Sentencia Contencioso-Administrativo Nº 907/2017, Tribunal Superior de Justicia de Cataluña, Sala de lo Contencioso, Sección 3, Rec 52/2015 de 19 de Diciembre de 2017

Encabezamiento

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTICIA DE CATALUÑA
SALA DE LO CONTENCIOSO-ADMINISTRATIVO
Sección 3ª
Recurso ordinario núm. 52/2015
Parte actora: JOSEL, S.L.U
Representante de la actora: SR. IGNACIO LÓPEZ CHOCARRO, Procurador
Parte demandada: DEPARTAMENT DE TERRITORI I SOSTENIBILITAT DE LA GENERALITAT DE
CATALUNYA
Representante de la demandada: ADVOCACIA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA
Parte codemandada: ILMO. AYUNTAMIENTO DE SANT CUGAT DEL VALLÉS
Representante de la codemandada: SR. FRANCESC PALAU SABATER, Letrado consistorial
S E N T E N C I A núm. 907
Magistrados/as:
Ilmo. Sr. Manuel Táboas Bentanachs, Presidente
Ilma. Sra. Isabel Hernández Pascual
Ilmo. Sr. Héctor García Morago
Barcelona, 19 de diciembre de 2017
La Sección 3ª de la Sala de lo Contencioso Administrativo del Tribunal Superior de Justicia de Cataluña,
en nombre de S.M el Rey y en atención a lo dispuesto en el art 117.1 de la Constitución , ha pronunciado
esta SENTENCIA en el presente recurso contencioso administrativo ordinario núm. 52/2015, seguido entre
partes: como demandante, JOSEL, S.L.U, representada por el Procurador SR. IGNACIO LÓPEZ CHOCARRO
y asistida por el Letrado SR. SANTIAGO MUÑOZ MACHADO. Como demandado: el DEPARTAMENT DE
TERRITORI I SOSTENIBILITAT DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA, representado y asistido por la
ADVOCACIA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA. Y como codemandado, el ILMO. AYUNTAMIENTO
DE SANT CUGAT DEL VALLÈS, representado y asistido por el Letrado consistorial SR. FRANCESC PALAU
I SABATER.
En la tramitación de los presentes autos se han observado las prescripciones legales de rigor.
Ha actuando como Magistrado ponente el Ilmo. Sr. Héctor García Morago, quien expresa el parecer
de la Sala.

Antecedentes

PRIMERO: A través de los presentes autos JOSEL, S.L.U ha promovido los presentes autos como consecuencia de la desestimación presunta del recurso de reposición deducido el día 5 de diciembre de 2014 con el Acord GOV/150/2014, de 4 de noviembre, publicado en el DOGC nº 6744, de 6 de noviembre de 2014.



SEGUNDO: Por la representación procesal de la actora se interpuso el presente recurso contencioso administrativo, y admitido a trámite y recibido el expediente administrativo, le fue entregado y dedujo escrito de demanda, en el que tras consignar los hechos y fundamentos de derecho que estimó de aplicación, terminó solicitando que se dictara Sentencia estimatoria de la demanda articulada.



TERCERO: Conferido traslado a las partes demandada y codemandada, ambas se opusieron a la demanda en los términos que serán de ver.



CUARTO: Recibidos los autos a prueba, se practicaron las pertinentes con el resultado que obra en autos. Se continuó el proceso por el trámite de conclusiones sucintas y, finalmente, se señaló día y hora para votación y fallo, lo que ha tenido lugar el día 22 de noviembre de 2017.

Fundamentos

PRIMERO: A través de los presentes autos, JOSEL, S.L.U ha impugnado el Acuerdo del Gobierno de la Generalitat de Catalunya que aparece publicado en el DOGC nº 6744, de 6 de noviembre de 2014, en los siguientes términos: ' ACORD GOV/150/2014, de 4 de novembre, pel qual es declaren zones especials de conservació de la regió biogeogràfica mediterrània, integrants de la xarxa Natura 2000, se n'aprova l'instrument de gestió, i s'autoritza el conseller de Territori i Sostenibilitat per poder actualitzar els annexos 2, 3 i 4 de l'Acord GOV/176/2013, pel qual es declaren les zones especials de conservació de la regió biogeogràfica alpina, integrants de la xarxa Natura 2000, i se n'aprova l'instrument de gestió.

La Directiva 92/43/CEE del Consell, de 21 de maig de 1992, relativa a la conservació dels hàbitats naturals i de la fauna i flora silvestres, preveu la creació d'una xarxa ecològica europea coherent de zones especials de conservació anomenada Natura 2000. Aquesta xarxa està formada per zones que cada Estat membre proposi a la Comissió Europea, sempre que continguin hàbitats o espècies d'interès comunitari esmentats als annexos de la Directiva, i que compleixin els criteris de selecció que la mateixa Directiva estableix.

L'article 34.bis.2 de la Llei 12/1985, de 13 de juny, d'espais naturals, estableix que correspon al Govern declarar zones especials de conservació (ZEC) els llocs d'importància comunitària (LIC) seleccionats prèviament per la Comissió Europea, d'acord amb el que estableix la Directiva 92/43/CEE del Consell, de 21 de maig de 1992.

La Llei estatal 42/2007, de 13 de desembre, del patrimoni natural i de la biodiversitat, preveu que les comunitats autònomes han de declarar zones especials de conservació (ZEC) els llocs d'importància comunitària (LIC) de la xarxa Natura 2000 del seu àmbit territorial en un període màxim de 6 anys des de la seva aprovació com a LIC. L'article 44 de la mateixa Llei determina que aquestes declaracions s'han de publicar en el diari oficial corresponent, amb el tràmit d'informació pública previ, i que han d'incloure informació sobre els seus límits geogràfics i sobre els hàbitats i les espècies per als quals han estat declarats els espais.

La Llei estatal 42/2007, de 13 de desembre, del patrimoni natural i de la biodiversitat, preveu en el seu article 45 que les comunitats autònomes han de fixar les mesures de conservació necessàries que responguin a les exigències ecològiques dels hàbitats i les espècies presents a les ZEC, les quals han d'implicar els plans o instruments de gestió adequats.

L'Acord del Govern de 1997 aprova la proposta dels llocs d'importància comunitària per a la xarxa Natura 2000. La Decisió 2006/613/CE de la Comissió Europea, de 19 de juliol de 2006, per la qual s'aprova la llista de llocs d'importància comunitària de la regió biogeogràfica mediterrània, inclou els espais proposats a l'Acord esmentat. L'Acord GOV/112/2006, de 5 de setembre, pel qual es designen zones d'especial protecció per a les aus (ZEPA) i s'aprova la proposta de llocs d'importància comunitària (LIC), amplia la superfície d'alguns d'aquests espais de la xarxa Natura 2000 com a LIC i en proposa de nous. Amb data de 12 de desembre de 2008, mitjançant la Decisió 2009/95/CE de la Comissió Europea per la qual s'adopta, de conformitat amb la Directiva 92/43/CEE del Consell, una segona llista de llocs d'importància comunitària de la regió biogeogràfica mediterrània, aquesta inclou les modificacions proposades en l'Acord GOV/112/2006.

L'Acord GOV/166/2013, de 3 de desembre, i l'Acord GOV/176/2013, de 17 de desembre, declaren ZEC 7 espais de la regió mediterrània situats a la plana de Lleida i 22 espais de la regió alpina respectivament.

El present Acord declara ZEC els 86 LIC de la regió biogeogràfica mediterrània, incloent-hi la seva part marina, i aprova l'instrument de gestió corresponent. Aquest instrument complementa i amplia les mesures incloses a l'annex 8 de l'Acord GOV/112/2006, de 5 de setembre, pel qual es designen zones d'especial protecció per a les aus (ZEPA) i s'aprova la proposta de llocs d'importància comunitària (LIC), les quals continuen sent vigents.

Els annexos 2, 3 i 4 del present Acord, així com de l'Acord GOV/176/2013, inclouen informació sobre els hàbitats o les espècies presents en cadascun dels espais que es declaren ZEC. Atès que aquesta informació està sotmesa a actualitzacions en funció de nova informació científica, cal establir un mecanisme àgil d'actualització d'aquests annexos per tal d'adaptar-los a la nova informació.

Per tot això, a proposta dels consellers d'Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural, i de Territori i Sostenibilitat, el Govern Acorda: -1 Es declaren zones especials de conservació (ZEC) de la regió biogeogràfica mediterrània, integrants de la xarxa Natura 2000, els llocs d'importància comunitària (LIC) indicats a l'annex 1, amb els hàbitats i les espècies d'interès comunitari determinats en els annexos 2 i 3, respectivament, els objectius de conservació previstos a l'annex 4, i els límits geogràfics que consten a l'annex 5.

-2 Aprovar l'instrument de gestió de les zones especials de conservació (ZEC) que es declaren, que s'hi adjunta com a annex 6. En aquests espais continuen sent d'aplicació les directrius de gestió dels espais de la xarxa Natura 2000, aprovades a l'annex 8 de l'Acord GOV/112/2006, de 5 de setembre, pel qual es designen zones d'especial protecció per a les aus (ZEPA) i s'aprova la proposta de llocs d'importància comunitària (LIC).

-3 Autoritzar el conseller de Territori i Sostenibilitat per dur a terme les actuacions necessàries per trametre la declaració de ZEC al Ministeri d'Agricultura, Alimentació i Medi Ambient per a la seva tramesa a la Comissió Europea.

-4 Autoritzar el conseller de Territori i Sostenibilitat per poder actualitzar els annexos 2, 3 i 4 d'aquest Acord i els annexos 2, 3 i 4 de l'Acord GOV/176/2013, pel qual es declaren les zones especials de conservació de la regió biogeogràfica alpina, integrants de la xarxa Natura 2000, i se n'aprova l'instrument de gestió, sempre que es disposi d'informació més actualitzada que així ho requereixi.

-5 Disposar la publicació d'aquest Acord en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya, tret de l'annex 6, que es pot consultar al web del Departament de Territori i Sostenibilitat (http://www20.gencat.cat/portal/site/ territori), al seu apartat sobre Natura 2000.

-6 El Govern prioritzarà, d'acord amb les disponibilitats pressupostàries, la dotació dels recursos necessaris per garantir el compliment dels objectius fixats a l'Acord.

Contra els apartats 1 a 5 d'aquest Acord, que exhaureixen la via administrativa, es pot interposar, amb caràcter potestatiu, recurs de reposició davant de l'òrgan que l'ha dictat en el termini d'un mes a comptar de l'endemà de la publicació d'aquest Acord en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya, de conformitat amb el que preveuen els articles 116 i 117 de la Llei 30/1992, de règim jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu comú, en la redacció que en fa la Llei 4/1999, de 13 de gener, i l'article 77 de la Llei 26/2010, del 3 d'agost, de règim jurídic i de procediment de les administracions públiques de Catalunya, o bé interposar directament recurs contenciós administratiu davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en el termini de dos mesos a comptar de l'endemà de la publicació d'aquest Acord en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya, de conformitat amb el que disposa l'article 46.1 de la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.

(...)' La impugnación obedece a la inclusión del ámbito del inmueble denominado TORRE NEGRA de Sant Cugat del Vallès, entre las zonas especiales de conservación. Inclusión, ésta, que JOSEL, S.L, como propietaria del citado inmueble, considera que es contraria a derecho, por traer causa de determinados instrumentos que habrían sido anulados por los Tribunales y, asimismo, por contrariar los fallos judiciales que habrían determinado en un determinado sentido la ordenación del sector. Razones, todas ellas, por las que se ha solicitado de este Tribunal la invalidación de la susodicha inclusión, con exclusión de la TORRE NEGRA de las ZEC de la región biogeográfica mediterránea contemplada en el acuerdo gubernamental impugnado.



SEGUNDO: A las pretensiones de JOSEL, S.L, han acabado respondiendo con sendos allanamientos, tanto el DEPARTAMENT DE TERRITORI I SOSTENIBILITAT DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA, como el ILMO. AYUNTAMIENTO DE SANT CUGAT DEL VALLÈS (escritos presentados los días 7 de septiembre de 2016, 15 de noviembre de 2016 -aclaratorio-, y 12 de diciembre de 2016). Todo ello, a la vista de la Sentencia nº 248, de 9 de febrero de 2016, dictada por la Sección 5ª de la Sala 3ª del Tribunal Supremo en el recurso de casación nº 1010/2014 , la cual, al haber confirmado la dictada por esta Sala y Sección el día 28 de enero de 2014 en los autos del recurso ordinario nº 478/2010, habría venido a corroborar con carácter firme la nulidad de la ordenación de espacios naturales establecida para los terrenos del ámbito del sector TORRE NEGRA, determinando, pues, su exclusión del ámbito del Decret 146/2010, de 19 d'octubre, de declaració del Parc Natural de la Serra de Collserola i de les reserves parcials de la Font Groga i de la Rierada-Can Balasc.



TERCERO: El art. 75.2 LJCA establece que: 'Producido el allanamiento, el Juez o Tribunal, sin más trámites, dictará sentencia de conformidad con las pretensiones del demandante, salvo si ello supusiere infracción manifiesta del ordenamiento jurídico, en cuyo caso el órgano jurisdiccional comunicará a las partes los motivos que pudieran oponerse a la estimación de las pretensiones y las oirá por plazo común de diez días, dictando luego la sentencia que estime ajustada a Derecho.' En el supuesto de autos, el motivo del allanamiento excluye por sí mismo que podamos hallarnos ante una operación contraria al ordenamiento jurídico; razón por la cual será menester estimar íntegramente la demanda.



CUARTO: Costas Parece evidente que la forma en la que ha concluido la presente litis, deberá llevarnos a no efectuar pronunciamiento especial alguno en materia de costas.

Fallo

En atención a todo lo expuesto, la Sala de lo Contencioso-Administrativo del Tribunal Superior de Justicia de Cataluña (Sección Tercera) HA DECIDIDO: ESTIMAR el presente recurso contencioso-administrativo ordinario núm. 52/2015, promovido por JOSEL, S.L contra el DEPARTAMENT DE TERRITORI I SOSTENIBILITAT DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA, con la oposición añadida del ILMO. AYUNTAMIENTO DE SANT CUGAT DEL VALLÈS y, en su consecuencia: 1: ANULAR la inclusión del sector TORRE NEGRA en una zona ZEC, conforme dispuso en su momento el Acord GOV/150/2014, de 4 de noviembre, publicado en el DOGC nº 6744, de 6 de noviembre de 2014.

2: DECLARAR que el suelo incluido en el sector TORRE NEGRA queda excluido de la declaración de les ZEC de la región biogeográfica mediterránea, efectuada en su momento por el acuerdo gubernamental detallado en el párrafo precedente.

3: INSTAR del DEPARTAMENT DE TERRITORI I SOSTENIBILITAT DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA la inmediata publicación del presente fallo en el DOGC, una vez el mismo haya adquirido firmeza.

Sin costas Notifíquese, y hágase saber a las partes que la presente Sentencia no es firme.

Contra la misma podrá interponerse recurso de casación ante el Tribunal Supremo.

Dicho recurso deberá prepararse ante esta nuestra Sala y Sección en un plazo máximo de treinta días hábiles, contados desde el día siguiente al de la recepción de la correspondiente notificación, de conformidad con el art. 89 y siguientes de la Ley 29/1998, de 13 de julio , reguladora de la jurisdicción contencioso administrativa (LJCA), modificada por la Ley Orgánica 7/2015, de 21 de julio.

La preparación del recurso de casación deberá ajustarse a las previsiones del art. 89.2 LJCA y sólo podrá fundamentarse en la vulneración del derecho estatal o europeo, siempre y cuando este derecho haya sido relevante o determinante del fallo y a la vez haya sido invocado en el proceso o considerado por la Sentencia. En cualquier caso, sus promotores deberán tener presente el Acuerdo de 19 de mayo de 2016, del Consejo General del Poder Judicial, por el que se hace público el Acuerdo de 20 de abril de 2016, de la Sala de Gobierno del Tribunal Supremo, de fijación de reglas sobre la extensión máxima y otras condiciones extrínsecas de los escritos procesales referidos al Recurso de Casación (BOE núm. 162, de 6 de julio de 2016).

No cabrá, en cambio, recurso de casación ante la Sala de lo Contencioso Administrativo del Tribunal Superior de Justicia de Cataluña fundamentado en la eventual vulneración del derecho autonómico, por equipararse, en este caso, las Sentencias dictadas por la Sala del Tribunal Superior, a las dictadas por la Sala 3ª del Tribunal Supremo en su propio ámbito (Autos de 10 de mayo de 2017, dictados por la Sección de Casación de la Sala de lo Contencioso Administrativo del Tribunal Superior de Justicia de Cataluña, en los recursos de casación autonómica núm. 3/2017 y 8/2017 ).

PUBLICACIÓN.- Leída y publicada la anterior sentencia por el Ilmo. Sr. Magistrado ponente, hallándose la Sala en audiencia pública en el mismo día de su pronunciamiento. Doy fe.