestimació presumpta, per la ficció legal del silenci administratiu, per part de la Conselleria d'Hisenda i Administracions Públiques de les Illes Balears, de la reclamació articulada el dia 26 de maig de 2016 la companyia Imagina Contenidos Audiovisuales S.L.U.. Rellevància que determina que poc recorregut tingui i així ho afirmem, la causa al·legada per la demandada de falta de legitimació passiva, amb l'afirmació que la reclamació havia d'haver-se dirigit a l'Ens Públic de Radio Televisió de les Illes Balears que no a la Conselleria d'Hisenda. La causa d'inadmissibilitat o, en el seu cas, el de la desestimació, podia, i havia d'haver-se efectuat com era preceptiu i obligat de forma expressa.

No s'oblidi que en relació amb el silenci administratiu, ja s'origini en procediments iniciats a sol·licitud de l'interessat o en procediments iniciats d'ofici, es fa necessari recordar el que es disposa a l' article 21.1 de la Llei 39/2015, d'1 d'octubre, que estableix que 'l'Administració està obligada a dictar resolució expressa i a notificar-la en tots els procediments qualsevol que sigui la seva forma d'iniciació' excepte els supòsits de terminació del procediment per pacte o conveni, així com els procediments relatius a l'exercici de drets sotmesos únicament en haver de declaració responsable o comunicació a l'Administració. El termini màxim en el qual ha de notificar-se la resolució serà el fixat per la norma reguladora del procediment de què es tracti i mai podrà ser superior a sis mesos, tret que una norma amb rang de Llei estableixi un major o així ho prevegi el Dret de la Unió Europea. Quan no es fixi el termini màxim per notificar la resolució aquest serà de tres mesos - article 21.2 de l'esmentada Llei -.

Dit això, cal respondre, en ordre a la possible falta de legitimació passiva, que la Intervenció General s'integra dins el que és la Conselleria d'Hisenda i Administracions Públiques del Govern de les Illes Balears; té, com a finalitats, el control financer de tots els ens que conformen el sector públic de la Comunitat Autònoma.

Ja hem citat, al principi d'aquest fonament, l'Acord núm. 6/2012, de 6 de març, del Consell de Política Fiscal i Financera. Acord que fixava una mecanisme extraordinari de financiació en raó de les factures percebudes a través del mecanisme d'abonament a proveïdors. És, no altre organisme, la Intervenció General, qui decideix la inclusió del crèdit i qui aprova i concerta un pla pel deute en front del Govern de l'Estat. El Govern Balear s'hi va adherir el 30 de març de 2012.

Doncs bé, a més a més i del fet que s'estigui formalment adscrit a la Conselleria d'Hisenda i Administracions Públiques de les Illes Balears (en aplicació de la previsió continguda a l' article 6è. 2 de la Llei 15/2010, de 22 de desembre), no pot oblidar-se el principi general recollit a l' article 2n de la Llei 3/2003, de 23 de març, de Règim Jurídic de l'Administració de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears, el qual preveu que 'aquesta Administració actua amb personalitat jurídica única per al compliment de les seves finalitats'. Per tant, la reclamació plantejada per l'empresa actora el dia 26 de maig de 2016 a la Comunitat Autònoma de les Illes Balears era admissible. En conseqüència, es desestima l'al·legació de falta de legitimació passiva efectuada per l'Administració demandada.

TERCER.- En relació al fons és evident que la part, avui actora, es va acollir, de forma voluntària al mecanisme d'abonament a proveïdors contemplat a l'Acord núm. 6/2012, de 6 de març, del Consell de Política Fiscal i Financera. Tot ho era per la prestació de serveis que havia realitzat l'empresa actora a la televisió de les Illes Balears.

Reclamació que ho era de dues factures, la número 2010100021, d'1 de març de 2010 per un import de 301.600 €, amb venciment a 1 de setembre següent i altra, la número 2010100014, datada al dia 1 de febrer de 2011, per un import de 330.400 €, amb venciment al dia 1 de març de 2011.

Ambdues factures, amb utilització del dit mecanisme extraordinari, foren abonades el 27 de juny de 2012.

Dons bé, segons es preveu a l'article 8 de l'Ordre del vicepresident econòmic de Promoció Empresarial i Ocupació del dia 12 d'abril de 2012, mitjançant la qual es varen dictar instruccions per tal de garantir els drets dels proveïdors de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears, l'abonament del deute principal suposa la finalització del procés judicial, per satisfacció extraprocessal i no hi cap la intimació de qualsevulla despesa accessòria de les factures abonades. Així, l'article 3 de l'esmentada, de forma clara, preveu, 'sense inclusió d'interessos, costes judicials o qualsevulla despesa accessòria'.

Per altra banda, cal prendre en compte, també, l'annex V de la resolució de l'interventor general de 26 d'abril de 2012 i que establia el model d'acceptació voluntària:

'2. La conformitat amb el que disposa l'apartat 9 de l'Acord 6/2012, de 6 de març, del Consell de Política Fiscal i Financera, pel qual es fixen les línies generals d'un mecanisme extraordinari de finançament per al pagament als proveïdors de les comunitats autònomes, que preveu que l'abonament de les obligacions pendents de pagament mitjançant el mecanisme extraordinari de finançament comporta l'extinció del deute contret per la Comunitat Autònoma pel principal, els interessos, les costes judicials i qualssevol altres despeses accessòries, i determina la terminació del procés judicial, si se n'ha iniciat cap, per satisfacció extraprocessal, de conformitat amb el que assenyala l' article 22.1 de la Llei 1/2001, de 7 de gener, d'enjudiciament civil'.

La Sala, a la sentència núm. 535 de 22 de setembre de 2015, en relació a controvèrsia similar, i en concret sobre aquest punt, va assenyalar:

'Por lo que se refiere a las cantidades abonadas por la Administración a través del mecanismo extraordinario de financiación para el pago de proveedores de la Comunidad Autónoma, deben recordarse los apartados cuarto y noveno del Acuerdo 6/2012, de 6 de marzo, del Consejo de Política Fiscal y Financiera (BOE número 90, de 14 de abril de 2012), a la que se adhirió la Comunidad Autónoma de las Islas Baleares en su Acuerdo del Consejo de Gobierno de 30 de marzo de 2012 (BOIB número 53, de 14 de abril de 2012), junto a la Orden del Vicepresidente Económico de Promoción Empresarial y Ocupación, de 12 de abril de 2012. También puede mencionarse con carácter supletorio que la misma idea está recogida en el Real Decreto-Ley 4/2012, de 24 de febrero, en cuyo artículo 9º.2 se señala que 'el abono a favor del contratista conlleva la extinción de la deuda contraída por la entidad local con el contratista por el principal, los intereses, costas judiciales y cualesquiera otros gastos accesorios'. También en el artículo 6º del Real Decreto-Ley 8/2013, de 28 de junio, se mantiene el mismo criterio.

Por lo tanto, no procede reconocer las pretensiones de la parte actora respecto al abono de intereses de demora correspondientes a las facturas 350/11, 602/11, 603/11, 604/11, 605/11, 675/11, 679/11, 680/11, 681/11, 682/11, 746/11, 750/11, 751/11, 752/11 y 753/11, al haberse acogido voluntariamente al sistema extraordinario del pago a proveedores, lo que tuvo como efecto que la entidad recurrente renunció al cobro de los conceptos que ahora reclama y que hacen inviable su petición en esos apartados'.

Pel que fa a l'adhesió, nosaltres també, a l'anterior sentència núm. 743 de 12 de novembre de 2013, rotlle d'apel·lació 163 de 2013, diguérem:

'....ha de tenerse presente que, conforme a lo dispuesto en el Acuerdo mencionado, en el artículo 8 de la Orden del Vicepresidente Económico de la CAIB y en la resolución del Interventor General, de 26 de abril de 2012, publicada en el BOIB el 1 de mayo siguiente, tal adhesión suponía que Cardiva Fariñas, Sociedad Limitada, aceptaba que el presente contencioso, promovido el 9 de diciembre de 2012, terminase por satisfacción extraprocesal - artículo 22.1 de la Ley 1/2000-.

En efecto, Cardiva Fariñas, Sociedad Limitada, aceptaba que el presente contencioso, promovido el 9 de diciembre de 2012, terminase por satisfacción extraprocesal debido a que esa adhesión comportaba la extinción de la deuda por todos los conceptos, esto es, por principal, por intereses, por costas judiciales y por cualquier otro gasto accesorio.

Puestas así las cosas, es decir, no cuestionado que la ahora apelada se adhirió libremente al mecanismo antes señalado, ha de tenerse en cuenta que, pese a no haber solicitado la terminación del proceso por reconocimiento extraprocesal de la pretensión de la demanda, esto es, pese a que por la falta de esa solicitud de que el proceso terminase en primera instancia mediante Auto, es indudable que, adherida la ahora apelada al mecanismo regido por el conjunto normativo antes expresado, al fin, acaso cabría entender que el proceso había perdido su objeto y que ya no cabía, pues, que la sentencia estimase las pretensiones de la demanda y que, con ello, declarase un derecho que la ahora apelada ha de entenderse que ya había visto cumplimentado por completo mediante la libre adhesión al mecanismo anteriormente señalado'.

La part actora addueix que la sentència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea, dictada el dia 16 de febrer de 2017, resolent la qüestió prejudicial sol·licitada sobre la interpretació de la Directiva 2011/7/UE del Parlament Europeu i del Consejo, de 16 de febrer de 2011, mitjançant la qual s'establien mesures de lluita contra la morositat en les operacions comercials, estableix que res s'oposa a que el creditor renunciï lliurament al dret a exigir les interessos de demora. Ara bé, això implica, no obstant, i en les pròpies paraules de la defensa de la part actora, que la renuncia voluntària ha de ser un acte lliure, no un abús de la llibertat contractual del creditor imputable al deutor.

Acceptant, com a principi, aquesta afirmació, i que surt del contingut dels raonaments 30 a 36 de la referida sentència, però que no ens porta a la tesi adduïda per la citada part.

'30 En otras palabras, el objetivo del artículo 7, apartados 2 y 3, de la Directiva 2011/7 es evitar que la renuncia por parte del acreedor a los intereses de demora o a la compensación por los costes de cobro se produzca desde la conclusión del contrato, es decir, en el momento en que se ejerce la libertad contractual del acreedor y, por tanto, en que es posible que el deudor abuse de dicha libertad en perjuicio del acreedor.

31 En cambio, cuando, como en el litigio principal, se cumplen los requisitos establecidos en la Directiva 2011/7 y los intereses de demora y la compensación por los costes de cobro son exigibles, el acreedor, habida cuenta de su libertad contractual, debe seguir teniendo libertad para renunciar a los importes adeudados en concepto de dichos intereses y de la compensación, concretamente como contrapartida del pago inmediato del principal.

32 Además, el considerando 16 de la Directiva, que precisa que ésta no debe obligar a un acreedor a exigir intereses de demora, confirma esta afirmación.

33 En consecuencia, como en esencia pone de manifiesto la Abogado General en el punto 62 de sus conclusiones, de la Directiva 2011/7 no se deduce que ésta se oponga a que el acreedor renuncie libremente al derecho a exigir los intereses de demora y la compensación por los costes de cobro.

34 Dicho esto, tal renuncia estará sometida al requisito de que se haya consentido de manera efectivamente libre, de modo que no debe constituir a su vez un abuso de la libertad contractual del acreedor imputable al deudor.

35 En un caso como el del litigio principal, para apreciar si la renuncia ha sido libremente consentida, es necesario asegurarse de que el acreedor haya podido realmente disponer de todos los recursos efectivos para exigir, si lo hubiese deseado, el pago de la deuda íntegra, incluidos los intereses de demora y la compensación por los costes de cobro, extremo que incumbe comprobar al juzgado remitente.

36 Habida cuenta de todas las consideraciones anteriores, procede responder a las cuestiones prejudiciales primera y segunda que la Directiva 2011/7, y en particular su artículo 7, apartados 2 y 3, debe interpretarse en el sentido de que no se opone a una norma nacional, como la controvertida en el litigio principal, que permite al acreedor renunciar a exigir los intereses de demora y la compensación por los costes de cobro como contrapartida al pago inmediato del principal de créditos devengados, siempre que esta renuncia sea libremente consentida, lo que incumbe comprobar al juez nacional'.

En el cas sotmès a revisió jurisdiccional, la companyia Imagina Contenidos Audiovisuales S.L.U. es va acollir voluntàriament al mecanisme d'abonament a proveïdors, el qual coneixia i va acceptar - el contrari no s'ha intentat provat, ni tan sols amb la petició d'obertura del tràmit processal de prova -. Acceptació que suposava la renúncia a la percepció dels interessos que els crèdits poguessin generar. Era molt lliure d'esperar a percebre l'import de les dues factures, fora del reiterat mecanismes extraordinari, i sol·licitar, com a compensació, els interessos de demora previstos legalment.

En conseqüència, desestimem el recurs contenciós administratiu, prèvia desestimació de les causes d'inadmissibilitat plantejades.

QUART.- Es fa imposició de costes processals a la part actora de conformitat amb l' article 139 de la Llei Jurisdiccional amb el límit dels 2.000 € per tots els conceptes.

VIST els articles esmentats i d'altres disposicions de caràcter general

Fallo

PRIMER.- DESESTIMARles causes d'inadmissibilitat plantejades per la part demandada.

SEGON.- DESESTIMARel recurs contenciós administratiu.

TERCER.- Es fa una expressa imposició de costes processals a la part actora amb el límit dels 2.000 € per tots els conceptes.

Contra la present hi cap recurs de cassació per a davant el Tribunal Suprem en el termini de 30 dies comptador des del següent a la notificació de la sentència y conforme als requisits de forma contemplats als articles 86 i següents de la Llei jurisdiccional, segons la modificació operada per la reforma de la Llei orgànica 7/2015, de 21 de juliol i amb més l'acord de la Sala de Govern del Tribunal Suprem de 26 d'abril de 2016, publicat que fou en el BOE núm. 162 de 6 de juliol de 2016.

Si el recurs hagués de fundar-se exclusivament en infracció de normes emanades de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears, serà competent aquest Tribunal.

Així per aquesta nostra sentència ho pronunciem, manem i signem.

PUBLICACIÓ.- Llegida i publicada que ha estat l'anterior sentència pel President d'aquesta Sala Il·lm. Sr. Gabriel Fiol Gomila ponent a aquest tràmit d'Audiència Pública, dono fe. El Secretari, rubricat.