Sentencia Contencioso-Administrativo Nº 907/2018, Tribunal Superior de Justicia de Cataluña, Sala de lo Contencioso, Sección 3, Rec 122/2017 de 25 de Octubre de 2018

Encabezamiento

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA DE CATALUNYA

SALA DEL CONTENCIÓS ADMINISTRATIU

SECCIÓ 3ª

Recurs d'apel lació núm. 122/2017

Jutjat Contenciós Administratiu núm. 11 de Barcelona

Procediment ordinari núm. 3/2015

Apel lants: SR. Iván i SRA. Candelaria

Representant dels apel lants: SRA. Mª TERESA VIDAL FARRÉ, Procuradora

Apel lat: IL LM. AJUNTAMENT DE PALAFOLLS

Representant de l'apel lat: SRA. ANNA SERRAT CARMONA, Procuradora

S E N T È N C I A núm. 907

Magistrats/ades:

IL LM. SR. MANUEL TÁBOAS BENTANACHS, President

IL LMA. SRA. ISABEL HERNÁNDEZ PASCUAL

IL LM. SR. HÉCTOR GARCÍA MORAGO

Barcelona, 25 d'octubre de 2018

LA SALA CONTENCIOSA ADMINISTRATIVA DEL TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA DE CATALUNYA (SECCIÓ 3ª), en nom de S.M el Rei i de conformitat amb allò que disposa l' art 117.1 de la Constitució, ha pronunciat la SENTÈNCIA que segueix, a les actuacions del recurs d'apel lació núm. 122/2017, promogut pel SR. Iván i per la SRA. Candelaria -representats per la Procuradora SRA. Mª TERESA VIDAL FARRÉ i assistits per la Lletrada SRA. GEMMA REINÓN TARDÁGUILA-, essent l'apel lat L' IL LM. AJUNTAMENT DE PALAFOLLS -representat per la Procuradora SRA. ANNA SERRAT CARMONA i assistit per la Lletrada de L'EXCMA. DIPUTACIÓ DE BARCELONA SRA. CARME FIBLA NICOLAU-.

Ha actuat com a Magistrat ponent l'Il lm. Sr. HÉCTOR GARCÍA MORAGO, el qual expressa el parer de la Sala.

Antecedentes

PRIMER:En el sí del procediment ordinari núm. 3/2015, el Jutjat Contenciós Administratiu núm. 11 de Barcelona dictà la Sentència núm. 262, de 17 d'octubre de 2016, amb el veredicte que segueix:

'INADMITIR el recurso contencioso-administrativo interpuesto por la Letrada GEMMA REINON TARDAGUILA, en nombre y representación de Iván Y Candelaria, contra el Acuerdo de 10 de marzo de 2014 de la Junta de Gobierno Local del AYUNTAMIENTO DE PALAFOLLS. Se imponen las costas a la parte recurrente con un límite de 400 euros.'

SEGON:Disconforme amb la decisió que hem transcrit, els actors van deduir apel lació en temps i forma, a la qual s'hi oposà l'Ajuntament demandat.

TERCER:Un cop elevades les actuacions a aquesta Sala, es va acordar formar-ne aquest rotlle d'apel lació i, un cop verificats els tràmits processals pertinents s'assenyalà el dia 24 d'octubre de 2018 per tal de votar i decidir, la qual cosa s'ha produit en aquests mateixos termes.

QUART:En la tramitació d'aquest recurs d'apel lació han estat observades les prescripcions legals de rigor.

Fundamentos

PRIMER:Tal com ja hem expressat, en el sí del procediment ordinari núm. 3/2015, el Jutjat Contenciós Administratiu núm. 11 de Barcelona dictà la Sentència núm. 262, de 17 d'octubre de 2016, amb el veredicte que segueix:

'INADMITIR el recurso contencioso-administrativo interpuesto por la Letrada GEMMA REINON TARDAGUILA, en nombre y representación de Iván Y Candelaria, contra el Acuerdo de 10 de marzo de 2014 de la Junta de Gobierno Local del AYUNTAMIENTO DE PALAFOLLS. Se imponen las costas a la parte recurrente con un límite de 400 euros.'

Aquest veredicte va venir precedit dels fonaments jurídics que passarem a transcriure:

'PRIMERO.- El presente recurso tiene como objeto impugnar el Acuerdo de 10 de marzo de 2014 de la Junta de Gobierno Local del AYUNTAMIENTO DE PALAFOLLS. Por la representación procesal de los recurrentes Iván Y Candelaria se alega en el escrito de demanda que el Ayuntamiento aprobó definitivamente el 31 de mayo de 1989 el Proyecto de Reparcelación en el ámbito del Sector 6 del Plan General de Ordenación Urbana, denominado 'Petita Indústria', siendo titulares de una cuota del 13,2% equivalente a 508 m². El 9 de octubre de 2009 la Junta de Gobierno Local adoptó el acuerdo de modificación de las cuotas urbanísticas liquidadas con carácter provisional para la ejecución de las obras de urbanización del sector, faltando el acuerdo de los recurrentes, así como otros actos administrativos posteriores. En cuanto a los fundamentos jurídicos de su reclamación señalan el artículo 126 del Decreto Legislativo 1/2010, de 3 de agosto, considerando que se han cometido irregularidades puesto que está previsto que se haga una rotonda sobre parte de los 508 m² que se le han asignado, pese a lo que ha ido pagando religiosamente las cuotas que le correspondían, por lo que no quiere participar en el pago de las cuotas de la tercera fase e interesan la estimación del presente recurso contencioso-administrativo. La representación procesal del AYUNTAMIENTO DE PALAFOLLS se opone a la pretensión y alegó la inadmisibilidad del recurso.

SEGUNDO.- Comenzando por la alegada cuestión de inadmisibilidad no lo haremos sin antes reseñar la escasa fundamentación de la demanda, la indefinición del suplico de la misma y la no oferta probatoria para acreditar los hechos que se afirman en la misma. Como consta en los folios 54 y 55 del expediente administrativo el 9 de octubre de 2009 el Ayuntamiento demandado aprobó provisionalmente la modificación de las cuotas urbanísticas liquidadas a los propietarios de la finca de resultado numerada 6 del Proyecto de Reparcelación en el ámbito del Sector 6 del Plan General de Ordenación Urbana, denominado 'Petita Indústria'. Consta que fue notificado el 7 de noviembre de 2009 y no se interpuso recurso alguno, notificándose las cuotas concretas urbanísticas pendientes de abono, incluyendo en la notificación de la mención a mano de no estar de acuerdo, pero sin interponer recurso alguno. El día 10 de marzo de 2014 la Junta de Gobierno Local de la Corporación local demandada acordó el reparto de las cuotas de urbanización provisionales por las obras pendientes de ejecución en la tercera fase, notificado 24 de marzo de 2014 (folio 74 del expediente administrativo) y dictándose Decreto el día siguiente en el que se efectuaba en ejecución del mismo el fraccionamiento en tres cuotas. Esta resolución fue notificada el 16 de mayo de 2014 y no se interpuso igualmente recurso alguno (folio 79 del expediente administrativo). El recurso de reposición que no ha sido resuelto lo fue contra el Acuerdo de 10 de marzo de 2014, notificado el 24 de ese mes, pero hemos de observar cómo así alega la representación procesal del Ayuntamiento demandado, que el reparto de los gastos de urbanización realizado el 9 de octubre de 2009 no fue recurrido; es decir, se ha interpuesto el recurso contra un acto de reproducción del acuerdo donde se fijó el porcentaje de participación de los propietarios de las fincas de resultado. Por ello ahora no pueden alegarse los vicios de legalidad que, en su caso, tuviera el Proyecto de Reparcelación en el ámbito del Sector 6 del Plan General de Ordenación Urbana, denominado 'Petita Indústria', como así parece desprenderse que es la pretensión contenida en la demanda, ya que únicamente lo que realiza es pormenorizar los conceptos del mismo. En conclusión, ha de estimarse que concurre la causa de inadmisión prevista en el artículo 58 en relación con los artículos 28 y 69.c) de la LJCA, también la consideración de que no consta que se interpusiera recurso alguno, más allá de consignar la disconformidad en la notificación de las fases primera y segunda de la obra de urbanización.

TERCERO.- El artículo 139 de la LJCA, en la redacción dada por el artículo 3.11 de la Ley 37/2011, de 10 octubre 2011, de medidas de agilización procesal, establece que: '1. En primera o única instancia, el órgano jurisdiccional, al dictar sentencia o al resolver por auto los recursos o incidentes que ante el mismo se promovieren, impondrá las costas a la parte que haya visto rechazadas todas sus pretensiones, salvo que aprecie y así lo razone, que el caso presentaba serias dudas de hecho o de derecho. En los supuestos de estimación o desestimación parcial de las pretensiones, cada parte abonará las costas causadas a su instancia y las comunes por mitad, salvo que el órgano jurisdiccional, razonándolo debidamente, las imponga a una de ellas por haber sostenido su acción o interpuesto el recurso con mala fe o temeridad'. En el presente caso han de imponerse las costas, si bien consideramos adecuado reducirlas a Iván Y Candelaria a un límite máximo de 400 euros, atendida la naturaleza y cuantía de este recurso contencioso-administrativo, de acuerdo a lo establecido en el apartado 3 del precepto citado ('la imposición de las costas podrá ser a la totalidad, a una parte de éstas o hasta una cifra máxima'), para el supuesto de que vinieran a mejor fortuna en el plazo establecido por la Ley 1/96, de 10 de enero, de Asistencia Jurídica Gratuita.'

SEGON:La part apel lant, en allò que es refereix al pronunciament d'nadmissibilitat adoptat pel Jutjat d'instància, s'ha limitat a criticar las Sentència apel lada amb una succinta imputació d'excés de rigorisme contrari al dret fonamental a la tutela judicial efectiva.

Per contra, la defensa lletrada de l'Ajuntament apel lat ha esgrimit, en favor de la Sentència d'instància, un conjunt d'arguments que podríem resumir així:

-Els que recull la pròpia Sentència.

-El fet que un pronunciament d'inadmissió degudament justificat no pugui qualificar-se de contrari al dret a la tutela judicial efectiva.

-El fet que, un cop verificades les cessions obligatòries, els apel lants hagin estat adjudicataris de sòl lucratiu en proindivís, amb altres propietaris, amb un percentatge del 13,02%, la qual cosa els obliga a participar també en el repartiment de càrregues. Tot això, adverat per un informe de l'arquitecte municipal que no s'ha vist enervat per cap altra prova.

-La circumstància que els projectes de reparcel lació no siguin disposicions de caràcter general, la qual cosa fa que tampoc siguin susceptibles d'impugnació indirecta.

-I el fet que el projecte de reparcel lació que ara ens ocupa, hagués estat declarat conforme a dret per la Sentència núm. 504, de 16 de setembre de 1992, dictada per aquesta mateixa Sala i Secció.

TERCER:Les quotes de la tercera fase de l'actuació podien ésser impugnades malgrat ser ferms i inatacables els actes dels quals en portaven causa. Però aquesta impugnació havia de fonamentar-se en vicis intrínsecs o nascuts amb les pròpies liquidacions. I és per això que el pronunciament de la Sentència d'instància, formalment hauria estat més correcte emés en sentit 'desestimatori', sens perjudici de basar-se en els mateixos arguments que van precedir el veredicte d'inadmissibilitat.

Tanmateix, entesa la dita inadmissibilitat com una 'desestimació', no podrem per menys que desestimar l'apel lació.

Els ara apel lants no van invocar cap vici generat amb motiu de la liquidació de la tercera fracció de les quotes urbanístiques; o dit d'una altra manera: no van invocar cap contradicció entre els instruments reparcel latoris precedents i les quotes controvertides. Es van limitar a oposar retrets que haurien d'haver estat invocats mitjançant la impugnació directa, en temps i forma (i per qui hagués estat propietari en aquell moment) dels instruments reparcel latoris que hem esmentat, en ser aquests últims els que van acabar definint els elements essencials de les càrregues a suportar per la propietat.

Per tot això -i sense necessitat d'entrar en més consideracions- l'apel lació no podrà prosperar.

QUART:Atès allò que disposen els punts 2 i 4 de l'art. 139 LJCA, la desestimació de l'apel lació haurà de venir acompanyada de la imposició de les costes d'aquesta alçada als apel lants; per bé que limitant-les a un màxim de 1.000 euros per tots els conceptes, sens perjudici de l'IVA que sigui procedent afegir-hi.

Fallo

Per tot allò que ha estat exposat, aquesta Secció 3ª de la Sala Contenciosa Administrativa del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya HA DECIDIT:

DESESTIMARel present recurs d'apel lació núm. 122/2017, promogut pel SR. Iván i per la SRA. Candelaria amb l'oposició de L' IL LM. AJUNTAMENT DE PALAFOLLS i, conseqüentment, CONFIRMAR la Sentència núm. 262, de 17 d'octubre de 2016, dictada pel Jutjat Contenciós Administratiu núm. 11 de Barcelona en el sí del procediment ordinari núm. 3/2015.

Amb la imposició de costes d'aquesta alçada als apel lants, en els termes del fonament jurídic quart, el qual es dóna per reproduït.

Notifiqui's, i faci's saber a les parts que aquesta Sentència no és ferma.

Contra la mateixa podrà interposar-se recurs de cassació davant el Tribunal Suprem.

Aquest recurs haurà de preparar-se davant d'aquesta la nostra Sala i Secció en un termini màxim de trenta dies hàbils, comptadors des de l'endemà d'haver estat rebuda la notificació corresponent, de conformitat amb l' art. 89 i concordants de la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa (LJCA), modificada per la Llei Orgànica 7/2015, de 21 de juliol.

La preparació del recurs de cassació haurà d'ajustar-se a les previsions de l'expressat art. 89 (punt 2) LJCA i només podrà fonamentar-se en la vulneració del dret estatal o europeu. En qualsevol cas, els seus promotors hauran de tenir present l'Acord de 19 de maig de 2016, del Consell General del Poder Judicial, pel qual es fa públic l'Acord de 20 d'abril de 2016, de la Sala de Govern del Tribunal Suprem, de fixació de regles sobre l'extensió màxima i altres condicions extrínseques dels escrits processals referits al Recurs de Cassació (BOE núm. 162, de 6 de juliol de 2016).

No hi cabrà, en canvi, recurs de cassació davant la Sala del Contenciós Administratiu del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya fonamentat en l'eventual vulneració del dret autonòmic, en equiparar-se, en aquest cas, les Sentències dictades per la Sala del Tribunal Superior, a les dictades per la Sala 3ª del Tribunal Suprem en el seu propi àmbit ( Resolucions interlocutòries de 10 de maig de 2017, entre d'altres, dictades per la Secció de Cassació de la Sala del Contenciós Administratiu del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, en els recursos de cassació autonòmica núm. 3/2017 i 8/2017).

Aquesta és la nostra Sentència, que pronunciem, manem i signem. Un cop ferma, adjunteu-ne una certificació literal al rotlle d'apel lació i lliureu-ne testimoni al Jutjat d'origen junt amb les actuacions rebudes als efectes de les diligències processals que siguin pertinents.

PUBLICACIÓ.-El dia d'avui i en audiència pública, el Magistrat ponent ha llegit i ha publicat la Sentència anterior. En dono fe.