Sentencia Contencioso-Administrativo Nº 861/2018, Tribunal Superior de Justicia de Cataluña, Sala de lo Contencioso, Sección 2, Rec 363/2018 de 19 de Noviembre de 2018

Encabezamiento

Tribunal Superior de Justícia de Catalunya

Sala Contenciosa Administrativa

Secció Segona

Recurs d'apel lació contra sentències núm. 363/2018

Parts: Juliana

AJUNTAMENT DE MASQUEFA

SENTÈNCIA Núm. 861

Magistrats/ades:

Il lm. Sr. Jordi Palomer Bou

Il lm. Sr. Javier Bonet Frigola

Il lm. Sra. Montserrat Figuera Lluch

Il lm. Sra. Virginia de Francisco Ramos

Barcelona, dinou de novembre de dos mil divuit

LA SALA CONTENCIOSA ADMINISTRATIVA DEL TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA DE CATALUNYA (SECCIÓ SEGONA), constituïda per a la resolució d'aquest recurs, ha dictat la següent sentència en el rotlle d'apel lació núm. 363/2018, interposat per Juliana, representada per la procuradora EMMA NELLO JOVER i assistida de lletrat, contra l'AJUNTAMENT DE MASQUEFA, representada pel procurador FRANCESC RUIZ CASTEL, i assistit de lletrat.

N'ha estat ponent l'il lma. magistrada Sra. Montserrat Figuera Lluch, qui expressa l'opinió de la Sala.

Antecedentes

Primer.-El Jutjat Contenciós Administratiu 9 Barcelona va dictar, en el Drets Fonamentals núm. 314/2017, la Sentència núm. 95/2018, de data 25 d'abril de 2018, la decisió literal de la qual és la següent: 'DESESTIMAR el recurso contencioso administrativo, de protección especial de derechos fundamentales, interpuesto por Doña Juliana frente al Ayuntamiento de Masquefa. Son condena en costas'.

Segon.-Contra la resolució esmentada es va interposar recurs d'apel lació, el qual fou admès pel Jutjat d'Instància, qui va remetre les actuacions a aquest tribunal. Les parts foren citades. L'apel lant és Juliana i l'apel lada és l'AJUNTAMENT DE MASQUEFA.

Tercer.-Desenvolupada l'apel lació, s'assenyalà dia i hora per a la votació i la decisió: 8-11-2018.

Quart.-En la substanciació d'aquest procediment s'han observat i acomplert les prescripcions legals.

Fundamentos

Primer.-La representació processal de la senyora Juliana formula aquest recurs d'apel lació contra la Sentència, de data 25 d'abril de 2018, del Jutjat Contenciós Administratiu núm. 9 de Barcelona que desestima el recurs contenciós administratiu que ha formulat pel procediment especial per a la protecció dels drets fonamentals de la persona previst a l' article 112 de la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa, contra la inactivitat de l'Ajuntament de Masquefa en relació amb les immissions de soroll que procedirien de l'activitat de terrassa annexa a l'establiment de bar que sota el rètol 'Frankfurt Xarlot' es porta a terme sota el seu domicili i que vulnerarien els drets fonamentals a la intimitat personal i familiar i a la inviolabilitat del domicili reconeguts a l' art. 18. CE que s'invoquen en aquest procediment.

La part apel lant reitera en aquest recurs que la manca d'actuació que es denuncia es refereix a l'ús de la terrassa del local tot indicant que la sentència ho confon amb l'actuació administrativa relativa a l'interior del local i argumenta contràriament al que entén la sentència d'instància, que l'Ajuntament no ha actuat de manera eficaç per tal d'evitar l'ús de la terrassa i les seves conseqüències.

L'Administració demandada i el Ministeri Fiscal defensen la conformitat a dret de la Sentència impugnada i en sol liciten la confirmació.

Segon.-El Tribunal Constitucional ha afirmat repetidament que el dret fonamental a la integritat física i moral protegeix la inviolabilitat de la persona, ' no sólo contra ataques dirigidos a lesionar su cuerpo o espíritu, sino también contra toda clase de intervención en esos bienes que carezca del consentimiento de su titular.' També ha dit que el dret a la intimidat personal i familiar ( art. 18.1 CE) implica ' la existencia de un ámbito propio y reservado frente a la acción y el conocimiento de los demás, necesario, según las pautas de nuestra cultura, para mantener una calidad mínima de la vida humana' i que es troba 'estrictamente vinculado a la propia personalidad y deriva de la dignidad de la persona que el art. 10.1 CE reconoce'. Així mateix, ha identificat el 'domicilio inviolable' ( art. 18.2 CE) com ' el espacio en el cual el individuo vive sin estar sujeto necesariamente a los usos y convenciones sociales y donde ejerce su libertad más íntima.' ). En conseqüència també ha dit que 'el objeto específico de protección en este derecho fundamental es tanto el espacio físico en sí mismo como también lo que en él hay de emanación de la persona que lo habita.' Ha afirmat així mateix que 'estos derechos han adquirido también una dimensión positiva en relación con el libre desarrollo de la personalidad, orientada a la plena efectividad de estos derechos fundamentales; i que 'habida cuenta de que nuestro texto constitucional no consagra derechos meramente teóricos o ilusorios, sino reales y efectivos, se hace imprescindible asegurar su protección no sólo frente a las injerencias ya mencionadas, sino también frente a los riesgos que puedan surgir en una sociedad tecnológicamente avanzada.' ( SSTC 16/2004; 11/11; 120/1990, STC 12/1994, entre d'altres)

Per la seva banda, el Tribunal Europeu de Drets Humans també ha advertit que, en determinats supòsits d'especial gravetat, determinats danys ambientals, encara que no posin en perill la salut de les persones, poden privar-les de gaudir del seu domicili i, en conseqüència, atemptar contra el seu dret al respecte a la seva vida privada i familiar en els termes de l' art. 8.1 del Conveni de Roma. I que atemptar contra el dret a la inviolabilitat del domicili no suposa només una vulneració material o corporal, com l'entrada en el domicili d'una persona no autoritzada, sinó també una vulneració immaterial o incorporal, como els sorolls, les emissions, les olors i d'altres ingerències. Que si la vulneració és greu pot privar una persona del seu dret al respecte al domicili perquè li impedeix gaudir-ne.

Efectivament tal com assenyala l'apel lant en aquest recurs la seva sol licitud d'empara de drets fonamentals es refereix a la inactivitat administrativa pel que fa als sorolls que provindrien de la terrassa annexa a l'establiment de bar que es troba sota el seu domicili atès que consta a les actuacions que per a l'interior del local s'han adoptat les mesures correctores per evitar les immissions sonores. Cal assenyalar així mateix que l'activitat de terrassa no disposa de llicència precisament perquè l'Ajuntament coneix que per la seva ubicació i condicions el seu funcionament comporta les immissions acústiques als veïns i que la llicència del bar indica que no és permesa l'activitat a la terrassa.

Consta a l'expedient que després de reiterats problemes per sorolls denunciats a l'Ajuntament, aquest incoa dos procediments. El primer, el 19/2012, relatiu a l'interior del local, per evitar la immissió de sorolls, que s'incoa el 22 de maig de 2012 i que finalitza el 10 de maig de 2016. I el 1/2015, 'd'ordre d'execució' relatiu en concret a l'ús de la terrassa, que s'incoa el 17 de novembre de 2014 i finalitza el 9 d'octubre de 2015, amb la imposició d'una multa coercitiva de 300€. El Decret de l'Alcaldia de data 9 d'octubre que imposa la multa coercitiva indica al seu antecedent segon que 'la manca dels elements de tancament i les regulacions urbanístiques que li son d'aplicació impossibiliten el compliment de les ordenances de sorolls i vibracions'.

L'apel lant quan formula el requeriment a l'Ajuntament de Masquefa en data 3 d'agost de 2017 que ha donat lloc a la formulació del recurs per protecció dels drets fonamentals aporta una pericial fonomètrica que acredita que en data 14 de juliol de 2017 la terrassa es trobava en funcionament i que comportava un grau d'immissió acústica a l'habitatge de la recurrent que supera amb escreix els llindars permesos del soroll. Cal assenyalar així mateix que les fotografies de l'habitatge de la recurrent i del bar evidencien que el que s'anomena 'la terrassa' és un espai que es troba sota l'habitatge de la recurrent, que és al pis primer i posen de manifest que la contaminació acústica és inherent a l'ús d'aquest espai com a terrassa del bar.

L'actuació de l'Ajuntament quan rep el requeriment per tal que actuï en relació a les immissions acústiques que denuncia l'apel lant és totalment ineficaç i dilatòria. En efecte, el dia 24 d'octubre de 2017 l'Ajuntament comunica a l'actora l'informe que consta als folis 739 a 743 de l'expedient administratiu, del tècnic de l'Ajuntament sobre les actuacions que assenyala que caldria realitzar al respecte, però no consta que l'Ajuntament hagi realitzat les actuacions que indica el tècnic a l'informe ni cap mesura per resoldre el problema i només s'ha aportat a les actuacions un informe de la policia local que diu en data 21 d'octubre de 2017 que no hi ha ningú a la terrassa.

L'apel lant ha patit durant anys la problemàtica dels sorolls que provenen del bar de sota del seu habitatge segons posa de manifest la tramitació dels expedients 19/2012 i 1/2015 i fins al 2016 no s'ha solucionat la problemàtica relativa als sorolls que provenen de l'interior del local. Pel que fa a la terrassa es palès a les actuacions que quan el bar fa ús d'aquest espai es produeixen les immissions sonores a l'habitatge de la recurrent i l'Ajuntament ho sap com ho demostren els expedients 19/2012 i 1/2015 que ha seguit l'Ajuntament. L'Ajuntament pot constatar de manera ràpida l'ocupació de la terrassa i les immissions sonores a l'habitatge de la recurrent només enviant la policia local a fer les comprovacions corresponent i d'immediat adoptar les mesures eficaces per evitar-ho -que no requereixen de cap informe tècnic previ- requerint el cessament del seu ús amb els corresponents apercebiments i si s'escau adoptar les mesures coercitives oportunes per fer-lo efectiu, però davant el requeriment de l'apel lant al mes d'agost, no fa res durant l'estiu i envia la policia local a l'octubre, després de la interposició d'aquest recurs i quan ja no fa calor. Es a dir, l'Ajuntament sap que l'ús de la terrassa ha provocat les immissions per sorolls al domicili de l'apel lant i que el seu ús és susceptible de fer-ho i no actua quan aquesta presenta el requeriment, quan a més la primera actuació al respecte que havia de realitzar l'Ajuntament era tant senzilla i de fàcil realització com enviar la policia local a realitzar les comprovacions oportunes. En conseqüència la inactivitat de l'Ajuntament de Masquefa vulnera els drets fonamentals invocats per la recurrent i cal que li restauri aquests drets. Ara bé, pel que fa a la pretensió d'indemnització aquesta ha de ser desestimada atès que no s'ha aportat a les actuacions la prova de la realitat del dany que hauria de ser indemnitzat.

Tercer.-Per tot l'anterior, és procedent estimar aquest recurs d'apel lació, revocar la sentència d'instància, declarar que la inactivitat de l'Ajuntament de Masquefa vulnera els drets fonamentals invocats per la recurrent així com l'obligació de l'Ajuntament de donar empara a la recurrent dels seus drets a la intimitat personal i familiar i a la inviolabilitat del domicili reconeguts a l' art. 18. CE prenent totes aquelles mesures adients per al cessament de la contaminant acústica a l'interior del seu habitatge causada per la terrassa del bar situat sota d'aquest, sense que procedeixi efectuar cap més pronunciaments. De conformitat amb el que preveu l' art. 139.2 LJCA no és procedent efectuar condemna en costes.

Vistos els preceptes legals esmentats i d'altres de general i pertinent aplicació,

Fallo

Primer.-Estimar aquest recurs d'apel lació i revocar la sentència d'instància.

Segon.-Declarar que la inactivitat de l'Ajuntament de Masquefa vulnera els drets invocats per la recurrent drets a la intimitat personal i familiar i a la inviolabilitat del domicili reconeguts a l' art. 18. CE.

Tercer.-Declarar l'obligació de l'Ajuntament de donar empara a la recurrent dels seus drets a la intimitat personal i familiar i a la inviolabilitat del domicili reconeguts a l' art. 18. CE prenent totes aquelles mesures adients per al cessament de la contaminació acústica a l'interior del seu habitatge causada per la terrassa del bar situat sota d'aquest, sense més pronunciaments.

Quart.-No efectuar condemna en costes.

Notifiqueu legalment aquesta sentència a les parts. Contra aquesta sentència es pot interposar un recurs de cassació davant d'aquesta Sala en el termini de trenta dies següents a la notificació. Uniu-ne una testimoniança a les actuacions principals.

D'acord amb el que disposa el Reglament (EU) 2016/679 del Parlament Europeu i del Consell de 27 d'abril de 2016 relatiu a la protecció de les persones físiques pel que fa al tractament de dades personals i a la lliure circulació d'aquestes dades, en la Llei orgànica 15/1999, de 13 de desembre, de Protecció de Dades de Caràcter Personal, a la qual remet l' art. 236 bis de la Llei Orgànica 6/1985, d'1 de juliol, del Poder Judicial, i en el reial Decret 1720/2007 pel qual s'aprova el Reglament de desenvolupament de la LOPD, faig saber a les parts que les seves dades personals han estat incorporades al fitxer d'assumptes d'aquesta Oficina judicial, on es conservaran amb caràcter confidencial i únicament per al compliment de la tasca que té encomanada i sota la salvaguarda i la responsabilitat de la mateixa i on seran tractades amb la màxima diligència.

D'aquesta sentència, uniu-ne una certificació al procediment. Així ho pronunciem, ho manem i ho signem.

PUBLICACIÓ.La Sentència anterior ha estat llegida en Sala i en audiència pública pel ponent l'il lma. magistrada Sra. Montserrat Figuera Lluch. Com Advocada de l'Administració de Justícia ho certifico.