Última revisión
02/07/2026
Sentencia Contencioso-Administrativo 543/2026 Tribunal Superior de Justicia de Cataluña. Sala de lo Contencioso-Administrativo. Sección Cuarta, Rec. 513/2023 de 23 de abril del 2026
GPT Iberley IA
Copiloto jurídico
Relacionados:
Tiempo de lectura: 61 min
Orden: Administrativo
Fecha: 23 de Abril de 2026
Tribunal: Tribunal Superior de Justicia. Sala de lo Contencioso-Administrativo. Sección Cuarta
Ponente: MONTSERRAT RAGA MARIMON
Nº de sentencia: 543/2026
Núm. Cendoj: 08019330042026100357
Núm. Ecli: ES:TSJCAT:2026:3881
Núm. Roj: STSJ CAT 3881:2026
Encabezamiento
Via Laietana, 56, 3a planta - Barcelona
08003 Barcelona
Tel. 933440040
Fax: 933440076
A/e: salacontenciosa4.tsj.barcelona@xij.gencat.cat
Entitat bancària:
Per a ingressos en caixa, concepte: 0939000093051323
Pagaments per transferència bancària: IBAN ES55 0049 3569 9200 0500 1274
Beneficiari: Secció núm. 4 de la Sala Contenciosa Administrativa del TSJ de Catalunya
Concepte: 0939000093051323
NIG 0801933320238001885
Matèria: Personal Administració Autonòmica
Part recurrent/sol·licitant/executant: Piedad
Procurador/a: Marta Pradera Rivero
Advocat/ada: Sebastia Martinez De Trincheria
Part demandada/executada: DIRECCION GENERAL DE FUNCION PUBLICA GENERALITAT DE CATALUNYA, Amanda
Procurador/a: Daniel Gonzalez Gonzalez
Advocat/ada:
Advocat/ada de la Generalitat
President/a: Pedro Luís García Muñoz
Magistrats/Magistrades:
Juan Antonio Toscano Ortega
Montserrat Raga Marimon (ponent)
Alfonso Codón Alameda
Rosa María Fernández Cabezudo
Barcelona, a data de la última firma electrónica
la part actora, Piedad representada per la procuradora Marta Pradera Rivero i assistida pel lletrat Sebastián Martínez de Trinchería
la part demandada, Administració de la Generalitat de Catalunya (Direcció General de la Funció Pública) assistida i representada per lletrada dels seus Serveis Jurídics
Ha sigut ponent la magistrada Montserrat Raga Marimon que expressa el parer d?aquesta Sala:
Antecedentes
La part actora va fer la pètita consistent en "
Les parts van proposar prova, la qual es va admetre i amb caràcter previ a la seva pràctica, la part demandada va presentar escrit en el qual presentava demanava la desestimació del recurs.
Proposada la prova i practicada la que es va admetre i fet el tràmit de conclusions van quedar les actuacions per resoldre.
Fundamentos
La part actora va ser contractada com a personal laboral- temporal amb categoria llicenciat (grup A1) des del 1 de maig de 2015 al 28 de febrer de 2018 per ocupar una plaça al Servei de Verificació sobre el terreny del SOC de Girona.
També va ser contractada com a funcionària interina amb categoria cos superior de l?Administració general, ( grup A1) en el període 10 de febrer de 2020 a 23 de novembre de 2022 per ocupar la plaça a la Secció de Verificació sobre el terreny del SOC a Girona.
La part actora va participar en els processos d?estabilització següents:
a) Escala superior d?administració general del cos superior d?administració de la Generalitat de Catalunya (grup A, subgrup A1).
b) Escala de gestió d?administració general del cos de gestió d?administració de la Generalitat de Catalunya (grup A, subgrup A2).
c) Categoria A1 llicenciat/ada del personal laboral de la Generalitat de Catalunya.
Per acord del Tribunal Qualificador de 8 de setembre de 2022 es va aprovar i es va publicar la valoració provisional de mèrits dels processos d?estabilització, mitjançant el sistema selectiu excepcional de concurs de mèrits i per acord de 30 de novembre de 2022 es va aprovar i publicar la valoració definitiva dels mèrits donant per contestades les al.legacions fetes a la valoració provisional.
La part actora posa en dubte l?esmentada valoració i la legalitat de la base que li serveix de fonament.
La part actora al.lega:
a) En el còmput de mèrits per l?adjudicació de places només se li ha valorat el període en què va prestar els serveis com a funcionària interina, sense tenir en compte els serveis prestats com a laboral- temporal.
b) Si s?haguessin comptat aquests mèrits hagués obtingut la puntuació de 42.628 punts i la plaça com a funcionària en el procés d?estabilització, enlloc dels 22,648 punts que se li van computar. La valoració del tall amb la que s?ha superat la fase de concurs i obtingut la plaça com a funcionària de carrera ha estat de 40,462 punts.
c) La valoració de mèrits ha d?incloure tots els períodes en què s?han desenvolupat les mateixes tasques estant adscrita al mateix Servei i Secció. I el fet de condicionar la valoració de mèrits per la forma contractual en què s?ha realitzat la prestació del servei contravé la literalitat de l? article 79.1 TREBEP i l? article 103.3 CE.
d) Atès que la raó de la manca de valoració dels mèrits és la mateixa literalitat de la convocatòria, es realitza una impugnació indirecta de la mateixa fent esment a la jurisprudència que permet realitzar aquesta impugnació malgrat haver transcorregut el termini per impugnar quan es vegin afectades per causes de nul.litat de ple dret.
e) La STS de 18 d?octubre de 2022, recurs 2145/2021 ja s?ha pronunciat sobre la qüestió que ens ocupa.
f) L?Administració té la càrrega de provar el perquè de la diferència de valoració del mateix lloc amb vincle contractual diferent.
La part demandada al.lega:
a) Desviació processal atès que en via administrativa no es va realitzar cap impugnació indirecta de les bases de la convocatòria.
b) La convocatòria que l?actora impugna es realitza a l?empara de la Llei 20/2021, de 28 de desembre de mesures urgents per a la reducció de la temporalitat de l?ocupació pública i ha estat fruit de la negociació col.lectiva amb el vist- i plau de la Comissió Tècnica de la Funció Pública. Ha estat objecte de negociació la forma de baremar els mèrits que la part actora recorre, plasmat en l?acord de 18 de maig de 2022 entre l?Administració de la Generalitat i la unanimitat de les organitzacions sindicals amb representació en la Mesa General de Negociació dels Empleats i Empleades Públics de l?Administració de la Generalitat de Catalunya.
c) No resulta d?aplicació la STS de 18 d?octubre de 2022, recurs 2145/2021 perquè en el cas que ens ocupa existeix una motivació consistent en el context en el qual s?adopta fruit dels acords col.lectius i en la pròpia regulació legal del procés d?estabilització.
d) La part actora era coneixedora de l?existència de dos concursos excepcionals de mèrits diferents: un per l?estabilització del personal funcionari i un altre per a l?estabilització del personal laboral. I l?actora va participar en els dos.
e) Las part actora pretén fer un espigueig normatiu i barrejar les valoracions de mèrits d?una i altra convocatòria per obtenir una major puntuació.
f) L?acord GOV/105/2022, de 24 de maig pel qual s?aprova l?Oferta Pública d?Estabilització d?Ocupació Temporal de la Generalitat de Catalunya ja preveia un procés d?estabilització diferenciat entre el personal laboral i el personal funcionari , pel que aquest tractament diferenciat no és una novetat de les bases de la convocatòria.
g) Les bases de la convocatòria no son discriminatòries atès que la Resolució PRE/1821/2022, de 9 de juny feia una convocatòria adreçada al personal laboral amb caràcter temporal, pel que també tenia la possibilitat d?estabilització.
h) El perquè es realitzen de forma separada es fonamenta en el fet de tractar- se de règims diferents, amb diferent règim normatiu, retributiu i àmbit funcional atès que d?acord amb l? article 9 TREBEP l?exercici de les funcions que impliqui la participació directa o indirecta en l?exercici de les potestats públiques o en la salvaguarda dels interessos generals de l?Estat i de les Administracions Públiques correspon exclusivament als funcionaris públics. A la vegada l?adquisició de la condició de funcionari públic té una regulació específica i d?acord amb el Decret legislatiu 1/97, de 31 d?octubre especifica quines funcions diferenciades poden fer el personal laboral, de manera que els llocs de treball de personal laboral i de funcionari son llocs diferenciats en relació amb els quals es desenvolupen diferents funcions.
i) La base impugnada té la seva fonamentació en la Llei 20/21, en concret del mandat de l? article 2 Llei 20/21 sent un marc extraordinari fruit de la necessitat de reduir la temporalitat en l?ocupació pública. I que té per objecte l?estabilització de places no de persones que les ocupen.
j) La puntuació obtinguda per la recurrent és correcta.
La part demandada oposa en primer lloc l?existència de desviació processal ja que no va realitzar una impugnació indirecta de les bases en via administrativa, havent- la realitzat en via judicial.
En relació a la desviació processal aquesta Sala i secció en sentència de 13 de març de 2012 ha manifestat "
Si acudim a l?expedient administratiu resulta que la part actora va interposar recurs d?alçada davant de l?acord del Tribunal Qualificador de 30 de novembre de 2022 per la qual es feia pública la relació definitiva dels mèrits i la proposta de nomenament de les persones que van superar el procés d?estabilització. En l?esmentat recurs es denuncia que no s?han tingut en compte els serveis prestats en el mateix lloc de treball però realitzats com a personal laboral temporal i al.lega l? article 79.1 TREBEP quan estableix que en la valoració del concurs s?han de valorar els mèrits, capacitats i, en el seu cas, aptituds dels candidats..." afegint que havent identitat de lloc de treball i de tasques a desenvolupar, condicionar la valoració dels mèrits per la forma contractual en què s?ha regulat la prestació del servei, contravé la literalitat de l?article esmentat i el mateix art. 103.3 CE. En darrer terme, en el sol.licito demana que es reconegui la puntuació de 42,628 punts, fruit del reconeixement dels serveis prestats , independentment de la forma contractual que s?hagin desenvolupat i demana ser nomenada funcionària de carrera.
En la via judicial, la part actora realitza una impugnació indirecta de les bases de la convocatòria, fent esment a la jurisprudència existent sobre la possibilitat d?impugnar- les indirectament quan es recorre l?acte que es dicti en aplicació de les mateixes al restar afectades per motius de nul.litat de ple dret, i no de mera anul.labilitat. La part recurrent considera que la base que ha donat lloc a la valoració suposa una vulneració dels drets reconeguts a l' article 14 i 23.2 CE respecte a l?accés en condicions d?igualtat en la funció pública. I acaba demanant l?anul.lació de la resolució per la qual es fa pública la valoració dels mèrits i la proposició dels aspirants, afegint que havent- se impugnat la convocatòria s?anul.lin els criteris de valoració i a la vegada que s?atorgui la puntuació donada declarant que ha superat el procés i que siguin nomenat funcionari de carrera o subsidiàriament la retroacció del procediment per procedir a realitzar una nova valoració. La part demandada no discuteix la possibilitat reconeguda jurisprudencialment consistent en el fet d?impugnar, tardanament, les bases quan poden afectar a drets fonamentals, sinó el que argumenta és que aquesta impugnació no es va fer en el procediment administratiu.
Per resoldre la desviació processal hem de partir de la base que la finalitat d?aquesta figura és garantir que l?Administració hagi pogut examinar, informar i pronunciar sobre la qüestió a resoldre. En aquest procediment certament la controvèrsia jurídica exposada en via administrativa i en via judicial és la mateixa: la manca de valoració dels serveis prestats sota una vinculació diferent.
A l?expedient consta en el foli 227 informe relatiu al recurs d?alçada i recollit en la resolució recorreguda en què es fa esment a les raons per les quals es procedeix aquesta manca de valoració, extrems que es mantenen en la contestació a la demanda.
Per això, s?ha pogut examinar el motiu malgrat que la pretensió es dirigeixi a la mateixa base de convocatòria, aspecte que no es va fer en via administrativa.
La desviació processal és una causa que impedeix entrar a resoldre sobre el fons de l?assumpte. Existeix discussió si es tractaria d?una causa d?inadmissibilitat o de desestimació si bé el Tribunal Suprem es decanta per considerar que ens trobem, més aviat, davant d?una causa d?inadmissibilitat, aspecte que implica que s?ha de resoldre sobre la seva existència o no fent una interpretació favorable al dret a la tutela judicial efectiva.
Per tant, i en la mesura que la part actora en via administrativa ja va posar sobre la taula el debat que ens ocupa , que és el que s?intenta garantir amb l?excepció processal que al.lega la part actora, juntament amb el fet que en via administrativa la part recurrent no es va valdre de defensa o assistència professional, extrem que sí que es dona en via judicial cal considerar que el dret a l?accés a la tutela judicial es podria veure limitat per una interpretació excessivament rigorosa i inflexible dels requisits marcats per entrar a examinar la legalitat dels actes.
La figura de la desviació processal de creació jurisprudencial té com a finalitat garantir la necessària coherència entre les pretensions plantejades per la part en els diferents estadis en què la llei permet fer- ho. Ara bé, no pot arribar a trepitjar el dret fonamental d?accés als Tribunals quan, i sempre davallant al cas en concret i les seves circumstàncies, el debat que es pot realitzar en la via administrativa i en via judicial s?ha esgotat en tots els seus aspectes de manera que ha quedat garantida la cabdal igualtat d?armes entre ambdues parts.
La base que es qüestiona disposa "
7.
La base exigeix que per valorar els serveis prestats aquests s?hagin prestat amb la mateixa vinculació. Es tractaria de valorar de diferent manera els mateixos serveis, i perquè aquesta manera d?actuar no sigui contrària al principi d?igualtat relacionat amb l?accés a la funció pública cal que estigui degudament justificada.
En aquest sentit la STS de 18 d?octubre de 2022, recurs 2145/2022, en relació a un procés selectiu de concurs oposició de consolidació del treball temporal en el qual es valoraven de diferent manera els serveis prestats en els llocs objecte de convocatòria i els no prestat en els mateixos ens diu " Y,
Veiem, doncs, que el manteniment de la legalitat de la base depèn de la justificació que l?Administració convocant ofereixi quan estableix la diferència, o en el cas que ens ocupa, exclusió, ja que no es tenen en compte els serveis prestats en règim laboral.
I com a raons per justificar aquest diferent tractament tenim, juntament amb les que refereix la mateixa Administració:
a) Diferent règim jurídic aplicable als dos col.letius que comença des del propi accés.
b) L?acord GOV/105/2022, de 24 de maig, pel qual s'aprova l'Oferta d'Ocupació Pública d'Estabilització d'Ocupació Temporal de la Generalitat de Catalunya, en el marc de la Llei 20/2021, de 28 de desembre, de mesures urgents per a la reducció de la temporalitat en l'ocupació pública, el qual exposa " Aquesta oferta habilita convocatòries d'accés per a la cobertura d'un total de 46.845 places, desglossades en 11.776 places del sector de personal d'administració i tècnic; 27.433 places de funcionaris i funcionàries de cossos docents no universitaris i personal laboral docent del Departament d'Educació; i 7.636 places de personal estatutari dels serveis de salut i laboral al servei de l'Institut Català de la Salut" afegint I a la vegada " 4 En els respectius annexos es distribueixen les places en funció del sistema selectiu d'accés i de la seva classificació en grups, subgrups, cossos i escales de personal funcionari i, si escau, àmbit funcional, i en grups i categories professionals de personal laboral".
c) El fet que el personal laboral i el personal funcionari no pot dur a terme les mateixes funcions en la mesura que l?exercici de potestats administratives estan vedades al personal laboral.
A la vegada la STS de 20 de juliol de 2022, recurs 5305/2020, en ocasió d?un concurs de trasllat ens diu " CUARTO.-
Aquesta sentència entra en l?examen de la qüestió que ens ocupa i la causa al.legada per l?Administració per justificar la diferència. No obstant, com la transcrita amb anterioritat incideix en la coincidència de funcions, ja que sí es dona no hi ha raó de ser per no tenir en compte els serveis prestats.
La jurisprudència citada ens mana anar a cas per cas examinant si concorre aquesta similitud de funcions, de forma que sí es dona no hi ha raó per no procedir a la seva valoració, sense perjudici que la convocatòria vagi dirigida a personal laboral i a funcionari interí doncs, efectivament, hi ha haurà funcions que només es poden exercir per personal funcionari.
Per valorar les esmentades funcions, la part actora aporta còpia de l?oferta de treball que té per objecte1 Llicenciat (A1) per contracte de relleu al Servei de Verificació sobre el Terreny del SOC constant com a funcions:
a) Efectuar visites de verificació sobre el terreny, comprovant l?efectiva execució de les actuacions.
b) Verificar sobre el terreny el compliment de les mesures d?informació i publicitat de les actuacions, així com la resta de requeriments del Fons Social Europeu.
c) Deixar constància de les verificacions realitzades mitjançant acta de visita i emetre els informes de resultats corresponents.
d) Realitzar la comprovació documental de l?execució de les accions subvencionables.
e) Efectuar les actuacions de verificació i elaboració d?informes corresponents als expedients d?homologació de centres i entitats.
I com a document num 2 de la demanada publicació a ATRI de plaça de tècnic/a superior A- 21 a la Secció de Verificació sobre el Terreny del SOC que compta com a funcions:
a) Efectuar visites de verificació sobre el terreny, comprovant l?efectiva realització de les actuacions dels programes del SPOC
b) Realitzar la verificació administrativa de les actuacions subvencionables, ordenant i comprovant la documentació i elaborant els corresponents documents de control i informes tècnics.
c) Realitzar la verificació administrativa i sobre el terreny, en el seu àmbit de competència , dels expedients d?alta de centres col.laboradors del SPOC.
d) Realitzar avaluacions de disseny, d?implementació i impacte de processos i actuacions pròpies de la unitat. Participar en grups de millora.
e) Realitzar presentacions en grup, sessions formatives o informatives en relació a les matèries pròpies de la unitat.
f) Analitzar documentació i elaborar informes tècnics i memòries
g) Altres funcions de naturalesa anàloga i pròpies del cos superior que li puguin ser encomanades.
Veiem, doncs, la similitud en els funcions referides al mateix lloc de treball, si bé amb una cobertura de provisió diferent. Altrament, la part demandada tampoc ha discutit que hi hagi aquesta correspondència de funcions. Per tant, en aplicació de la doctrina jurisprudencial esmentada procedeix estimar la pretensió de la part actora en el sentit de reconèixer el dret a la valoració dels serveis prestats retrotraient el procediment selectiu al moment de la valoració del concurs per tal que es valorin a l?actora els serveis prestats com a personal laboral A1 en el lloc de treball Servei de Verificació sobre el Terreny del SOC a Girona.
I en el mateix sentit s?ha pronunciat la sentència dictada per aquesta Sala i Secció en el recurs d?apel.lació num 97/2023 al dir "
Procedeix l?estimació parcial de les pretensions atès que no és considera que la base impugnada vulneri el dret a accedir en condicions d?igualtat a la funció pública perquè en determinats llocs de treball la diferenciació relacionada amb el tipus de vinculació pot esdevenir necessària ateses les funcions a desenvolupar, aspecte que no es dona en el cas que examinem en el qual els diferents tipus de vinculació no ha afectat al seu contingut.
En darrer terme afegir que el pronunciament contingut en la present sentència no afecta a les situacions jurídiques consolidades dels aspirants proposats i nomenats funcionaris de carrera per tractar-se de tercers de bona fe en aplicació dels principis de seguretat jurídica i confiança legítima reconeguts a l? article 9.3 CE i d?equitat ( STS de 3 de març de 2025 recurs 5112/2022) .
D?acord amb l? article 139 Llei 29/98 no procedeix la imposició de les costes atès que el cas presentava dubtes de dret.
Fallo
Contra aquesta sentència hi poden interposar un recurs de cassació en els termes i els terminis fixats en els articles 86 i ss Llei 29/98, 13 de juliol.
Lo acordamos y firmamos.
Puede consultar el estado de su expediente en el área privada de seujudicial.gencat.cat
Los interesados quedan informados de que sus datos personales han sido incorporados al fichero de asuntos de esta Oficina Judicial, donde se conservarán con carácter de confidencial, bajo la salvaguarda y responsabilidad de la misma, dónde serán tratados con la máxima diligencia.
Quedan informados de que los datos contenidos en estos documentos son reservados o confidenciales y que el tratamiento que pueda hacerse de los mismos, queda sometido a la legalidad vigente.
Los datos personales que las partes conozcan a través del proceso deberán ser tratados por éstas de conformidad con la normativa general de protección de datos. Esta obligación incumbe a los profesionales que representan y asisten a las partes, así como a cualquier otro que intervenga en el procedimiento.
El uso ilegítimo de los mismos, podrá dar lugar a las responsabilidades establecidas legalmente.
En relación con el tratamiento de datos con fines jurisdiccionales, los derechos de información, acceso, rectificación, supresión, oposición y limitación se tramitarán conforme a las normas que resulten de aplicación en el proceso en que los datos fueron recabados. Estos derechos deberán ejercitarse ante el órgano judicial u oficina judicial en el que se tramita el procedimiento, y las peticiones deberán resolverse por quien tenga la competencia atribuida en la normativa orgánica y procesal.
Todo ello conforme a lo previsto en el Reglamento EU 2016/679 del Parlamento Europeo y del Consejo, en la Ley Orgánica 3/2018, de 6 de diciembre, de protección de datos personales y garantía de los derechosdigitales y en el Capítulo I Bis, del Título III del Libro III de la Ley Orgánica 6/1985, de 1 de julio, del Poder
Judicial.

