Sentencia Contencioso-Administrativo Nº 511/2019, Tribunal Superior de Justicia de Baleares, Sala de lo Contencioso, Sección 1, Rec 14/2018 de 22 de Noviembre de 2019

Encabezamiento

T.S.J.ILLES BALEARS SALA CON/AD

PALMA DE MALLORCA

SENTENCIA: 00511/2019

Actuacions Jutjat núm. 2 PA 386/2016

N.I.G:07040 45 3 2016 0001752

Procedimiento:AP RECURSO DE APELACION 0000014 /2018

SobrePROCESO CONTENCIOSO-ADMINISTRATIVO

De D/ña. Ovidio .

Abogado:MARÍA DEL CARMEN SERRA BADÍA

Procurador:MARIA MAGDALENA DARDER BALLE

Contra D/ña.DELEGACION DEL GOBIERNO

Abogado:ABOGADO DEL ESTADO

Procurador:

SENTÈNCIA núm. 511

Il·lès. Srs.

PRESIDENT:

Gabriel Fiol Gomila.

MAGISTRATS:

Pablo Delfont Maza.

Carmen Frigola Castillón.

Palma, a 22 de novembre de 2019

VISTES per la Sala Contenciosa Administrativa del Tribunal Superior de Justícia de les Illes Balears el Rotlle d'apel·lació número 14 de 2018, dimanant de les actuacions número 386/2016 del Jutjat Contenciós Administratiu número 2 de Palma, tramitades pel procediment abreujat, seguit entre parts, d'una, com a apel·lant, el Sr. Ovidio, de nacionalitat marroquina, representat per la procuradora Sra. Darder Balle i assistit de la lletrada Sra. Serra Badia, i, com a apel·lada, l'Administració General de l'Estat, representada i dirigida pel seu lletrat.

L'objecte del recurs és la resolució dictada el dia 28 d'octubre de 2016 per la Delegació del Govern a les Illes Balears, desestimant la reposició articulada pel Sr. Ovidio, de nacionalitat marroquina, contra anterior del dia 5 de juliol de 2016, la qual va acordar la seva expulsió del territori nacional i la prohibició d'entrada a Espanya per un període de 8 anys.

La quantia es fixà en indeterminada.

El procediment seguit ha estat el previst a la Llei Jurisdiccional 29/1998.

L'Il·lm. Sr. Gabriel Fiol i Gomila, en qualitat de Magistrat ponent expressà el parer de la Sala.

Antecedentes

1r.- El Jutjat número 2 de l'Ordre Contenciós Administratiu de Palma, el dia 29 de setembre de 2017, dictà la sentència núm. 263 on va desestimar el recurs contenciós.

2n.- Interposat el recurs d'apel·lació per part de la representació de la part actora, en el termini prefixat en la Llei Jurisdiccional de 1998, se li donà el tràmit processal adequat, oposant-se al mateix la direcció lletrada de la part demandada.

3r.- Per provisió s'assenyalà, per a la votació i decisió, el dia 3 de setembre de 2019, modificada, després, per la del dia 12 següent.

Fundamentos

PRIMER.- Hem assenyalat a l'encapçalament, que la revisió jurisdiccional ho era de la resolució dictada el dia 28 d'octubre de 2016 per la Delegació del Govern a les Illes Balears, desestimant la reposició articulada pel Sr. Ovidio, de nacionalitat marroquina, contra anterior del dia 5 de juliol de 2016, que va acordar la seva expulsió del territori nacional i la prohibició d'entrada a Espanya per un període de 8 anys.

L'expulsió fou decretada en aplicació de l'article 57.2 de la Llei orgànica d'estrangeria 4/2000. A la primigènia resolució del mes de juliol, es va assenyalar que el recurrent era resident de llarga estada; no obstant, la relació d'antecedents penals determinava que es motivés la seva expulsió per mor de l'anàlisi de determinats conceptes com els de la duració de la residència en el territori, l'edat, l'existència de familiars residents a Espanya i la integració en el entorn soci-laboral. La relació dels antecedents penals era la següent:

1r.- 'Condenado en sentencia de fecha 13/01/2015 dictada por la Sección nº 2 de la Audiencia Provincial de Palma de Mallorca por la comisión de un delito de tráfico de drogas con grave daño a la salud- tipo básico ( art. 368 CP), por el que se le impusieron las siguientes penas

· 1 año y 6 meses de prisión.

· 1.000 euros de multa proporcional'.

2n.- 'Condenado en sentencia de fecha 28/08/2009 dictada por el Juzgado de Instrucción nº 1 de Ibiza por la comisión de un delito de conducción sin permiso o retirado cautelar o definitivamente ( art. 384 CP), por el que se le impusieron las siguientes penas:

· 5 euros/día durante 8 meses de días-multa.

· 22 días de trabajos en beneficio de la comunidad'.

3r.- 'Condenado en sentencia de fecha 29/05/2002 dictada por el Juzgado de lo Penal nº 18 de Barcelona por la comisión de un delito sobre sustancias nocivas para la salud ( art. 359- 360 CP), por el que se le impusieron las siguientes penas:

· 2 años y 1 mes de prisión'.

4t.- 'Condenado en sentencia de fecha 08/04/2002 dictada por el Juzgado de lo Penal nº 11 de Barcelona por la comisión de un delito de tráfico de drogas cualificado ( art. 369- 370 CP), par el que se le impusieron las siguientes penas:

· 1 año de prisión.

· 54 euros de multa proporcional'.

El recurrent, en el moment de redactar la seua lletrada l'escrit d'apel·lació estava complint condemna en el Centre Penitenciari de Palma.

La sentència núm. 263 dictada pel Jutjat número 2 de l'Ordre Contenciós Administratiu dels de Palma, el dia 29 de setembre de 2017, va desestimar el recurs contenciós.

El recurrent aixeca l'apel·lació fent la crítica de la sentència a partir dels següents motius:

1r.- L'error amb la referència a una doctrina emanada por part de nosaltres, Sala Contenciosa Administrativa del TSJIB, a rel de la Sentencia 121/2014 i a l' article 15 del RD 240/2007 en el present supòsit. Assenyala que ell si gaudia de la residència de llarga estada amb efectes del dia 1 d'agost de 2013. Era d'aplicació, llavors, la sentència núm. 151 d'11 de març de 2014, dictada en el rotlle d'apel·lació núm. 272/2013.

2n.- Aplicació, doncs, en el seu cas, del contingut de l'anterior sentència 151/2014.

3r.- Qüestiona, i així ho fa amb el seu anàlisi, el 2n. fonament de dret de la sentència apel·lada en tant relata quins eren els antecedents penals que constaven - tal com ho fem nosaltres ara, també, línies abans -. Afirma el següent:

'ahora bien ni dichas condenas, ni la estancia en prisión de mi representado, pueden conllevar a la conclusión directa de que el mismo es una amenaza real, actual y suficientemente grave (no exigida por el art. 15 precitado, cuestión a la que ya hemos hecho alusión) conforme a la jurisprudencia y normativa aplicable al presente supuesto'.

És més, afegeix, en relació a referida fonamentació jurídica que:

'el Ilmo. Juez 'a quo' se separa de la verdadera doctrina emanada por parte de nuestro TSJIB, toda vez que se han revocado por parte de dicho Tribunal Sentencias dictadas en primera instancia, y por ende resoluciones de expulsión, en las que el ciudadano extranjero había sido condenado por la comisión de un delito de tráfico de drogas, incluso de sustancias que causan grave daño a la salud y con condena privativa de libertad superior a la condena impuesta a mi representado, o incluso en situaciones de múltiples condena'

4t.- Relacionat amb els altres motius, cita com que el jutge de Primera Instància no ha valorat degudament l'edat i l'arrelament familiar i laboral - cotització per un període de 5 anys, 8 mesos i 27 dies -; ho va centrar en l'existència de condemnes penals.

SEGON.- La Sala, efectivament, ha anat dictant sentències amb el criteri seguit a partir de la sentència núm. 151 d'11 de març de 2014, dictada en el rotlle d'apel·lació núm. 272/2013. Sentències on s'estimava el recurs i s'exigia un plus de motivació amb l'anàlisi de les circumstàncies de permanència, edat, arrelament familiar i arrelament sòcio- laboral.

Ara per ara, no obstant l'anterior criteri, calgui dir que la Secció 5ena de la Sala Tercera del Tribunal Suprem, a les sentències núm. 191 i 257 de 19 i 27 de febrer de 2019, ponent el Sr. Trillo Alonso, dictades en els recursos 5607/2017 i 5809/2017, ha estimat que quan hi ha hagut una conducta dolosa que ha constituït una delicte sancionat amb una pena privativa de llibertat superior a un any, és innecessari valorar les circumstàncies personals d'arrelament del recurrent, amb l'excepció, clar està, que els antecedents penals estiguin cancel·lats. L'expulsió, a aquests casos, d'estrangers residents de llarga estada és automàtica. En el 4t. fonament de dret es raona el següent:

'Pero no es solo la normativa hasta ahora expuesta la que debe ser considerada sino también, y muy especialmente, la Directiva 2001/40/CE, de 28 de mayo, relativa al reconocimiento mutuo de las decisiones en materia de expulsión de nacionales de terceros países, en cuyos artículos 1 y 3.1 se prevé lo siguiente:

"Artículo 1.

Sin perjuicio, por un lado, de las obligaciones que se derivan del artículo 23 y, por otro, de la aplicación del artículo 96 del Convenio de Aplicación del Acuerdo de Schengen de 14 de junio de 1985, firmado en Schengen el 19 de junio de 1990 en adelante 'Convenio de Schengen', la presente Directiva tiene por objeto permitir el reconocimiento de una decisión de expulsión adoptada por una autoridad competente de un Estado miembro, denominado en lo sucesivo 'Estado miembro autor', contra un nacional de un tercer país que se encuentre en el territorio de otro Estado miembro, denominado en lo sucesivo 'Estado miembro de ejecución'.

2. Toda decisión que se adopte de conformidad con el apartado 1 se ejecutará según la legislación vigente en el Estado miembro de ejecución.

3. La presente Directiva no se aplicará a los miembros de las familias de los ciudadanos de la Unión que hayan ejercido su derecho a la libre circulación".

"Artículo 3.

1. La expulsión a que se refiere el artículo 1 concierne a los siguientes casos:

a) el nacional de un tercer país es objeto de una decisión de expulsión basada en una amenaza grave y actual para el orden público o la seguridad nacionales y adoptada en los casos siguientes:

- condena del nacional de un tercer país por el Estado miembro autor a causa de una infracción sancionable con una pena privativa de libertad de al menos un año,

- existencia de sospechas fundadas de que el nacional de un tercer país ha cometido hechos punibles graves o existencia de indicios reales de que tiene la intención de cometer tales hechos en el territorio de un Estado miembro.

Sin perjuicio del apartado 2 del artículo 25 del Convenio de Schengen, si el interesado fuera titular de un permiso de residencia expedido por el Estado miembro de ejecución o por otro Estado miembro, el primero consultará al Estado miembro autor y al Estado que haya expedido el permiso. La existencia de una decisión de expulsión adoptada conforme a la presente letra permitirá retirar dicho permiso, siempre que la legislación nacional del Estado que haya expedido el permiso lo autorice;

b) el nacional de un tercer país objeto de una decisión de expulsión basada en el incumplimiento de las normas nacionales sobre entrada o residencia de extranjeros.

En los dos casos contemplados en las letras a) y b), la decisión de expulsión no deberá ser revocada ni suspendida por el Estado miembro autor".

Pues bien, excluyéndose la aplicación de la Directiva 2001/40/CE únicamente respecto a los miembros de las familias de los ciudadanos de la Unión que hayan ejercido su derecho a la libre circulación, y expresado en ella el reconocimiento de una decisión de expulsión adoptada por una autoridad competente de un Estado miembro cuando concurre alguno de los supuestos previstos, entre ellos, el de la condena del nacional de un tercer país por el Estado miembro a causa de una infracción sancionable con una pena privativa de al menos un año, la respuesta a la cuestión planteada en el auto de admisión no puede ser otra que la de afirmar que sí procede la expulsión "automática" de extranjeros residentes de larga duración condenados por delitos dolosos con penas superiores a un año, prevista en el artículo 57.2 de la citada, sin que sea de aplicación lo dispuesto en el artículo 57.5 ni en el artículo 12 de la Directiva 2003/109/CE'.

En conseqüència, amb el criteri plasmat a les anteriors, ja es dóna resposta als arguments emprats per la part actora-apel·lant. La sentència apel·lada va encertar en la seva decisió; afirmació que comporta la desestimació de l'apel·lació. El recurrent, tal com ho hem citat al 1r fonament de dret, en el moment de redactar la seua lletrada l'escrit d'apel· lació, estava complint condemna en el Centre Penitenciari de Palma amb una pena privativa de llibertat superior a 1'any per la comissió de un delicte de tràfic de drogues amb greu dany a la salut - tipus bàsic de l' article 368 del Codi Penal -.

TERCER.- Es fa expressa imposició de costes processals a la part apel·lant de conformitat amb l' article 139 de la Llei Jurisdiccional amb el límit dels 500 € per tots els conceptes.

VISTels articles esmentats i d'altres disposicions de caràcter general

Fallo

PRIMER.- DESESTIMARel present recurs d'apel·lació contra la sentència número 263 de 29 de setembre de 2017 dictada pel Jutjat Contenciós Administratiu número 2 de Palma en el si de les seves actuacions 386/2016, tramitades pel procediment abrujat, la qual CONFIRMEM.

SEGON.- Es fa imposició de costes processals d'aquesta alçada jurisdiccional a la part apel·lant amb el límit dels 500 € per tots els conceptes.

Contra la present, i conforme a la modificació operada per la Llei Orgànica 7/2015, de 21 de juliol, en quant afecta a la Secció 3era del Capítol III del Títol IV integrada pels articles 86 a 93 de la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la Jurisdicció Contenciosa Administrativa, hi cap recurs de cassació per a davant el Tribunal Suprem en el termini de 30 dies comptador des del següent a la notificació de la sentència amb la forma prevista als citats articles i amb més prenent-se en compte l'acord de la Sala de Govern del Tribunal Suprem de 26 d'abril de 2016, publicat que fou en el BOE núm. 162 de 6 de juliol de 2016.

Si el recurs hagués de fundar-se exclusivament en infracció de normes emanades de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears, serà competent aquest Tribunal.

Així per aquesta nostra sentència ho pronunciem, manem i signem.

PUBLICACIÓ.- Llegida i publicada que ha estat l'anterior sentència pel Magistrat d'aquesta Sala Il·lm. Sr. Gabriel Fiol i Gomila ponent a aquest tràmit d'Audiència Pública, dono fe. El Secretari, rubricat.