Sentencia Contencioso-Administrativo Nº 810/2018, Tribunal Superior de Justicia de Cataluña, Sala de lo Contencioso, Sección 3, Rec 283/2017 de 28 de Septiembre de 2018

Encabezamiento

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA DE CATALUNYA

SALA DEL CONTENCIÓS ADMINISTRATIU

SECCIÓ 3ª

Recurs d'apel lació núm. 283/2017

Jutjat Contenciós Administratiu núm. 15 de Barcelona

Procediment ordinari núm. 262/2010

Apel lants: TEFORMON 2002, S.L; MONFORTE Y PAVÍA, S.L; i FORTEMON, S.L

Representant dels apel lants: SRA. EVA MORCILLO VILLANUEVA, Procuradora

Apel lat: IL LM. AJUNTAMENT DE SANT CLIMENT DE LLOBREGAT

Representant de l'apel lat: SRA. Mª DEL CARMEN FUENTES MILLÁN, Procuradora

S E N T È N C I A núm. 810

Magistrats/ades:

IL LM. SR. MANUEL TÁBOAS BENTANACHS, President

IL LMA. SRA. ISABEL HERNÁNDEZ PASCUAL

IL LM. SR. HÉCTOR GARCÍA MORAGO

Barcelona, 28 de setembre de 2018

LA SALA CONTENCIOSA ADMINISTRATIVA DEL TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA DE CATALUNYA (SECCIÓ 3ª), en nom de S.M el Rei i de conformitat amb allò que disposa l' art 117.1 de la Constitució, ha pronunciat la SENTÈNCIA que segueix, a les actuacions del recurs d'apel lació núm. 283/2017, promogut per TEFORMON 2002, S.L; MONFORTE Y PAVÍA, S.L; i FORTEMON, S.L -representades per la Procuradora SRA. EVA MORCILLO VILLANUEVA i assistides pel Lletrat SR. JOSEP ENRIC LUJAN LERMA-, essent l'apel lat L'IL LM. AJUNTAMENT DE SANT CLIMENT DE LLOBREGAT -representat per la Procuradora SRA. Mª DEL CARMEN FUENTES MILLÁN i assistit pel Lletrat SR. JOSEP SOLÉ CANAL-.

Ha actuat com a Magistrat ponent l'Il lm. Sr. HÉCTOR GARCÍA MORAGO, el qual expressa el parer de la Sala.

Antecedentes

PRIMER:En el sí del procediment ordinari núm. 262/2010, el Jutjat Contenciós Administratiu núm. 15 de Barcelona dictà la Resolució interlocutòria de 30 de gener de 2017, amb la part dispositiva que segueix:

'En atención a lo expuesto, ACUERDO: 1) NO apreciar la excepción de litispendencia y/o cosa juzgada invocada por la demandada a modo de causa/s previa/s de inadmisibilidad.

2) Estimar parcialmente la excepción de prescripción de la acción ejercitada por la/s parte/s recurrente/s en el sentido que, la reclamación patrimonial originadora de autos es extemporánea sólo con respecto a la certificación municipal de 29-8-06, no así con respecto a la de 9-5-08.'

SEGON:Disconforme amb la Resolució interlocutòria suara esmentada, els actors van deduir apel lació en temps i forma, a la qual s'hi oposà l'Ajuntament demandat.

TERCER:Un cop elevades les actuacions a aquesta Sala, es va acordar formar-ne aquest rotlle d'apel lació i, un cop verificats els tràmits processals pertinents s'assenyalà el dia 26 de setembre de 2018 per tal de votar i decidir, la qual cosa es verificà en aquests mateixos termes.

QUART:En la tramitació d'aquest recurs d'apel lació han estat observades les prescripcions legals de rigor.

Fundamentos

PRIMER:Tal com ja hem expressat, en el sí del procediment ordinari núm. 262/2010, el Jutjat Contenciós Administratiu núm. 15 de Barcelona dictà la Resolució interlocutòria de 30 de gener de 2017, amb la part dispositiva que segueix:

'En atención a lo expuesto, ACUERDO: 1) NO apreciar la excepción de litispendencia y/o cosa juzgada invocada por la demandada a modo de causa/s previa/s de inadmisibilidad.

2) Estimar parcialmente la excepción de prescripción de la acción ejercitada por la/s parte/s recurrente/s en el sentido que, la reclamación patrimonial originadora de autos es extemporánea sólo con respecto a la certificación municipal de 29-8-06, no así con respecto a la de 9-5-08.'

L'anterior decisió vingué precedida de l'exposició de fets i de raonaments jurídics que tot seguit passarem a transcriure:

'HECHOS

Único.- Por la representación procesal de la demandada tanto en trámite de contestación a la demanda, como ulteriormente en fase de conclusiones ha aducido como posibles causas previas de inadmisibilidad, ya la cosa juzgada, ya la litispendencia (ambas al amparo del art 69 d) LJCA) así como la prescripción de la acción ejercitada por la actora, cuestiones éstas a las que ha respondido con sus respectivas alegaciones la actora con el resultado que es de ver en autos, pasando las actuaciones a SSª para dictar la resolución oportuna.

RAZONAMIENTOS JURÍDICOS

ÚNICO.- Vistas las alegaciones de todas las partes personadas en este procedimiento, el que suscribe entiende, que NO cabe hablar de litispendencia ni de cosa juzgada en el presente caso. En primer lugar, difícilmente se sostiene un argumento de litispendencia cuando la propia demandada (f.4 de su escrito de conclusiones) habla de pronunciamientos judiciales 'firmes', por lo que tal motivo de inadmisibilidad se ha de desestimar. Igualmente, no cabe la prosperabilidad de la pretensión de la demandada acerca de la existencia de cosa juzgada, pues del conjunto de pleitos relacionados con esta litis mencionados por las respectivas partes, en ninguno de ellos se nos hace referencia a la reclamación objeto de nuestro pleito nº 262/10, de responsabilidad patrimonial derivada de un presunto mal o defectuoso funcionamiento de los servicios públicos municipales en base a la expedición de dos presuntas certificaciones urbanísticas contradictorias de 9-5-08 y 29-8-06. Finalmente, se invoca por la demandada la prescripción de la acción ejercitada, acción de responsabilidad patrimonial promovida por la/s parte/s recurrente/s en fecha 6-5-09, fecha ésta que delimita por un lado, que la reclamación actora por los perjuicios ocasionados de la certificación de 9-5-08 sí se dedujo en tiempo y forma, no así con respecto a la reclamación actora de responsabilidad patrimonial derivada de la certificación de la demandada de 29-8-06 pues ya había transcurrido con exceso el plazo de un año (desde producido el hecho, 29-8-06)que para la interposición de la debida reclamación de responsabilidad patrimonial establecía el antiguo art 142.5 de la Ley 30/92 vigente en la época de autos y aplicable a nuestro supuesto, por mor de lo establecido en la DT3ª de la Ley 39/2015. De esta forma, es acogible la excepción de prescripción invocada por la demandada, parcialmente, sólo con respecto a la certificación de 29-8-06, no así con respecto a la de 9-5-08, y ello sin perjuicio que a la hora de dictar sentencia se pueda analizar la relación entre ambos certificados (verbi gratia, según la actora, el certificado de 9-5-08 evidencia de forma pública que el anterior certificado de 29-8-06 era erróneo, f. 11 de su escrito de conclusiones).'

SEGON:Els actors han sol licitat d'aquest Tribunal la revocació de la Resolució interlocutòria apel lada amb les conseqüències de rigor.

Als anteriors efectes ha formulat un conjunt d'al legacions que resumirem de la manera que segueix:

1:Vulneració dels art. 58 i 59 LJCA, en haver estat dictada la Interlocutòria impugnada un cop conclòs el tràmit de conclusions succintes.

2: Incorrecte tractament processal de l'excepció de prescripció de l'acció de responsabilitat patrimonial, la qual constitueix una qüestió de 'fons' determinant de l'estimació o desestimació del recurs.

3: Improcedència de l'apreciació parcial de la prescripció de l'acció, i

4: Plena admissibilitat del recurs d'apel lació, perquè la Provisió del Jutjat, de 30 de gener de 2017, tenia com a única finalitat ordenar el procés. La disconformitat amb la inadmissió parcial (posteriorment adoptada) només es podia recórrer un cop dictada i notificada la Resolució interlocutòria en el sentit que acabem d'indicar.

TERCER:La defensa lletrada de l'Ajuntament de Sant Climent de Llobregat s'ha oposat a l'apel lació amb els següents raonaments:

1: Inadmissibilitat de l'apel lació en no haver estat impugnada la Provisió del Jutjat (de 30 de gener de 2017), a través de la qual es decidí resoldre a través d'una Interlocutòria la controvèrsia sobre les inadmissibilitats plantejades per l'Ajuntament; la qual cosa hauria de portar aparellada, de retruc, la inconsistència de la resta d'al legats de l'apel lació.

2: En qualsevol cas, la Resolució interlocutòria apel lada deixà clar que el Jutjat es reservaba la facultat d'examinar en Sentència la relació entre els dos certificats municipals generadors de la reclamació de responsabilitat patrimonial.

QUART:Després d'haver analitzat els al legats de les parts, així com el material incorporat a les actuacions, aquest Tribunal es veurà en la tessitura d'haver d'estimar l'apel lació pels motius que tot seguit exposarem.

1: Si analitzem conjuntament els art. 33.2, 51.5 i 58.3 LJCA, constatarem dues característiques importants en aquelles actuacions procesals que poden desembocar, abans del tràmit de Sentència, en un final abrupte del procés per motius d'inadmissibilitat: la resolució interlocutòria que posi fi a l'incident, si descarta l'existència de motius d'inadmissió, no serà recurrible; la qual cosa explica que en aquests supòsits, de forma expressa (art. 33.2) o bé de forma tàcita o per analogia (art. 51 i 58), s'escaigui considerar que la Provisió que inicia l'incident no podrà ser susceptible de cap mena recurs. Entre d'altres raons, per tractarse d'una acte de mera ordenació processal, què no ha de prejutjar quin pugui ser el resultat final.

Per totes aquestes raons, la Provisió de 30 de gener de 2017 no podia restar sotmesa a un règim jurídic diferent del que acabem de descriure. Dit, tot això, no sense afegir que (la Provisió) va ser dictada el mateix dia que la Resolució interlocutòria que ara ens ocupa, la qual cosa justificava encara més que la seva rellevància (si és que podia tenir alguna), així com la seva virtualitat, restessin associades a la sort de la pròpia Resolució interlocutòria.

Per tot això, no podrem considerar irregular o rellevant que les ara apel lants no impugnessin la Provisió del Jutjat, de data 30 de gener de 2017; perquè podien entendre que l'oferiment de reposició que contenia, s'havia de considerar circumscrit a l'extrem de la resolució en mèrits del qual s'admetia una documental.

2: Un cop conclòs el tràmit de conclusions succintes, les causes d'inadmissibilitat no declarades en els termes dels art. 51 i 58 LJCA, només podran apreciar-se a través de Sentència. Així es desprèn, per exemple, de l' art. 33.2 LJCA (plantejament de la 'tesi' un cop exhaurits tots els estadis del procés i just abans de dictar-se Sentència).

3: Efectivament, la 'prescripció' de l'acció de responsabilitat no pot encabir-se en cap dels supòsits d'inadmissibilitat descrits per l' art. 69 LJCA. I és lògic que així sigui, perquè la 'prescripció' té a veure amb l'existència del dret i aquesta és, per òbvies raons, una qüestió 'substantiva' o de 'fons', que haurà de traduir-se en 'l'estimació' o en la 'desestimació' de la demanda.

CINQUÈ:Atès allò que disposa l' art. 139.2 LJCA, no serà precís efectuar cap pronunciament especial en matèria de costes.

Fallo

Per tot allò que ha estat exposat, aquesta Secció 3ª de la Sala Contenciosa Administrativa del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya HA DECIDIT:

ESTIMARel present recurs d'apel lació núm. 283/2017, promogut per TEFORMON 2002, S.L; MONFORTE Y PAVÍA, S.L; i FORTEMON, S.L, amb l'oposició de L'IL LM. AJUNTAMENT DE SANT CLIMENT DE LLOBREGAT i, conseqüentment, REVOCAR i deixar sense cap efecte la Resolució interlocutòria de 30 de gener de 2017, dictada pel Jutjat Contenciós Administratiu núm. 15 de Barcelona en el sí del procediment ordinari núm. 262/2010 amb les conseqüències processals de rigor pel que fa a l'abast de la Sentència que pugui dictar-se.

Sense imposició de costes.

Notifiqui's, i faci's saber a les parts que aquesta Sentència no és ferma.

Contra la mateixa només podrà interposar-se recurs de cassació davant el Tribunal Suprem, el qual haurà de fonamentar-se el el dret estal o l'europeu.

Aquest recurs haurà de preparar-se davant d'aquesta la nostra Sala i Secció en un termini màxim de trenta dies hàbils, comptadors des de l'endemà d'haver estat rebuda la notificació corresponent, de conformitat amb l' art. 89 i concordants de la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa (LJCA), modificada per la Llei Orgànica 7/2015, de 21 de juliol.

La preparació del recurs de cassació haurà d'ajustar-se a les previsions de l'expressat art. 89 (punt 2). En qualsevol cas, els seus promotors hauran de tenir present l'Acord de 19 de maig de 2016, del Consell General del Poder Judicial, pel qual es fa públic l'Acord de 20 d'abril de 2016, de la Sala de Govern del Tribunal Suprem, de fixació de regles sobre l'extensió màxima i altres condicions extrínseques dels escrits processals referits al Recurs de Cassació (BOE núm. 162, de 6 de juliol de 2016).

Aquesta és la nostra Sentència, que pronunciem, manem i signem. Un cop ferma, adjunteu-ne una certificació literal al rotlle d'apel lació i lliureu-ne testimoni al Jutjat d'origen junt amb les actuacions rebudes als efectes de les diligències processals que siguin pertinents.

PUBLICACIÓ.-El dia d'avui i en audiència pública, el Magistrat ponent ha llegit i ha publicat la Sentència anterior. En dono fe.