Sentencia Contencioso-Administrativo Nº 71/2018, Tribunal Superior de Justicia de Cataluña, Sala de lo Contencioso, Sección 3, Rec 402/2015 de 25 de Enero de 2018

Encabezamiento

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA DE CATALUNYA

SALA DEL CONTENCIÓS ADMINISTRATIU

SECCIÓ 3ª

Recurs d'apel lació núm. 402/2015

Jutjat Contenciós Administratiu núm. 6 de Barcelona

Procediment ordinari núm. 530/2011-A

Apel lant: IL LM. AJUNTAMENT DE LES FRANQUESES DEL VALLÈS

Representant de l'apel lant: SR. IGNACIO DEN ANZIZU PIGEM, Procurador

Coapel lant: DEPARTAMENT DE TERRITORI I SOSTENIBILITAT DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA

Representant del coapel lant: ADVOCACIA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA

Apel lats: GRUP CABRERA PROMO 2001, S.L; RIPOLLET 2000, S.L; PROIM-05, S.L; UNIPARK 2000, S.L; COMERCIAL VILA VILA, S.A i OLFIELD, S.A

Representant dels l'apel lats: SRA. MARIA ISABEL PEREIRA MAÑAS, Procuradora

S E N T È N C I A núm. 71

Magistrats/ades:

IL LM. SR. MANUEL TÁBOAS BENTANACHS, President

IL LMA. SRA. ISABEL HERNÁNDEZ PASCUAL

IL LM. SR. HÉCTOR GARCÍA MORAGO

Barcelona, 25 de gener de 2018

LA SALA CONTENCIOSA ADMINISTRATIVA DEL TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA DE CATALUNYA (SECCIÓ 3ª), en nom de S.M el Rei i de conformitat amb allò que disposa l' art 117.1 de la Constitució , ha pronunciat la SENTÈNCIA que segueix, a les actuacions del recurs d'apel lació núm. 402/2015, amb les parts que segueixen: Com a apel lant, IL LM. AJUNTAMENT DE LES FRANQUESES DEL VALLÈS -representat pel Procurador SR. IGNACIO ANZIZU PIGEM i assistit pel Lletrat SR. JOSEP MARIA PESQUER GARRIGA-. Com a coapel lat, EL DEPARTAMENT DE TERRITORI I SOSTENIBILITAT DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA -representat i assistit per L'ADVOCACIA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA-. I com a apel lats, GRUP CABRERA PROMO 2001, S.L; RIPOLLET 2000, S.L; PROIM-05, S.L; UNIPARK 2000, S.L; COMERCIAL VILA VILA, S.A; i OLFIELD, S.A -representats per la Procuradora SRA. MARIA ISABEL PEREIRA MAÑAS i assistits pel Lletrat SR. FRANCESC SÁNCHEZ PÉREZ-.

Ha actuat com a Magistrat ponent l'Il lm. Sr. HÉCTOR GARCÍA MORAGO, el qual expressa el parer de la Sala.

Antecedentes

PRIMER:En el sí del procediment ordinari núm. 530/2011-A, el Jutjat Contenciós Administratiu núm. 6 de Barcelona dictà la Sentència núm. 148, de 9 de juliol de 2015 , amb el veredicte que segueix:

'Primer.- Estimar parcialment el recurs contenciós administratiu interposat per les mercantils GRUP CABRERA PROMO 2001 SL, RIPOLLET 2000 SL y PROIM-05 SL contra AJUNTAMENT DE LES FRANQUESES DEL VALLÉS i anul lar l'acord de la Junta de Govern Local de 19 de maig de 2011 mitjançant el qual es va aprovar definitivament la liquidació definitiva de les quotes urbanístiques per al finançament de les obres d'urbanització del sector P de Les Franqueses del Vallès, en allò que fa referència a la inclusió del cost de construcció del pont sobre el riu Congost que s'ha d'excloure, així com les despeses de Gestió i Administració per manca de justificació.

Segon.- Plantejar la qüestió d'il legalitat dels articles 240 i 251 de la Normativa Urbanística de la Revisió del Pla General d'Ordenació de Les Franqueses del Vallès, aprovat definitivament per la Comissió Territorial d'Urbanisme de Barcelona, en data 18 de juny de 2009.

Tercer.- Desestimar la resta de pretensions formulades.

Quart.- No fer cap pronunciament sobre les costes processals.'

SEGON:Disconforme amb el veredicte, la Corporació local demandada deduí apel lació, a la qual s'hi oposaren en temps i forma les mercantils ara apel lades.

TERCER:Un cop elevades les actuacions a aquesta Sala, es va acordar formar-ne aquest rotlle d'apel lació i, un cop verificats els tràmits processals pertinents s'assenyalà el dia 7 de juny de 2017 per tal de votar i decidir. Tanmateix, per Provisió de 6 de juny de 2017 es suspengué aquest assenyalament amb la finalitat que el DEPARTAMENT DE TERRITORI I SOSTENIBILITAT DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA es pogués pronunciar sobre la impugnació indirecta del planejament urbanístic presa en consideració per la Sentència d'instància; la qual cosa es produí el dia 1 de setembre de 2017, donant lloc a un nou assenyalament que finalment s'ha verificat en data 24 de gener de 2018.

QUART:En la tramitació d'aquest recurs d'apel lació han estat observades les prescripcions legals de rigor.

Fundamentos

PRIMER:Tal com ja hem expressat, en el sí del procediment ordinari núm. 530/2011-A, el Jutjat Contenciós Administratiu núm. 6 de Barcelona dictà la Sentència núm. 148, de 9 de juliol de 2015 , amb el veredicte que segueix:

'Primer.- Estimar parcialment el recurs contenciós administratiu interposat per les mercantils GRUP CABRERA PROMO 2001 SL, RIPOLLET 2000 SL y PROIM-05 SL contra AJUNTAMENT DE LES FRANQUESES DEL VALLÉS i anul lar l'acord de la Junta de Govern Local de 19 de maig de 2011 mitjançant el qual es va aprovar definitivament la liquidació definitiva de les quotes urbanístiques per al finançament de les obres d'urbanització del sector P de Les Franqueses del Vallès, en allò que fa referència a la inclusió del cost de construcció del pont sobre el riu Congost que s'ha d'excloure, així com les despeses de Gestió i Administració per manca de justificació.

Segon.- Plantejar la qüestió d'il legalitat dels articles 240 i 251 de la Normativa Urbanística de la Revisió del Pla General d'Ordenació de Les Franqueses del Vallès, aprovat definitivament per la Comissió Territorial d'Urbanisme de Barcelona, en data 18 de juny de 2009.

Tercer.- Desestimar la resta de pretensions formulades.

Quart.- No fer cap pronunciament sobre les costes processals.'

El veredicte anterior vingué precedit dels fonaments jurídics que tot seguit passem a transcriure:

'Primer.- L'objecte d'aquest recurs és l'acord de la Junta de Govern Local de 19 de maig de 2011 mitjançant el qual es va aprovar definitivament la liquidació definitiva de les quotes urbanístiques per al finançament de les obres d'urbanització del sector P de Les Franqueses del Vallès. També interposa recurs indirecte contra els següents acords:

- Projecte de reparcel lació del pla Parcial del sector P de Les Franqueses del Vallès,

- Articles 240 i 251 de la Normativa Urbanística de la Revisió del Pla General d'Ordenació de Les Franqueses del Vallès, aprovat definitivament per la Comissió Territorial d'Urbanisme de Barcelona en data 18 de juny de 2009.

Segon.- El projecte de reparcel lació va ser aprovat definitivament per la Junta de Govern Local el dia 9 de febrer de 2006 (segons s'exposa al fet primer de la demanda) i el projecte d'urbanització va ser aprovat definitivament el dia 13 d'octubre de 2005.

Pel que fa a la impugnació indirecta que aquí es formula de l'esmentat Projecte de reparcel lació només és viable en relació amb disposicions de caràcter general per la qual cosa, segons reiterada jurisprudència ( SSTSJC núm. 143/2001, de 21 de febrer , núm. 671/1997, de 30 de setembre , STS , Secció 5ª, de 6 de febrer de 2001 , entre d'altres), ni el projecte de reparcel lació ni el d'urbanització són disposicions de caràcter general, per la qual cosa no són indirectament impugnables. Això comporta que la impugnació indirecta del Projecte de reparcel lació del Pla Parcial amb ocasió de la posterior exigència de pagament de les quotes urbanístiques no és viable jurídicament. En aquest sentit es pronuncia també la sentència que cita la demandada, de la Secció 3ª del TSJC de 26-10-2006 (rec 891/2002) que va establir:

'...De otro lado, si bien el articulo 26 de la indicada ley permite la impugnación indirecta de los actos que se produjeren en aplicación de las disposiciones de carácter general, fundada en que éstas no sean conformes a derecho, impugnación indirecta que no exige ser anunciada previamente en el escrito de interposición del recurso administrativo, los actos aquí impugnados directamente no constituyen ejecución en ningún caso un proyecto de reparcelación, constitutivo de un mero acto de gestión urbanística, y no de una disposición normativa de planeamiento.

Consecuencia de todo ello es que el perímetro del presente proceso debe quedar ceñido al acto concretamente impugnado en él en forma directa, es decir, al acuerdo de imposición de las cuotas de urbanización de que se trata, y a las pretensiones articuladas en razón del mismo, y no de otros distintos, sobre los que no se efectuará por ello pronunciamiento alguno en la parte dispositiva de esta resolución.

Y siendo así, que en la demanda no se produce ningún argumento específicamente dirigido contra el acuerdo de imposición de cuotas urbanísticas, limitándose a atacar por inadecuada vía, en los términos señalados, el precedente proyecto de reparcelación, sin que tal circunstancia constituya causa de inadmisión del recurso , si que se está en el caso de desestimarlos, ello sin perjuicio de los efectos que sobre el acuerdo aquí impugnado deba producir la estimación parcial del recurso directo que la propia actora interpuso frente al proyecto de reparcelación en los autos de esta Sala número 528 de 2002 , a virtud de nuestra sentencia número 232, de 18 de marzo de 2005 , donde se consideró finalmente que la superficie de la parcela al mismo aportada por el recurrente debía incrementarse en 237,2 metros cuadrados...'

En conseqüència, l'objecte d'aquest recurs queda limitat a la impugnació directa de l'acord de la Junta de Govern Local de 19 de maig de 2011 mitjançant el qual es va aprovar definitivament la liquidació definitiva de les quotes urbanístiques per al finançament de les obres d'urbanització del sector P de Les Franqueses del Vallès. I també, a la impugnació indirecta dels articles 240 i 251 de la Normativa Urbanística de la Revisió del Pla General d'Ordenació de Les Franqueses del Vallès, aprovat definitivament per la Comissió Territorial d'Urbanisme de Barcelona en data 18 de juny de 2009.

Per tant, només són admissibles les pretensions de la part actora que es dedueixen en relació amb dites impugnacions i no, per tant, les referides al projecte de reparcel lació.

Segon.- Per a l'adequada resolució d'aquest assumpte cal tenir en compte els següents antecedents:

1. Les societats actores són propietàries de finques incloses dins de l'àmbit del sector P de Les Franqueses del Vallès. Aquest sector es va desenvolupar mitjançant el corresponent Pla Parcial del sector P, el Projecte de reparcel lació i el projecte d'urbanització.

2. En data 6-10-2005 la Junta de Govern local va encomanar a la societat mercantil de capital íntegrament municipal Les Franqueses Entorn Verd, SA, la gestió material del conjunt d'activitats necessàries per a la total execució del projecte d'urbanització.

3. El JCA núm. 2 va dictar la sentència núm. 31/2008, de 28 de gener de 2008 , la qual en el seu fallo va deixar sense efecte el Projecte d'urbanització del Pla Parcial P 'en la parte de obra referida a equipamientos y zona verde que no venga referida a jardinería y arbolado en parques, jardines y vías públicas'. I va declarar que els propietaris 'no tenían la obligación de construir los edificios previstos en el Proyecto de Urbanización y que el coste de construcción de un puente sobre el rio Congost se ha de repartir entre la colectividad'.

4. Aquesta sentència va ser anul lada mitjançant sentència del TSJC núm. 998, de 16 de desembre de 2008 .

5. La part dispositiva de l' esmentada sentència núm. 998 del TSJC estableix:

'Que ESTIMAMOS PARCIALMENTE el presente recurso de apelación interpuesto a nombre de AJUNTAMENT DE LES FRANQUESES DEL VALLÈS contra la Sentencia nº 31, de 28 de enero de 2008 del Juzgado de lo Contencioso Administrativo de Barcelona nº 2, recaída en los autos 266/2006, cuya parte dispositiva en la parte menester estableció 'Estimar el recurso contencioso administrativo interpuesto contra el acto administrativo impugnado que, en consecuencia se revoca por no ser conforme a derecho, debiendo dejar sin efecto el Proyecto de Urbanización del Plan Parcial del Sector P de les Franqueses del Vallès, en la parte de obra referida a equipamientos y zona verde que no venga referida a jardinería y arbolado de parques, jardines y vías públicas. Declarando que los propietarios no tienen la obligación de construir los edificios previstos en el Proyecto de urbanización y que el coste de construcción de un puente sobre el río Congost se ha de repartir entre la Colectividad', que se revoca y en su lugar se acuerda estimar el recurso contencioso administrativo interpuesto contra el Proyecto de Urbanización del Plan Parcial del Sector P de les Franqueses del Vallès, en el sentido que procede excluir del mismo edificaciones y construcciones - edificio de recepción y edificio principal - y los elementos e instalaciones - así un aviario, una zona de minigolf , zona de tiro con arco, zona de escenario, mirador del lago , lagos artificiales, zona de embarcador , zona de escalada, zona piscifactoría, entre otros impugnados en el proceso seguido en primera instancia-, previstos por la Administración y analizadas en la presente sentencia y la construcción del puente sobre el río Congost.-' (el subratllat és nostre).

6. Per acord de la Junta de Govern Local de 22-7-2010 s'acordà aprovar inicialment l'expedient de liquidació definitiva de quotes urbanístiques. Aquest acord s'adoptà en compliment d'allò ordenat per la interlocutòria de 29-6-2010 del JCA núm. 1 de Barcelona dictada a la peça separada d'execució de la sentència dictada en el PO 268/06 -5.

Tercer.- El debat objecte d'aquesta litis es centra en determinar si el pont sobre el riu Congost que, d'acord amb els articles 240 i 251 de les Normes Urbanístiques del Pla General d'Ordenació de Les Franqueses del Vallès, s'imputa únicament als sectors V i P, s'ha d'imputar a tota la comunitat mitjançant la seva inclusió en els pressupostos municipals. La solució depèn de si la construcció del referit pont es considera un sistema urbanístic local o general.

En aquest punt cal tenir en compte que s'ha practicat en aquest procés prova pericial de designació judicial per part d'un perit, arquitecte superior, que permet donar llum aquest assumpte. El perit designat és el Sr. Genaro , i pel que fa al referit pont sobre el riu Congost , exposa:

' El referit Pont assoleix les característiques de Sistema General de Comunicacions'

(...)

'Com a requisits del Sistema General de Comunicacions podem considerar:

- El Sistema General de Comunicacions haurà d'incloure's a l'Estructura general del territori (tal com s'assenyala al document annex B.1)

- El Sistema General de Comunicacions, haurà de garantir la connexió de les xarxes viaries locals de cadascun dels sectors o del Nucli urbà, constituint la xarxa viaria bàsica.

(...)

-El Sistema General de Comunicacions té per objectiu constituir la Vialitat bàsica del municipi i de connexió territorial.

(...)

Tal com es justifica als extrems anteriors, el perit que subscriu considera que el Pont sobre el riu Congost, constitueix una infraestructura que esdevé part del Sistema general de Comunicacions del municipi'.

I a la qüestió sobre si beneficia exclusivament al sector P i V respon:

'El planejament general (Pla General d'Ordenació Urbanística), defineix el Sistema General de Comunicacions.

En el cas del pont sobre el Riu Congost, esdevé imprescindible, per a la funcionalitat del Sector 'P' aportant connexió amb el nucli urbà .

Aquesta infraestructura viaria beneficia als Sectors P i V, emplaçats al marge esquerre del Congost, i beneficia, així mateix, al Nucli Urbà, emplaçat al marge esquerre.

Per tant podem concloure que el Pont beneficia al conjunt del municipi (part del qual constitueix , òbviament , els Sectors P i V)

Per tant, en consideració a l' Art. 35.2 del reglament de la Llei d'Urbanisme (D. 305/2006 ), cal considerar el Pont sobre el Congost com a una infraestructura viària vinculada als Sectors P i V, tant en relació a l'obtenció del sòl necessari per a la seva connexió, com al finançament de la seva execució.

D'aquesta vinculació, aplicant el 50 % del cost d'execució a cadascun dels Sectors de referència, es deriven els imports adscrits als Estudis financers dels sectors P i V, que consten als Plans Parcials corresponents, on esdevé justificada la viabilitat econòmica de tots dos àmbits amb l'adscripció de la referida càrrega d'urbanització'

En conseqüència, d'acord amb aquests criteris tècnics cal considerar que, amb independència que el seu cost permeti el manteniment de la viabilitat dels sectors, la construcció del Pont sobre el riu Congost és un sistema general a càrrec, per tant, de tota la col lectivitat i no únicament dels propietaris del sector P i V. Aquest posicionament s'adequa al que disposa l' article 34.1 del Decret legislatiu 1/2010 , 'integren els sistemes urbanístics generals els terrenys que el planejament urbanístic reserva per a les comunicacions, per als equipaments comunitaris i per als espais lliures públics, si llur nivell de servei és d'abast municipal o superior. Els sistemes urbanístics generals configuren l'estructura general del territori i determinen el desenvolupament urbà'

Per tant, atès que d'acord amb el dictamen tècnic pericial judicial, les despeses de construcció del pont s'han imputat exclusivament als sectors P i V, s'ha de modificar la liquidació definitiva de les quotes urbanístiques per a deduir l'import corresponent. Modificació que haurà de tenir en compte el que preveu l' article 163 del reglament de la Llei d'urbanisme que disposa:

'Rectificacions derivades de resolucions administratives o judicials.

Les rectificacions que calgui introduir en el compte de liquidació com a conseqüència de resolucions administratives o judicials són a càrrec de la comunitat de reparcel lació i s'inclouen en el comte de liquidació definitiva. Si aquestes rectificacions es produïssin amb posterioritat a la liquidació definitiva, s'ha de modificar aquesta liquidació seguint el mateix tràmit que per a la seva aprovació.'

D'acord amb aquests fonaments cal estimar aquest motiu de recurs.

Així mateix, atès que els articles 240 i 251 de la Normativa Urbanística de la Revisió del Pla General d'Ordenació de Les Franqueses del Vallès, aprovat definitivament per la Comissió Territorial d'Urbanisme de Barcelona, en data 18 de juny de 2009, estableixen que la càrrega del pagament de la meitat del cost del pont s'imputa al Sector P, s'ha de considerar que dits articles , en el que es refereix a la càrrega imposada de finançar el pont sobre el riu Congost, no s'ajusten a dret.

Si tenim en compte que les sentències esmentades en aquesta resolució (28-1-2008 , 24-4-2008 i la dictada en apel lació pel TSJC NÚM. 998 de 16-12-2008 ) deien que aquestes despeses havien d'anar a càrrec de la col lectivitat, i que la construcció del pont s'havia d'excloure del projecte d'urbanització del pla parcial del sector P de Les Franqueses del Vallès, l'Ajuntament demandat a l'introduir en els articles 240 i 251 de les NNUU del Pla General d'Ordenació, aprovat l'any 2009, desprès de conèixer el contingut de les referides sentències, l'obligació de finançar les obres del Pont sobre el riu Congost als sectors P i V, està incorrent en la causa de nul litat prevista a l' article 103.4 de la llei jurisdiccional , que determina:

'Són nul les de ple dret els actes, les disposicions contraries als pronunciaments de les sentències, que es dictin amb la finalitat d'eludir-ne el compliment'.

En conseqüència, atesa la manca de competència d'aquest Jutjat per a declarar la nul litat dels articles 240 i 251 de les NNUU del Pla General d'Ordenació, aprovat l'any 2009, un cop sigui ferma aquesta sentència aquesta magistrada plantejarà la corresponent qüestió d'il legalitat a l'empara de l ' article 27 de la llei 29/1998 per entendre que dits articles no s'ajusten a dret.

Quart.- En darrer terme, les actores al leguen que les despeses de gestió previstes al projecte d'urbanització no estan degudament justificades, vulnerant el que disposa l' article 114.1 del Decret legislatiu 1/2005 , aplicable per raons temporals, que estableix que:

'1. Les despeses d'urbanització a càrrec de les persones propietàries comprenen els conceptes següents:

(...)

f) Les despeses de gestió, degudament justificades, sota els principis de proporcionalitat i de no enriquiment injust'.

En el cas que ens ocupa, afirma el perit judicial:

'- Que el projecte de reparcel lació no especifica a què es refereix el concepte de despeses de Gestió i Administració.

-Que la documentació del Projecte de Reparcel lació no incorpora la justificació detallada dels conceptes de Gestió i Administració. De tal manera que podem considerar que, al compte de Liquidació Provisional, s'ha aplicat una partida alçada pels conceptes de Gestió i Administració, desconeixent-se si el Compte de Liquidació definitiva s'han detallat aquestes despeses.

'- Que el pèrit que subscriu considera que el Compte de liquidació Definitiva, s'haurien de precisar aquestes despeses de manera desglossada , especificant separadament cadascun dels conceptes englobats en una única partida al compte de liquidació provisional:

- Despeses de redacció del projecte d'urbanització

- Despeses de redacció del projecte de reparcel lació

- Despeses de registre de la Propietat

- Despeses de Gestió i Administració del projecte d'urbanització

D'acord amb aquest fonament cal estimar aquest motiu de recurs.

Cinquè.- A tenor dels articles 68.2 i 139.1 de la vigent llei jurisdiccional , modificat aquest últim per la Llei 37/2011, de 10 d'octubre, de mesures d'agilització processal, les costes processals s'imposaran en primera o única instància a la part que hagi vist rebutjades totes les seves pretensions en la sentència o en la resolució del recurs o de l'incident, excepte que s'apreciï i així es raoni, que el cas presentava series dubtes de fet o de dret.

En els supòsits d'estimació o desestimació parcial de les pretensions, cada part abonarà les costes causades a la seva instància i les comuns per meitat, excepte que l'òrgan jurisdiccional les imposi a una d'elles i així ho raoni per haver sostingut l'acció o interposat el recurs per mala fe o temeritat.'

SEGON:La defensa lletrada de l'Ajuntament apel lant ha sol licitat la revocació de la Sentència d'instància i, alhora, la desestimació del recurs contenciós administratiu; o, si més no, la desestimació del dit recurs en el vessant relacionat amb la impugnació indirecta del Pla general. I ho ha fet amb els arguments que tot seguit passarem a resumir:

-La Sentència apel lada no va tenir present el canvi de paradigma que es produí amb l'entrada en vigor de la Llei 8/2007, de 28 de maig , de sòl (LS), sota la qual va ser aprovada l'any 2009 la revisió del Pla general d'ordenació urbana de les Franqueses del Vallès.

-Tant la LS com el seu text refós de 2008 (TRLS) -art. 16.1.c)- van establir l'obligació dels propietaris de cedir el sòl dels sistemes generals incorporats a un Sector, hi van afegir l'obligació de finançar les obres d'urbanització corresponents ( STC de 5 de desembre de 2012, cassació 1314/2011 ; i STS de 18 de juny de 2013, cassació 7028/2009 ).

-Les Sentències d'aquesta Sala i Secció portades a col lació per la Sentència apel lada, van ser dictades a propòsit d'actuacions anteriors a l'entrada en vigor de la LS.

-En un altre ordre de coses, les quotes urbanístiques directament impugnades, no eren en puritat un acte d'aplicació del Pla general d'ordenació, sinó conseqüència d'un projecte de reparcel lació que la pròpia Sentència ara apel lada considerà que no podia ser impugnat indirectament en no tractar-se d'una disposició de caràcter general. Conseqüentment, tampoc resultava admissible la impugnació indirecta iper saltumdel Pla general d'ordenació.

TERCER:En resposta a la nostra Provisió de 6 de juny de 2017, la defensa lletrada de la Generalitat de Catalunya ha rebutjat els retrets adreçats per la Sentènciaa quoals art. 240 i 251 de les normes urbanístiques (NNUU) del Pla general d'ordenació de les Franqueses del Vallès.

Als anteriors efectes, la dita defensa lletrada ha formulat les consideracions que segueixen:

-La Sentència núm. 998, de 16 de desembre de 2008, dictada per aquesta Sala i Secció en cap cas es pronuncià sobre la legalitat o il legalitat dels art. 240 i 251 NNUU. D'altra banda, es tractà d'una Sentència que resolgué un supòsit regit per la revisió del Pla general aprovada el 13 de novembre de 2002 i no per la revisió de 18 de juny de 2009 , com és el nostre cas.

-El pont controvertit no és un sistema urbanístic, sinó una infrastructura de connexió dels dos marges d'un riu. La seva finalitat és la de procurar l'accessibilitat del polígon concernit al sistema viari extern.

-Al capdavall, el pont comunica el polígon amb el camí vell de Vic i no és un element integrant de l'estructura general i orgànica del territori. No te per finalitat prestar servei a la col lectivitat en el seu conjunt.

-Des d'una altra perspectiva, el Jutjat d'instància no hauria estat fidel a la seva pròpia lògica, perquè no hauria tingut presents les previsions dels art. 16 TRLS i 45 del text refós de 2005 de la Llei d'urbanisme. Si ho hagués fet, hauria constatat l'obligació dels propietaris de costejar les infrastructures de connexió amb els sistemes generals externs.

-Subsidiàriament, el pont -que té com a única funció la de facilitar l'accés al polígon- podria considerar-se un sistema urbanístic local inclòs dins l'àmbit de gestió; a sufragar, doncs, per la comunitat reparcel latòria en tractar-se d'una infrastructura susceptible de beneficiar-la especialment.

QUART:Les apel lades han sol licitat la desestimació íntegra de l'apel lació en fer seus els arguments de la Sentènciaa quo.I per afegitó, han portat a col lació les consideracions que passarem a resumir (les negretes seran nostres):

-Per raons temporals, no són d'aplicació al cas les previsions de la LS, del TRLS o del TRLU, perquè els actes administratius impugnats porten causa d'instruments de planejament parcial i de gestió, vigents o executius des de dates anteriors a l'entrada en vigor de la primera de les lleis esmentades (veure el DOGC 4766; el BOP núm. 54, de 4 de març de 2006; o el BOP núm. 265, de 5 de novembre de 2005).

-D'altra banda, el pont sobre el riu Congost no es troba inclòs dins de cap Sector; la qual cosa també impediria l'aplicació de les disposicions legals que s'acaben de citar.

-La nul litat dels acords directament impugnats en primera instància, no es trobava vinculada a la nul litat dels art. 240 i 251 NNUU o a la nul litat del projecte de reparcel lació, sinó a les apreciacions fetes a propòsit del pont controvertit per la Sentència d'aquestas Sala i Secció, de 16 de febrer de 2008 .

-La impugnació indirecta del Pla general de 2009 i del projecte de reparcel lació es formulàad cautelam, i es fonamentà en la causa de nul litat prevista a l' art. 103.4 LJCA , posada en relació amb la Sentència núm. 998, de 16 de desembre de 2008, dictada per aquest Tribunal.

CINQUÈ:La nostra Sentència núm. 998, de 16 de desembre de 2008 (apel lació 87/2008) es basà en els següents fonaments jurídics:

'PRIMERO.- El 16 de febrero de 2006 la Junta de Govern Local del Ajuntament de Les Franqueses del Vallès dictó Acuerdo por virtud del que, en esencia, se acordó 'DESESTIMAR ELS RECURSOS DE REPOSICIÓ presentats... Sr. Constantino , en nom i representació de la mercantil SASTRE INGENIERÍA, S.L. (RE. 2005/12287)', recurso de reposición interpuesto contra el Acuerdo del mismo órgano de 13 de octubre de 2005, por el que se aprobó definitivamente el Projecte d'Urbanització del Pla Parcial del Sector P.

Formulado recurso contencioso administrativo ante el Juzgado de lo Contencioso Administrativo de Barcelona nº 2 y en los autos 266/2006 , se dictó Sentencia nº 31 , de 28 de enero de 2008 , cuya parte dispositiva en la parte menester estableció 'Estimar el recurs contencioso administrativo interpuesto contra el acto administrativo impugnado que, en consecuencia se revoca por no ser conforme a derecho, debiendo dejar sin efecto el Proyecto de Urbanización del Plan Parcial del Sector P de Les Franqueses del Vallès, en la parte de obra referida a equipamientos y zona verde que no venga referida a Jardinería y arbolado en parques, jardines y vías públicas. Declarando que los propietarios no tienen la obligación de construir los edificios previstos en el Proyecto de Urbanización y que el coste de construcción de un puente sobre el río Congost se ha de repartir entre la colectividad'.

SEGUNDO.- Las partes identifican debidamente la controversia existente entre las mismas que se centra, sustancialmente, en lo siguiente:

A) Si la construcción de edificaciones en el parque 'El Falgar' se puede considerar como gasto de urbanización a cargo de los propietarios.

B) Si las instalaciones en el citado parque consistentes en zona de recepción, lagos artificiales, embarcadero, zona de mini-golf, zona de tiro con arco, etc, se pueden considerar como gasto de urbanización.

C) Si el puente sobre el río Congost debe ser soportado por los propietarios de la actuación en todo o en la mitad de su importe, en este último caso según lo dispuesto en el artículo 251 de las Normas Urbanísticas de la Revisión del Plan General de Ordenación Urbana.

La sentencia apelada hace referencia al artículo 70 del Decreto Legislativo 1/2005, de 26 de julio , por el que se aprueba el Texto Refundido de la Ley 2/2002, de 14 de marzo, de Urbanismo de Cataluña, al artículo 70 del Reglamento de Planeamiento Urbanístico y al artículo 59 del Reglamento de Gestión Urbanística y llega a la conclusión que procede dejar sin efecto el Proyecto de Urbanización del Plan Parcial del Sector P de Les Franqueses del Vallès, en la parte de obra referida a equipamientos y zona verde que no venga referida a Jardinería y arbolado en parques, jardines y vías públicas. Declarando que los propietarios no tienen la obligación de construir los edificios previstos en el Proyecto de Urbanización y que el coste de construcción de un puente sobre el río Congost se ha de repartir entre la colectividad.

La parte apelante en esta alzada insiste, sustancialmente, en lo siguiente:

a) La finalidad pretendida es procurar un denominado equilibrio de beneficios y cargas entre los distintos sectores de suelo urbanizable y a tal efecto se constituye un ámbito discontinuo para incorporar la cesión y la urbanización del parque 'El Falgar' con lo que según el criterio de la Administración recurrente se logra un equilibrio de aprovechamiento urbanístico y de cesiones y cargas con el resto de sectores urbanizables. La cobertura jurídica se busca en el artículo 44.1.c ) y d) del Decreto Legislativo 1/2005, de 26 de julio , por el que se aprueba el Texto Refundido de la Ley 2/2002, de 14 de marzo, de Urbanismo de Cataluña.

b) Las edificaciones proyectadas en el parque urbano no tienen la condición de equipamientos municipales sino de construcciones vinculadas y al servicio del propio parque. Simplemente se aboga por que esas construcciones -edificio de recepción y edificio principal- son objeto del parque urbano con todas las instalaciones y dotaciones necesarias para su funcionalidad, son construcciones auxiliares o de servicio del parque y a las actividades de ocio y de recreo que para el mismo se ha proyectado. Su cobertura se busca en el artículo 34.6 del Decreto Legislativo 1/2005, de 26 de julio , por el que se aprueba el Texto Refundido de la Ley 2/2002, de 14 de marzo, de Urbanismo de Cataluña.

c) Los elementos e instalaciones que se afirma también son necesarios para la funcionalidad del parque igualmente deben ser considerados como carga de urbanización y desde luego más allá que los de jardinería y arbolado. Su cobertura se trata de buscar en el artículo 34.6 del Decreto Legislativo 1/2005, de 26 de julio , por el que se aprueba el Texto Refundido de la Ley 2/2002, de 14 de marzo, de Urbanismo de Cataluña.

Y en este punto, en relación con el anterior, se indica la improcedencia del criterio de los peritos, inclusive apuntando a lo dictaminado en otro proceso sobre la materia seguido ante el Juzgado de lo Contencioso Administrativo nº 2 ó 10 de Barcelona en sus autos 266/2006, que van coincidiendo o no en determinados importes cuando las obras de urbanización sobre el caso pivotan sobre la funcionalidad requerida por el criterio de la Administración recurrente y que alcanza a un aviario, una zona de minigolf, zona tiro con arco, zona de escenario, mirador del lago, lagos artificiales, zona de embarcador, zona de escalada, zona piscifactoría, entre otros.

d) La construcción del puente sobre el río Congost es procedente a fin de lograr que el aprovechamiento o plusvalía obtenida por los propietarios de la actuación sea similar a la obtenida por el resto de los suelos urbanizables de uso industrial del municipio. La cobertura se trata de buscar en el artículo 251 de la Normativa Urbanística de la Revisión del Plan General de Ordenación Urbana, y en el artículo 45.1.b) del Decreto Legislativo 1/2005, de 26 de julio , por el que se aprueba el Texto Refundido de la Ley 2/2002, de 14 de marzo, de Urbanismo de Cataluña. En todo caso se niega la procedencia que el pronunciamiento judicial pueda alcanzar a la colectividad.

En todo caso será necesario advertir que en la demanda articulada en primera instancia la parte actora, hoy parte apelada, sólo pretendió que se dejase sin efecto el proyecto de Urbanización en la parte de la obra que se ha destacado en las posiciones controvertidas de las partes, sin que se detecte impugnación indirecta contra ninguna figura de planeamiento urbanístico -bastando remitirse a sus dictados-.

CUARTO.- Una vez examinadas las alegaciones contradictorias expuestas por las partes debe señalarse que la decisión del presente caso deriva de lo siguiente:

1.- Como se indica por la Administración, si la aprobación inicial del proyecto de urbanización se produjo a 28 de julio de 2005 y la aprobación definitiva se produjo a 13 de octubre de 2005 deberá tenerse en cuenta que el Decreto Legislativo 1/2005, de 26 de julio, por el que se aprueba el Texto Refundido de la Ley 2/2002, de 14 de marzo, de Urbanismo de Cataluña, por imperativo de su Disposición Final entró en vigor al siguiente día de su publicación -28 de julio de 2005-, es decir a 29 de julio de 2008 por lo que en aplicación de la Disposición Transitoria Octava de la Ley 2/2002, de 14 de marzo, de Urbanismo de Cataluña , resulta de aplicación esta Ley en su caso con las modificaciones de la Ley 10/2004, de 24 de diciembre, para el fomento de la vivienda asequible, de la sostenibilidad territorial y de la autonomía local.

2.- Ciertamente como se ha expuesto, no detectándose impugnación indirecta de las figuras de planeamiento de cobertura por parte de la actora en primera instancia -hoy apelada- y sin necesidad de plantear esa impugnación indirecta de oficio y sin entrar tampoco, por no plantearse, en el ámbito de actuación tan singularmente discontinuo preexistente, ni en la ubicación temporal de la figura de planeamiento parcial sobre el caso ya que como se irá viendo no resulta necesario incidir sobre ello, debe centrarse el caso y el ámbito de la decisión a adoptar en la única perspectiva procedente que es si las concretas obras de urbanización incorporadas por el proyecto de urbanización impugnado, en cuanto mero proyecto de obras, son procedentes o no.

Y ello es así ya que, como reiteradamente se ha expuesto y procede reiterar, a un proyecto de urbanización no le cabe pronunciarse ni resolver temáticas ajenas a su objeto, invadiendo y tratando de sustituir el objeto y finalidad de otros instrumentos de gestión urbanística, como las relativas a importe de las correspondientes cuotas urbanísticas y quién debe sufragarlas.

3.- Como que nos hallamos ante un Proyecto de Urbanización seguramente debemos hallarnos ante lo dispuesto en la Disposición Transitoria Cuarta de la Ley 2/2002, de 14 de marzo, de Urbanismo de Cataluña .

No obstante, sea como fuere, cuando se trata de plantear el caso desde la órbita del régimen de suelo tampoco cabe hacer mirada ciega y oídos sordos a lo dispuesto en la Disposición Transitoria Primera de la Ley 2/2002, de 14 de marzo, de Urbanismo de Cataluña , como del Decreto Legislativo 1/2005, de 26 de julio, por el que se aprueba el Texto Refundido de la Ley 2/2002, de 14 de marzo, de Urbanismo de Cataluña, si así se prefiere.

Pues bien, en una primera aproximación a los temas de debate deberá significarse que nada hay que objetar sobre los dictados en la misma línea establecidos tanto por el articulo 44.1.a), b ) y c) de la Ley 2/2002, de 14 de marzo, de Urbanismo de Cataluña , como del Decreto Legislativo 1/2005, de 26 de julio, por el que se aprueba el Texto Refundido de la Ley 2/2002, de 14 de marzo, de Urbanismo de Cataluña, y que atendiendo a este último supuesto cabe relacionar en los siguientes términos:

'44. Deberes de los propietarios o propietarias de suelo urbano no consolidado y de suelo urbanizable delimitado.

1. Los propietarios o propietarias de suelo urbano no consolidado y los propietarios o propietarias de suelo urbanizable delimitado tienen los deberes comunes siguientes:

a) Repartir equitativamente los beneficios y las cargas derivados del planeamiento urbanístico.

b) Ceder al ayuntamiento, de manera obligatoria y gratuita, todo el suelo reservado por el planeamiento urbanístico para los sistemas urbanísticos locales incluido en el ámbito de actuación urbanística en que sean comprendidos los terrenos, con las especificidades siguientes:

Primero. En suelo urbano, el ámbito de actuación es el del polígono de actuación urbanística o el sector del plan de mejora urbana, que pueden ser físicamente discontinuos.

Segundo. En suelo urbanizable delimitado, el ámbito de actuación es el sector del plan parcial urbanístico correspondiente, que también puede ser físicamente discontinuo.

c) Ceder al ayuntamiento, de manera obligatoria y gratuita, el suelo necesario para la ejecución de los sistemas urbanísticos generales que el planeamiento urbanístico general incluya en el ámbito de actuación urbanística en que sean comprendidos los terrenos.

d) Costear y, si procede, ejecutar la urbanización, sin perjuicio del derecho a resarcirse de los gastos de instalación de las redes de abastecimiento de agua, de suministro de energía eléctrica, de distribución de gas, si procede, y de la infraestructura de conexión a las redes de telecomunicaciones, a cargo de las empresas suministradoras en la parte que, según la reglamentación específica de estos servicios, no tenga que correr a cargo de los usuarios'.

4.- Pues bien, ya de entrada se muestra el pronunciado desacierto de la Administración cuando todo conduce a pensar que se ha tratado de buscar la aplicación de un supraconcepto económico de equidistribución entre sectores sustancialmente propio del criterio administrativo de la administración actuante que trata de iluminar y dar cobertura en última instancia a las obras a relacionar en un concreto proyecto de urbanización.

Efectivamente este tribunal no va a orbitar en ese planteamiento genérico y generalizante ya que las técnicas de derecho urbanístico son las que son y no le cabe a la administración operar fuera de las mismas y no debe caer y no va a caer en el error de confundir el objeto de la cesión de terrenos con el objeto de ejecutar la urbanización de los mismos -en los términos del artículo 44 de la Ley 2/2002, de 14 de marzo, de Urbanismo de Cataluña , o del Decreto Legislativo 1/2005, de 26 de julio, por el que se aprueba el Texto Refundido de la Ley 2/2002, de 14 de marzo, de Urbanismo de Cataluña -.

Tampoco a este tribunal le cabe confundir, y no va a confundir, las obras de urbanización básicas con las demás obras de urbanización -bastando remitirse a los dictados del artículo 70 del Decreto Legislativo 1/2005, de 26 de julio , por el que se aprueba el Texto Refundido de la Ley 2/2002, de 14 de marzo, de Urbanismo de Cataluña, y sus precedentes reglamentarios de los artículos 11 y 12 del Decreto 287/2003, de 4 de noviembre , por el que se aprueba el Reglamento parcial de la Ley 2/2002, de 14 de marzo, de urbanismo, como con posterioridad se dispone en los artículos 96 a 98 del Decreto 305/2006, de 18 de julio , por el que se aprueba el Reglamento de la Ley de Urbanismo de Cataluña-.

Y es que sin cuestionarse la cesión de los terrenos para sistemas generales o locales lo único que debe decidirse es si cabe involucrar a un mero proyecto de urbanización urbanístico en obras ajenas a su propio ámbito, es decir de obras de urbanización básicas y de las demás obras de urbanización, ya que resulta manifiesto e inconcuso que el ordenamiento jurídico urbanístico desde luego no alcanza a obras públicas a destinar a otros objetivos o finalidades debiendo ser el ordenamiento sectorial correspondiente el que debe procurar satisfacer y colmar esas exigencias.

5.- Y así se llega al núcleo sustancial del centro del debate ya que por más disimulo o devaluación que se haga valer en el sentido que las edificaciones, construcciones, elementos e instalaciones, interesadas por la Administración, son vinculadas y al servicio del propio parque o que las instalaciones y dotaciones impuestas son necesarias para su funcionalidad del parque, o que son construcciones auxiliares o de servicio del parque y a las actividades de ocio y de recreo, entre otras de análoga significación, debe concluirse que la construcción de dos edificios en toda regla con los usos previstos -edificio de recepción y edificio principal- y los demás elementos e instalaciones -aviario, una zona de minigolf, zona tiro con arco, zona de escenario, mirador del lago, lagos artificiales, zona de embarcador, zona de escalada, zona piscifactoría, entre otros- se muestran cuantitativa y cualitativamente como extraños, ajenos e impropios de lo desarrollado reglamentariamente en los artículos 11 y 12 del Decreto 287/2003, de 4 de noviembre , por el que se aprueba el Reglamento parcial de la Ley 2/2002, de 14 de marzo, de urbanismo, aplicable al caso por razones temporales, como con posterioridad igualmente se estableció en los artículos 96 a 98 del Decreto 305/2006, de 18 de julio , por el que se aprueba el Reglamento de la Ley de Urbanismo de Cataluña.

La conclusión a la que debe inamoviblemente llegarse es a la manifiesta impropiedad de su incorporación al Proyecto de Urbanización de autos y así deberá sentarse en el fallo de la presente Sentencia sin necesidad alguna de terciar o abordar la radical improcedencia de su imputación económica a los propietarios.

6.- Finalmente cuando se dirige la atención a la construcción del puente sobre el río Congost de la misma forma resulta desacertada la invocación a un pretendido supraconcepto económico de equidistribución.

Pero es que la óptica correcta es detectar que si de lo que se trataba era de atender al supuesto comprendido en el artículo 45.1.b) del Decreto Legislativo 1/2005, de 26 de julio , por el que se aprueba el Texto Refundido de la Ley 2/2002, de 14 de marzo, de Urbanismo de Cataluña, o como se ha indicado anteriormente a efectos temporales y con mejor técnica en el artículo 45.1.b) de la Ley 2/2002, de 14 de marzo, de Urbanismo de Cataluña , debió ponerse en evidencia y justificar debidamente que se trataba de ejecutar las infraestructuras de conexión con los sistemas urbanísticos generales exteriores a la actuación urbanística o/y que se trataba de las obras para la ampliación o el reforzamiento de estos sistemas que sean necesarias como consecuencia de la magnitud de dicha actuación.

Pues bien, en el presente caso, como se ha expuesto, sin necesidad de plantear la resolución del caso desde la perspectiva de una impugnación indirecta sino a los efectos del artículo 6 de la Ley Orgánica del Poder Judicial , debe señalarse que el pronunciado desacierto de involucrar un ámbito discontinuo tan ajeno a los terrenos de autos para la construcción de un puente sobre un río no permite estimar que nos hallemos ante el supuesto que se trata de disimular por parte de la Administración lo que conlleva la conclusión que no procede incorporarlo como tal en el proyecto de urbanización impugnado.

Por todo ello y sin perjuicio de lo que pudiera acordarse y resolverse judicialmente en sede económica en desarrollo del artículo 251 de la Normativa Urbanística referida, procede tan sólo estimar parcialmente el presente recurso de apelación en la forma y términos que se fijarán en la parte dispositiva.'

A resultes de les consideracions precedents, el veredicte de la Sentència va ser el que segueix:

'Que ESTIMAMOS PARCIALMENTE el presente recurso de apelación interpuesto a nombre de AJUNTAMENT DE LES FRANQUESES DEL VALLÈS contra la Sentencia nº 31, de 28 de enero de 2008 del Juzgado de lo Contencioso Administrativo de Barcelona nº 2, recaída en los autos 266/2006, cuya parte dispositiva en la parte menester estableció 'Estimar el recurs contencioso administrativo interpuesto contra el acto administrativo impugnado que, en consecuencia se revoca por no ser conforme a derecho, debiendo dejar sin efecto el Proyecto de Urbanización del Plan Parcial del Sector P de Les Franqueses del Vallès, en la parte de obra referida a equipamientos y zona verde que no venga referida a Jardinería y arbolado en parques, jardines y vías públicas. Declarando que los propietarios no tienen la obligación de construir los edificios previstos en el Proyecto de Urbanización y que el coste de construcción de un puente sobre el río Congost se ha de repartir entre la colectividad', que se revoca y en su lugarse acuerda estimar el recurso contencioso administrativo interpuesto contra el Proyecto de Urbanización del Plan Parcial del Sector P de Les Franqueses del Vallès, en el sentido que procede excluir del mismolas edificaciones y construcciones -edificio de recepción y edificio principal- y los elementos e instalaciones -así un aviario, una zona de minigolf, zona tiro con arco, zona de escenario, mirador del lago, lagos artificiales, zona de embarcador, zona de escalada, zona piscifactoría, entre otros impugnados en el proceso seguido en primera instancia-, previstos por la Administración y analizadas en la presente sentencia yla construcción del puente sobre el río Congost.'

D'altra banda, la nostra Sentència núm. 69, de 29 de gener de 2009 (apel lació 147/2008), es pronuncià en els següents termes (les negretes seran nostres):

'PRIMERO.-El presente recurso de apelación tiene por objeto la pretensión de la parte apelante de que se revoque la Sentencia apelada y se desestime el recurso contencioso- administrativo interpuesto contra Acuerdo del Ayuntamiento de Les Franqueses del Vallès de 9.2.2006, de aprobación definitiva del Proyecto de Reparcelación del Plan Parcial del Sector industrial P (Pla de Llerona).

SEGUNDO.- El Ayuntamiento /apelante alega que la actora / apelada carece de legitimación activa 'por no ostentar la condición de interesada en la reparcelación', si bien, el mismo Ayuntamiento reconoce que la actora / apelada ha ido abonando las cuotas urbanísticas del Sector P conforme a las liquidaciones giradas por el Ayuntamiento por haberle sido comunicado el cambio de titularidad.

En la Sentencia apelada se rechaza la inadmisibilidad del recurso contencioso-administrativo por falta de legitimación activa, por entender, correctamente, que existe un interés legítimo en la actora, que se acredita por la notificación por el Ayuntamiento a la actora de las liquidaciones de las cuotas urbanísticas, y el pago de éstas por aquella. Aparte la subrogación que se opera en sede urbanística por la adquisición de fincas, como ha acaecido en el caso de autos. No podrá, pues, prosperar la inadmisibilidad por falta de legitimación activa, alegada por el Ayuntamiento apelante.

TERCERO.- El recurso contencioso-administrativo se interpuso contra la aprobación definitiva del Proyecto de Reparcelación del Plan Parcial del Sector P, por acuerdo municipal de 9.2.2006, y en el suplico de la demanda se solicita la anulación del expresado Proyecto de Reparcelación en cuanto incluye costes de urbanización de edificaciones destinadas a equipamiento público y obras que exceden propiamente de la de urbanización, así como las gastos de redacción de los correspondientes proyectos y dirección de obras.

Sin embargo, en el Fallo de la sentencia apelada se anula se dice: 'Estimar el recurso contencioso-administrativo interpuesto contra el acto administrativo impugnado que, en consecuencia se recova por no ser conforme a Derecho, debiendo dejar sin efecto el Proyecto de Urbanización del Plan Parcial del Sector P ...'.

Esta referencia al Proyecto de Urbanización, que también figura en los mismos términos literales en el último párrafo del fundamento de derecho Tercero de la Sentencia apelada, es errónea y, en congruencia con el texto de la Sentencia apelada, en la que se identifica correctamente el acto recurrido, y en la que se concluye que 'a la vista de lo expuesto y teniendo en cuenta la pretensión de la actora, la misma ha de ser plenamente estimada, en el sentido de declarar no ajustado a derecho el Proyecto de Reparcelación del Sector P' (Penúltimo párrafo del mismo fundamento de derecho Tercero), deberá corregirse de oficio, como error material que es, en esta Sentencia de apelación, en el sentido de entender que se deja sin efecto el Proyecto de Reparcelación del Plan Parcial del Sector P; todo ello de conformidad con lo previsto en el artículo 267.1 de la Ley Orgánica del Poder Judicial y concordantes.

CUARTO.- En cuanto al fondo del asunto:

Debe aquí reiterarse lo ya dicho por este Tribunal en Sentencia nº 998, de 16.12.2008 , dictada en rollo deapelación contra sentencia nº 87/2008 , a saber: (...)

Es importante subrayar en este momento que en la demanda no se articulaba una impugnación indirecta del planeamiento general que delimitó el sector P (la Revisión del PGOU de Les Franqueses aprobada definitivamente por la Comisión Territorial d'Urbanisme de Barcelona, conformidad a su texto refundido, en sesión de fecha 9 de abril de 2003), ni del Plan Parcial del sector aprobado definitivamente por el mismo órgano autonómico en fecha 25 de mayo de 2006.

En definitiva, se asumen y reiteran aquí los motivos por los que, en la Sentencia 998 de 2008, de este Tribunal , arriba en parte trascrita, se acuerda excluir del Proyecto de Urbanización las obras a las que dicha Sentencia se refiere; motivos que aquí constituyen motivos por los que tienen que excluirse del Proyecto de Reparcelación dichas obras, por cuanto estas obras - edificaciones, construcciones, elementos e instalaciones - 'se muestran cualitativa y cuantitativamente como extraños, ajenos e impropios de lo desarrollado reglamentariamente en los artículos 11 y 12 del Decreto 287/2003, de 4 de noviembre , por el que se aprueba el Reglamento parcial' de la Llei 2/2002, d'Urbanisme; exclusión que comprende los honorarios técnicos de redacción de los proyectos de construcción y los costes de dirección de obra.

Y por lo que respecta al pronunciamiento del Fallo de la Sentencia apelada de que 'el coste de construcción de un puente sobre el río Congost se ha de repartir entre la colectividad.', se reitera lo dicho en la Sentencia de este Tribunal nº 998 de 2008 , arriba trascrita, en particular el contenido del apartado 6 de su Fundamento de derecho Cuarto, en base al quese asume la misma conclusión de que no procede incorporar dicho puente como tal en el Proyecto de Urbanización y, en consecuencia, tampoco procede incorporarlo al Proyecto de Reparcelación de autos.Sin embargo, el pronunciamiento de la Sentencia apelada de que el coste de construcción del repetido puente 'se ha de repartir entre la colectividad' carece de apoyatura normativa. Por ello, deberá ser revocado, prosperando en este punto el presente recurso de apelación.'

Per tots aquests motius, el veredicte s'expressà així:

'ESTIMAMOS en parte el presente recurso de apelación interpuesto a nombre de Ajuntament de LES FRANQUESES DEL VALLES, contra la Sentencia arriba indicada del Juzgado de lo Contencioso Administrativo núm 1 de Barcelona, dictada en autos 268/2006. Sentencia que REVOCAMOS y dejamos sin efecto únicamente en cuanto al siguiente pronunciamiento: 'y que el coste de construcción de un puente sobre el río Congost se ha de repartir entre la colectividad.'. Manteniendo en todo lo demás el Fallo de dicha Sentencia.'

SISÈ:Atès el recorregut jurisdiccional que han tingut els instruments de gestió del Sector P de les Franqueses del Vallès, sembla evident que l'apel lació no podrà prosperar. Com també sembla que, arribats a aquest punt, ens veurem en la tessitura d'haver de declarar nul les de ple dret les determinacions del planejament urbanístic municipal que feien recaure bona part del cost de les obres del pont sobre el riu Congost en la comunitat reparcel latòria del Sector/Poligon al qual ens acabem de referir.

Als anteriors efectes, no representarà cap obstacle el fet que entre el susdit planejament i la liquidació definitica s'hagués interposat un Projecte de reparcel lació. Acabem de comprovar com aquest Projecte equiidistributiu, pel que fa al pont, esdevingué invalidat per una Sentència d'instància, confirmada en aquest punt per la nostra Sentència núm. 69, de 29 de gener de 2009 .

Tampoc representaran cap obstacle les determinacions de la Llei estatal de Sòl de 2007 i el seu text refós de 2008 per les raons que ja havíem expressat en altres ocasions i, sobretot, perquè el pont controvertit en cap cas havia estat incorporat a cap Sector.

La repercussió d'una part del cost de construcció del pont en la comunitat reparcel latòria ara concernida, només podia sustentar-se en les determinacions de l'art. 45.1.b) del text refós de 2005 de la Llei d'urbanisme [mutatis mutandis:l'art. 44.1.d) del text refós a hores d'ara vigent]; tanmateix, la nostra Sentència núm. 998, de 16 de desembre de 2008 , transcritaut supra,descartà aquesta eventualitat amb arguments que haurem de donar per reproduïts en mancar elements de convicció susceptibles de conduir a una conclusió diferent. I, per indetitat de raó, haurem de descartar la idea de que el pont pugui ser concebut com un sistema local necessàriament associat de forma discontinua al Sector P.

En primera instància el pèrit judicial considerà que el pont era imprescindible per a la funcionalitat del Sector; però no descartà l'existència d'altres ponts a les proximitats i el cert és que confirmà que (el pont en qüestió) havia de ser considerat un sistema general susceptible de beneficiar tota la col lectivitat local. En cap cas justificà que aquesta obra pública fos una conseqüència derivada de la magnitud de l'actuació urbanística prevista en el Sector P [condiciósine qua nonals efectes de l'art. 45.1.b) del text refós de 2005 de la Llei d'urbanisme].

SETÈ:Atesa la peculiar dinàmica a la qual s'ha vist sotmès el present litigi, no s'imposaran costes, en no trobar-se mancada d'un cert grau deiusta causa litigandil'estratègia processal de les parts apel lants.

Fallo

Per tot allò que ha estat exposat, aquesta Secció 3ª de la Sala Contenciosa Administrativa del Tribunal Superior de Justícia de CatalunyaHA DECIDIT:

DESESTIMARel present recurs d'apel lació núm. 402/2015, promogut per L'IL LM. AJUNTAMENT DE LES FRANQUESES DEL VALLÈS amb el suport del DEPARTAMENT DE TERRITORI I SOSTENIBILITAT DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA i amb l'oposició de les mercantils GRUP CABRERA PROMO 2001, S.L; RIPOLLET 2000, S.L; PROIM-05, S.L; UNIPARK 2000, S.L; COMERCIAL VILA VILA, S.A; i OLFIELD, S.A; i, conseqüentment:

1: CONFIRMAR en tots els seus extrems la Sentència núm. 148, de 9 de juliol de 2015, dictada pel Jutjat Contenciós Administratiu núm. 6 de Barcelona en el sí del procediment ordinari núm. 530/2011-A.

2: DECLARAR NUL LES DE PLE DRET les determinacions dels art. 240 i 251 de les normes urbanístiques del Pla general d'ordenació de les Franqueses del Vallès que atribueixen al Sector P, juntament amb el Sector V, el finançament d'un pont sobre el riu Congost. Nul litat, aquesta, que s'escaurà fer extensiva a la reproducció de les susdites determinacions en el planejament derivat.

3: INSTAR del DEPARTAMENT DE TERRITORI I SOSTENIBILITAT DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA la publicació, al seu càrrec, del present veredicte en el D.O.G.C, en un termini màxim de deu dies.

Sense costes.

Notifiqui's, i faci's saber a les parts que aquesta Sentència no és ferma.

Contra la mateixa podrà interposar-se recurs de cassació davant el Tribunal Suprem.

Aquest recurs haurà de preparar-se davant d'aquesta la nostra Sala i Secció en un termini màxim de trenta dies hàbils, comptadors des de l'endemà d'haver estat rebuda la notificació corresponent, de conformitat amb l' art. 89 i concordants de la Llei 29/1998, de 13 de juliol , reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa (LJCA), modificada per la Llei Orgànica 7/2015, de 21 de juliol.

La preparació del recurs de cassació haurà d'ajustar-se a les previsions de l'expressat art. 89 (punt 2) LJCA i només podrà fonamentar-se en la vulneració del dret estatal o europeu. En qualsevol cas, els seus promotors hauran de tenir present l'Acord de 19 de maig de 2016, del Consell General del Poder Judicial, pel qual es fa públic l'Acord de 20 d'abril de 2016, de la Sala de Govern del Tribunal Suprem, de fixació de regles sobre l'extensió màxima i altres condicions extrínseques dels escrits processals referits al Recurs de Cassació (BOE núm. 162, de 6 de juliol de 2016).

No hi cabrà, en canvi, recurs de cassació davant la Sala del Contenciós Administratiu del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya fonamentat en l'eventual vulneració del dret autonòmic, en equiparar-se, en aquest cas, les Sentències dictades per la Sala del Tribunal Superior, a les dictades per la Sala 3ª del Tribunal Suprem en el seu propi àmbit ( Resolucions interlocutòries de 10 de maig de 2017, entre d'altres, dictades per la Secció de Cassació de la Sala del Contenciós Administratiu del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, en els recursos de cassació autonòmica núm. 3/2017 i 8/2017 ).

Aquesta és la nostra Sentència, que pronunciem, manem i signem. Un cop ferma, adjunteu-ne una certificació literal al rotlle d'apel lació i lliureu-ne testimoni al Jutjat d'origen junt amb les actuacions rebudes. Tot això, als efectes processals que siguin pertinents.

PUBLICACIÓ.-El dia d'avui i en audiència pública, el Magistrat ponent ha llegit i ha publicat la Sentència anterior. En dono fe.