Sentencia Contencioso-Administrativo Nº 860/2018, Tribunal Superior de Justicia de Cataluña, Sala de lo Contencioso, Sección 2, Rec 381/2018 de 19 de Noviembre de 2018

Encabezamiento

Tribunal Superior de Justícia de Catalunya

Sala Contenciosa Administrativa

Secció Segona

Recurs d'apel lació contra sentències núm. 381/2018

Parts: Constancio, Mercedes, Montserrat, Eduardo, Penélope, Eulogio, Reyes, Rosaura, Sara, Sonsoles, Teodora, Verónica, Imanol, María Milagros, Joaquín, Landelino, Alejandra, Ana, Marino, Maximino I Bernarda

AJUNTAMENT DE VILANOVA I LA GELTRU I BENGUIN, S.C.P.

SENTÈNCIA Núm. 860

Magistrats/ades:

Il lm. Sr. Jordi Palomer Bou

Il lm. Sra. Montserrat Figuera Lluch

Il lm. Sra. Virginia de Francisco Ramos

Barcelona, dinou de novembre de dos mil divuit

LA SALA CONTENCIOSA ADMINISTRATIVA DEL TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA DE CATALUNYA (SECCIÓ SEGONA), constituïda per a la resolució d'aquest recurs, ha dictat la següent sentència en el rotlle d'apel lació núm. 381/2018, interposat per Constancio, Mercedes, Montserrat, Eduardo, Penélope, Eulogio, Reyes, Rosaura, Sara, Sonsoles, Teodora, Verónica, Imanol, María Milagros, Joaquín, Landelino, Alejandra, Ana, Marino, Maximino i Bernarda, representats pel procurador CARLES BADIA MARTINEZ i assistits de lletrat, contra l'AJUNTAMENT DE VILANOVA I LA GELTRU i BENGUIN, S.C.P., representat per la procuradora RAQUEL PALOU BERNABE, i assistit de lletrat, i contra BENGUIN, S.C.P., representat per la procuradora BEATRIZ AIZPUN SARDA, i assistit de lletrat.

N'ha estat ponent l'il lm. magistrat Sr. Jordi Palomer Bou, qui expressa l'opinió de la Sala.

Antecedentes

Primer.-El Jutjat Contenciós Administratiu 7 Barcelona va dictar, en el Recurs d'empara ordinari - drets fonamentals núm. 164/2017, la Sentència núm. 49/2018, de data 19 de febrer de 2018, la decisió literal de la qual és la següent: 'ESTIMAR parcialmente el recurso contencioso administrativo para la protección de los derechos fundamentales de la persona interpuesto por la representación procesal de los recurrentes contra la inactividad del AJUNTAMENT DE VILANOVA I LA GELTRÚ en el control y corrección de la contaminación acústica existente en la CALLE000 de la localidad; DECLARANDO que la misma ha vulnerado sus derechos fundamentales a la integridad física y moral ( artículo 15 CE) y a la intimidad personal y familiar y a la inviolabilidad del domicilio ( artículo 18 CE); DEBIENDO dicha Administración municipal adoptar cuantas medidas sean necesarias, incluida la apertura de los expedientes sancionadores a los locales 'El Cercle' y 'Nits' por incumplimientos de la normativa reguladora del ruido, orden público, aforo y horarios de cierre. Asimismo, se ordena al Ayuntamiento a que lleve a cabo la limpieza de las pintadas en las paredes de la CALLE000.

No se hace expresa imposición de las costas procesales.'.

Segon.-Contra la resolució esmentada es va interposar recurs d'apel lació, el qual fou admès pel Jutjat d'Instància, qui va remetre les actuacions a aquest tribunal. Les parts foren citades. Els apel lants són Constancio, Mercedes, Montserrat, Eduardo, Penélope, Eulogio, Reyes, Rosaura, Sara, Sonsoles, Teodora, Verónica, Imanol, María Milagros, Joaquín, Landelino, Alejandra, Ana, Marino, Maximino I Bernarda i les apel lades són l'AJUNTAMENT DE VILANOVA I LA GELTRU i BENGUIN, S.C.P..

Tercer.-Desenvolupada l'apel lació, s'assenyalà dia i hora per a la votació i la decisió: 24-10-2018.

Quart.-En la substanciació d'aquest procediment s'han observat i acomplert les prescripcions legals.

Fundamentos

Primer.-En data 19 de febrer de 2018 es va dictar sentencia pel Jutjat Contenciós Administratiu nº 7 de Barcelona, en el procediment especial per a la protecció dels drets fonamentals 164/17 la qual en la seva part dispositiva acordava:

ESTIMAR parcialmente el recurso contencioso administrativo para la protección de los derechos fundamentales de la persona interpuesto por la representación procesal de los recurrentes contra la inactividad del AJUNTAMENT DE VILANOVA I LA GELTRÚ en el control y corrección de la contaminación acústica existente en la CALLE000 de la localidad; DECLARANDO que la misma ha vulnerado sus derechos fundamentales a la integridad física y moral ( artículo 15 CE) y a la intimidad personal y familiar y a la inviolabilidad del domicilio ( artículo 18 CE); DEBIENDO dicha Administración municipal adoptar cuantas medidas sean necesarias, incluida la apertura de los expedientes sancionadores a los locales 'El Cercle' y 'Nits' por incumplimientos de la normativa reguladora del ruido, orden público, aforo y horarios de cierre. Asimismo, se ordena al Ayuntamiento a que lleve a cabo la limpieza de las pintadas en las paredes de la CALLE000.

No se hace expresa imposición de las costas procesales.

Segon.-Contra aquesta sentència s'interposa recurs d'apel lació per la representació dels recurrents, Constancio, Mercedes, Montserrat, Eduardo, Penélope, Eulogio, Reyes, Rosaura, Sara, Sonsoles, Teodora, Verónica, Imanol, María Milagros, Joaquín, Landelino, Alejandra, Ana, Marino, Maximino y Bernarda, els quals discrepen de la sentència dictada ja que aquesta no considera provats els danys morals i sol liciten lŽestimació del recurs i que es fixi la suma de 2000 euros per cadascun dŽells per aquest concepte

Per la seva banda la representació de lŽAJUNTAMENT DE VILANOVA I LA GELTRÚ en el seu escrit dŽoposició al recurs interposat entenen que la sentència dictada és correcte a lŽhora dŽentendre no provats els danys morals, per la qual cosa sol liciten la desestimació del recurs d'apel lació interposat i a la vegada s'adhereix al recurs d'apel lació ja que considera que quatre dels demandants no són veïns del municipi i per considerar que no sŽha produït la pretesa inactivitat administrativa.

El MINISTERI FISCAL sŽadhereix al recurs d'apel lació interposat per tal que es reconegui el dret dels recurrents a ser indemnitzats.

Tercer.-Amb caràcter previ a l'estudi de la qüestió de fons, convé recordar, amb cita de la jurisprudència establerta, entre altres, en les sentències de la Sala Tercera del Tribunal Suprem de 24 novembre 1987, 5 des 1988 , 20 desembre 1989, 5 juliol 1991, 14 abril 1993, 26 octubre 1998 i 15 desembre 1998, que:

a) La finalitat del recurs d'apel lació és la depuració d'un resultat processal obtingut en la instància, de manera que l'escrit d'al legacions de l'apel lant ha de contenir una crítica raonada i articulada de la sentència o interlocutòria apel lada, que és el que ha de servir de base a la pretensió de substitució del pronunciament recaigut en primera instància. És a dir, no és possible la reiteració simple i plana dels arguments la utilitzats en la instància amb la finalitat de convertir la revisió en una nova instància per aconseguir una Sentència o acte a favor.

b) En el recurs d'apel lació el Tribunal 'ad quem' gaudeix de competència per revisar i decidir totes les qüestions plantejades, però no pot revisar d'ofici els raonaments de la sentència o interlocutòria apel lats al marge dels motius esgrimits per la part apel lant, com a fonament de la seva pretensió revocatòria; de manera que la part apel lant ha d'individualitzar els motius oposats, per tal que puguin examinar dins dels límits i en congruència amb els termes en què vinguin exercitats sense que n'hi hagi prou amb que es reprodueixin els fonaments utilitzats en la primera instància, en no estar concebuda l'apel lació com una repetició del procés d'instància, sinó com una revisió de la sentència impugnada. La falta de motivació o raonament específic dirigit a combatre la sentència apel lada, equival a ometre les al legacions corresponents a les pretensions en la segona instància.

c) El recurs d'apel lació autoritza al Tribunal 'ad quem' a revisar la valoració probatòria del jutge 'a quo', però el fet que l'apreciació per aquest ho sigui de proves practicades a la seva presència i amb respecte als principis d'immediatesa , oralitat i contradicció, determina per regla general, que la valoració probatòria realitzada pel jutge d'instància, a qui legalment li correspon l'apreciació de les proves practicades, s'ha de respectar a la alçada, amb l'única excepció que la conclusió probatòria que es tracti tingui suport en el conjunt probatori practicat, o bé que les diligències de prova hagin estat practicades defectuosament, entenent per infracció la que afecta la regulació específica de les mateixes, fàcilment apreciable, així com d'aquelles diligències de prova la valoració sigui notòriament errònia.

En aquest sentit és evident que en el recurs d'apel lació interposat no es formula una crítica a la sentència dictada, , si no que es venen a reproduir les al legacions ja formulades en la demanda, a la qual es remet fins i tot pel que fa a les pretensions contingudes a la mateixa.

Quart.-El que s'ha dit fins ara seria suficient en si mateix per desestimar el recurs, però amés cal tenir present diferents aspectes.

Així i en relació a lŽadhesió a l'apel lació formulada per lŽAjuntament cal tenir present que aquesta per una part pretén negar la legitimació activa a quatre dŽaquests: Constancio, Teodora, Imanol i Verónica, per entendre que no sŽha acreditat que siguin veïns del municipi.

Aquest motiu no pot prosperar per diferents consideracions, per una banda ja que consta que Imanol té el seu domicili al CALLE000 NUM000 ( foli 52 ) i Verónica té el seu domicili al CALLE000 NUM001 ( foli 51 ). Però és que a més el simple fet que no estiguin empadronats en el municipi o en el CALLE000, no implica que puguin estar afectats per la inactivitat municipal, ja que enlloc sŽexigeix aquesta circumstància, podent-se tractar perfectament dŽuna segona residència. I Finalment també cal considerar que els recurrents varen presentar la corresponent reclamació en via administrativa, sense que lŽAjuntament demandat els negués en cap moment la seva legitimació, per la qual cosa no pot ara oposar eficaçment aquest motiu dŽimpugnació.

Pel que fa al segon dels motius de lŽadhesió al recurs d'apel lació interposat per lŽAjuntament demandat cal considerar que la sentència dictada és clara al respecte i senyal:

En primer lugar, los vecinos de la CALLE000, del término municipal de Vilanova i la Geltrú, en el tramo comprendido entre la CALLE001 y la RAMBLA000, vienen sufriendo problemas de ruidos y desórdenes de convivencia nocturnos, producidos por los clientes de los bares musicales 'Nits', situado en el núm. 77, y 'El Cercle', situado en el núm. 80 de la misma calle. Esta situación ha provocado quejas constantes por parte de los vecinos al Ayuntamiento, ya desde el año 2003 (documentos núm. 3 y 4 del escrito de interposición del recurso). Indican que el ruido nocturno es insoportable y que los locales no respetan el horario de cierre ni el aforo, invadiendo los clientes la calle a altas horas de la noche, obstruyendo los vados de los garajes, provocando peleas, vendiendo droga y utilizando los portales de las casas como urinarios públicos. A todo ello se ha unido el problema del 'botellón', lo que se ha denunciado repetidamente en reuniones con responsables municipales, cartas al periódico local y manifestaciones vecinales, sin que haya habido solución.

...

En este sentido, hay que señalar que el Ayuntamiento procedió a dictar decreto en fecha 30 de abril de 2015 reduciendo el horario general de cierre de todos los establecimientos de pública concurrencia y restauración comprendidos entre otras calles en la CALLE000, pero dejó sin efecto dicho decreto en fecha 24 de febrero de 2016. Asimismo decretó el 18 de octubre de 2016 incoación de expediente NUM002 tendente a revocar la licencia de actividad de sala de fiestas de 'El Cercle', una vez comprobado por la Policía Local el incumplimiento de las condiciones básicas de la licencia existente. Sin embargo, tras la comprobación por la inspección se levantó la medida cautelar de cierre. Se alega por último, la incoación de un expediente de reducción de horario hasta las 3 de la madrugada, que todavía no ha llegado a ningún resultado.

Del relat de fets que fa la sentència, i que es desprèn amb claredat de la prova practicada, sŽacredita de forma clara la inactivitat de lŽAjuntament demandat que no actua per impedir que es continuïn produint les actuacions que donen lloc a les denuncies dels afectats.

Per la qual cosa lŽadhesió al recurs d'apel lació de lŽAjuntament de Vilanova i la Geltrú ha de ser desestimada.

Finalment i pel que fa al recurs interposat pels recurrents en relació a que la sentència no els reconeix cap indemnització per danys morals, cal tenir present que aquesta resol la qüestió en els eu Fonament de dret Quart on diu:

En cuanto a la indemnización a cada demandante de 2.000 euros por daños morales, resulta improcedente, pues los actores no proporcionan ningún argumento tendente a justificar su reclamación, más allá del sufrimiento de han sufrido por la inactividad del Ayuntamiento ante las reiteradas quejas presentadas, lo que no justifica esa cantidad a tanto alzado sin ninguna prueba individualizada para cada uno de los recurrentes.

En relació als danys morals algunes sentències com la de 22 de febrer de 2001, recullen un concepte ampli dŽaquests I es refereixen a ' todas aquellas manifestaciones psicológicas que padece o sufre el perjudicado -o persona allegada al mismo por vínculos afectivos o parentales-,por el acaecimiento de una conducta ilícita, y que por su naturaleza u ontología, no son traducibles a la esfera económica (...)››, en el que parece se incluyen conceptos como ‹‹dolor››, ‹‹zozobra››, ‹‹inquietud›› o ‹‹desazón››'.

Així en altres com la sentència del tribunal Suprem de 31 de maig de 2000, es parla de 'La situación básica para que pueda darse lugar a un daño moral indemnizable consiste en un sufrimiento o padecimiento psíquico ( Sentencias 22 mayo 1995 , 19 octubre 1996 y 24 septiembre 1999 ).'

I la majoria de sentències es refereix als danys morals com aquells referits al impacte o sofriment psíquic o espiritual (S. 23 de juliol de 1990), impotència, solitud, angoixa (S. 6 de juliol de 1990) o lŽansietat o impacte emocional (S. 27 de gener de 1998 ), impacto,

I que en tot cas com diu la sentència del mateix Tribunal Suprem de . 10 de febrer de 2006:

'en efecto, se viene manteniendo que la reparación del daño o sufrimiento moral, que no atiende a la reintegración de un patrimonio, va dirigida, principalmente, a proporcionar en la medida de lo humanamente posible una satisfacción como compensación al sufrimiento que se ha causado, lo que conlleva la determinación de la cuantía de la indemnización apreciando las circunstancias concurrentes (entre otras SSTS 31- 5-83, 25-6-84 , 28-3-05 , 28-4-05 )'.

Per tant és evident que els danys morals es poden produir en aquesta mena dŽactuacions provocades per immissions sonores, com és el present cas, però no és menys cert que això no pot suposar com es pretén lŽautomatisme en el seva concessió si no que aquest danys morals han dŽestar acreditats.

Així no podem oblidar que com senyala la sentència del tribunal Suprem de 19 de desembre de 2006:

La prueba o no de los hechos determinantes de la pretensión de indemnización ejercitada no altera el contenido del proceso ni supone desistimiento de la misma, sino que afecta a la acreditación del hecho y la consecuencia es la desestimación de la pretensión por falta de justificación de los hechos determinantes del derecho; y es que la justificación de la realidad del perjuicio en un requisito exigido para el reconocimiento de la responsabilidad de la Administración, cuya prueba corresponde a quien la invoca y cuya falta de concurrencia determina la denegación de la reclamación, lo que es distinto de la cuantificación de la indemnización, que supone el previo reconocimiento del derecho, y por ello cabe remitir su determinación cuantitativa al periodo de ejecución de sentencia

I en el present cas, tal i com així ho refereix la sentència dictada, no hi ha res que permeti acreditar la realitat dels danys morals reclamats.

Per tot això cal desestimar el recurs interposat.

Cinquè.- D'acord amb el que disposa l' article 139.2 LJCA, és procedent imposar a l'apel lant les costes d'aquest recurs d'apel lació.

Vistos els preceptes legals esmentats i d'altres de general i pertinent aplicació,

Fallo

1r.- Desestimaraquest recurs d'apel lació interposat i lŽadhesió al mateix

2n.- Imposara l'apel lant les costes d'aquest recurs d'apel lació.

Notifiqueu legalment aquesta sentència a les parts. Contra aquesta sentència es pot interposar un recurs de cassació davant d'aquesta Sala en el termini de trenta dies següents a la notificació. Uniu-ne una testimoniança a les actuacions principals.

D'acord amb el que disposa el Reglament (EU) 2016/679 del Parlament Europeu i del Consell de 27 d'abril de 2016 relatiu a la protecció de les persones físiques pel que fa al tractament de dades personals i a la lliure circulació d'aquestes dades, en la Llei orgànica 15/1999, de 13 de desembre, de Protecció de Dades de Caràcter Personal, a la qual remet l' art. 236 bis de la Llei Orgànica 6/1985, d'1 de juliol, del Poder Judicial, i en el reial Decret 1720/2007 pel qual s'aprova el Reglament de desenvolupament de la LOPD, faig saber a les parts que les seves dades personals han estat incorporades al fitxer d'assumptes d'aquesta Oficina judicial, on es conservaran amb caràcter confidencial i únicament per al compliment de la tasca que té encomanada i sota la salvaguarda i la responsabilitat de la mateixa i on seran tractades amb la màxima diligència.

D'aquesta sentència, uniu-ne una certificació al procediment. Així ho pronunciem, ho manem i ho signem.

PUBLICACIÓ.La Sentència anterior ha estat llegida en Sala i en audiència pública pel ponent l'il lm. magistrat Sr. Jordi Palomer Bou. Com Advocada de l'Administració de Justícia ho certifico.