Sentencia Contencioso-Administrativo 2454/2025 Tribunal Superior de Justicia de Cataluña. Sala de lo Contencioso-Administrativo. Sección Cuarta, Rec. 1547/2022 de 30 de junio del 2025

Primer. Antecedents i al.legacions de les parts

La part recurrent és diplomada en educació social i funcionària interina del cos de diplomatura de la Generalitat de Catalunya, educació social, grup B des del 28.5.21 fins a lŽactualitat, adscrita a un lloc de treball de diplomat/ada, educació social, nivell 19, a la Unitat de Convivència Grup Educatu- Girona de la Direcció General dŽExecució Penal a la Comunitat i Justícia Juvenil del Departament de Justícia.

Abans va ocupar els següents llocs de treball:

1. Del 2.11.2005 al 30.01.2006 funcionària interina del cos de diplomatura de la Generalitat, assistents socials per la necessitat urgent de substituït un treballador amb motiu de la seva absència per trobar-se de baixa per incapacitat temporal.

2. Del 17.2.2006 al 22.3.2006 funcionària interina del cos de diplomatura de la Generalitat, assistents socials per la necessitat urgent de substituït un treballador amb motiu de la seva absència per trobar-se de baixa per incapacitat temporal.

3. Del 7.4.2006 al 30.6.2006 funcionària interina del cos de diplomatura de la Generalitat, serveis penitenciaris per la necessitat urgent de substituït un treballador amb motiu de la seva absència per trobar-se de baixa per incapacitat temporal.

4. De lŽ 1.7.2006 al 31.10.2006 funcionària interina del cos de diplomatura de la Generalitat, serveis penitenciaris. per la necessitat urgent de substituït un treballador amb motiu de la seva absència per trobar-se de baixa per incapacitat temporal.

5. De lŽ1.11.2006 al 31.1.2007 funcionària interina del cos de diplomatura de la Generalitat, serveis penitenciaris.

6. De lŽ1.2.2007 al 28.2.2007 funcionària interina del cos de diplomatura de la Generalitat, serveis penitenciaris. per la necessitat urgent de substituït un treballador amb motiu de la seva absència per trobar-se de baixa per incapacitat temporal.

7. De lŽ1 .3.2007 al 30.4.2007 funcionària interina del cos de diplomatura de la Generalitat, serveis penitenciaris. per la necessitat urgent de substituït un treballador amb motiu de la seva absència per trobar-se de baixa per incapacitat temporal.

8. De lŽ1.5.2007 al 31.5.2007 funcionària interina del cos de diplomatura de la Generalitat, serveis penitenciaris. per la necessitat urgent de substituït un treballador amb motiu de la seva absència per trobar-se de baixa per incapacitat temporal.

9. De lŽ1.6.2007 al 1.6.2007 funcionària interina del cos de diplomatura de la Generalitat, serveis penitenciaris. per la necessitat urgent de substituït un treballador amb motiu de la seva absència per trobar-se de baixa per incapacitat temporal.

10. De lŽ2.6.2007 30.9.2007 funcionària interina del cos de diplomatura de la Generalitat, serveis penitenciaris. per la necessitat urgent de proveir un lloc de treball dŽeducador per garantir el funcionament anormal dels serveis, finalitzant per amortització del lloc de treball.

11. DE lŽ1.10.2007 al 27.5.2021 funcionària interina del cos de diplomatura de la Generalitat, educació social. Per la necessitat urgent de proveir un lloc de treball de diplomat, educació social per garantir el funcionament normal dels serveis, cessant per lŽocupació del lloc de treball per funcionari.

12. Del 28.5.21 a lŽactualitat funcionària interina del cos de diplomatura de la Generalitat, educació social.

Per resolució de 17 de juny de 2021 sŽacorda el cessament de la recurrent com a funcionària interina, i davant dŽaquests fet la recurrent demana la nul.litat d'aquest cessament, lŽexistència dŽuna situació abusiva i fraudulenta, que es declari la seva fixesa en el lloc de treball i el dret a romandre en el mateix amb els mateixos drets que els funcionaris de carrera i el seu reingrés condemnat a l'abonament dels salaris de tramitació. Subsidiàriament que es condemni a l'Administració a abonar una indemnització compensatòria a raó de 64.628, 10 euros o de 33.966, 99 euros com a mesura compensatòria per la situació abusiva i fraudulenta més els interessos legals o subsidiàriament la continuïtat i subsistència de la relació de treball actualment vigent com a successió fraudulenta condemnant a lŽAdministració a lŽabonament dŽuna indemnització de 33 dies de salari per any treballat si es produeix el seu cessament.

La sentència desestima les diferents pretensions de lŽactora perquè considera que no ens trobem davant de nomenaments successius i sense interrupció significativa per realitzar una mateixa funció en un mateix centre, sinó que en la seva major part ha estat per cobrir situacions dŽincapacitat temporal o per necessitat urgent de cobrir el lloc de treball dŽeducadora per garantir el funcionament normal dels serveis; considera que lŽAdministració ha acreditat que els diferents nomenaments temporals no eren per atendre les necessitats permanents i que durant el període més llarg hi havia una impossibilitat de cobrir les tasques dŽeducadors socials amb personal propi del Departament havent acordat amb els organitzacions sindicals que el Departament faria el possible per reubicar a les persones interines que cessessin arran del resultat del procés selectiu realitzat en el qual la part actora va participar, sense superar-lo. I va ser dŽacord amb els esmentats acords que una vegada cessada per nomenament de funcionari de carrera que va ser novament nomenada funcionària interina fins a l'actualitat. També descarta la transformació dŽuna relació temporal a una relació de servei permanent en aplicació de la jurisprudència fixada pel Tribunal Suprem, ni és possible fer una aplicació analògica de la figura del personal "indefinit no fix" existent en lŽàmbit de la jurisdicció social.

La part apel.lant al.lega:

a) Error en la sentència per no estimar lŽexistència dŽuna situació objectiva d'abús de la temporalitat, sobretot referides a lŽúltim nomenament des del 1 dŽoctubre del 2007 al 27 de maig del 2021, 13 anys.

b) Error en la sentència alhora de reconèixer la data dŽantiguitat, sent la de 2 de novembre del 2005.

c) Error en la sentència por no reconèixer una situació jurídica individualitzada arran de lŽexistència de la temporalitat abusiva.

La part apel.lada al.lega:

a) No ha existit abús en la contractació, ni contractació fraudulenta.

b) La demandant i apel.lant no ha superat els processos selectius convocats per a la provisió dels llocs de treball que ens ocupen, ni cap altre.

c) El cessament sŽadequa a dret atès que va tenir lloc pel nomenament de funcionari de carrera.

d) La petició de reconeixement com a empleada pública fixe no pot prosperar atès que és una figura inexistent en el nostre ordenament jurídic.

e) No és possible el nomenament com a funcionària interina en una relació indefinida no fixa atès que és una figura aliena a les relacions administratives funcionarials.

f) Les pretensions dŽindemnització no son procedents atès que malgrat que sŽhagi constatat una situació dŽabús de temporalitat la normativa nacional no preveu sanció en aquest cas, més enllà de la previsió de la Llei 20/2021 , de 28 de desembre la qual no és aplicable per raons de temporalitat i per manca de compliment dels requisits legalment previstos.

g) La recurrent ocupa llocs de funcionària interina sense superar cap procés de selecció.

h) La manca de convocatòria de processos selectius està justificada per raons de limitació pressupostària

i) Manca de determinació de data dŽantiguitat.

Segon. Cessament acordat per la resolució impugnada i possibles efectes.

Amb caràcter general convé recordar que el recurs d'apel·lació té per objecte la sentència d'instància i que no es tracta de reiterar i repetir els mateixos arguments i proves de la primera instancia, ni d'afegir-hi nous arguments i proves. Així mateix, per tal que el recurs pugui prosperar no és suficient que l'apel·lant hi efectuï determinades d'al·legacions, sinó que aquestes, perquè puguin produir efecte jurídic, han d'anar acompanyades d'un raonament racional i de la prova corresponent.

La finalitat del recurs d'apel·lació consisteix doncs en depurar un resultat processal anterior ja obtingut. En resum, el recurs d'apel·lació no es pot considerar com una reiteració de la primera instància, l'objecte del qual sigui l'acte administratiu impugnat en el procés, sinó com un procés especial d'impugnació l'objecte del qual és la sentència. No es tracta de reobrir el debat sobre l'adequació jurídica de l'acte administratiu impugnat, sinó de revisar la sentència que s'ha dictat.

La STS de 18 de gener del 2021 (rec. 1832/2019) disposa " Como establece el artículo 456 de la Ley 1/2000, de 7 de enero, de Enjuiciamiento Civil , aplicado supletoriamente al proceso contencioso administrativo, el recurso de apelación, puede suponer un nuevo examen de las actuaciones realizadas por la sentencia dictada en primera instancia, de acuerdo con los motivos impugnatorios que se articulan en el mismo, lo que hace que este Tribunal de segunda instancia limite el conocimiento de lo litigioso al examen y valoración de sus motivos de apelación, sin que sea preciso un examen completo y por segunda vez de todo lo actuado en la instancia. Efectivamente, el Tribunal Supremo en numerosas ocasiones ---por todas SSTS 15 de junio y 22 de noviembre de 1997 , así como 23 de julio de 1998 --- cuando era competente para conocer del antiguo recurso de apelación frente a las sentencias dictadas por las Salas de lo Contencioso de los Tribunal Superiores de Justicia, puso de manifiesto que el recurso de apelación ha de tender a hacer valer los motivos por los que una decisión jurisdiccional dictada en la instancia es jurídicamente vulnerable, en el marco de las pretensiones articuladas en el recurso de apelación. En dicha línea la STS del 15 de julio de 2009 señaló "(...) reiteramos la Jurisprudencia consolidada de esta Sala acerca de la naturaleza de la apelación que viene declarando que este recurso tiene por objeto depurar el resultado procesal obtenido con anterioridad, de suerte que el contenido del escrito de alegaciones de la parte apelante ha de consistir precisamente en una crítica de la sentencia impugnada, que sirva de fundamento a la pretensión de sustitución del pronunciamiento recaído en la primera instancia por otro distinto, siendo, por tanto, el recurso de apelación un remedio procesal que se concede a las partes para combatir aquellos fallos que se consideran contrarios a sus intereses, actuándose, a su través, una pretensión revocatoria que, como toda pretensión procesal, requiere la individualización de los motivos que le sirven de fundamento, a fin de que el Tribunal de apelación pueda examinarlos y pronunciarse dentro de los límites y en congruencia con los términos en que venga ejercitada", pues, según insiste la STS, "si bien el recurso de apelación traslada al Tribunal ad quem el total conocimiento del litigio, no está concebida la apelación como una repetición del proceso de instancia ante un Tribunal de distinta jerarquía, sino como una revisión de la sentencia apelada tendente a depurar la resolución recaída en aquél, y, de ahí, la necesidad de motivar la pretensión de que la sentencia apelada sea sustituida por otra diferente, pues, aunque ante el Tribunal ad quem siga combatiéndose el mismo acto que se impugnaba ante el Tribunal a quo, lo que se recurre en apelación son, ciertamente, los pronunciamientos de éste último, y, por ello, y en consecuencia, el ignorar tales pronunciamientos y eludir todo análisis crítico en torno a los mismos debería conducir a la desestimación del recurso de apelación".

Deixant de banda que la part actora torna a fer les mateixes argumentacions fetes en primera instància, el cert és que hem de partir del fet que la part està recorrent una resolució per la qual sŽacorda el cessament en el nomenament realitzat en data lŽ1.10.2007 al 27.5.2021. Aquest nomenament es va produir per lŽocupació del lloc de treball per un funcionari arran de la superació de procés selectiu.

La sentència considera aquest cessament adequat a la llei, i res impugna en aquest sentit la part actora i apel.lant en la seva demanda. Sembla que fonamenti la il.legalitat dŽaquest cessament en la situació prèvia dŽabús o frau, i arran de la mateixa realitza les pretensions corresponents.

Així per resolució de 17 de juny del 2021 acordà el cessament amb data d'efectes 27 de maig del 2021, i des del dia següent està com a funcionària interina educadora social al Departament de Justícia. El cessament es va produir per lŽocupació del lloc de treball per un funcionari/a que havia superat el procés selectiu com a funcionari de carrera del cos de diplomatura, educació social, sent una de les causes d Žacabament de la relació dŽinterinitat ( art. 10.3 EBEP) , com abans hem dit.

El fet que la part actora al.legui que ha existit una prèvia abús de la temporalitat no pot interferir en aquest cessament, deixant de banda si aquesta situació pot tenir altres conseqüències.

Com hem vist la part actora al dia següent va ser novament nomenada, com a funcionària interina, en el mateix Departament. Nomenament subjecte, com també es fa constar en els anteriors, a les normes estatutàries que regulen la relació dels funcionaris de lŽAdministració, i en especial, a les condicions establertes a lŽ article 124 Decret Legislatiu 1/1997, 31 dŽoctubre.

Aquest darrer nomenament ve justificat per informe de la Directora del serveis del Departament de Justícia en el qual sŽargumenta la impossibilitat de cobrir les tasques del col.lectiu dŽeducadors socials i el compromís pres amb les organitzacions sindicals de recol.locar els interins afectats pel procés selectiu en altres llocs de treball. I la sentència considera aquest degudament justificat per descartar qualsevol abús.

La recent sentència del Tribunal Suprem de 25 de febrer del 2025 ens diu "Hemos tenido ocasión de pronunciarnos sobre los criterios que permiten apreciar abuso en la utilización por parte de la Administración de nombramientos temporales. En último extremo, se puede decir que son abusivos cuando con ellos se quieren atender necesidades de carácter estructural en lugar de a las de naturaleza circunstancial para las que han sido previstos por la ley. Así, hay abuso en los nombramientos temporales que se mantienen o reiteran a lo largo de los años para desempeñar el mismo puesto vacante sin que se proceda a su convocatoria para su provisión por funcionario de carrera, o en los de concatenación de sucesivos nombramientos para el mismo puesto o para distintos puestos de semejante contenido. Naturalmente, la determinación del abuso requiere del examen de las circunstancias singulares a fin de establecer que, efectivamente, se ha recurrido de manera reiterada a personal temporal para atender necesidades permanentes [ sentencias n.º 1401/2021, de 30 de noviembre (casación n.º 6302/2018 ); n.º 1451/2021, de 10 de diciembre (casación n.º 7459/2018 ); n.º 1450/2021, de 10 de diciembre (casación n.º 6676/2018 ); n.º 1449/2021, de 10 de diciembre (casación n.º 6674/2018 ); y sucesivas].

Del mismo modo, hemos reconocido el derecho del personal temporal cesado a ser repuesto hasta que la vacante que desempeñaba sea cubierta por un funcionario público mediante los correspondientes procesos selectivos y de provisión de puestos de trabajo o hasta que se amortice [ sentencias n.º 1425/2018, de 26 de septiembre (casación n.º 785/2017 ) y n.º 1426/2018, de 26 de septiembre (casación n.º 1305/2017 ); y sucesivas]. Reconocimiento éste que no se predica para aquellos casos en que, como en el presente, el cese se ha declarado conforme a Derecho."

Aspecte que ens ocupa. No es pot pretendre que la il.legalitat del cessament derivi de lŽús fraudulent de la situació de temporalitat, ja que mai serà causa de cessament com a tal. La part recurrent no rebat que la incorporació en el lloc de treball que ocupava per part dŽun funcionario/a que ha superat el corresponent procés de selecció no sigui causa de cessament. Un altre aspecte, com ja hem manifestat abans, és que la part pretengui ser indemnitzada per entendre que s'ha produït un abús de la temporalitat.

I en aquest aspecte la mateixa STS de 25 de febrer del 2025 disposa " Y, sobre la indemnización de los perjuicios que puedan haber sufrido quienes hayan sido objeto de nombramientos temporales abusivos, de un lado, hemos recordado que nuestro ordenamiento jurídico no conoce la figura de las indemnizaciones de carácter punitivo que, si bien existe en algunas legislaciones, no es propia de las que se inscriben, como la española, en el llamado sistema cocontinental. Y, de otro, hemos dicho que las pretensiones de resarcimiento por esta causa deben apoyarse en la justificación de los perjuicios efectivamente sufridos [ sentencias n.º 1401/2021, de 30 de noviembre (casación n.º 6302/2018 ) y posteriores, antes citadas]. Naturalmente, la cuantía de la indemnización en las ocasiones en que se considere procedente habrá de corresponderse con la entidad de los daños de toda naturaleza sufridos y que sean imputables al abuso. O, de ser el caso, en la medida en que establezca el legislador.

Desde estas premisas, y a la vista de los artículos 23.2 y 103.3 de la Constitución , así como de los preceptos que, en consonancia con ellos, dedican el Estatuto Básico delEmpleado Público, la Ley 55/2003, de 16 de diciembre, del Estatuto Marco del personal estatutario de los servicios de salud, y demás disposiciones generales sobre el empleo público, a regular la adquisición de la condición de funcionario público de carrera, se impone sin ningún género de dudas la desestimación del recurso de casación porque la sentencia de la Sala de Albacete, lejos de incurrir en infracción alguna, es plenamente conforme al ordenamiento jurídico.

Lo es porque nuestro Derecho, como hemos venido diciendo de manera constante, no permite convertir al personal temporal de la Administración en funcionario de carrera o personal fijo de la misma equiparable sin que medien los procesos selectivos previstos legalmente para acceder a esa condición. O sea, sin que se sigan, no cualesquiera formas de selección, sino procedimientos fundamentados en los principios constitucionales de mérito y capacidad e igualdad, convocados al efecto y resueltos con todas las garantías por órganos caracterizados por la objetividad en el desempeño de su función. Conviene resaltar, en este sentido, que estos procedimientos poseen unas características que les distinguen de los que se observan en el ámbito privado, del mismo modo que difiere el régimen estatutario de los empleados públicos del que es propio de los trabajadores del sector privado. De ahí que no sean comparables como pretende la recurrente, improcedencia de comparabilidad que también afirma la sentencia del Tribunal de Justicia de 13 de junio de 2024 .

Por tanto, se da el supuesto por ella admitido que justifica el rechazo de pretensiones como la de la Sra. Pura. Conviene reparar al respecto que en ella no se dice que la conversión en funcionario de carrera o equiparable sea una medida exigida por la cláusula 5 del Acuerdo Marco, sino que puede serlo, pero siempre que no se oponga a ella el Derecho nacional.

E importa destacar que, en el caso de España, el impedimento que advertimos no es de mera legalidad sino de constitucionalidad.

En efecto, admitir la conversión pretendida supondría, no ya una decisión contra legem, sino contra Constitutionem. Vulneraría elementos esenciales de la configuración de la función pública dispuestos por el constituyente, centrales en su operatividad que, además, se integran en los derechos fundamentales de los aspirantes a acceder al empleo público y han sido asumidos por la conciencia social como rasgos distintivos de dimensión subjetiva de las Administraciones Públicas. En consecuencia, debemos mantener la jurisprudencia sentada al respecto, pues, como acabamos de decir, no contraría la interpretación del Acuerdo Marco que acompaña a la Directiva 1999/70/CE mantenida por el Tribunal de Justicia de la Unión Europea.

QUINTO.- La respuesta a las cuestiones planteadas por el auto de admisión. De acuerdo con lo dicho hasta aquí, las respuestas a las cuestiones que nos ha sometido el auto de admisión han de ser las siguientes: (i) la apreciación del uso abusivo de los nombramientos temporales exige la comprobación de que se reiteran o prolongan para cubrir necesidades no permanentes o estructurales; (ii) es contrario a la Constitución convertir en funcionario fijo o equiparable a quien haya recibido nombramientos temporales abusivos; (iii) el afectado por el abuso, de ser cesado fuera de los supuestos previstos legalmente para la terminación de la relación de servicio temporal, tendrá derecho a ser repuesto hasta tanto el puesto de trabajo desempeñado se cubra por funcionario público o se amortice; (iv) quien haya sido objeto de nombramientos temporales abusivos, si acredita haber sufrido perjuicios por esa causa, tendrá derecho a ser indemnizado en medida proporcionada a ellos o, en su caso, en la que establezca el legislador."

Per tant, inclús que sŽhagi constatat aquesta situació dŽabús, que per les al.legacions fetes en el recurs dŽapel.lació, sembla referir- ho al nomenament comprès entre lŽany 2007 i lŽany 2021, no es pot pretendre, sinó és per previsió legal, la transformació de la relació temporal en fixa, ni la corresponent indemnització sense acreditar de forma certa i real que la part actora ha sofert perjudicis, extrem que no sŽha fet ja que es limita a demanar una compensació a mode de còpia del model laboral en matèria dŽacomiadament, tenint en compte que la recurrent es troba, almenys quan va interposar la demanda, treballant per lŽAdministració com a interina fruit de la reubicació esmentada.

Tercer. Costes

DŽacord amb lŽarticle 139 no procedeix la imposició de les costes processals per entendre que el cas presenta dubtes de dret i de fet.