Sentencia Contencioso-Administrativo Nº 605/2019, Tribunal Superior de Justicia de Cataluña, Sala de lo Contencioso, Sección 3, Rec 42/2018 de 26 de Junio de 2019

Encabezamiento

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA DE CATALUNYA

SALA DEL CONTENCIÓS ADMINISTRATIU

SECCIÓ 3ª

Apel·lació núm. 42/2018

Procedència: Jutjat Contenciós Administratiu núm. 2 de Girona

Procediment Ordinario núm. 427/2015

Apel·lant: L'ASSOCIACIÓ PROTECTORA D'ANIMALS I PLANTES DE FIGUERES

Apel·lat: L'IL·LM. AJUNTAMENT DE FIGUERES

S E N T È N C I A núm. 605/2019

Magistrats/ades:

IL·LM. SR. MANUEL TÁBOAS BENTANACHS, President

IL·LMA. SRA. ISABEL HERNÁNDEZ PASCUAL

IL·LM. SR. HÉCTOR GARCÍA MORAGO

Barcelona, 26 de Juny de 2019

LA SALA DEL CONTENCIÓS ADMINISTRATIU (SECCIÓ 3ª) DEL TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA DE CATALUNYA, en nom de S.M el Rei i de conformitat amb allò que disposa l' art 117.1 de la Constitució, ha pronunciat aquesta SENTÈNCIA, a les actuacions del recurs d'apel·lació núm. 42/2018, interposat, com a apel·lant/s, per qui segueix: L'ASSOCIACIÓ PROTECTORA D'ANIMALS I PLANTES DE FIGUERES, actuant sota la representaciódel ProcuradorSR. LEOPOLDO RODES MENENDEZ i amb l'assistènciadel LletratSR. ANTONIO SEGURA ALVAREZ.

Ha comparegut com a apel·lat: L'IL·LM. AJUNTAMENT DE FIGUERES, amb representació i amb l'assistènciadel LletratSR NARCÍS TORRENT CUFÍ.

Ha actuat com a Magistrat ponent l'Il·lm. Sr. HÉCTOR GARCÍA MORAGO, el qual expressa el parer de la Sala.

Antecedentes

PRIMER:A les actuacions del procediment ordinari núm. 427/2015, promogut per L'ASSOCIACIÓ PROTECTORA D'ANIMALS I PLANTES DE FIGUERES contra L'IL·LM. AJUNTAMENT de la susdita localitat, el Jutjat Contenciós Administratiu núm. 2 de Girona dictà la Sentència núm. 193, de 7 de novembre de 2017 amb el veredicte que segueix:Que debo declarar y declaro la inadmisibilidad del recurso contencioso-administrativo interpuesto por el Procurador de los Tribunales, D. Narcís Jucglà Serra, en nombre y representación de la ASSOCIACIÓ PROTECTORA DŽANIMALS I PLANTES DE FIGUERES, contra el decreto dictado por el regidor delegado del Servei de Medi Ambient i Qualitat Ambiental del Ayuntamiento de Figueres, de fecha 30 de noviembre de 2015. Se imponen las costas a la parte recurrente de conformidad con lo dispuesto en el artículo 139 de la LJCA .

SEGON:Disconforme amb la decisió que acabem d'esmentar,lapart demandant ha deduït apel·lació en temps i forma, amb l'oposició de la part demandada.

TERCER:Un cop elevades les actuacions a aquesta Sala, es va acordar formar-ne aquest rotlle d'apel·lació i designar Magistrat ponent. I un cop verificats els tràmits processals pertinents s'assenyalà el dia 25 de Juny de 2019 per tal de votar i decidir, la qual cosa es produí en aquests mateixos termes.

QUART:En la tramitació d'aquest recurs d'apel·lació han estat observades les prescripcions legals de rigor.

Fundamentos

PRIMER:A les actuacions del procediment ordinari núm. 427/2015, promogut per L'ASSOCIACIÓ PROTECTORA D'ANIMALS I PLANTES DE FIGUERES contra L'IL·LM. AJUNTAMENT de la susdita localitat, el Jutjat Contenciós Administratiu núm. 2 de Girona dictà la Sentència núm. 193, de 7 de novembre de 2017 amb el veredicte que segueix: Que debo declarar y declaro la inadmisibilidad del recurso contencioso-administrativo interpuesto por el Procurador de los Tribunales, D. Narcís Jucglà Serra, en nombre y representación de la ASSOCIACIÓ PROTECTORA DŽANIMALS I PLANTES DE FIGUERES, contra el decreto dictado por el regidor delegado del Servei de Medi Ambient i Qualitat Ambiental del Ayuntamiento de Figueres, de fecha 30 de noviembre de 2015. Se imponen las costas a la parte recurrente de conformidad con lo dispuesto en el artículo 139 de la LJCA .

Aquest veredicte va venir precedit dels fonaments jurídics que passem a transcriure:

PRIMERO.-Es objeto del presente recurso contencioso-administrativo el decreto dictado por el regidor delegado del Servei de Medi Ambient i Qualitat Ambiental del Ayuntamiento de Figueres, de fecha 30 de noviembre de 2015, que reitera y ordena una serie de medidas a la Associació Protectora dŽAnimals i Plantes de Figueres.

La parte recurrente alega violación del derecho a la presunción de inocencia. Violación del principio de legalidad. Violación del artículo 17 del Decreto 1398/1993, de 4 de agosto , por el que se aprueba el Reglamento del procedimiento para el ejercicio de la Potestad Sancionadora. Violación de los artículos 18.2, 20 y 26 de la Ordenanza Municipal de Figueres Reguladora del Ruido y Vibraciones.

El Ayuntamiento se opone al esgrimir, en síntesis, que los hechos han resultado acreditados a tenor de los diferentes informes obrantes en autos. Así, se ha constatado la producción de ruidos que afectan a los vecinos y que superan los niveles máximos admisibles producidos por la actividad desplegada por la Asociación

SEGUNDO.- En primer lugar debemos analizar la causa de inadmisibilidad apreciada de oficio por este órgano judicial.

El artículo 69.c) de la LJCA establece: 'La sentencia declarará la inadmisibilidad del recurso o de alguna de las pretensiones en los casos siguientes: c) Que tuviera por objeto disposiciones, actos o actuaciones no susceptibles de impugnación'.

Por su parte, el artículo 28 del mismo texto legal dispone: 'No es admisible el recurso contencioso-administrativo respecto de los actos que sean reproducción de otros anteriores definitivos y firmes y los confirmatorios de actos consentidos por no haber sido recurridos en tiempo y forma'.

Es doctrina del Tribunal Supremo que concurre causa de inadmisibilidad de acto confirmatorio de otro consentido y firme y que requiere para su apreciación los siguientes requisitos: a) que el acto consentido sea firme, definitivo y válido. b).- que haya sido notificado; c) que haya sido consentido y d) que el acto confirmatorio haya sido dictado en presencia de los mismos fundamentos de hecho y de derecho, así como se den las identidades en los sujetos, en la pretensión y el fundamento (TS 24/2/84).

Procede igualmente declarar la inadmisibilidad de un recurso cuando el acto contra el que se dirige es reproducción de otro anterior, firme y consentido, entendiendo por tal, el que, aunque con distinto planteamiento, se pronuncia de forma expresa y clara sobre la petición que sirve de base al segundo (TS 2/2/82; TS 18/6/82, TS 14/11/84; TS 3/4/85; TS 16/6/85; TS 26/5/87; TS 8/7/88 y STC 48/1998 ).

El acto excluido del recurso contencioso-administrativo ha de ser 'reproducción' o 'confirmación' del consentido ( SSTS de 25/01/1989 , de 12 y 20/09/2000 , entre otras), pues como indica la STS de 26/05/2000 : 'para estimar que un acto administrativo es reproducción o confirmación de otro anterior consentido y firme es necesario que concurran los siguientes requisitos: identidad de contextos, que se trate de los mismos hechos y argumentos y que el acto dictado últimamente no amplíe o restrinja el inicialmente adoptado en su contenido y fundamento. O, dicho en otros términos, que el segundo acto o decisión administrativa no represente la más mínima novedad del anterior, del que debe constituir una simple reiteración'.

Pues bien, deben analizarse tanto el acto administrativo consentido y firme como el que es reproducción del anterior.

El primero de ellos obra a los folios 362 y 363 del expediente administrativo. En el mismo se ordena a la recurrente una serie de medidas consistentes en: 1) desalojar las jaulas situadas en la parte confrontante en los puntos de lectura número 2 y 3 del domicilio del Sr. Benito, CALLE000 NUM000 y de la Sra. Carina, CALLE000 NUM001; 2) aportar un estudio acústico por facultativo debidamente acreditado en el que se definan las medidas correctoras a realizar para mejorar el aislamiento acústico de las instalaciones; 3) finalmente, advierte al interesado de que, en caso de no ejecutar las órdenes indicadas, se procederá a la ejecución subsidiaria, a su cargo y sin perjuicio de la imposición de multas coercitivas. El acto fue notificado a la actora en fecha 6 de marzo de 2015.

Efectivamente, como afirma el Ayuntamiento de Figueres, se interpuso por la interesada recurso de reposición contra el decreto de 30 de octubre de 2014, que incoó expediente sancionador y adoptó una serie de medidas provisionales (folios 382 a 392), exactamente iguales a las adoptadas en el decreto de 25 de febrero de 2015. Sin embargo, esta última resolución administrativa que agotaba la vía administrativa no fue impugnada. La recurrente, en vez de recurrirla, impugnó el decreto de 30 de octubre de 2014, que además sería claramente extemporáneo al haber sido notificado el 13 de noviembre de 2014.

En el escrito de alegaciones presentado en este Juzgado, la actora sostiene que se trataría del decreto de 30 de octubre de 2014, que fue recurrido. Ello es erróneo. La referencia al decreto de 30 de octubre de 2014 que hace el acto original es a modo de antecedente de hecho, y queda totalmente al margen de la inadmisibilidad que ahora se discute. De tal manera, el decreto de 25 de febrero devino consentido y firme.

Llegados a este punto, en fecha 30 de noviembre de 2015 se dictó por el Ayuntamiento de Figueres decreto que volvía a reiterar las medidas a adoptar por la recurrente (folios 544 y 545), y ya establecidas en el decreto de 25 de febrero de 2015. Por tanto, el acto objeto de este recurso no puede sino considerarse una mera reproducción del anteriormente citado, al concurrir los requisitos exigidos jurisprudencialmente para determinar la inadmisibilidad del acto administrativo impugnado. Así, nos encontramos ante una identidad de contextos, hechos y argumentos. Además, el acto posterior no amplía ni restringe el consentido y firme.

Se trata de garantizar la seguridad jurídica que impide alterar la firmeza de una resolución administrativa, a la que se aquietó la actora, pues con ello se pondría en cuestión la seguridad jurídica, permitiendo cuestionar situaciones jurídicas legalmente consolidadas. Si no estaba conforme con las medidas a adoptar voluntariamente, debió haber recurrido la resolución en vía administrativa o judicial, pero no dejar que ganara firmeza.

Expuesto cuanto antecede procede la inadmisibilidad del presente recurso contencioso-administrativo.

TERCERO.-Se imponen las costas a la parte recurrente de conformidad con lo dispuesto en el artículo 139 de la LJCA .

SEGON:Ni la Sentencia apel·lada, ni el recurs d'apel·lació, ni les actuacions a primera instància són un exemple de claredat.

L'associació apel·lant ha sol·licitat d'aquest Tribunal la revocació de la Sentència d'instància i, alhora, l'estimació de la demanda deduïda en el seu dia, amb una argumentació més aviat confusa; però no més confusa que les respostes de l'altra part, tant en primera instància com a l'hora d'oposar-se a l'apel·lació.

Hi ha constància, d'altra banda, de la Sentència ferma núm. 9, de 18 de gener de 2018, dictada pel Jutjat Contenciós Administratiu núm. 1 de Girona en el sí del procediment ordinari núm. 424/2015, la qual hauria apreciat la caducitat de l'expedient envers les Resolucions municipals de 30 d'octubre de 2014 i 21 d'octubre de 2005, les quals, al cap i a la fi són l'antecedent d'aquest litigi i peces essencials de l'expedient en el sí del qual va ser dictada la Resolució de 30 de novembre de 2015, objecte de la present alçada.

Així les coses i, després d'haver plantejat latesi( art. 33.2 LJCA) amb una resposta de l'Ajuntament apel·lat que res té a veure amb allò sotmès a les consideració de les parts, ens veurem en la tessitura d'haver d'apreciar que la caducitat declarada pel Jutjat Contenciós Administratiu núm. 1 de Girona haurà de fer-se extensiva a la Resolució municipal de 30 de novembre de 2015. Resolució, aquesta última, nul·la de ple dret, en haver equiparat el Tribunal Suprem (per totes, la STS 3ª3ª, de 19 de març de 2018, cassació 2054/2017) la caducitat de l'expedient a la manca d'un procediment vàlid i eficaç [art. 62.1.e) de la Llei bàsica 30/1992, de 26 de novembre i art. 47.1.e) de la Llei bàsica 39/2015, d'1 d'octubre].

TERCER:Atès allò que disposa l' art. 139.2 LJCA, no s'imposaran costes en aquesta alçada.

Fallo

Per tot allò que ha estat exposat, aquesta Secció 3ª de la Sala del Contenciós Administratiu del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya HA DECIDIT:

ESTIMARel present recurs d'apel·lació núm. 42/2018, interposat per L'ASSOCIACIÓ PROTECTORA D'ANIMALS I PLANTES DE FIGUERES amb l'oposició de L'IL·LM. AJUNTAMENT de la susdita localitat i, conseqüentment, REVOCAR i deixar sense cap efecte la Sentència núm. 193, de 7 de novembre de 2017, dictada pel Jutjat Contenciós Administratiu núm. 2 de Girona en el sí del procediment ordinari núm. 427/2015 i, en el seu lloc, ESTIMAR la demanda deduïda en l'expressat procediment per l'ara apel·lant i declarar NULES DE PLE DRET les actuacions administratives impugnades.

Sense imposició de costes.

Notifiqui's a les parts la present Sentència, que no és ferma. Contra la mateixa es pot deduir, si s'escau, recurs de cassació a través d'aquesta Sala, de conformitat amb allò que disposa la Secció 3ª, Capítol III, Títol IV de la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa (LJCA). El recurs haurà de preparar-se en el termini que preveu l' art. 89.1 LJCA.

Alhora, s'adverteix que al BOE núm. 162, de 6 de juliol de 2016, apareix publicat l'Acord de 20 d'abril de 2016, de la Sala de Govern del Tribunal Suprem, sobre l'extensió màxima i altres condicions extrínseques dels escrits processals referits al recurs de cassació .

Aquesta és la nostra Sentència, que pronunciem, manem i signem. Un cop ferma, adjunteu-ne una certificació literal al rotlle d'apel·lació i, als efectes pertinents, lliureu-ne testimoni al Jutjat d'origen junt amb les actuacions rebudes en el seu dia.

PUBLICACIÓ.-El dia d'avui i en audiència pública, el Magistrat ponent ha llegit i ha publicat la Sentència anterior. En dono fe.