Sentencia Contencioso-Administrativo 444/2026 Tribunal Superior de Justicia de Cataluña. Sala de lo Contencioso-Administrativo. Sección Cuarta, Rec. 2518/2025 de 06 de marzo del 2026

PRIMER. PROCEDIMENT PER A LA PROTECCIÓ DELS DRETS FONAMENTALS

El Ministeri fiscal planteja la inadequació del procediment per entendre que el debat plantejat per la part actora s?ha d?encabir dins de l?àmbit de la legalitat ordinària en la mesura que denuncia la manca d?adequació de les bases a les previsions del Decret 161/2022, d?11 de juny sobre l?acreditació del coneixement del català i l'aranès en els processos de selecció de personal i de provisió de llocs de treball de les administracions públiques de Catalunya en relació al nivell de català exigit.

La part demandada, malgrat considerar que la petició realitzada pel Ministeri fiscal es processalment extemporània, no s?oposa a la mateixa.

I la part actora defensa l?adequació del procediment en la mesura que les bases impugnades situen el català com a condició d?admissió pel que l?afectació al dret fonamental previst a l? article 23.2 CE és directa i immediata.

Per resoldre aquesta qüestió hem de tenir en compte el que es diu, entre d?altres, en la sentència d?aquesta Sala, secció segona, num 3372/2020 de 28 Juliol del 2020 2020, Rec. 125/2020 " TERCERO.- Este procedimiento regulado en los artículos 114 y siguientes de la Ley Jurisdiccional, es un procedimiento especial y limitado que, como ha señalado reiteradamente el Tribunal Constitucional, hace que " sea inadecuado para tramitar pretensiones que no tengan relación con los derechos fundamentales, que se recogen en elart. 53.2 de la Constitución, lo que supone que no pueda admitirse la existencia de una facultad del ciudadano para disponer del proceso especial sin más que la mera invocación de un derecho fundamental... ", de modo que " cuando el recurrente en vía contencioso- administrativa acude al procedimiento especial, apartándose de modo manifiesto, claro e irrazonado de la vía ordinaria, por sostener que existe una lesión de derechos fundamentales, cuando, prima facie, puede afirmarse sin duda alguna, que el acto impugnado no ha repercutido en el ámbito de los derechos fundamentales alegados, la consecuencia debe ser la inadmisión del recurso" ( STC num.143/2003 ) y al efecto, la Ley 29/1998 ha establecido la vía especial del art. 117 , un incidente que puede derivar en la inadmisión inicial de dicho procedimiento especial, y que consiste según el propio TC en " una suerte de "antesala", tamiz previo, o "antejuicio" sobre la inadmisión de tal clase de procedimiento" a fin de evitar el abuso de su utilización ( STC. 143/2003 ).

También el Tribunal Supremo acoge esta doctrina y así ( STS Sala 3ª de 19 junio 2002 ) señala que: "El núcleo de esa doctrina se puede sintetizar en la necesidad de que, ya en el escrito de interposición del recurso contencioso-administrativo, y a los efectos de una primera constatación de la viabilidad del cauce procesal especial utilizado, se han de definir los elementos que permitan comprobar que la pretensión procesal es ejercitada en relación a actos que se considera infringen el derecho fundamental cuya tutela se postula a través del proceso.

Y esa exigencia formal habrá de considerarse cumplida cuando la fundamentación de la pretensión incluya estos elementos: la indicación del derecho fundamental (de uno o varios) cuya tutela se reclama; la identificación del acto que se considere causante de la infracción de aquel derecho; y, aunque sea mínimamente, una exposición de las razones y circunstancias por las que se entiende que el concreto acto que se impugna tiene virtualidad para lesionar de manera directa uno o varios derechos fundamentales.

Debiéndose señalar, por último, que el examen que a estos efectos ha de realizar el tribunal habrá de limitarse a constatar si la fundamentación de la pretensión incluye esos elementos, pero no deberá prejuzgar su certeza ni su corrección jurídica."

En este mismo sentido la más reciente de 15.2.10 señala: " Y que la Sala, en jurisprudencia reiterada (contenida, entre otras, en la sentencia de 21 de diciembre de 2007 (casación 7686/2005 ) y en las que en ella se citan), viene sosteniendo, a propósito de los requisitos que ha de reunir el escrito de interposición para franquear el acceso a esta vía especial de protección judicial de los derechos fundamentales que basta con la invocación de uno de ellos de los que sería titular el recurrente y con la imputación de su infracción a la concreta actuación administrativa impugnada, junto con un mínimo razonamiento que enlace ese resultado con ella. Igualmente, es menester advertir que el trámite previsto en el artículo 117.2 de la Ley reguladora solamente tiene por objeto la comprobación de que concurren en el recurso los ingredientes que se han señalado por lo que no autoriza a sumar a tales requisitos otro de fondo consistente en la superación de un juicio preliminar sobre la viabilidad de las pretensiones esgrimidas aunque, desde luego, sí sea siempre posible la constatación de la material imposibilidad de que los actos impugnados, por su naturaleza, produzcan las vulneraciones denunciadas."

Este es el contenido propio del procedimiento especial en el que nos encontramos y habiendo sido invocado por la parte recurrente el derecho a la inviolabilidad del domicilio del artículo 18 de la CE , con independencia de cuál sea el destino de la acción entablada, el procedimiento para su enjuiciamiento es el adecuado, destacando además cómo este procedimiento ya fue objeto del incidente inicial para su admisión."

En el cas que ens ocupa, la part actora exposa com a drets fonamentals que han estat vulnerats l?accés a la funció pública previst a l? article 23.2 CE i art. 14 CE en la mesura que estem davant d?un requisit preceptiu i excloent per poder accedir.

Hem de considerar que amb aquesta inicial argumentació certament es pot veure compromès el dret d?accés a la funció pública en les condicions garantides per la CE si s?està exigint un nivell de català que no guarda la necessària proporcionalitat amb el lloc de treball a l?empara i en els termes de la STC 46/1991, de 28 de febrer, com tindrem oportunitat d?examinar, i encara que el judici de proporcionalitat es faci mitjançant el Decret esmentat.

SEGON. ANTECEDENTS I AL.LEGACIONS DE LES PARTS

El procediment que es planteja pivota sobre l?oferta parcial d?ocupació pública del Parlament de Catalunya per a l?any 2024 en la relació a les dues places aprovades de xofer polivalent amb grup de titulació C2. La convocatòria del procés de selecció per a cobrir dues places de xofer/ra polivalent del Parlament de Catalunya s?aprova per acord de la Mesa del Parlament en la sessió de 8 de juliol de 2025.

Si acudim a l?annex en la base primera fent esment a l?objecte de la convocatòria es descriu la plaça dient : xofer polivalent del Departament d?Infraestructures, Equipaments i Seguretat del Parlament de Catalunya (grup C, subgrup C2, nivell 5).

I en les funcions, la base segona, en el seu apartat primer disposa " les funcions assignades al lloc de treball de xofer o xofera polivalent son les següents:

a) Conduir, conservar i netejar els vehicles del parc mòbil, preferentment al servei dels membres de la Mesa.

b) Accessòriament, traslladar correspondència, documentació i material.

c) En els temps d?espera acomplir les tasques d?assistència material a les activitats parlamentàries que els son assignades pel cap o la cap de les unitats operatives o del parc mòbil, que poden consistir a distribuir correspondència, documentació, paquets i objectes dins les dependències del Parlament, acomplir treballs d?assistència material a l?hemicicle, a les sales de comissions i als altres punts de servei, manejar fotocopiadores altres que les del servei de reprografia i exercir altres tasques anàlogues pròpies dels uixers de serveis generals".

La part actora impugna la base 3.1.e). En la mateixaregula els requisits de participació disposant en el seu apartat e) en relació al coneixement de la llengua catalana " Tenir els coneixements de llengua catalana del nivell intermedi (B2) o superior, de conformitat amb el que estableixen el Decret 37/2024, de 6 de febrer, sobre avaluació i certificació de coneixements de llengua general de català i l?aranès en els processos de selecció de personal i de provisió de llocs de treball de les administracions públiques de Catalunya.

Aquest coneixement s?acredita amb :

- La documentació acreditativa d?estar en possessió del certificat de nivell intermedi de català (B2) de la Secretaria de Política Lingüística.

- La documentació acreditativa d?estar en possessió d?un dels títols, diplomes i certificats equivalents que estableix l?Ordre VC/491/2009, de 12 de novembre, modificada per l?Ordre VCP/233/2020, de 12 d?abril, per la qual es refonen i s?actualitzen els títols, diplomes i certificats equivalents als certificats de coneixement de català de la Secretaria de Política Lingüística.

Els aspirants que no acreditin documentalment els coneixements de la llengua catalana han de superar una prova específica, de caràcter obligatori i eliminatori, que rep la qualificació d?apte/a o no apte/a i que consisteix en un exercici de comprensió oral o un altre de caràcter escrit equivalents al nivell B2 requerit. "

I és en la base 10.1.3.1 que es regula l?exercici de comprensió oral i escrita de la llengua catalana.

El procés de selecció està compost per la fase d?oposició integrada per una primera prova de coneixements generals , una segona prova teoricopràctica de conducció, una tercera prova de llengua catalana i castellana i quarta prova l?entrevista i la fase de concurs en la qual es valoren els mèrits.

L?objecte d?aquest recurs ho és la base tercera en els apartats transcrits atès que la part recurrent considera i al.lega:

a) s?està exigint un nivell de català que no guarda relació ni és proporcional al lloc de treball que es vol cobrir, discriminant les persones que no tenen aquests coneixements implicant una vulneració de l? article 14 i 23.2 CE en el sentit expressat en la STC 46/1991 quan ens diu " "Cuestión distinta, como subraya el representante del Parlamento de Cataluña, es la de la proporcionalidad de esa exigencia, en función del tipo y nivel de la función o puesto a desempeñar, que viene impuesta por el art. 23.2 CE , pues sería contrario al derecho a la igualdad en el acceso a la función pública, exigir un nivel de conocimiento del catalán sin relación alguna con la capacidad requerida para desempeñar la función de que se trate.

Ciertamente una aplicación desproporcionada del precepto legal podría llevar a resultados discriminatorios, contrarios tanto al art. 14 como al 23.2 C. E ., pero ello no resulta directamente del precepto impugnado, que entendido en sus propios términos, no tiene nada de objetable desde el punto de vista constitucional.".

b)Manca de motivació i justificació respecte a la demanda superior en nivell al previst de forma general en el Decret 161/2022, d?11 de juny sobre l?acreditació del coneixement del català i l?aranès en els processos de selecció de personal i de provisió de llocs de treball dels administracions públiques de Catalunya. Afegeix que el lloc de treball objecte de convocatòria correspon a la categoria professional de conductor/a carnet B i d?acord amb l?annex a del Decret 161/2002 se li exigeix de català elemental, certificat A.

c) Manca d?informe pel qual es justifiqui i raoni l?exigència d?un nivell superior del que correspon a l?empara del Decret 161/2002 d?acord amb les previsions de l?article 12.

La part demandada al.lega:

a)Inadequació del procediment en la mesura que s?està discutint la manca de compliment del Decret 161/2022.

b)No existeix vulneració dels drets fonamentals al.legats atès que estem davant d?un lloc de treball del Parlament de Catalunya, aspecte que implica tenir en compte com a marc normatiu els Estatuts del règim i el govern interiors del Parlament de Catalunya )ERGI, el qual exigeix coneixements de llengua catalana escrita i oral.

c) el lloc de treball objecte de la convocatòria no equival a la categoria professional de conductor/a carnet B, sinó que es correspon al de xofer/a dels serveis de representació. Es tracta de dues categories professionals diferents.

En l?àmbit de la Generalitat la categoria professional de conductor/a (carnet B2) està definida en el VI Conveni col·lectiu únic d?àmbit de Catalunya del personal laboral de la Generalitat de Catalunya per al període 2004-2008, el qual està vigent. L?article 20 de l?esmentat conveni defineix aquesta categoria professional quant a les funcions establint "

Conductor/a (carnet B):

És aquell treballador/a que per desenvolupar les seves tasques habituals ha d'estar en possessió del carnet B, conèixer la mecànica, el maneig i l'entreteniment del vehicle, el muntatge i desmuntatge de peces per a la reparació de les avaries més freqüents, susceptibles de realitzar en ruta i ocupar-se de la neteja i conservació de la unitat que tingui al seu càrrec."

Paral·lelament si acudim al IV Conveni l?annex 1 d?aquest delimita les funcions de la categoria professional del xofer/a dels serveis de representació dient " Aquest annex és d'aplicació als xofers/eres, la tasca habitual i normal dels/de les quals consisteix en el transport en vehicles oficials dels càrrecs representatius de l'Administració de la Generalitat de Catalunya.

Els xofers/eres de representació, a més de desenvolupar les tasques pròpies, podran realitzar tasques de transport d'altres persones, paquets, cartes, maletes, etc., així corn altres tasques auxiliars, quan així ho permeti la situació d'espera o presència."

L?Administració demandada afegeix que les funcions assignades a la categoria professional de xofer/a dels serveis de representació son més àmplies que les assignades a la categoria de conductor/a (carnet B2), talment el nivell de coneixement de llengua catalana exigible ha de ser diferent atès que en el segon cas estem davant de competències organitzatives i de comunicació, a part de les merament mecàniques i de conducció.

En la mesura que la categoria professional de xofer/a dels serveis de representació ( Administració Generalitat) correspon funcionalment amb la categoria professional de xofer/a polivalent del Parlament de Catalunya els hi és exigible el mateix nivell de català, que ha de superior al de conductor/a (carnet B2)per les funcions a desenvolupar, ja que al contrari del que defensa la part actora, excedeixen de les funcions de caràcter manual, tècnic o de recolzament. Atribuint inclús funcions anàlogues a les pròpies dels uixers. I respecte d?aquests últims en el darrer procés selectiu que es va convocar per cobrir llocs de treball d?uixer/a del Parlament per tal de ser admesos s?havien d?acreditar coneixements de llengua catalana del nivell B2 o superior.

d)No existeix cap vulneració de dret fonamental atès que si acudim a la STC 46/1991 i SSTC 253/2005 i 270/2006, el Tribunal Constitucional es va pronunciar sobre l?exigència de conèixer la llengua oficial d?una comunitat autònoma per accedir a la funció pública declarant que no hi ha infracció de l? article 23.2 CE ni l? article 14CE sempre que aquesta exigència sigui raonada i proporcional amb relació a la classe i a les funcions del lloc que es convoca.

e) No procedeix l?emissió de cap informe per requerir un nivell superior d?acord amb les previsions de l? article 12 Decret 161/2022 atès que les excepcions regulades en el mateix es refereixen a supòsits que res tenen a veure amb el cas que ens ocupa.

TERCER.- DECISIÓ D?AQUESTA SALA. EXIGÈNCIA DEL NIVELL DE CATALÀ D?ACORD AMB ELS GRUPS DE CLASSIFICACIÓ

Per resoldre la controvèrsia que es planteja hem de partir del fet, òbviament no discutit, que estem davant d?un procés selectiu per cobrir un lloc de treball del Parlament de Catalunya.

Els Estatuts del règim i el govern interiors del Parlament de Catalunya disposen en el article 1. 2 i 3 " En tot allò que no regulen aquests estatuts, s'apliquen supletòriament el Decret legislatiu 1/1997, del 31 d'octubre , pel qual s'aprova la refosa en un text únic dels preceptes de determinats textos legals vigents a Catalunya en matèria de funció pública, i la legislació que n'és complementària. 3. S'apliquen al personal del Parlament els preceptes sobre funció pública continguts en normes amb rang de llei diferents d'aquelles a què fa referència l'apartat 2 que puguin ésser considerats més favorables per als treballadors.»

I en aquest mateix sentit es pronuncia l? article 4 TREBEP.

A la vegada l?article 51. 3 estableix " En els processos de selecció del personal s'ha de tenir en compte especialment l'adequació del sistema selectiu al contingut dels llocs de treball que cal cobrir, de manera que s'estudiïn l'experiència i els mèrits dels aspirants i llur idoneïtat i capacitat per a exercir les funcions públiques que se'ls puguin encomanar. En aquests processos s'ha d'acreditar el coneixement de la llengua catalana, tant en l'expressió oral com en l'escrita."

Com ja hem manifestat les bases de la convocatòria impugnades per la part actora estableixen com a requisit de participació " Tenir els coneixements de llengua catalana del nivell intermedi (B2) o superior, de conformitat amb el que estableixen el Decret 37/2024, de 6 de febrer, sobre avaluació i certificació de coneixements de llengua general de català i l?aranès en els processos de selecció de personal i de provisió de llocs de treball de les administracions públiques de Catalunya",regulant la seva acreditació. I acte seguit, i en els mateixos termes es pronuncia en relació a la llengua castellana.

El lloc de treball objecte de convocatòria, xofer/a polivalent, d?acord amb l?extracte de la Relació de Llocs de Treball del Parlament de Catalunya vigent en el moment en què es va publicar la convocatòria està adscrit al subgrup C2, nivell 5, tipus B, titulació exigida " graduat escolar o formació professional de primer grau o batxillerat elemental o certificat d?estudis primaris expedit amb anterioritat a la finalització del curs 1975-1976".I d?acord amb la fitxa descriptiva de lloc de treball en el contingut funcional es fa constar " condueixen, conserven i netegen els vehicles del parc mòbil, preferentment al servei dels membres de la Mesa, i accessòriament hi traslladen també correspondència, documentació i material, i en els temps d?espera acompleixen igualment les tasques d?assistència material a les activitats parlamentàries que els son assignades pel cap o la cap de les Unitats Operatives i del Parc Mòbil, que poden consistir a distribuir correspondència, documentació, paquets i objectes dins de les dependències del Parlament, acomplir treballs d?assistència material a l?hemicicle, a les sales de comissions i als altres punts de serveis, manejar fotocopiadores altres que les del servei de reprografia i exercir altres tasques anàlogues pròpies dels uixers de serveis generals".

La part actora adscriu el lloc de treball objecte de convocatòria a la categoria professional de conductor/a (carnet B) atès que estem davant del mateix grup de classificació. La base tercera exigeix com a requisit de participació tenir el permís de conduir, tipus B, en vigor.

Les funcions d?aquesta categoria professional les trobem en el IV Conveni col.lectiu d?àmbit de Catalunya del personal laboral de la Generalitat de Catalunya per al període 2004- 2008, en el seu article 20 dient " Conductor/a (carnet B):

És aquell treballador/a que per desenvolupar les seves tasques habituals ha d'estar en possessió del carnet B, conèixer la mecànica, el maneig i l'entreteniment del vehicle, el muntatge i desmuntatge de peces per a la reparació de les avaries més freqüents, susceptibles de realitzar en ruta i ocupar-se de la neteja i conservació de la unitat que tingui al seu càrrec."

Si considerem que el lloc de treball a cobrir equival a l?esmentada categoria professional resulta que d?acord amb el Decret 161/2002 el nivell de català que correspon és el nivell elemental, i no pas l?intermedi. Cal tenir en compte que d?acord amb la fitxa del lloc de treball de xofer polivalent aquesta pertany a la categoria subgrup C2 nivell 5 i amb l?equiparació dels grups professionals feta per la disposició transitòria tercera apartat segon del TREBEP i l?article 44 ERGI els pertanyents al grup C2 equivalen a l?antic grup D.

Així, l? article 12 del Decret 161/2002 disposa " article 12 " Nivells de coneixement

El nivell de coneixements o de la prova de català exigit s'ha de basar en les habilitats lingüístiques de les proves de la Direcció General de Política Lingüística, d'acord amb els grups de titulació previstos a la legislació sobre funció pública i a la normativa laboral que sigui aplicable, segons la relació següent:

a) Personal del grup A que realitza tasques especialitzades de redacció, correcció, assessorament o planificació lingüístics: coneixements de nivell superior de català (certificat D).

b) Personal dels grups A, B, C i D: coneixements de nivell de suficiència de català (certificat C). No obstant això, en relació amb el personal dels grups C i D, l'annex especifica els cossos o escales funcionarials i les categories laborals de la Generalitat que requereixen coneixements de nivell intermedi de català (certificat B) o coneixements de nivell elemental de català (certificat A elemental).

Per a determinats col·lectius de personal dels grups A i B, amb caràcter excepcional i per mitjà de la relació dels llocs de treball, escoltat l'òrgan competent en matèria de política lingüística de l'Administració de la Generalitat que ha d'emetre preceptivament un informe raonat, es poden requerir coneixements de nivell intermedi de català (certificat B) adequats a les característiques del lloc de treball i a les funcions que s'han d'exercir.

Les entitats locals i les universitats, escoltat l'òrgan competent en matèria de política lingüística de la respectiva entitat o universitat que ha d'emetre preceptivament un informe raonat, poden determinar els seus cossos o escales funcionarials, categories laborals i llocs de treball que requereixin coneixements de nivell intermedi de català (certificat B) o coneixements de nivell elemental de català (certificat A elemental). Mentre no es determini el nivell de coneixements requerit, el personal esmentat ha de tenir els coneixements de llengua catalana que preveu el paràgraf primer d'aquest apartat b.

c) Personal del grup E: el personal d'administració d'aquest grup ha de tenir coneixements de nivell intermedi de català (certificat B). El personal d'oficis d'aquest grup ha de tenir coneixements de nivell bàsic de català (certificat A bàsic).

Les entitats locals i les universitats, escoltat l'òrgan competent en matèria de política lingüística de la respectiva entitat o universitat que ha d'emetre preceptivament un informe raonat, poden determinar els seus cossos o escales funcionarials, categories laborals i llocs de treball del grup E que requereixin coneixements de nivell elemental de català (certificat A elemental) o de nivell bàsic de català (certificat A bàsic). Mentre no es determini el nivell de coneixements requerit, el personal esmentat del grup E ha de tenir els coneixements de llengua catalana que preveu el paràgraf anterior."

I l?annex al qual remet aquest article 12 estableix "

" A. Cossos de personal funcionari i categories professionals o laborals de la Generalitat de Catalunya corresponents als grups C i D que requereixen coneixements de nivell intermedi de català (certificat B)

A.I Grup C

A.I.1 Personal funcionari

Cos de tècnics especialistes:

Analistes de laboratori

Delineants

Serveis penitenciaris

A.I.2. Categories professionals o laborals:

Oficialia industrial de 1a en general (equivalent a FP2)

Tècnic/a especialista FP2

Especialista d'oficis diversos

Conductor/a (carnet C)

Operador/a de maquinària pesant

Auxiliar tècnic/a

Pràctic/a topògraf/a

Guarda 1a de reserva de fauna

Vigilant d'explotació

Analista

Delineant

Responsable de magatzem (antic encarregat/ada de magatzem)

Sotsgovernant/a de centres de 2a

Contramestre/a

Responsable de menjador de 2a

Cap d'equip

Tècnic/a especialista de centres de disminuïts psíquics

Comptable

Patró/ona maquinista d'embarcació

Pràctic/a d'edició cartogràfica

Pràctic/a de dibuix digital

Guarda major fluvial

Inspector/a revisor/a de maquinària

Cabussador/a

Encarregat/ada

Guarda major de reserva de fauna

Governant/a de centres de 2a

Sotsgovernant/a de centres de 1a

Director/a de menjador (centres de 2a)

Tècnic/a (arts gràfiques, cuiner/a, informàtic/a, ITV, etc., excepte administratiu/iva)

Operador/a fotogramètric/a

Delineant superior

Comptable superior

Analista de laboratori

Controlador/a pecuari/ària

Governant/a de centres de 1a

Encarregat/ada general

Director/a de menjador (centres de 1a)

Conductor/a especial (permís E)

Operador/a d'edició cartogràfica

Operador/a de dibuix digital

Vigilant tècnic/a d'explotació de carreteres

Tècnic/a especialista de manteniment d'helicòpter

Controlador/a de subministraments

Tècnic/a ortopèdic/a

A.II Grup D

A.II.1 Personal funcionari

Cos d'auxiliars tècnics:

Auxiliars de clínica

Auxiliars de laboratori

Serveis penitenciaris

Cos d'Agents Rurals

B. Categories professionals o laborals de la Generalitat de Catalunya corresponents al grup D que requereixen coneixements de nivell elemental de català (certificat A elemental)

Oficialia de totes les categories

Personal de serveis especialitzats o que realitza treballs propis d'ofici

Motorista

Ajudant/a de laboratori (auxiliar de laboratori)

Vetllador/a

Conductor/a (carnet B2)

Conductor/a de vehicles

Guardamolls

Guarda fluvial

Guarda de reserva de fauna

Analista de 2a

Vigilant d'obres

Emmagatzemador/a

Auxiliar sanitari/ària

Auxiliar d'infermeria

Auxiliar ortopèdic/a

Treballador/a familiar

Vigilant auxiliar d'explotació

Governant/a

Paleta

Calefactor/a fogoner/a

Fuster/a

Cosidor/a

Electricista

Lampista

Fotògraf/a

Jardiner/a

Mecànic/a

Perruquer/a

Operador/a de màquina d'imprimir

Pintor/a

Tapisser/a"

En el cas que ens ocupa el carnet que s?exigeix és permís de conduir, tipus B, en vigor".

Ja hem afirmat que si resultés que la part demandada està exigint un nivell de català en contra de les previsions normatives i jurisprudencials suposaria una vulneració del dret a l?accés a la funció pública en la mesura que suposaria demanar un requisit que excedeix dels elements del mèrits i capacitat constituint un fre o obstacle a l?entrada o accés.

En aquest sentit la STC 100/2022, de 12 de setembre disposa " . Doctrina constitucional sobre el derecho a la predeterminación normativa del procedimiento de acceso a las funciones públicas que garantiza el art. 23.2 CE Antes de entrar a analizar la cuestión de fondo suscitada en este recurso es preciso recordar que, de acuerdo con reiterada doctrina constitucional, el art. 23.2 CE garantiza entre otros derechos el de la predeterminación normativa del procedimiento de acceso a las funciones públicas. Esta predeterminación normativa de las condiciones para acceder a la función pública de conformidad con los principios constitucionales de igualdad, mérito y capacidad tiene transcendencia desde la perspectiva estricta del principio de igualdad que consagra el art. 23.2 CE . El Tribunal ha establecido que la igualdad que este derecho fundamental garantiza resulta vulnerada cuando por vía reglamentaria o a través de actos de aplicación de la ley o de las normas reguladoras de los procedimientos de acceso se introducen nuevos requisitos o condiciones que limiten el acceso a la función pública a determinados ciudadanos o grupos sin contar para ello con la necesaria habilitación legislativa, excluyendo del goce de un derecho a aquellos a los que la ley no excluyó. Por esta razón resulta totalmente proscrita la posibilidad de que por vía reglamentaria o mediante actos de aplicación de la ley o de las normas reguladoras de acceso a un determinado puesto de la función pública se incorporen o añadan nuevos requisitos carentes de toda cobertura legal. Tal forma de proceder conlleva establecer criterios innovativos de diferenciación donde el legislador no ha diferenciado, desconociendo de esta forma el criterio igualatorio sancionado por este ( SSTC 47/1990, de 20 de marzo, FJ 7 ; 185/1994, de 20 de junio, FJ 5 ; 138/2000, de 29 de mayo, FJ 6 , y 131/2017, de13 de noviembre , FJ 5).

En otras palabras, "la configuración legal a que se refiere el precepto no solo vincula el contenido del derecho al cumplimiento de los requisitos contemplados ex lege, sino que también opera como garantía de que al margen de las previsiones legales no es dable imponer limitaciones, tanto en relación con el acceso inicial a la función pública como en el curso de la carrera profesional. Así pues, en relación con el artículo 23.2 CE la ley tiene la función de delimitar el contenido y alcance de ese derecho fundamental, esencialmente vinculado a los principios de igualdad, mérito y capacidad, pero también opera como un valladar frente a cualquier imposición de requisitos, condicionantes o incompatibilidades no previstos en ella" ( STC 131/2017, de 13 de noviembre , FJ 5). Esta misma conclusión cabría apreciarla no solo en el supuesto en el que se denuncie la exigencia de nuevos requisitos o condiciones que limitan el acceso a un cargo de determinados ciudadanos sin contar para ello con la necesaria habilitación legislativa ( STC 47/1990 , FJ 7), sino también en el supuesto en el que una convocatoria concreta omita el cumplimiento de un requisito cuya valoración venga imperativamente impuesta por las normas reguladoras del proceso selectivo. En ambos casos se estarían introduciendo diferencias respecto del criterio establecido con carácter general en la ley, lo que conllevaría una vulneración del principio de igualdad y, por tanto, del derecho fundamental que garantiza el art. 23.2 CE ."

Les mateixes parts han emprat la STC 46/1991, de 28 de febrer, per argumentar segons els esqueia, llurs pretensions. La STC 46/1991, com, ja hem dit, fixa els paràmetres per concloure quan aquest requisit entra dins els marges legals dient " "Cuestión distinta, como subraya el representante del Parlamento de Cataluña, es la de la proporcionalidad de esa exigencia, en función del tipo y nivel de la función o puesto a desempeñar, que viene impuesta por el art. 23.2 CE , pues sería contrario al derecho a la igualdad en el acceso a la función pública, exigir un nivel de conocimiento del catalán sin relación alguna con la capacidad requerida para desempeñar la función de que se trate. Ciertamente una aplicación desproporcionada del precepto legal podría llevar a resultados discriminatorios, contrarios tanto al art. 14 como al 23.2 C. E ., pero ello no resulta directamente del precepto impugnado, que entendido en sus propios términos, no tiene nada de objetable desde el punto de vista constitucional.".

Per tant, la tasca de l?Administració és justificar perquè està exigint el nivell intermedi de català, i no l?elemental, que és el que considera procedent ja que assimila la plaça que es convoca amb la de conductor/a (carnet B) pel qual s?exigeix el nivell elemental de català ( certificat A elemental), i la qual pertany a la mateixa categoria professional, subgrup C2, equivalent segons el quadre esmentat en la disposició transitòria tercera TREBEP al grup D.

I en aquest mateix sentit l?article 44 ERGI disposa " Els cossos, les escales, les subescales o els grups de places s'agrupen de la manera següent, segons el nivell de titulació que cal per a ingressar-hi: a) Grup A (subgrup A1). Titulació de doctorat, de llicenciatura, d'enginyeria, d'arquitectura o equivalent. b) Grup B (subgrup A2). Titulació d'enginyeria tècnica, de diplomatura universitària de primer cicle, d'arquitectura tècnica, de formació professional de tercer grau o equivalent.

c) Grup C (subgrup C1). Titulació de batxillerat, formació professional de segon grau o equivalent. d) Grup D (subgrup C2). Titulació de graduat escolar, de formació professional de primer grau o equivalent."

Ara bé, la part demandada ens diu que la plaça o lloc de treball de xofer polivalent no es correspon amb la plaça de conductor carnet B, grup C2 , sinó amb la plaça de xofer dels serveis dels serveis de representació, existent en l?Administració de la Generalitat de Catalunya.

Les funcions que corresponen a la categoria professional conductor/a (carnet B2) d?acord amb el IV Conveni esmentat son funcions relatives al maneig, conservació i manteniment del vehicle. Ara bé, les funcions que conformen el lloc de treball de xofer/a equivalent excedeixen de les descrites pel lloc de conductor (carnet B) doncs s?atribueixen altres com " traslladar correspondència, documentació i material. I en el temps d?espera acomplir les tasques d?assistència material a les activitats parlamentàries que els son assignades pel cap o la cap de les unitats operatives o del parc mòbil, que poden consistir a distribuir correspondència, documentació, paquets i objectes dins les dependències del Parlament, acomplir treballs d?assistència material a l?hemicicle, a les sales de comissions i als altres punts de servei, manejar fotocopiadores altres que les del servei de reprografia i exercir altres tasques anàlogues pròpies dels uixers de serveis generals".

En relació a les funcions del lloc de treball de xofer dels serveis de representació la part demandada fa esment a la similitud amb les que es descriuen pel lloc objecte d?aquest procediment.

En aquest sentit si acudim a la convocatòria realitzada per resolució ECF/3315/2024, de 12 de setembre, de convocatòria del procés selectiu de nou accés, mitjançant el sistema de concurs oposició, per cobrir 24 places en règim de personal laboral fix de xofer/a dels serveis de representació, del grup C2, del Departament d'Economia i Finances (núm. de registre de la convocatòria L007/24) es requereix tenir vigent el permís de conduir B. I la tasca habitual consisteix en el transport en vehicles oficials dels càrrecs representatius de l'Administració de la Generalitat de Catalunya. Els xofers i xoferes de representació, a més de desenvolupar les tasques pròpies, poden realitzar tasques de transport d'altres persones, paquets, cartes, maletes, etc., així com altres tasques auxiliars, quan ho permeti la situació d'espera o presència."

Cal afegir que el lloc de treball de xofer dels serveis de representació correspon al grup o categoria professional C2 i s?exigeix coneixements de llengua catalana nivell intermedi (B2) igual que la de xofer/ a polivalent.

Ja hem dit que l?article 53.3 ERGI disposa " 3. En els processos de selecció del personal s'ha de tenir en compte especialment l'adequació del sistema selectiu al contingut dels llocs de treball que cal cobrir, de manera que s'estudiïn l'experiència i els mèrits dels aspirants i llur idoneïtat i capacitat per a exercir les funcions públiques que se'ls puguin encomanar. En aquests processos s'ha d'acreditar el coneixement de la llengua catalana, tant en l'expressió oral com en l'escrita."

En la normativa específica del personal del Parlament de Catalunya no és fixa el nivell de català a exigir. I son les mateixes bases de la convocatòria, en concret en la base tercera que impugna la part actora que ens remet als Decrets 37/2024, de 6 de febrer, sobre avaluació i certificació de coneixements de llengua general del català , i el Decret 161/2002, d?11 de juny. Aquest últim disposa en el seu article 3. 1 " .1 En els processos de selecció de personal i de provisió de llocs de treball s'ha d'acreditar el coneixement de la llengua catalana, tant en l'expressió oral com en l'escrita, en el grau adequat a les funcions pròpies de les places de què es tracti."

L?article 4.1 del mateix text legal segueix dient" 4. 1 En els processos de selecció de personal funcionari i de personal laboral fix, les persones aspirants han d'acreditar el nivell de coneixement de la llengua catalana, tant en l'expressió oral com en l'escrita, que estableixin les bases de la convocatòria corresponent, de la manera que preveu l'article 3 i d'acord amb els nivells que preveu l'article 12, sens perjudici de les exempcions que estableix l'article 5."

L?article 7.1 estableix " 7.1 En les convocatòries de provisió de llocs de treball mitjançant concurs general de mèrits i capacitats s'ha de valorar com a mèrit el coneixement de la llengua catalana del nivell corresponent al que s'exigeix per accedir al grup de titulació a què pertanyen els llocs convocats, d'acord amb els nivells que preveu l'article 12."

I l?article 11 respecte a la valoració de coneixements de català superiors als exigits disposa " En totes les convocatòries objecte d'aquest Decret, les bases poden preveure la valoració com a mèrit d'un nivell de coneixements de llengua catalana superior a l'exigit com a requisit de participació, o de coneixements de llenguatge d'especialitat, en funció de la rellevància de la competència lingüística dels llocs de treball de què es tracti."

De la normativa transcrita s?infereix que el paràmetre que marca el nivell de català a exigir és el que preveu l?article 12. A la vegada l?article 12 estableix en el seu apartat primer que " el nivell de coneixements o de la prova de català exigit s?ha de basar en les habilitats lingüístiques de les proves de la Direcció General de Política Línguística, d?acord amb els grups de titulació previstos a la legislació sobre funció pública i a la normativa laboral que li sigui aplicable, segons la relació que fixa a continuació" (...).

Per tant és la pertinença a un grup el que marca el nivell de català i en aquest cas la plaça que es convoca pertany al subgrup C2, grup que d?acord amb el mateix article 44 ERGI i TREBEP equival, com ja hem dit, al grup D.

En darrer terme, i si bé procedeix donar la raó a la part actora en el procediment instat, cal donar resposta a l?última al.legació realitzada en relació a la manca d?informe justificatiu respecte a l?exigència d?un major nivell emparat en l? article 12 Decret 161/2022 quan estableix " Per a determinats col·lectius de personal dels grups A i B, amb caràcter excepcional i per mitjà de la relació dels llocs de treball, escoltat l'òrgan competent en matèria de política lingüística de l'Administració de la Generalitat que ha d'emetre preceptivament un informe raonat, es poden requerir coneixements de nivell intermedi de català (certificat B) adequats a les característiques del lloc de treball i a les funcions que s'han d'exercir.

Les entitats locals i les universitats, escoltat l'òrgan competent en matèria de política lingüística de la respectiva entitat o universitat que ha d'emetre preceptivament un informe raonat, poden determinar els seus cossos o escales funcionarials, categories laborals i llocs de treball que requereixin coneixements de nivell intermedi de català (certificat B) o coneixements de nivell elemental de català (certificat A elemental). Mentre no es determini el nivell de coneixements requerit, el personal esmentat ha de tenir els coneixements de llengua catalana que preveu el paràgraf primer d'aquest apartat b."

No obstant, i com també assenyala la part demandada, aquesta previsió no té res a veure amb el cas que ens ocupa, en la mesura que en el primer supòsit es refereix a una rebaixa de nivell i el segon és aplicable a les entitats locals i a les universitats.

Comptat i debatut, entenem que l?exigència del nivell de català intermedi (B2) per a un lloc de treball pertanyent al subgrup C2 comporta una vulneració del dret fonamental previst a l? article 23.2 CE d?accés a la funció pública al presentar se com un requisit per participar- hi, sent procedent declarar la nul.litat de la base 3 .1 e) en la menció que es fa al nivell intermedi de català (B 2).

Així mateix, la part actora demanava, també, la nul.litat de la base 10.1.3.1 en relació a la prova de coneixements de la llengua catalana. No obstant, cap al.legació de les fetes va dirigida contra la mateixa. La base 10.1.3.1 sota la rúbrica " Primer exercici: coneixements de llengua catalana" regula la prova de llengua amb una primera part d?expressió escrita i una segona d?expressió oral, que cap significació té respecte al nivell exigit ja que no si cap referència, sent obvi, per la normativa que hem transcrit, que el coneixement de la llengua catalana el nivell que correspongui al grup de classificació professional s?ha d?acreditar si no s?està exempt de fer- ho.

QUART. COSTES

A l?empara de l? article 139 Llei 29/98 cada part abonarà les costes causades a la seva instància i les comunes per meitats.