La fecha de la presente sentencia, conforme a acuerdo gubernativo, no es consignada en la misma a la intervención a la firma por los Magistrados que componen el Tribunal.
PRIMERO.Como se ha adelantado en los antecedentes de hecho, el presente recurso tiene por objeto sentencia de 16 de marzo de 2025, del Juzgado de lo Contencioso Administrativo nº 15 de Barcelona.
La sentencia apelada razona, en lo que importará a la resolución de la controversia en esta alzada jurisdiccional, en los siguientes términos, que condensan su ratio decidendi:
"SEGUNDO. - Debemos de resolver en primer lugar, la causa de inadmisibilidad planteada por la administración demandada.
Centrado el objeto del recurso en la nulidad del aviso de embargo y requerimiento de pago de fecha 10 de junio de 2024 (f.319 a 324 EA) en relación con la deuda reclamada en periodo ejecutivo correspondiente al IBI de los años 2021 y 2022, y su naturaleza como mero acto de tramite no cualificado cabe mencionar entre otras la Sentencia del TSJ de Cataluña de fecha 24 de marzo de 2011 Sección 1ª núm. 364/24 :
"La declaración de inadmisibilidad de la sentencia apelada se funda en los arts. 25.1 y 69.e) LJCA , habida cuenta de que el recurso se dirigió contra un requerimiento de pago y aviso de embargo que constituye un acto de trámite que no resuelve definitivamente el expediente ni determina su sentido ni genera indefensión ni tampoco impide la prosecución del procedimiento y sin que en la notificación del mismo se diera pie a la posibilidad de interponer recursos.
Las alegaciones efectuadas por el apelante en el presente rollo de apelación no desvirtúan los indicados fundamentos de la sentencia recurrida, pues notificada con anterioridad la providencia de apremio, precluyó la posibilidad de invocar motivos de fondo respecto de los actos objeto de la misma, al tiempo que todavía no se había acordado la diligencia de embargo, contra la cual cabe recurso autónomo basado en los motivos de oposición del art. 170.3 LGT . Por el contrario, la impugnación se dirigió contra un mero requerimiento de pago y aviso de embargo de inmuebles, que no tiene el carácter de acto impugnable, pues se trata de una actuación administrativa cuya eventual desatención únicamente tiene como consecuencia la continuación del procedimiento recaudatorio y que se lleva a cabo en beneficio del propio obligado tributario, en evitación de los adicionales gastos y eventuales perjuicios que representa el anunciado o avisado embargo de bienes inmuebles.
En definitiva, ninguna de las alegaciones de la parte apelante llega a combatir los fundamentos de la sentencia apelada, ajustados a derecho, conteniendo alegaciones que debieron invocarse impugnado, en su caso, la providencia de apremio, pero que no pueden justificar la impugnación de un acto no susceptible de recurso."
El artículo 25 de la LJCA establece en su apartado 1 que el recurso contenciosoadministrativo es admisible en relación con las disposiciones de carácter general y con los actos expresos y presuntos de la Administración pública que pongan fin a la vía administrativa, ya sean definitivos o de trámite, si estos últimos deciden directa o indirectamente el fondo del asunto, determinan la imposibilidad de continuar el procedimiento, producen indefensión o perjuicio irreparable a derechos o intereses legítimos.
El artículo 69 c) dispone que la sentencia declarará la inadmisibilidad del recurso o de alguna de las pretensiones, cuando tuviera por objeto disposiciones, actos o actuaciones no susceptibles de impugnación.
Se impugna un acto administrativo de requerimiento de pago y aviso de embargo, que es de trámite y ni resuelve definitivamente el expediente, ni determina su sentido, ni genera indefensión ni impide la prosecución del procedimiento y en el que no se da pie de recursos.
Por lo que constituyendo un acto de trámite, de conformidad con los artículos citados, procede acordar la inadmisibilidad del recurso, sin entrar en consecuencia en el fondo del asunto, puesto que no es susceptible de recurso un requerimiento de pago y aviso de embargo, ya que es una actuación administrativa cuya eventual desatención únicamente tiene como consecuencia la continuación del procedimiento recaudatorio y se lleva a cabo en beneficio del propio obligado tributario, en evitación de los adicionales gastos y eventuales perjuicios que representa el anunciado o avisado embargo."
SEGUNDO. La recurrente somete a esta Sala el siguiente recurso de apelación:
"Primera.- Error en l'apreciació i valoració del contingut de l'expedient administratiu pel jutjat d'instància.
La sentència que es motiu del present recurs d'apel·lació resol inadmetre el recurs contenciós administratiu interposat per part FINQUES AGROPECUÀRIES DE PERALADA SLU. D'acord es recull en el fonament jurídic segon de la sentència judicial que ara es motiu de recurs d'apel·lació, el jutjat d'instància, tot estimant els arguments de la part demandada ORGT, conclou que els avisos d'embargament i de requeriment de pagament dels IBI anys 2021 i 2022, emesos en data 10 de juny de 2024, per tractar-se d'actes de mer tràmit no qualificats, no poden ser objecte de recurs. Es cita a l'efecte diverses sentències judicials.
Per a continuació indicar que "la parte actora de manera confusa interesa "por extensión" la nulidad de las providencias de apremio de 2021 y 2022, (...) sino que además dichas providencias son actos firmes y consentidos y no susceptibles de recurso por cuanto la actora no interpuso el preceptivo recurso de reposición en el plazo de un mes que establece el artículo 14.2 TRLHL."
Com hem indicat anteriorment, la sentència no fa sinó estimar els arguments que sobre la presumpta inadmissibilitat del recurs va formular en tràmit de contestació de demanda l'ORGT.
Doncs bé, a la vista de l'expedient administratiu no podem sinó mostrar la nostra oposició als citats arguments en base a un evident i clar error procedimental comès per l'ORGT en la tramitació dels expedients IBI 2021 i IBI 2022. Ens expliquem.
En base als arguments de la contestació de demanda, que la sentència d'instància fa seus per inadmetre el recurs, les providències de constrenyiment dels exercicis 2021 i 2022 no van ser impugnats en temps i forma per la meva patrocinada, per la qual cosa van esdevenir actes ferms i consentits i per tant inatacables, essent els avisos d'embargament i requeriments de pagament actes de tràmit conseqüència d'aquella fermesa.
Certament, les providències de constrenyiment dels exercicis 2021 i 2022 no van ser recorregudes inicialment en aquell moment, però en cap cas fou per deixadesa o manca de diligència per part de la meva patrocinada. El motiu pel qual no es van recórrer fou ÚNICAMENT per la MANCA DE NOTIFICACIÓ DE LES MATEIXES a la mercantil FINQUES AGROPECUÀRIES DE PERALADA SLU. Ho detallem a continuació per a cadascun dels dos exercicis tributaris:
Any 2021: Tal i com es pot comprovar de l'expedient administratiu (folis 25 i següents - 01020notif prov const 2021 i 01 021 justificant enotum 2021) hi ha un greu error de notificació de la providència de constrenyiment que es remetre a l'empresa i per fer-ho citem textualment que es va enviar a " titular_sense_email@diba.cat ". Amb aquest correu electrònic desconegut i absolutament aliè al facilitat per la meva mandant, i que serveix de base per accedir a les notificacions del servei e-Notum de les administracions públiques de Catalunya, es del tot notori i evident que MAI hauria arribat ni de fet, mai va arribar la notificació a la mercantil FINQUES AGROPECUÀRIES DE PERALADA SLU, essent rebutjada pel sistema e-Notum passats 10 dies des de la seva posada a disposició.
Any 2022: Tal i com es pot comprovar de l'expedient administratiu (folis 50 i següents - 02220notif prov const 2022 i 02 021 justificant enotum 2022) hi ha un nou error de notificació de la providència de constrenyiment que es remetre a l'empresa i per fer-ho citem textualment que es va enviar a ? (en aquest cas ni tan sol apareix el correu electrònic de posada a disposició). Resulta obvi que dita notificació de la providència de constrenyiment MAI hauria arribat ni va arribar a la representació de la mercantil FINQUES AGROPECUÀRIES DE PERALADA SLU, essent rebutjada pel sistema e-Notum passats 10 dies des de la seva posada a disposició.
Tant pel que fa a l'exercici 2021 com l'exercici 2022, la part demandada omet deliberadament aquest punt per argumentar que les providències de constrenyiment són fermes i consentides, quan en realitat no ho són. De fet, com argumentarem més endavant, no han produït cap tipus d'efecte jurídic.
Els correus i dades facilitades per la meva representada en els citats expedients en cap cas van ser els que s'indiquen a la notificació electrònica errònia de la ORGT.
S'ajunta el link de funcionament e-Notum per a major detall:
https://suport-enotum-ciutadania.aoc.cat/hc/ca/articles/18115296867741-Com-s%C3%B3n-els-avisos-de-notificaci%C3%B3-electr%C3%B2nica
https://suport-enotum-ciutadania.aoc.cat/hc/ca/articles/16946430629917-Qu%C3%A8-%C3%A9s-una-notificaci%C3%B3-o-una-comunicaci%C3%B3-electr%C3%B2nica
En aquest punt correspon indicar que la falta de notificació al representant designat pel contribuent anul·la les notificacions realitzades a aquest directament així com aquelles, com les que ens ocupen, les no notificades.
En l'eventual supòsit que s'al·legui de contrari en tràmit d'oposició al recurs d'oposició, sobre un "desconeixement" de les dades dels representants de l'empresa davant l'ORGT i davant l'ajuntament de Pallejà en els expedients que ens ocupen a efectes de notificacions, avancem que ambdues administracions públiques, tant l'ORGT com l'ajuntament de Pallejà, no poden al·legar cap mena de desconeixement al respecte que els hagi portar a donar per rebutjades (i notificades) les dues providències de constrenyiment de constant referència.
Tal i com consta a l'expedient administratiu facilitat per la part demandada, la meva patrocinada ha dirigit escrits vers l'ORGT i l'ajuntament de Pallejà en mes de vint (20) ocasions !!!! assenyalant en tots els casos clarament les dades del representant legal en el si de l'expedient (veure al respecte folis 105-112-114-124-164-166-171-175-192-207-214-231-239-246-272-295-315-327 i 351. Fins i tot, el propi ORGT, finalment practica per primer cop correctament la notificació al representant de l'empresa en els termes de l' article 43 LPAC quan resolt i notifica el recurs de reposició presentat per la meva patrocinada (veure folis 366 i següents de l'expedient).
Per tant, podem concloure que ambdues administracions demandades coneixien perfectament les dades de l'empresa demandant a efectes de notificacions, motiu pel qual cap justificació es pot oposar a l'error de tramitació comès pels serveis administratius de l'ORGT a l'hora de notificar les providències de constrenyiment dels exercicis 2021 i 2022.
De fet, si es repassa tot l'expedient administratiu, ambdós actes administratius són els únics que "casualment" no han estat objecte de resposta o contestació per part de la meva mandant. Tota la resta d'escrits, notificacions, acords, etc. notificats (amb més o menys encert per l'administració) per l'ORGT o l'ajuntament de Pallejà han estat degudament contestats per l'empresa. Es simptomàtic, doncs, que aquells no fossin contestats per FINQUES AGROPECUÀRIES DE PERALADA SA i en canvi, la resta sí ho fossin.
En conclusió, l'ORGT coneixia i coneix perfectament qui ostenta la representació de l'empresa ja que a l'exercici 2023 va corregir les deficiències dels exercicis que són objecte de controvèrsia, com es de veure al foli 87 de l'expedien o també als folis 366 i següents, com ja hem indicat.
Això permet concloure que les providències de constrenyiment del 2021 i del 2022 i per extensió, la resta d'actes administratius posteriors dictats per l'ORGT a l'empara de les mateixes (avisos d'embargament i requeriments de pagament inclosos) són nuls de ple dret, sense que tinguin cap tipus de validesa ni eficàcia jurídica.
En aquest sentit, el Tribunal Superior de Justícia de Madrid, en la seva recent Sentència de 27 de maig de 2024 (rec. núm. 684/2022 ), resol el recurs interposat contra una Resolució del Tribunal Economicoadministratiu Regional de Madrid, de 24 de juny de 2022, que va entendre extemporània la reclamació econòmic administrativa interposada per un obligat tributari contra una liquidació provisional que, després de diversos intents de notificació al contribuent, es va tenir per notificada per via edictal, sense tenir en compte que l'obligat tributari havia intervingut en el procediment administratiu a través d'un representant que també va ser expressament designat com a tal a l'efecte de notificacions davant l'Administració. En aquell cas, el TSJM analitza la qüestió situant el centre de la problemàtica en una qüestió prèvia a la pròpia acció de notificar, això és, en l'actuació de l'interessat per mitjà de representant.
En aquest sentit, recorda que en el cas examinat ja des de l'inici del procediment administratiu l'interessat va actuar per mitjà de representant, indicant-se expressament la persona a la qual haurien de practicar-se les notificacions.
Doncs bé, tenint en compte l'anterior el tribunal considera inexplicable que, malgrat l'anterior, l'acord de liquidació es notifiqués directament a l'interessat, per correu certificat i mitjançant l'Adreça Electrònica Habilitada Única (DEHU), al que va seguir la notificació per compareixença, sense que existeixi constància de notificació alguna dirigida a la representant, ni per via postal ni electrònicament.
Amb tal manera de procedir -assenyala el tribunal- l'Administració va desconèixer el deure d'entendre's amb el representant (article 46.1 de la Llei General Tributària), defraudant així la legítima expectativa de l'interessat d'actuar amb representant, causant-li indefensió. No es tracta -afegeix-, que l'Administració dupliqui els intents de notificació, sinó que notifiqui al representant expressament designat, tal com li ordena la llei.
Sobre la base de l'anterior, la sentència, reiterant un criteri ja manifestat en decisions anteriors, va estimar la pretensió esgrimida per l'obligat tributari, entenent així que les notificacions degueren remetre's al seu representant. Aquest error procedimental invalida la declaració d'extemporaneitat de la reclamació. Per tant, la notificació defectuosa no pot considerar-se vàlida para calcular el termini per interposar la reclamació, fet que va conduir a la sentència esmentada a la decisió de que la reclamació no era extemporània i per tant, havia de ser admesa a tràmit.
En el nostre supòsit, si afegiria que no només no es van notificar les providències als representants designats a efectes de recepcionar les notificacions electròniques, sinó que no es van notificar a ningú, malgrat disposar de totes les dades per a fer-ho correctament i conforme a la LPAC i la LGT.
Cal recordar que el procediment administratiu és una garantia constitucionalment protegida. És molt rellevant el principi de bona administració perquè tant l' art. 41.6 LPACAP com l ' art. 43.1 RD 203/2021 estableixen l'obligació de remetre l'avís i la falta d'enviament de l'avís suposa una vulneració d'aquesta obligació i, per tant, del referit principi, tal com ho ha interpretat el TS, entre altres, en la seva Sentència del TS de 3 de desembre de 2020 (EDJ 2020/741014) on ens diu "la bona administració és una mica més que un dret fonamental dels ciutadans, sent això el més rellevant; perquè la seva efectivitat comporta una indubtable carrega obligació per als òrgans administratius als quals se'ls imposa la necessitat de sotmetre's a les més exquisides exigències legals en les seves decisions, també en les de procediment...". L'administració (ORGT i ajuntament de Pallejà) té l'obligació de complir els principis de l'art. 3 de la Llei 40/15 (principis de bona fe i confiança legítima, servei efectiu, simplicitat, claredat i proximitat als ciutadans) i altres principis no positivitzats com el "Nemo auditur propriam turpitudinem allegans" (ningú pot al·legar al seu favor la seva pròpia inaptitud, provocada, en aquest cas al no enviar l'avís o no enviar-lo a qui corresponia) o el de garantia d'equilibri entre potestats administratives i drets dels ciutadans que és la base del dret administratiu.
Per la seva banda, el Tribunal Constitucional també s'ha pronunciat sobre la falta d'avís de la posada a disposició de les notificacions electròniques i la seva relació amb els drets fonamentals a la defensa i a ser informat durant la substanciació d'un procediment i més quan es tracta d'un expedient instat a instància de part, com el de compensació de deutes que ens ocupa en el present supòsit.
Així la STC núm. 84/2022, de 27.06.2022 (recurs empara 83-2021) declara que la falta d'enviament dels avisos de notificació al correu electrònic designat per l'interessat no determina per si la invalidesa de les notificacions efectuades. No obstant això, establint una distinció entre els conceptes d'invalidesa i eficàcia, determina que l'Administració ha de desenvolupar una conducta que permeti que les notificacions arribin a l'efectiu coneixement del destinatari. En cas contrari, es vulneraran els drets a la defensa a ser informat de l'acusació garantits per l' article 24.2 de la Constitució . Per acabar concloent que "en conseqüència, en tals supòsits procedirà declarar la nul·litat de les resolucions sancionadores (en el nostre cas, les actuacions dutes a terme amb posterioritat a les providències de constrenyiment, es a dir, els avisos d'embargament i requeriments de pagaments basats en una negada fermesa d'aquelles providències) i retrotreure les actuacions fins al moment anterior a la comunicació electrònica dels requeriments acordats per l'Administració (providències de constrenyiment), a fi que aquests siguin efectuats de manera respectuosa amb els drets fonamentals de l'interessat".
Per tot això, i en base als fonaments exposats anteriorment i del conjunt de l'expedient administratiu que ha servit de base i prova de les present actuacions, correspon
(i) REVOCAR la decisió d'inadmissibilitat del recurs contenciós administratiu interposat per part de la meva patrocinada i
(ii) ORDENAR la retroacció de les actuacions, retornant l'expedient judicial al Jutjat del contenciós administratiu núm. 15 de Barcelona, per ser aquest qui va dictar la sentència d'inadmissió i per ser l'encarregat de dictar nova sentència que resolgui sobre el fons de l'assumpte, respectant d'aquesta manera les regles de competència establertes tota vegada que finalment el recurs es va tramitar per procediment abreujat ja que la quantia del procediment va passar d'un import inicial de 38.628,10 € a un import de 26.143,91 €.
Aquest segon punt esmentat anteriorment porta causa de la doctrina establerta per la jurisprudència en la recent sentència del Tribunal Suprem de 23 de maig de 2024 (rec. 3811/2022 ). Aquesta STS ha establert en el FJ 6è que: "establim com a criteri interpretatiu que l'òrgan jurisdiccional que conegui d'un recurs d'apel·lació interposat enfront d'una sentència que declari la inadmissió del recurs contenciós administratiu, en el cas que apreciï que aquesta inadmissió va ser acordada indegudament, haurà d'entrar a conèixer del fons de l'assumpte conforme a l' article 85.10 LJCA en el cas que resulti competent per raó de fons de l'apel·lació, atesa la quantia i matèria del recurs. Per contra, en els supòsits en què la competència per raó del fons correspondria exclusivament en única instància als Jutjats conforme a l' article 81.1 LJCA , la sentència d'apel·lació que deixi sense efecte la declaració d'inadmissibilitat del recurs contenciós administratiu haurà d'acordar, com a regla general, la retroacció d'actuacions a l'òrgan que hagués dictat la sentència que ha estat revocada en apel·lació, perquè resolgui sobre el fons".
Segon.- Subsidiàriament i pel supòsit que la Sala entri en el fons de l'assumpte, que es donin per reproduïts els fonaments de dret i al·legacions emesos en la demanda d'instància.
Respecte la resta de fonaments de dret i al·legacions formulades en tràmit de demanda en primera instància, es formula al·legació en el sentit que es tinguin per formulats i reproduïts els mateixos en el present recurs d'apel·lació d'acord amb el principi d'economia processal.
Al respecte, posar de relleu novament que en cas de revocació de la inadmissió a tràmit del recurs, respecte els IBI 2021 i 2022 ens trobem en la mateixa situació jurídica i processal que respecte l'IBI 2023, exercici vers el qual el propi ORGT ja va establir argumentari precisament per estimar el recurs de reposició presentat per la meva patrocinada, com és de veure als folis 354 a 375 de l'expedient administratiu"
TERCERO. Dos extremos han de ser tomados en consideración en orden a abordar la resolución de la presente alzada jurisdiccional:
Primero, el objeto del recurso contencioso administrativo, en la instancia, lo constituye, por decisión de la misma parte recurrente, "l'acord d'avís d'embargament i requeriment de pagament emès en data 10/06/2024 per l'ORGT en relació als IBI 2021 i 2022"(escrito de demanda, de fecha 15 de enero de 2025), no otro. Cuestión distinta es que, en ejercicio de muy evidente desviación intraprocesal, en el suplico de aquel escrito de interesare, "por extensión", la nulidad de actos administrativos precedentes al recurrido, al parecer providencias de apremio, pues no cabe sino suplicar la anulación, o la nulidad, de aquellos actos contra los que se dirige el recurso, no de otros.
Segundo, siendo ratio decidendi de la sentencia apelada la inadmisibilidad del recurso dirigido contra aquel acto, de aviso de embargo y requerimiento de pago, al entender el juzgador a quo que se trata de acto de trámite no cualificado, no susceptible de recurso en sí mismo, no otra, por más que la sentencia aludida haga unas postreras reflexiones acerca del carácter firme y consentido de aquellas providencias de apremio, atendiendo a las alegaciones de las partes en la instancia (al término del escrito de demanda se argumenta acerca de la concurrencia de motivo de oposición contra aquéllas, al no haberse resuelto solicitud de compensación formulada en período voluntario de pago, pese a no dirigirse el recurso contra las mismas), el escrito de apelación no dedica un solo esfuerzo a tratar de controvertir el juicio de inadmisibilidad que encierra la sentencia apelada.
Hemos de recordar a la parte apelante que el recurso de apelación encierra, en su misma esencia y razón de ser, una necesaria e inexcusable crítica a la sentencia apelada, que permita al órgano ad quem someter los razonamientos de aquélla a revisión. Aquí, la crítica brilla por su ausencia, pues no se dedica un solo esfuerzo a razonar por qué motivo se entiende que el acto impugnado sí es susceptible de recurso, obviando por completo el escrito de apelación las razones, que había de exponer a las claras, por las que discrepa de la conclusión del juzgador a quo de no ser el citado acto, único que integra el objeto del recurso por voluntad de la actora en la instancia, aquí apelante, susceptible de recurso en sí, sino de trámite no cualificado. El escrito de apelación, a la sazón, se detiene, de modo exclusivo, en la falta de notificación de las providencias de apremio, como el escrito de demanda lo hacía en la falta de resolución de solicitud, formulada, se dice, en período voluntario de pago, de compensación de créditos. Sin que sea ejercicio ni responsabilidad de esta Sala suponer las razones de la apelante para oponerse a la ratio decidendi de la sentencia apelada, ni construirlas por sí misma.
La apelación, en suma, merece desestimación.
Sin que haya lugar a apreciar la inadmisibilidad de la presente apelación, como incomprensiblemente pretende el Ayuntamiento de Pallejà en su escrito de oposición a la misma, en atención a la cuantía litigiosa, pues debería la dirección de aquél saber que las sentencias de inadmisibilidad pronunciadas en la instancia son siempre y en todo caso susceptibles de recurso de apelación, con independencia de la cuantía del recurso ( art. 81.2.a) LJCA ).
CUARTO.Conforme a lo dispuesto en el art. 139.2 LJCA, no estimamos de recibo especial pronunciamiento en materia de costas de esta alzada jurisdiccional, habida cuenta la razón de la desestimación de la apelación.
Vistos los preceptos legales citados, y demás de general y pertinente aplicación,
