Sentencia Contencioso-Administrativo Nº 550/2020, Tribunal Superior de Justicia de Baleares, Sala de lo Contencioso, Sección 1, Rec 11/2018 de 04 de Noviembre de 2020

Encabezamiento

T.S.J.ILLES BALEARS SALA CON/AD

PALMA DE MALLORCA

SENTENCIA: 00550/2020

N.I.G:07040 33 3 2018 0000011

Procedimiento:PO PROCEDIMIENTO ORDINARIO 0000011 /2018 /

SobreRESPONS. PATRIMONIAL DE LA ADMON.

De D/ña. Carmelo

Abogado:MATTHIAS ERWIN WIEGNER

Procurador:SUSANA PILAR NAVARRO MARI

Contra D/ña.CONSELLERIA DE SALUT, SEGURCAIXA ADESLAS, S.A. DE SEGUROS Y REASEGUROS SEGURCAIXA ADESLAS , S.A. DE SEGUROS Y REASEGUROS

Abogado:LETRADO DE LA COMUNIDAD,

Procurador: JOSE ANTONIO CABOT LLAMBIAS

SENTÈNCIA

Il·lès. Srs.

PRESIDENT:

Gabriel Fiol Gomila.

MAGISTRATS:

Pablo Delfont Maza.

Carmen Frigola Castillón.

Palma, a 4 de novembre de 2020

-------------------------

VISTES per la Sala Contenciosa Administrativa del Tribunal Superior de Justícia de les Illes Balears les actuacions número 11 de 2018, dimanants del recurs contenciós administratiu seguit entre parts, d'una, com a demandant, el Sr. Carmelo, representat per la procuradora dels Tribunals Sra. Navarro Marí i assistit per l'advocat Sr. Andreu Bleckmann, i, d'altra, com a Administració demandada, la de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears, representada i assistida pel seu advocat. En la qualitat de part codemandada ha intervingut la mercantil SegurCaixa Adeslas SA. de Segurs i Reassegures, representada pel procurador Sr. Cabot Llambías i dirigida per l'advocat Sr. Fornes Vivas.

L'objecte del recurs és la resolució dictada, el dia 3 d'octubre de 2017, per la consellera de Salut del Govern Balear, la qual va desestimar la reclamació interposada pel Sr. Carmelo pels danys i perjudicis que considerava derivats de l'assistència sanitària prestada a l'hospital de Can Misses d'Eivissa, per haver prescrit el seu dret a reclamar.

La quantia es fixà en 69.996,05 €.

El procediment seguit ha estat el del tràmit del procediment ordinari previst a la Llei Jurisdiccional 29/1998.

L'Il·lm. Sr. Gabriel Fiol i Gomila, President de la Sala, en qualitat de magistrat ponent, expressa el parer del Tribunal.

Antecedentes

1r.- Interposat el recurs en el termini prefixat en la Llei Jurisdiccional se li donà el tràmit processal adequat, ordenant-se reclamar l'expedient administratiu i anunciar la seva incoació.

2n.- Rebut l'expedient administratiu es va posar de manifest en Secretaria a la part recurrent perquè formalitzés la demanda. La referida demanda fou deduïda dins el termini legal al·legant-se en ella els fets i fonaments de dret que s'estimaren necessaris en ordre a les seves pretensions i interessant de la Sala que es dictés sentència estimatòria del recurs per ser contraris a l'ordenament jurídic els actes administratius impugnats.

3r.- Donat trasllat de l'escrit de demanda a la representació de l'Administració demandada perquè la contestés, així ho va fer en temps i forma, oposant-se a ella i suplicant que es dictés sentència confirmatòria dels actes administratius recorreguts. En igual sentit es va pronunciar la mercantil codemandada.

4r.- A través del corresponent Acte es rebé el plet a prova que devia versà sobre els punts de fet interessats per la part codemandada. Proposta i admesa que fou en forma documental i testifical- pericial, es practicà amb el resultat que és de veure a les actuacions. No, en canvi, es va rebre a instàncies de la part actora, doncs, no va fixar els punts de fet i, després, no va recórrer en reposició la interlocutòria en que se li denegava expressament la recepció.

5è.- Per provisió es declarà conclosa la discussió escrita i el període probatori, ordenant-se portar les actuacions a la vista, amb citació de les parts per a sentència, acordant que aquestes formularan les conclusions per escrit; cosa que així varen fer, i s'assenyalà a continuació, per a la votació i decisió, el dia 15 d'octubre de 2020.

Fundamentos

PRIMER.- Hem assenyalat a l'encapçalament, que la revisió jurisdiccional ho era de la resolució dictada, el dia 3 d'octubre de 2017, per la consellera de Salut del Govern Balear, la qual va desestimar la reclamació interposada pel Sr. Carmelo pels danys i perjudicis que considerava derivats de l'assistència sanitària prestada a l'hospital de Can Misses d'Eivissa, per haver prescrit el seu dret a reclamar.

Prescripció que opera, segons l'esmentada resolució, de la confrontació de dues dates; una la de l'alta hospitalària, el 8 d'agost de 2014 -dies a quo- i la de la reclamació de responsabilitat patrimonial en seu administrativa que ho fou el dia 11 de desembre de 2015 - dies ad quem- presentada per burofax dirigit al Servei d'Administració del referit hospital.

Veiem els fets:

1r.- El recurrent que, llavors, tenia l'edat de 31 anys, el dia 26 de juny de 2014, sobre les 17,27 hores, va anar al Servei d'urgències de l'Hospital de Can Misses de la localitat d'Eivissa. El motiu fou el d'una caiguda en moto. Presentava, segons els antecedents que es citen a l'expedient administratiu - folis 169 a 171 -, ferides amb pèrdua substància al colze dret i abrasions. Als dits folis apareix el tractament seguit i la indicació, donant-lo d'alta hospitalària, que era necessari una cura a les 24 hores.

2n.- Hi ha constància, en fet no negat, que a les 48 hores, el dia 28 de juny de 2014, es va desplaçar a un hospital d'Alemanya on presentava infecció de les ferides amb formació d'abscés en braç i avantbraç. Se'l va fer un tractament.

3r.- En el foli 15 es parla que, malgrat el tractament inicial de Can Misses i el posterior, seguit a un hospital d'Alemanya, va evolucionar de forma desfavorable. En concret, va presentar extensió de la infecció a l'os a edema de la medul·la òssia en el olecranon que es va estendre gradualment fins a l'húmer.

4t.- Assenyala la direcció lletrada del recurrent que a partir d'aquí foren nombroses les intervencions, tractaments i operacions, 7 d'elles en el quiròfan i dues amb anestèsia general i 6 setmanes d'hospitalització, portant escaiola i després amb ortesi, per tal de que el colze pogués sanar degudament. Ens dóna totes elles amb les conseqüents dates. Dates que finalment, arriben al dia 8 d'agost de 2014 en què consta l'alta hospitalària a Alemanya.

5è.- Tal com hem explicitat abans, la reclamació de responsabilitat patrimonial en seu administrativa ho fou el dia 11 de desembre de 2015 en què es va dirigir un burofax al Servei d'Administració de l'hospital de Can Misses.

SEGON.- L' article 142.5 de la Llei 30 de 1993 d'aplicació al cas, i, ara, l' article 67 de la Llei 39/2015, assenyalen que, en tot cas, el dret a reclamar prescriu a l'any de produït el fet. En concret, i en relació als danys de caràcter físic o psíquic a les persones, el termini comença a córrer - a computar-se - des de la curació o la determinació de l'abast de les seqüeles.

El principi de la actio nataimpedeix que pugui iniciar-se el còmput del termini de prescripció mentre no es té total coneixement dels danys i, en general, dels elements d'ordre fàctic i jurídic el coneixement del qual és necessari per a l'exercici de l'acció. Així, a n'aquest sentit, la sentència de la Sala Tercera del Tribunal Suprem de 4 d'abril de 2019 va afirmar que el ' dies a quo' del termini d'un any per a reclamar se situa en la data en la qual amb coneixement de l'afectat es van estabilitzar definitivament les seqüeles.

Per tant, el termini, sia com sia, no està obert de forma indefinida. Comença a computar-se a partir del moment en què es completen els elements fàctics i jurídics que permeten l'exercici de l'acció. En relació a això, cal citar la sentència de la Secció 4ta de la Sala Tercera del Tribunal Suprem de 26 de febrer de 2013, on es diu:

'En este sentido, nuestra jurisprudencia, de la que son muestra entre otras muchas las sentencias de 18 de enero y 1 de diciembre de 2008 y 14 de julio de 2009 , distingue entre daños continuados, que como tales no permiten conocer aún los efectos definitivos de una lesión y en los que, por tanto, el 'dies a quo' será aquél en que ese conocimiento se alcance; y daños permanentes, que aluden a lesiones irreversibles e incurables aunque no intratables, cuyas secuelas resultan previsibles en su evolución y en su determinación, siendo por tanto cuantificables, por lo que los tratamientos paliativos o de rehabilitación ulteriores o encaminados a obtener una mejor calidad de vida, o a evitar eventuales complicaciones en la salud, o a obstaculizar la progresión de la enfermedad, no enervan la realidad de que el daño ya se manifestó con todo su alcance, como ocurrió en el caso enjuiciado'.

En el present cas, tal com resulta de la narració fàctica explicada al 1r fonament de dret, durant un període de temps comprés entre els dies 26 de juny i 8 d'agost de 2014, el ciutadà alemany, que havia patit un accident de moto a Eivissa en la referida primera datació, va seguir tot el tractament a Alemanya - en concret, a partir del dia 28 de juny - amb operacions i intervencions per la lesió del colze dret i que afectava al braç i avantbraç.

Els danys permanents, doncs, i les previsibles seqüeles en la seva evolució i en la seva determinació, eren per tant quantificables, el mal ja es va manifestar amb tot el seu abast. Tot i que, després, fos necessari un procés de rehabilitació i/o fisioteràpia - pensem que el fonament en què el recurrent efectua la seva reclamació ho és en que el dany patit parteix d'un tractament inicial incorrecte en l'atenció d'unes ferides en el colze dret -.

A igual consideració va arribar el Consell Consultiu de les Illes Balears, en el seu dictamen del dia 13 de setembre de 2017, assenyalant que procedia desestimar la reclamació per extemporània - folis 212 a 216 de l'expedient -.

El termini s'havia esgotat ja el dia 9 d'agost de 2015. En conseqüència, prescrita l'acció, cal desestimar el recurs contenciós administratiu articulat contra la resolució dictada, el dia 3 d'octubre de 2017, per la consellera de Salut del Govern Balear.

TERCER.- Es fa imposició de costes processals a la part actora de conformitat amb l' article 139 de la Llei Jurisdiccional, amb el límit dels 2.000 € per tots els conceptes.

VIST els articles esmentats i d'altres disposicions de caràcter general

Fallo

PRIMER.- DESESTIMARel present recurs contenciós administratiu.

SEGON.- Es fa una expressa imposició de costes processals a la part actora, amb el límit dels 2.000 € per tots els conceptes.

Contra la present hi cap recurs de cassació per a davant el Tribunal Suprem en el termini de 30 dies comptador des del següent a la notificació de la sentència y conforme als requisits de forma contemplats als articles 86 i següents de la Llei jurisdiccional, segons la modificació operada per la reforma de la Llei orgànica 7/2015, de 21 de juliol i amb més l'acord de la Sala de Govern del Tribunal Suprem de 26 d'abril de 2016, publicat que fou en el BOE núm. 162 de 6 de juliol de 2016.

Si el recurs hagués de fundar-se exclusivament en infracció de normes emanades de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears, serà competent aquest Tribunal.

Així per aquesta nostra sentència ho pronunciem, manem i signem.

PUBLICACIÓ.- Llegida i publicada que ha estat l'anterior sentència pel President d'aquesta Sala Il·lm. Sr. Gabriel Fiol i Gomila ponent a aquest tràmit d'Audiència Pública, dono fe. El Secretari, rubricat.