Sentencia Contencioso-Adm...e del 2025

Última revisión
12/01/2026

Sentencia Contencioso-Administrativo 4220/2025 Tribunal Superior de Justicia de Cataluña. Sala de lo Contencioso-Administrativo. Sección Cuarta, Rec. 213/2023 de 26 de noviembre del 2025

nuevo

GPT Iberley IA

Copiloto jurídico

Relacionados:

Tiempo de lectura: 37 min

Orden: Administrativo

Fecha: 26 de Noviembre de 2025

Tribunal: Tribunal Superior de Justicia. Sala de lo Contencioso-Administrativo. Sección Cuarta

Ponente: MONTSERRAT RAGA MARIMON

Nº de sentencia: 4220/2025

Núm. Cendoj: 08019330042025100622

Núm. Ecli: ES:TSJCAT:2025:6742

Núm. Roj: STSJ CAT 6742:2025


Encabezamiento

-

Secció núm. 4 de la Sala Contenciosa Administrativa del TSJ de Catalunya

Via Laietana, 56, 3a planta - Barcelona

08003 Barcelona

Tel. 933440040

Fax: 933440076

A/e: salacontenciosa4.tsj.barcelona@xij.gencat.cat

Entitat bancària: Banc de Santander

Per a ingressos en caixa, concepte: 0939000093002823

Pagaments per transferència bancària: IBAN ES55 0049 3569 9200 0500 1274

Beneficiari: Secció núm. 4 de la Sala Contenciosa Administrativa del TSJ de Catalunya

Concepte: 0939000093002823

NIG 0801933320238000103

Núm. Sala TSJ: DEMAN - 213/2023 - Procediment ordinari - 28/2023 - G

Matèria: Personal Administració Autonòmica

Part recurrent/sol·licitant/executant: Leopoldo

Procurador/a: Jose Antonio Garcia Tapia

Advocat/ada:

Part demandada/executada: DEPARTAMENTO INTERIOR GENERALITAT CATALUNYA

Procurador/a:

Advocat/ada:

Advocat/ada de la Generalitat

SENTÈNCIA NÚM. 4220/2025

President/a: Pedro Luis García Muñoz

Magistrats Andrés Maestre Salcedo Juan Antonio Toscano Ortega

Montserrat Raga Marimón Alfonso Codón Alameda Rosa María Fernández Cabezudo

Ponent: magistrada Montserrat Raga Marimon

Barcelona, data de la darrera signatura electrònica

LA SALA CONTENCIOSA ADMINISTRATIVA DEL TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTICIA DE CATALUNYA (SECCIÓ QUARTA),en el recurs ordinari num 28/2023 interposat :

Part actora, Leopoldo representat pel procurador José Antonio García Tàpia i assistit pel lletrat David Gironés Haro

Part demandada: Administració de la Generalitat de Catalunya (Departament d?Interior) assistits i representats per lletrada dels seus Serveis Jurídics.

Ha sigut ponent la magistrada Montserrat Raga Marimon que expressa el parer d?aquesta Sala:

Antecedentes

Primer.La part actora interposa recurs contenciós administratiu contra la resolució dictada pel secretari general del Departament d?Interior de 12 d?abril del 2023 per la qual es resolt el recurs d?alçada interposat per la part actora contra la resolució del Tribunal Qualificador de 14 d?octubre del 2022 en el procés selectiu 81/21 per a l?accés a la categoria de bomber de l?escala bàsica de la Generalitat de Catalunya pel qual es declara no apte al recurrent en la quinta prova mèdica.

Segon.Es va incoar procediment ordinari i d?acord amb la tramitació prevista a la LJCA les parts van presentar els escrits de demanda i contestació fent esment als fets i fonaments que van tenir per adients.

La part actora va fer la pètita que consta a la demanda i que es dona per reproduïda.

Les parts van proposar prova, la qual es va admetre i es va practicar, i una vegada feta es va donar tràmit per conclusions i finalment es va assenyalar per votació i decisió.

Fundamentos

Primer. Antecedents i al.legacions de les parts

Estem davant del procés selectiu per a l?accés a la categoria de bomber a l?escala bàsica del cos de bombers de la Generalitat ( convocatòria 81/2021), en la qual va ser declarat no apte en la cinquena prova consistent en la prova mèdica per presentar una causa mèdica d?exclusió.

A l?empara de la base 6.1.5 de les bases de la convocatòria aprovades per Resolució INT/2726/2021, de 7 de setembre " 6.1.5 Cinquena prova: prova mèdica. De caràcter obligatòria i eliminatòria. Es convocaran a la realització d'aquesta prova totes les persones participants avaluades en la quarta prova, prova d'avaluació psicològica competencial. a) Descripció de la prova. Aquesta prova consisteix en un reconeixement mèdic a les persones participants, realitzat per professionals col·legiats designats pel Tribunal Qualificador, a fi i efecte d'acreditar que no pateixen cap malaltia ni defecte físic, psíquic o sensorial que els impedeixi exercir normalment les funcions de bomber/a de l'escala bàsica del cos de Bombers de la Generalitat, d'acord amb les causes d'exclusió mèdiques establertes a l'annex 6 d'aquesta Resolució. Es tindran en compte els aspectes següents: mesurament del pes en relació amb l'índex de massa corporal, valoració de l'oïda, la vista, l'equilibri, la coordinació muscular, l'aparell cardiovascular, l'aparell respiratori i exploració mèdica general, a fi de valorar el funcionament, les possibles malformacions i alteracions en els diferents aparells que dificultin o impedeixin l'exercici de les funcions de bomber/a de l'escala bàsica del cos de Bombers de la Generalitat. S'efectuaran, com a mínim, les exploracions següents: anàlisi d'orina, anàlisi de sang, electrocardiograma, audiometria i, segons els resultats d'aquestes proves i de la revisió dels paràmetres anteriors, s'efectuaran les exploracions complementàries específiques que siguin necessàries per comprovar que la persona participant no està inclosa en cap de les causes d'exclusió mèdiques establertes a l'annex 6 d'aquesta convocatòria. A l'inici de la prova les persones participants hauran de formalitzar un qüestionari mèdic orientatiu amb la declaració jurada de malalties i de tractaments mèdics. El fet que una persona participant no formalitzi aquest qüestionari, així com l'omissió intencionada o la falsedat de les dades sol·licitades, comportarà la seva exclusió automàtica del procés selectiu. b) Valoració. En aquesta prova el Tribunal Qualificador comptarà amb assessors especialistes, amb veu però sense vot, els quals es limitaran a prestar col·laboració en la seva especialitat tècnica. A fi de determinar la qualificació de la cinquena prova, només es tindran en compte els resultats de les proves practicades pels serveis mèdics o pels assessors especialistes designades pel Tribunal Qualificador i obtinguts en el moment respectivament indicat per a la realització de proves de reconeixement mèdic abans esmentades. En conseqüència, no es tindran en compte per a la qualificació de la cinquena prova els resultats d'altres proves a les quals les persones participants s'hagin pogut sotmetre a iniciativa pròpia i que aportin amb caràcter previ, simultani o posterior al moment de realització de les proves descrites en aquesta base. La realització de les proves mèdiques implica el consentiment de les persones participants perquè els resultats de les proves mèdiques es posin a disposició del Tribunal Qualificador a fi que serveixin de fonament per a l'avaluació de la prova. La qualificació d'aquesta prova és d'apte o no apte."

La part actora al.lega:

a) Manca de capacitat dels facultatius del centre GESEME perquè no tenen la condició de membres del Tribunal ni apareixen esmentats a cap acta del Tribunal qualificador, pel que no poden substituir la valoració feta pels membres del tribunal ja que no eren presents el dia de les proves mèdiques ni van donar les instruccions als candidats i als metges per la realització de les proves.

b) D?acord amb l?expedient (folis 90 i 93) les úniques persones presents en la realització de les proves van ser els doctors Florencio i Sabino sense saber la seva especialitat ni capacitació, així com quina valoració van transmetre al Tribunal qualificador, ni la deliberació que es va fer al tribunal per arribar a la conclusió del no apte.

c) La prova mèdica està mancada de paràmetres excloents.

d) Aporta pericial mèdica emesa pel doctor Jesús Carlos el qual conclou que examinant les proves fetes al recurrent i els resultats s ?ha de considerar dins de la normalitat.

La part demandada al.lega:

a)L?actor d?acord amb les bases de la convocatòria va se cridat pel Tribunal qualificador a realitzar les proves, procedint a prendre-li la pressió superant els llindars fixats a les bases .

b) Atesos els resultats, al recurrent i a un altre participant se?ls hi va fer una prova complementària consistent en un holter durant 24 hores per enregistrar la tensió arteria cada cert temps , resultant alterats alguns dels mesuraments, amb valors superiors a 95 TAD.

c) L?empresa encarregada de realitzar el reconeixement va resultar adjudicatària del procediment de licitació pública.

Segon. Decisió del fons. Capacitació i condició dels facultatius que van realitzar les proves mèdiques. Valoració dels resultats de les proves io discrecionalitat tècnica

Respecte a la manca de capacitat dels facultatius i el fet que no siguin membres del tribunal ni aquests estiguin presents en la data de la realització, hem d?acudir a les mateixes bases les quals preveuen que les proves mèdiques seran realitzades per professionals col.legiats designats pel Tribunal qualificador. En aquest sentit s?aporta a les actuacions la documentació relativa a la licitació pública que té per objecte contractar els esmentats assessors per la realització de les proves.

Així, en la base 4.1 disposa " El Tribunal Qualificador pot acordar, si ho creu convenient, la incorporació d'assessors especialistes, amb veu però sense vot, perquè col·laborin amb la seva especialització tècnica en la realització i valoració de les proves o exercicis."I a la vegada la mateixa base 6.1.5 torna a fer esment a aquesta col.loboració, a la vegada que disposa que el reconeixement es durà a terme pels esmentats especialistes. Diferent és el cas d?altres proves com la psicològica consistent, en algunes convocatòries, en una entrevista en la qual, per part d?aquest Tribunal s?ha exigit la presència de tres membres del Tribunal en la mesura que estem en valoracions subjectives. Aquesta situació no es dona en el cas que ens ocupa en la mesura que es tracta de la realització de proves mèdiques realitzades per especialistes que han estat contractats a l?efecte. Una vegada fetes les proves el resultat es comunica al tribunal, el qual procedirà a la seva valoració. Si acudim a l?expedient administratiu consta:

- Acta del Tribunal Qualificador de data 19 de setembre del 2022 en la qual es fa constar, que es procedeix a la realització de la prova mèdica amb l?assistència dels participants, la qual es duu a terme sense incidències

(foli 45 expedient).

- Acta del Tribunal Qualificador da data 14 d?octubre del 2002 en la qual es fa constar que es procedeix a l?aprovació dels resultats de la cinquena prova expressant " Per tant, d'acord amb l'exposat 6 persones serien proposades com a no aptes en la prova mèdica (2 per colesterol; 1 per tensió arterial; 1 per alteracions del ritme o de la conducció de l'aparell cardiovascular; 1 per discromatòpsia i 1 per pèrdua auditiva). D'acord amb tot l'exposat, es cedeix la paraula al senyor Edmundo, metge i

membre d'aquest Tribunal, atès que ha revisat els resultats obtinguts per les persones participants, per exposar, a grans trets, als membres del Tribunal els

resultats obtinguts per les persones participants. El senyor Edmundo explica que veient els resultats de les 6 persones participants no aptes no hi ha cap dubte d'acord amb les exclusions mèdiques establertes a les bases de la convocatòria.

Els resultats de totes les persones participants, així com de les proves

complementàries, es troben a disposició del Tribunal Qualificador per si volen

revisar qualsevol dels aspectes exposats anteriorment.

- En els folis 90 i ss s?aporten còpies dels reconeixements mèdics signats pels metges especialistes i com hem amb anterioritat, informats i valorats tants pels mateixos metges que van dur a terme les proves com pel doctor Edmundo, membre del Tribunal.

És cabdal tenir en compte que és aquesta la previsió de les bases i respecte a les mateixes la STS de 16 de febrer del 2023 (recurs 3686/2021) ens diu " " 1. Respecto de la primera cuestión de interés casacional, partimos de que el Banco de España, como entidad de Derecho público y dotada de personalidad propia ( artículo 1 de la Ley 13/1994 ), en materia de empleo público le es aplicable el EBEP [artículo 2.1.d )]; y tratándose de la selección de personal laboral fijo, a las reglas generales del Capítulo I de su Título IV.

a)

b) 2. Es así aplicable el Reglamento General de Ingreso del Personal al servicio de la Administración general del Estado ( artículo 1.1), aprobado por Real Decreto 364/1995, de 10 de marzo , del que interesa ahora su artículo 29 que al remitirse al Título I hace que rija lo previsto en el artículo 13.3, que dispone lo siguiente:

c)

d) " 3. Los Tribunales y las Comisiones Permanentes de Selección podrán disponer la incorporación a sus trabajos de asesores especialistas, para todas o algunas de las pruebas, de acuerdo con lo previsto en las correspondientes convocatorias. Dichos asesores colaborarán con el órgano de selección exclusivamente en el ejercicio de sus especialidades técnicas"

e)

f) 3. Cabe, por tanto, que el órgano de selección cuente con asesores, posibilidad que deberá preverse en las bases y que intervendrán a título de colaboración o auxilio, no como órganos delegados. De esta manera el órgano de selección ostenta la titularidad y asume el ejercicio de la competencia, luego dirige el proceso selectivo, y es quien evalúa y finalmente selecciona a los aspirantes, si bien puede contar con el asesoramiento de expertos para valorar y evaluar conocimientos, habilidades o exigencias técnicas. Tratándose de procesos selectivos y a falta de una regulación expresa que lo prevea, no cabe hablar en estos casos y con propiedad de delegación, pues implicaría que el órgano de selección como delegante cedería al delegado -siempre otro órgano administrativo- el ejercicio de la competencia de la que es titular.

g)

h) 4. En consecuencia y a los efectos del artículo 93.1 de la LJCA declaramos que a falta de previsión en las bases de la convocatoria del proceso selectivo o por no preverlo con carácter general la normativa que regule el proceso selectivo, no cabe que un órgano de selección o tribunal calificador delegue la valoración de los aspirantes, si bien podrá contar con la colaboración o auxilio de expertos o asesores para valorar y evaluar conocimientos, habilidades o exigencias técnicas de los aspirantes".

Recordem que les bases consentides son la llei del concurs, i en aquest sentit es pronuncia el Tribunal Supremo en Sentencia de 22 de marzo de 2022 (recurso 4644/2020) "Ciertamente la vinculación a las bases de la convocatoria, que tradicionalmente identificamos como la "ley del concurso", tiene por finalidad impedir que las consecuencias derivadas del incumplimiento de los requisitos administrativos produzcan una lesión de los superiores principios de igualdad, mérito y capacidad en el acceso a la función pública ( artículos. 23.2 y 103 de la CE ) que deben inspirar una interpretación finalista de las bases de la convocatoria, y que vinculan no sólo a los que participan en el proceso selectivo, sino también a la propia Administración" .

Les mateixes bases disposen que per valorar aquesta prova només es tindran en compte els resultats de les proves practicades pels serveis mèdics o pels assessors especialistes. I en el cas que ens ocupa, i atès que els resultats van sortir alterats respecte a la tensió diastòlica (superior a 95 mm HG) es va decidir per part dels serveis mèdics i del mateix metge que està integrat en el Tribunal, el senyor Edmundo, que es realitzés una prova complementària consistent en un mapa arterial, prova en la qual es van assolir alguns mesuraments, en concret 4, superiors a 95 mm HG fet que es cataloga d?hipertensió amb grau de gravetat 1 de predomini diastòlic.

La part actora aporta documentació mèdica consistent en:

- Informe clínic emès pel seu metge de capçalera en el qual es manifesta que l?actor en el registres fets en el seu domicili presenta valors dins de la normalitat i que en el consultori alguna vegada ha presentat tensió elevada, podent obeir al síndrome de " la bata blanca".

- Pericial emesa pel doctor Jesús Carlos especialista en valoració del dany corporal que interpreta les proves realitzades a l?actor en termes de mitjana, entenent que la tensió es trobaria dins de la normalitat.

-

No podem estimar la pretensió de la part actora perquè la valoració de no apte es fonamenta en la realització de proves en les quals es detecta una tensió diastòlica superior a 95 mmJHG.

Així en l?annex 6 quan regula les exclusions mèdiques en referència a l?aparell cardiovascular disposa com a causa d?exclusió " Tensió diastòlica superior a 95 mm d'Hg, mesurada després d'un repòs mínim de 5 minuts."

No es discuteix que al recurrent se li van practicar en la seu de l?empresa GESEME pel doctor Florencio mesuraments de la tensió arterial resultant, per tres vegades, una tensió diastòlica superior a 95mm d?Hg. En concret, 100, 100 i 105, excedint amb escreix el límit marcat per la base com a causa d?exclusió.

Consta a l?expedient, en concret en el full on es descriu la realització de la prova, que la part recurrent va manifestar que patia el síndrome de la bata blanca. Atesos els resultats presentats es va acordar fer una prova complementària consistent en un estudi MAPA de 24 hores, tenint un resultat d?hipertensió de grau de gravetat estadi 1 ja que va tenir quatre mesurament superiors a 95 mm d?Hg.

Per rebatre aquests resultats ja hem dit que la part actora aporta documental mèdica. No obstant, i examinant la mateixa, hem de concloure que no queda acreditat la manca de validesa del no apte. En primer lloc, pels resultats de les proves realitzades pels especialistes nomenats seguint el que es disposa en les bases de la convocatòria. En segon lloc, l?informe clínic emès pel metge de capçalera no desacredita els resultats de les proves ja que fa esment a resultats de mesuraments fets pel recurrent (desconeixem quants i quan) en el seu domicili i respecte dels mesuraments fets en el mateix centre corrobora que han estat superiors a la normalitat, afegint que es pot deure a la síndrome de la bata blanca sense que s?hagi confirmat el mateix. I en tercer lloc, respecte a l?informe emès pel doctor Jesús Carlos es limita a valorar les proves realitzades, les quals tenen resultats superiors als normals.

I en darrer terme, tal com vam assenyalar en la sentència dictada per aquesta Sala i Secció, referent a la mateixa convocatòria, en el procediment ordinari 79/2023 sobre la discrecionalitat tècnica " QUINTO.- Sobre la valoración de la prueba médica practicada como NO APTO. Discrecionalidad técnica de la administración.

El Tribunal Calificador goza de amplia discrecionalidad técnica en la valoración de las pruebas que integran un proceso selectivo. Ahora bien, siempre se han de respetar las bases de la convocatoria.

A propósito de la discrecionalidad técnica de la Administración, y precisamente en una sentencia relativa a un proceso selectivo, resulta interesante la STS de 17 de diciembre de 2020 (recurso 312/2019 ) que analiza la evolución jurisprudencial en la materia. Procedemos a transcribir su Fundamento Jurídico 7 cuando dispone:

"El debido análisis de lo suscitado aconseja recordar, con carácter previo, la jurisprudencia sobre el significado y ámbito que ha de reconocerse a la llamada doctrina de la discrecionalidad técnica, y sobre las posibilidades que ofrece el control jurisdiccional frente a los actos de calificación especializada en los que se proyecta dicha doctrina, en especial en lo referente al nivel de motivación que les es exigible. Esa jurisprudencia, procedente de este Tribunal Supremo (TS) y del Tribunal Constitucional (TC), está caracterizada por el permanente esfuerzo de ampliar al máximo y perfeccionar el control jurisdiccional previsto constitucionalmente frente a toda actuación administrativa ( artículo 106.1 CE ).

La STS de Sentencia de 16 marzo 2015 (RJ 20151933) nos dice que:

"2.- La jurisprudencia inicial de esta Sala, desde el mismo momento del reconocimiento de esa discrecionalidad técnica, ya se preocupó en señalar unos límites para la misma, que vinieron a consistir en la aplicación también a ella de las técnicas de control que significan los elementos reglados, los hechos determinantes y los principios generales del derecho. Así lo hizo la STS de 5 de octubre de 1989 , que se expresa así: "Los órganos administrativos a quienes corresponde la valoración de las pruebas de acceso a la función pública gozan de un cierto margen de discrecionalidad en la apreciación de las pruebas, que incluso merece la calificación de técnica no revisable jurisdiccionalmente en lo que se refiere a los juicios que la Administración emita acerca de la apreciación de los méritos aportados o ejercicios realizados, pero ello no excluye el que los Tribunales puedan controlar la concurrencia de los límites generales jurídicamente impuestos a la actividad discrecional no técnica de la Administración que se refieren a la competencia del órgano, procedimiento, hechos determinantes, adecuación al fin perseguido y al juego de los principios generales del derecho , entre los que, en estos casos, cobran especial interés los de mérito y capacidad expresamente señalados al efecto por el artículo 103 CE ".

3.- La evolución jurisprudencial posterior, en aras de perfeccionar el control jurisdiccional y definir los espacios donde este control puede operar con normalidad, completó y aclaró esos límites inicialmente enunciados mediante la distinción, dentro de la actuación de valoración técnica, entre el "núcleo material de la decisión" y sus "aledaños". El primero estaría representado por el estricto dictamen o juicio de valor técnico, y los segundos (los aledaños) comprenderían, de un lado, las actividades preparatorias o instrumentales que rodean a ese estricto juicio técnico para hacer lo posible y, de otro, las pautas jurídicas que también son exigibles a dichas actividades. Esas actividades preparatorias o instrumentales serían las encaminadas a delimitarla materia que vaya a ser objeto de ese juicio técnico, a fijar los criterios de calificación que vayan a ser utilizados y a aplicar individualizadamente dichos criterios a cada uno de los elementos materiales que constituyan el objeto de la valoración; esto es, serían los pasos que resultan necesarios para llegar a la estimación cualitativa finalmente contenida en el estricto juicio técnico. Y esas pautas jurídicas estarían encarnadas por el derecho a la igualdad de condiciones que asiste a todos los aspirantes, por la necesidad de que el criterio de calificación responda a los principios de mérito y capacidad y por el obligado cumplimiento también del mandato constitucional de interdicción de la arbitrariedad. La anterior distinción está presente en la STC 215/1991, de 14 de noviembre , como también en numerosas sentencias de esta Sala (entre otras, en las SSTS de 28 de enero de 1992, recurso 172671990 de 11 de diciembre de 1995 recurso 13272/1991 ; 15 de enero de 1996, recurso 7895/1991 ; y 1 de julio de 1996, recurso 7904/1990 ).

4.- Un punto más en esa línea evolutiva de la jurisprudencia lo representa la necesidad de motivar el juicio técnico. Como ya se ha puesto de manifiesto, uno de los aledaños de ese juicio técnico está representado por la obligación de cumplir el mandato constitucional ( artículo 9.3 CE ) de la interdicción de la arbitrariedad de los poderes públicos y, en el criterio de este Tribunal Supremo, ese cumplimiento conlleva la necesidad de motivar el juicio cuando así sea solicitado por algún aspirante o cuando sea objeto de impugnación. Así se expresa STS de 10 de mayo de 2007, recurso 545/2002 : "(...) Tiene razón el recurso de casación en que la sentencia de instancia no enjuició correctamente la cuestión de fondo que le fue suscitada y en la infracción del artículo 24 de la Constitución que con ese argumento se denuncia. La doctrina de la discrecionalidad técnica con que la Sala de Zaragoza justifica principalmente su pronunciamiento no ha sido correctamente aplicada; y no lo ha sido porque, en relación a la actuación administrativa para la que se ha hecho esa aplicación, no se ha observado el límite constitucional de interdicción de la arbitrariedad de los poderes públicos ( artículo 9.3 CE ).Como es bien sabido, dicha discrecionalidad técnica significa, por un lado, respetarlas valoraciones de esa índole que hayan sido realizadas por los órganos cualificados por la posesión del correspondiente saber especializado y, por otro, admitir el margen de polémica o discrepancia que sobre determinadas cuestiones venga siendo tolerado en el concreto sector de conocimientos técnicos de que se trate. Pero una cosa es el núcleo del juicio técnico sobre el que opera esa clase de discrecionalidad y otra diferente la obligación de explicar las razones de ese juicio técnico cuando expresamente hayan sido demandadas o cuando se haya planteado la revisión de la calificación que exteriorice ese juicio técnico. Esto último queda fuera del ámbito propio del llamado juicio de discrecionalidad técnica, ya que, ante la expresa petición de que dicho juicio sea explicado o ante su revisión, la constitucional prohibición de arbitrariedad hace intolerable el silencio sobre las razones que hayan conducido a emitir el concreto juicio de que se trate".

5.- La fase final de la evolución jurisprudencial la constituye la definición de cuál debe ser el contenido de la motivación para que, cuando sea exigible, pueda ser considerada válidamente realizada. Y a este respecto se ha declarado que ese contenido debe cumplir al menos estas principales exigencias: (a) expresar el material o las fuentes de información sobre las que va a operar el juicio técnico; (b) consignar los criterios de valoración cualitativa que se utilizarán para emitir el juicio técnico; y (c) expresar por qué la aplicación de esos criterios conduce al resultado individualizado que otorga la preferencia a un candidato frente a los demás. Son exponente de este último criterio jurisprudencial los pronunciamientos de este Tribunal Supremo sobre nombramientos de altos cargos jurisdiccionales (STS de27 de noviembre de 2007, recurso 407/2006 ), sobre concursos de personal docente universitario ( STS de 19 de mayo de 2008, recurso 4049/2004 ), sobre convocatorias del Consejo General del Poder Judicial para puestos en sus órganos técnicos ( STS de 10 de octubre de 2007, recurso 337/2004 ); o sobre procesos selectivos en las distintas Administraciones Públicas ( STS de 18 de diciembre de 2013, casación 3760/2012 )". Entendemos que el Tribunal que elabora el supuesto práctico, aunque consista en la realización de un informe, ha de determinar también los criterios de corrección que empleará para valorar los principios de mérito y capacidad o, dicho de otro modo, qué pautas va a seguir para calificar el informe. En este caso, dado el contenido del informe, estaba obligado a atender de forma especial a las dos áreas de conocimiento jurídico a las que se refería (urbanismo y contratación) así como a establecer el peso de cada una de ellas en el desarrollo del ejercicio práctico".

En aquest sentit, i com, ja hem conclòs, de la prova practicada ha quedat acreditat que el resultat de no apte emès pel Tribunal Qualificador està degudament justificat i motivat, movent- se dins de l?àmbit de la discrecionalitat tècnica, sense que la prova aportada per la part actora refuti les conclusions assolides pels membres del Tribunal Qualificador.

Tercer. Costes

D?acord amb l? article 139 Llei 29/98 no procedeix la imposició de costes atès que el cas presentava dubtes de fet.

Fallo

Primer.DESESTIMAR el recurs contenciós administratiu interposat per la representació processal del senyor Leopoldo contra la resolució dictada pel secretari general del Departament d?Interior de 12 d?abril del 2023 per la qual es resolt el recurs d?alçada interposat per la part actora contra la resolució del Tribunal Qualificador de 14 d?octubre del 2022 en el procés selectiu 81/21 per a l?accés a la categoria de bomber de l?escala bàsica de la Generalitat de Catalunya pel qual es declara no apte al recurrent en la quinta prova mèdica.

Segon.No procedeix imposar les costes processals .

Notifiqueu aquesta sentència que no és ferma i feu- los saber que contra la mateixa hi poden interposar, si s?escau, recurs de cassació davant d?aquesta Sala de conformitat amb el que es disposa a la secció 3a, capítol III, títol IV Llei 29/98, 13 de juliol. El recurs s?ha de preparar en el termini previst a l? article 89.1 Llei 29/98, 13 de juliol.

Contra aquesta resolució es pot interposar un recurs de cassaciódavant la Sala Contenciosa Administrativa del Tribunal Suprem.

El recurs s'ha de preparar davant d'aquest òrgan judicial en el termini de trenta diesa partir de l'endemà de la notificació d'aquesta resolució. Estan legitimats per preparar-lo els que hagin estat part en el procés o ho haurien d'haver estat, de conformitat amb l' article 89.1 de la Llei reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa (LRJCA).

L'Acord de 20 d'abril de 2016 de la Sala de Govern del Tribunal Suprem, publicat al BOE núm. 162, de 6 de juliol de 2016, estableix l'extensió màxima i altres condicions extrínseques dels escrits processals referits al recurs de cassació.

D'acord amb el que estableix la DA 15a de la Llei orgànica del poder judicial (LOPJ), per interposar el recurs és necessari constituir un dipòsit de 50 euros en el compte de dipòsits i consignacions d'aquest òrgan judicial, i acreditar-ho degudament. De conformitat amb la mateixa Llei, estan exempts de constituir aquest dipòsit els qui tinguin reconegut el benefici de la justícia gratuïta ( article 6.5 de la Llei 1/1996, de 10 de gener), i, d'acord amb l'apartat 5è de la mateixa DA, el Ministeri Fiscal, l'Estat, les comunitats autònomes, les entitats locals i els organismes autònoms que en depenen.

Si no es compleixen aquests requisits, no es podrà admetre el recurs.

Així ho manem i ho signem.

Els magistrats

Podeu consultar l'estat del vostre expedient a l'àrea privada de seujudicial.gencat.cat.

Les persones interessades queden informades que les seves dades personals s'han incorporat al fitxer d'assumptes de l'oficina judicial, sota la custòdia i responsabilitat d'aquesta, on es conservaran amb caràcter confidencial i es tractaran amb la màxima diligència.

Així mateix, queden informades que les dades que conté aquesta documentació són reservades o confidencials i que el tractament que se'n pugui fer queda sotmès a la legalitat vigent.

Les parts han de tractar les dades personals que coneguin a través del procés de conformitat amb la normativa general de protecció de dades. Aquesta obligació incumbeix als professionals que representen i assisteixen les parts, així com a qualsevol altra persona que intervingui en el procediment.

L'ús il·legítim de les dades pot donar lloc a les responsabilitats establertes legalment.

Amb relació al tractament de les dades amb finalitat jurisdiccional, els drets d'informació, accés, rectificació, supressió, oposició i limitació s'han de tramitar conforme a les normes que siguin aplicables en el procés en què s'obtinguin les dades. Aquests drets s'han d'exercir a l'òrgan o oficina judicial en què es tramita el procediment i n'ha de resoldre la petició qui en tingui la competència atribuïda en la normativa orgànica i processal.

Tot això de conformitat amb el Reglament EU 2016/679 del Parlament Europeu i del Consell, la Llei orgànica 3/2018, de 6 de desembre, de protecció de dades personals i garantia dels drets digitals i el capítol I bis del títol III del llibre III de la Llei orgànica 6/1985, de l'1 de juliol, del poder judicial.

Fórmate con Colex en esta materia. Ver libros relacionados.