Primer.-La representació processal de SES NEGRES S.L. formula recurs contenciós administratiu contra l'acord de la Comissió de Territori de Catalunya, de data 28 de gener de 2021, -publicat al DOG, de data 15 de febrer de 2021- pel qual s'aprova definitivament el Pla director urbanístic de revisió dels sòls no sostenibles del litoral gironí.
Segon.-La recurrent, després d'exposar els antecedents fàctics que estima rellevants, al·lega que les determinacions previstes per al sector S-26 Bosc Major - S-19 Els Valls /Mas Gispert del municipi de Begur suposa la infracció del criteri de coherència urbanística; vulneració del principi d'autonomia municipal; que les determinacions previstes a la normativa del Pla director suposen la vulneració de l'objecte de la resolució del conseller de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya, de data 8 d'agost de 2015; manca de competència del pla per limitar el dret de propietat; inexistència d'una veritable avaluació econòmica i financera i d'informe de sostenibilitat ambiental i que l'ordenació que preveia el POUM de Begur pel sector no suposa cap contravenció dels criteris paisatgístics, ambientals i urbanístics, inexistència de vulneració del principi de desenvolupament urbanístic sostenible i manca de motivació de les determinacions que conté l'art. 37.6 de la normativa del Pla.
A la pètita de la demanda sol·licita que s'anul·li o es deixi sense efecte el Pla i subsidiàriament que s'anul·lin o es deixin sense efecte les determinacions del Pla en relació amb l'àmbit de sol urbà de Mas Gispert del municipi de Begur, determinant que l'esmentat àmbit no s'ha de veure afectat per la directriu per al planejament general de modificar el sector S-26 Bosc Major - S-19 Els Valls /Mas Gispert del municipi de Begur de la forma establert, deixant sense efecte l'article 37.6 de la normativa del Pla, amb imposició de costes a la part demandada.
La lletrada de la Generalitat de Catalunya s'oposa a la demanda i sol·licita la desestimació del recurs, amb imposició de costes a la part actora.
Tercer.-El Pla director urbanístic de revisió dels sòls no sostenibles del litoral gironí, segons consta en la seva memòria, normativa i corresponent documentació, té per objectiu general avaluar aspectes bàsics de desenvolupament sostenible, d'acord amb el que disposa l'article 3 del Text refós de la Llei d'urbanisme, dels sòls d'extensió urbana previstos pels planejaments municipals aprovats amb anterioritat al Pla territorial parcial de les comarques gironines, per tal d'adaptar-los als principis i directrius de sostenibilitat establerts per la legislació i els planejament vigents, així com la preservació dels valors naturals, patrimonials, culturals, socials i econòmics del paisatge del litoral gironí, en el marc del desenvolupament sostenible, i d'acord amb la pròpia legislació paisatgística vigent. El seu objectiu general consisteix en l'avaluació d'aspectes bàsics de desenvolupament sostenible dels sòls d'extensió urbana i l'adaptació paisatgística de l'ordenació i l'edificació dels sòls que es desenvolupen en edificació aïllada. Aquest objectiu general es concreta en cinc objectius específics que són: adaptar els sòls d'extensió urbana a les estratègies de desenvolupament dels nuclis i a les directrius per als sistemes urbans establertes pel planejament territorial parcial vigent; adaptar els sòls d'extensió als principis d'urbanisme sostenible de continuïtat, compacitat, complexitat i preservació dels sòls amb pendent igual o superior al 20%; adaptar la delimitació dels àmbits d'extensió urbana a les proteccions territorials en matèria ambiental; adaptar la delimitació dels àmbits d'extensió urbana a les determinacions vigents en matèria de riscos naturals i tecnològics i establir disposicions per tal d'incorporar els objectius de qualitat paisatgística del catàleg de Paisatge de les comarques gironines i les directrius de paisatge incorporades al PTPCG als sòls amb edificació aïllada dels 22 municipis del litoral. El seu àmbit territorial abasta 22 municipis. Revisa la sostenibilitat dels sòls d'extensió urbana i hi inclou una normativa d'integració paisatgística dels sòls en edificació aïllada. El seu sistema d'actuació es justifica en criteris de sostenibilitat recollits de la legislació territorial, urbanística i sectorial i que aplica en cada àmbit o sector valorant el grau d'afectació i compliment. Per revisar els sòls pren en consideració criteris territorials, urbanístics, ambientals, sectorials i paisatgístics. A les memòries específiques dels municipis, i concretament en cada àmbit, hi figura una anàlisi de l'evolució de la població i de les necessitats d'habitatge i diverses característiques generals del municipi, com la identificació dels nuclis urbans, situació geogràfica, activitat econòmica, etcètera. També les estratègies de desenvolupament assenyalades pel Pla territorial parcial de les comarques gironines als nuclis i les àrees especialitzades, amb el càlcul de l'àrea urbana existent, l'extensió admissible en aplicació de l'estratègia corresponents i els sòls classificats pel planejament general municipal. També hi figuren directrius del planejament territorial i dels plans directors urbanístics vigents amb incidència en el nucli analitzat, el planejament urbanístic general i derivat vigent i el corresponent pla d'etapes previst per a l'execució de planejament vigent i afectacions ambientals. L'anàlisi i avaluació de tots els factors inclosos a la memòria del pla i a les memòries especifiques de cada municipi són el fonament per determinar els diversos àmbits o sectors objecte d'actuació i les seves concretes propostes d'actuació que es plasmen en l'articulat del pla.
La finalitat del Pla, segons consta a la seva memòria, és adaptar al principi de desenvolupament urbanístic sostenible els creixements previstos al litoral gironí.
La justificació de la proposta relativa a l'àmbit del sector S-26 Bosc Major - S-19 Els Valls /Mas Gispert contigua al nucli urbà, es troba a la memòria específica relativa al municipi de Begur que es justifica en els criteris i la metodologia del Pla director per avaluar la sostenibilitat de l'àmbit. En concret, n'efectua la descripció, i es refereix al seu estat de desenvolupament, als criteris territorials, urbanístics, ambientals, sectorials i paisatgístics i hi inclou fotografies i una fitxa informativa que fa referència al planejament aplicable al sector i afectacions sectorials per criteris ambientals, riscos naturals i tecnològics. La Memòria del municipi, pel que aquí interessa, posa de manifest que a l'àrea especialitzada d'ús residencial Sa Riera, en la qual es troba el sector S-26 Bosc Major - S-19 Els Valls /Mas Gispert, la superfície de les urbanitzacions és molt superior a la del municipi de Begur, la qual cosa evidencia l'elevat consum de sòl del model de baixa densitat en comparació amb el model compacte i que la desproporció entre les extensions de teixit especialitzat i l'ús residencial contradiu el principi d'urbanisme sostenible, la qual cosa determina la revisió dels sòls d'extensió no consolidats previstos pel planejament general. I més en concret, en relació amb aquest sector, la memòria també n'avalua la sostenibilitat d'acord amb els criteris als quals es refereix la Memòria del pla, detectant la contravenció de diversos criteris territorials, urbanístics, ambientals, sectorials i paisatgístics i proposa una directriu adreçada al planejament municipal que, segons hi consta, troba la seva justificació en la ponderació entre l'estat de desenvolupament del sector i l'estratègia assenyalada al Pla de minimitzar les àrees especialitzades d'ús residencial i també en la necessitat de garantir la connexió ecològica entre les dues peces més septentrionals del PEIN. D'acord amb tot l'anterior, consta a les conclusions de la Memòria relatives al sector que "es considera que el desenvolupament de la part més planera del sector, que ja té el vial urbanitzat i es contigua al nucli urbà, correspon a una operació de sutura del teixit urbà existent. Això no obstant, s'ha d'aplicar l'estratègia assenyalada pel PTPCG en el sentit de minimitzar les àrees especialitzades d'ús residencial. D'altra banda s'ha d'alliberar d'edificacions la franja situada al llarg dels cursos fluvials, la qual manté la funció de connector biològic, entre el sòl rústic de ponent i el situat al nord i al nord-est cap a la costa. Per tant, cal una actuació de modificació en el sentit de reduir la superfície del sector." I és en conseqüència de tot l'anterior que a la memòria "Es proposa la directriu per al planejament general de modificar l'àmbit SRL Urbanització Mas Gispert en el sentit de garantir la continuïtat de la connectivitat ambiental entre les dues àrees de PEIN situades a l'est i l'oest del sector a través dels sòls lliures de sa Riera, tot desclassificant o deixant lliure d'edificació els sòls entre la prolongació del carrer Pau Casals en coherència amb el sector S-26 Bosc Major-. El desenvolupament del sector queda subjecte a la prèvia revisió o modificació del planejament municipal vigent per tal d'adaptar-lo al present PDU". Directriu que es troba recollida a l'art. 37.6 de la normativa del Pla i que és totalment ajustada als objectius i finalitat del Pla. En conseqüència, tot l'anterior posa de manifest que no pot prosperar l'al·legació de la recurrent relativa a manca de motivació de la directriu que conté l'art. 37.6 de la normativa del Pla i que el sector no suposa cap contravenció dels criteris paisatgístics, ambientals i urbanístics i d'inexistència de vulneració del principi de desenvolupament urbanístic.
Tampoc pot prosperar l'al·legació relativa a una suposada vulneració del principi de coherència perquè no comporta cap contradicció amb el Pla parcial de les comarques gironines i la directriu recollida a l'art. 37.6 de la normativa del Pla s'ajusta a l'objecte i finalitat del pla i a les previsions de l'article 3 del Text refós de la Llei d'urbanisme i no suposa la desclassificació de l'àmbit sinó la seva modificació adequant-lo a criteris de sostenibilitat garantint la connectivitat ambiental. Tampoc la l'al·legació relativa a la manca de competència per limitar el dret de propietat que en res es veu afectat per la directriu de constant referència.
Pel que fa a l'al·legada vulneració de l'objecte de la resolució del conseller de Territori i Sostenibilitat, de data 8 d'agost de 2015, en la Memòria del Pla i en els acords de la Comissió de Territori de Catalunya es va ajustar l'àmbit territorial del Pla i el seu objecte sense comportar cap vici procedimental en la tramitació del pla.
Quart.-Pel que fa al motiu en què es fonamenta el recurs sobre infracció de l'autonomia local del Pla, tampoc pot prosperar, atesos els objectius i la finalitat del Pla a què hem fet referència en aquesta resolució relatius a avaluar i garantir el règim del sòl d'extensió urbana del litoral gironí al principi de desenvolupament sostenible d'acord amb les previsions de l'art. 56 i concordants de la Llei d'urbanisme en relació amb l'art. 3 del mateix text legal, essent el desenvolupament sostenible del territori una qüestió d'àmbit superior al local, atès que obeeix a un objectiu global territorial d'interès supramunicipal, amb la finalitat també de preservar uns valors ambientals i paisatgístics comuns del litoral gironí que legitima la intervenció de l'Administració autonòmica, d'acord amb l'art. 149 EAC. Cal assenyalar, al respecte, que la recurrent efectua aquí una al·legació genèrica relativa, en definitiva, a la vulneració pel Pla dels principis d'autonomia local que, atès que no es troba degudament justificada ha de decaure atesos els objectius, les finalitats i la tècnica que consten i s'exposen al Pla i la documentació que el compon. El Pla director ha de trobar-se dirigit als interessos, els objectius i les finalitats supramunicipals corresponents i en aquest cas calia que la part actora concretés, detallés i demostrés degudament l'apartament en les prescripcions o determinacions corresponents d'aquests interessos, objectius i finalitats supramunicipals involucrant-se en l'àmbit local vedat, cosa que en aquest cas no ha fet la recurrent.
Recordem aquí la jurisprudència del Tribunal Suprem, referida a la qüestió relativa als límits del planificador supramunicipal en relació amb el principi d'autonomia local.
Al respecte la STS, de 24 de juliol de 2014 (rec. 479/2012 ), diu:
"Dijimos entonces y repetimos ahora que: " En sentencia de esta Sala de 26 de junio de 2008 (casación 4610/2004 ) -así como en otras anteriores y posteriores a ella- nos hemos pronunciado sobre la delimitación de la intervención del órgano competente de la Comunidad Autónoma en relación con la aprobación definitiva de los instrumentos de planeamiento urbanístico, poniéndola en relación con la garantía institucional de la autonomía local. Pues bien, decíamos en la citada sentencia de 26 de junio de 2008 (casación 4610/2004 ):
"[...] Constituye reiterada doctrina del Tribunal Constitucional, que la garantía institucional de la autonomía local reconocida en los artículos 137 y 140 de la Constitución tiene un contenido mínimo que el legislador debe respetar y que se concreta, básicamente, en el "derecho de la comunidad local a participar a través de órganos propios en el gobierno y administración de cuantos asuntos le atañen, graduándose la intensidad de esta participación en función de la relación existente entre los intereses locales y supralocales dentro de tales asuntos o materias" ( STC 240/2006, de 20 de julio , recogiendo lo declarado en las anteriores SSTC 32/1981 y 40/1998 ). Se trata, por tanto, de una noción muy similar a la acogida por la Carta Europea de la Autonomía Local de 1985, ratificada por España a través de Instrumento de ratificación de 20 de enero de 1988, depositado el 8 de noviembre de 1988, y entrada en vigor para España el 1 de marzo de 1989.
"A salvo ese contenido mínimo de la autonomía local, estamos ante "un concepto jurídico de contenido legal", que se concreta en una garantía institucional de los elementos primarios o fundamentales, es decir, del núcleo esencial del autogobierno de los entes públicos territoriales de ámbito local, debe necesariamente ser respetado por el legislador para que dichas Administraciones sean reconocibles como entes dotados de autogobierno. Respeto predicable, igualmente, en relación con los demás Administraciones en la aplicación de las leyes, de conformidad con la interpretación realizada por la doctrina del Tribunal Constitucional.
"Pues bien, la expresada autonomía local se proyecta sobre intereses locales y competencias municipales, siendo indiscutiblemente el urbanismo un asunto de interés de los municipios sobre el cual, por tanto, se extienden sus competencias, como señala la citada STC 240/2006 , recordando lo declarado en la también citada STC 40/1998 . Ahora bien, en este ámbito sectorial confluyen intereses de diferente naturaleza y, por lo que aquí importa, de distinta intensidad y ámbito territorial, de suerte que únicamente cuando dichos intereses públicos a salvaguardar rebasan el ámbito puramente local, se legitima el control sobre el plan, en sus aspectos discrecionales, en los términos que seguidamente exponemos.
"Concretamente, las posibilidades de control de las Comunidades Autónomas cuando con motivo de la aprobación definitiva de las Normas Subsidiarias pretendan introducir modificaciones no previstas originariamente en la aprobación inicial y provisional del plan, han de ser limitadas por elementales exigencias derivadas del citado principio de la autonomía local, de manera que la extensión del control de la Administración autonómica en el momento de la aprobación definitiva del planeamiento viene impuesto por el respeto a la autonomía local.
"En materia urbanística, única que hace al caso, la competencia autonómica de aprobación definitiva de los instrumentos de planeamiento municipal tiene un contenido preciso, derivado de la consolidación de la jurisprudencia de esta Sala desde la conocida Sentencia de Sala de 13 de julio de 1990 , que distingue según se trate de los aspectos reglados o discrecionales del plan.
"En relación con los aspectos reglados la Comunidad Autónoma tiene un control pleno, con alguna matización respecto de los conceptos jurídicos indeterminados, como señala la STS de 25 de octubre de 2006 , que no hace al caso abundar ahora.
Respecto a los aspectos discrecionales del plan, debemos distinguir, entre las determinaciones que afectan a un interés puramente local o municipal, o superior a este. Así, cuando el interés público concernido es municipal y no alcanza intereses que rebasen dicho ámbito, la competencia es estrictamente municipal, pues ha de prevalecer el modelo de ciudad que dibuja el Ayuntamiento, con la salvedad relativa al control tendente a evitar la lesión al principio de interdicción de la arbitrariedad de los poderes públicos, ex artículo 9.3 CE .
"Las determinaciones discrecionales del plan, por otro lado, cuando afecten a materias que incidan sobre intereses supralocales, vinculándose con un modelo territorial superior al municipal, sí permiten intervenir a la Administración autonómica corrigiendo, modificando o sustituyendo las determinaciones discrecionales del plan, establecidas en la fase municipal del procedimiento. Dicho de otra forma, el posible control o modificación por la Comunidad Autónoma de todos aquellos aspectos discrecionales del planeamiento, estará en función de los intereses públicos concernidos, y aún en el caso de tratase de intereses locales, únicamente, que no se haya lesionado la interdicción de la arbitrariedad de los poderes públicos... " .
"Ahora bien, la citada sentencia de 26 de junio de 2008 (casación 4610/2004 ), como la de 2 de abril de 2009 (casación 67/2005 ), que también es invocada en el recurso de la Generalitat, se refiere a la intervención del órgano competente de la Comunidad Autónoma con ocasión de la aprobación definitiva de los instrumentos de planeamiento urbanístico municipal; mientras que el caso que ahora nos ocupa la intervención de la Administración autonómica se produce con motivo de la aprobación de un Plan autonómico de naturaleza supramunicipal y a cuyas determinaciones ha de adaptarse el planeamiento municipal. Las modalidades de control que se ejercen en uno y otro caso, aunque guardan conexión, no son equiparables. Una cosa es que con ocasión de la aprobación definitiva del planeamiento urbanístico municipal la Administración autonómica, además del control de legalidad, ejerza el control sobre las determinaciones discrecionales del Plan que afecten a materias que incidan sobre intereses supralocales -esto es lo que sucedía en los casos examinados en aquellas sentencias que se citan- y otra muy distinta es que con carácter normativo y vinculante, mediante una instrumento de ordenación de rango supramunicipal, la Administración autonómica pueda fijar de antemano los parámetros y magnitudes -en este caso, por ejemplo, la delimitación de los espacios libres públicos y la determinación de la parcela mínima o la supresión de un vial- a los que necesariamente habría de atenerse el planeamiento municipal en virtud de lo establecido en la Disposición Adicional Primera del propio Plan Director del Sistema Costero. Esta segunda modalidad va a más allá de la fiscalización de la discrecionalidad, pues la invocación de intereses supramunicipales no puede conducir a que, por la vía del control preventivo, quede en realidad excluida o cercenada la autonomía local.
"Las anteriores consideraciones no quedan desvirtuadas por el hecho que en la elaboración del Plan Director aquí controvertido fueran consultados los Ayuntamientos afectados, entre ellos el Ayuntamiento de Cadaqués en cuyo municipio se sitúan los terrenos que constituyen los sectores a los que se refiere este recurso.
"Ahora bien, sucede que con la incorporación de tales determinaciones al Plan Director -por más que haya sido con la anuencia expresa o tácita de la Corporación municipal- se produce una suerte de "congelación de rango", de manera que de ahí en adelante el planeamiento municipal no podría ya ser objeto de modificaciones que se apartasen de aquéllas, con lo que el margen de apreciación y de discrecionalidad del Ayuntamiento queda bloqueado pro futuro"."
En aquest cas la recurrent no ha justificat en la seva demanda que el pla vulneri el nucli de les competències municipals i que no obeeixi als concrets interessos supramunicipals que el justifiquen. Pel que fa en concret a les previsions de l'art. 37.6 de la normativa del Pla, es tracta d'una directriu adreçada al planejament municipal que li permet decidir la futura regulació de l'àmbit, d'acord amb els interessos municipals concurrents, i que es justifica en els interessos supramunicipals a què obeeix el Pla a què s'ha fet referència en els anteriors fonaments de dret d'aquesta resolució.
Cinquè.-Pel que fa al motiu en què es fonamenta el recurs relatiu a l'al·legada inexistència d'una veritable avaluació econòmica i financera cal recordar que ens trobem davant una figura de planejament supramunicipal, les finalitats del qual únicament poden ser les previstes en l'article 56.1 TRLUC, a què ja hem fet referència en aquesta resolució. En conseqüència, atesa la finalitat i els objectius d'aquest planejament, el document integrant de l'expedient denominat "Bases tècniques i econòmiques", en què es valora l'impacte econòmic i social de les opcions de regulació considerades, i s'hi conté un pressupost per municipi, amb els costos urbanístics que pot comportar per a cadascun d'ells, i un càlcul final de l'estalvi degut al canvi d'ordenació territorial, és més que suficient per complir amb l'exigència legal.
No hem d'oblidar que el Tribunal Suprem estableix un tractament diferenciat quan es tracta de plans directors, com el que ens ocupa, respecte dels plans municipals d'ordenació o del planejament derivat. Fins a l'extrem de no exigir per a aquest tipus d'instruments d'ordenació territorial els denominats "informes de sostenibilitat". Entre d'altres, STS, de 4 de setembre de 2023 . No som davant un instrument d'ordenació urbanística, sinó davant un instrument d'ordenació territorial, conceptualment diferenciable d'aquell.
Als efectes d'il·lustrar l'anterior citem aquí la STS, de 4 de setembre de 2023 , que afirma que:
"En reiteradas ocasiones hemos diferenciado conceptualmente el estudio económico -financiero y el informe de sostenibilidad económica. En este sentido podemos recordar -por todas- lo que dijimos en nuestra STS nº 296/2016, de 12 de febrero (RC 3054/2014 ), con cita de la STS de 30 de marzo de 2015 (RC 1587/2013 ):
"Conviene aclarar que el concepto de sostenibilidad económica a que se refiere el legislador estatal en el artículo 15.4 del Texto Refundido de la Ley de Suelo no debe confundirse con el de viabilidad económica, más ligado al sentido y finalidad del estudio económico -financiero, sino que va relacionado con dos aspectos distintos como son, por un lado, la justificación de la suficiencia del suelo productivo previsto y, por otro, el análisis del impacto de las actuaciones previstas en las Haciendas de las Administraciones Públicas intervinientes y receptoras de las nuevas infraestructuras y responsables de los servicios resultantes.
Por otra parte, desde una perspectiva temporal el informe de sostenibilidad económica ha de considerar el coste público del mantenimiento y conservación de los nuevos ámbitos resultantes en función de los ingresos que la puesta en carga de la actuación vaya a generar para las arcas de la Administración de que se trate. Es decir, mientras el estudio económico -financiero preverá el coste de ejecución de la actuación y las fuentes de financiación de la misma, el análisis de sostenibilidad económica no se ha de limitar a un momento o período temporal limitado, sino que ha de justificar la sostenibilidad de la actuación para las arcas públicas desde el momento de su puesta en marcha y en tanto siga generando responsabilidad para la Administración competente respecto de las nuevas infraestructuras y servicios necesarios.
En definitiva, el Estudio Económico debe demostrar la viabilidad económica de una intervención de ordenación detallada en un Sector o ámbito concreto y el informe o memoria de sostenibilidad económica debe garantizar analíticamente que los gastos de gestión y mantenimiento de las infraestructuras y servicios en ése Sector o ámbito espacial pueden ser sustentados por las Administraciones públicas, en especial la Administración local competente en la actividad urbanística".
Y en esa misma sentencia recordábamos que, conforme al artículo 15.4 del TRLS de 2008, la exigibilidad del informe de sostenibilidad económica contrae su ámbito de aplicación a las denominadas "actuaciones de urbanización" que, a tenor del artículo 14 del mismo texto legal constituyen "actuaciones de transformación urbanística". Por ello, señalábamos que "la falta del expresado carácter en las actuaciones previstas por el POL es lo que excluye en última instancia la exigibilidad del estudio de sostenibilidad económica en el supuesto de autos". Y a tal efecto se indicaba que "con el POL de Galicia no estamos ante un instrumento de ordenación de actuaciones de urbanización" sino ante "un instrumento de ordenación de carácter estratégico cuyas determinaciones habrán de desarrollarse después por medio de las distintas figuras de planeamiento previstas en la correspondiente normativa (gallega) de aplicación". Y concluíamos:
"Al amparo de la indicada interpretación, el POL carece, pese a sus afecciones sobre el suelo, de efectos inmediatos de carácter económico y no supone expropiación ni proyecto de urbanización u obra alguna.
Y a falta del carácter directamente transformador de las determinaciones previstas en el mismo, podemos venir a concluir ya en esta sede que no le resulta exigible el estudio de sostenibilidad económica, que el recurso echa en falta".
La doctrina expuesta en esa sentencia, sentada al amparo de lo previsto en el artículo 15.4 del TRLS de 2008, debe considerarse vigente en la actualidad, dado que también el artículo 22.4 del TRLS de 2015 condiciona la exigibilidad de la inclusión de un informe o memoria de sostenibilidad económica a que se trate de "instrumentos de ordenación de las actuaciones de transformación urbanística".
Por tanto, dado que en este caso -como bien indica el auto de admisión- no estamos ante un instrumento de transformación directa e inmediata, sino ante un instrumento de ordenación de carácter estratégico, cuyas determinaciones habrán de desarrollarse después por medio de las distintas figuras de planeamiento previstas en la correspondiente normativa de aplicación, no cabría exigir en el supuesto enjuiciado el referido informe de sostenibilidad económica, conclusión que también alcanza la Sala de instancia en la sentencia impugnada con cita de la STS nº 197/2020, de 14 de febrero (RC 7649/2018 )."
I afegeix la Sentència en relació amb l'estudi econòmic financer que:
"En cuanto a la exigibilidad del estudio económico -financiero, es cierto que encontramos en nuestra jurisprudencia pronunciamientos que apuntan a la "exigibilidad del estudio económico financiero en toda clase de instrumentos de ordenación urbanística" [véase, por todas, la STS nº 725/2016, de 31 de marzo (RC 3376/2014 ), citada en el auto de admisión].
Pero, para apreciar en su justa medida la proyección y trascendencia de esa doctrina en el caso que ahora examinamos debemos tener presente a este respecto lo dicho en el Fundamento anterior: (i) los conceptos de ordenación territorial y de ordenación urbanística, aunque próximos, son perfectamente diferenciables; (ii) para determinar el régimen jurídico de aplicación que corresponda habrá de atenderse al contenido material del plan y no solo a su denominación formal (como plan de ordenación territorial o plan urbanístico); (iii) y, en todo caso, en la exigencia de los requisitos formales que deban observarse en la tramitación de los planes -sean éstos de ordenación territorial o urbanísticos- y, por ende, en la concreción de las consecuencias que quepa deducir de su incumplimiento, debe procederse siempre con absoluto respeto al principio de proporcionalidad, valorando el carácter esencial o sustancial que en el caso examinado pudiera tener el requisito incumplido y huyendo de rigorismos formales excesivos.
Atendiendo a estas consideraciones, estamos en condiciones de afirmar que la doctrina sentada en la referida sentencia nº 725/2016 no es aplicable a supuestos como el ahora enjuiciado, precisamente porque no estamos ante un instrumento de ordenación urbanística, categoría a la que se refiere dicha sentencia, sino ante un instrumento de ordenación territorial, conceptualmente diferenciable de aquél.
IV. Empero, ello no significa que pueda prescindirse absolutamente de toda previsión referida al coste económico que pudiera comportar la aprobación de un instrumento de ordenación territorial, pues, en definitiva, en último término la naturaleza reglamentaria de éste exigiría tal previsión, como recuerda la STS nº 886/2020, de 29 de junio (RC 113/2019 ) que, tras reproducir el artículo 26.3 de la Ley 50/1997 (en su redacción actualizada), señala al efecto:
"La propia redacción del precepto, que completa y amplia de manera significativa la previsión inicial del art. 24.1.a), pone de manifiesto el carácter sustancial de este trámite del procedimiento, que refleja los principios de la buena regulación reglamentaria a que se refiere el art. 129 de la Ley 39/2015 de 1 de octubre de Procedimiento Administrativo Común, de ahí que ya en relación con la redacción originaria la jurisprudencia viniera considerando la omisión de dicho trámite como vicio determinante de la nulidad de la disposición general correspondiente.
Sin embargo, la respuesta no es la misma cuando el trámite ha sido cumplido y lo que se cuestiona es, como en este caso, la suficiencia de la Memoria para el cumplimiento de los fines y objetivos a que responde y que ahora pueden deducirse del enunciado de los principios de la buena regulación referidos de: necesidad, eficacia, proporcionalidad, seguridad jurídica, trasparencia y eficiencia, cuyo alcance respecto a la plasmación de cada uno se establece el citado art. 129 de la Ley 30/2015 .
En tal caso, la valoración sobre el cumplimiento y suficiencia del trámite ha de ponerse en relación con el contenido y alcance de la norma reglamentaria de que se trate, en la medida que la Memoria contenga aquellas valoraciones necesarias de los distintos elementos que la conforman, a que se refiere el art. 26.3 de la Ley 50/1997 , sobre los que incide sustancialmente la disposición general.
Así se deduce del criterio jurisprudencial sobre el procedimiento de elaboración de disposiciones generales, plasmado en numerosas sentencias, como la 15 de marzo de 2019(rec. 618/17 ) que se refiere a la de 13 de noviembre de 2000 , en el sentido de que su observancia "tiene un carácter "ad solemnitatem" de modo que la omisión del procedimiento o un defectuoso cumplimiento, que se traduzca en una inobservancia trascendente para el cumplimiento de la finalidad a que tiende su exigencia, arrastra la nulidad de la disposición que se dicte". De manera que en los supuestos de deficiente cumplimiento del trámite, como es el caso de autos, habrá de valorarse la trascendencia de la inobservancia denunciada, que, como señala la citada sentencia de 15 de marzo de 2019 , "hace referencia a una interpretación funcional y teleológica de las garantías procedimentales establecidas para la elaboración de disposiciones generales, que se justifican no por el puro formalismo de su realización sino por la finalidad a que responden, como señala la sentencia de 15 de diciembre de 1997 ".
I tot seguit precisa en relació amb l'exigència de la memòria econòmica que:
"En el mismo sentido y sobre el alcance de tal exigencia procedimental, referida a la redacción inicial del art. 24.1.a) de la Ley 50/1997 , señala la sentencia de 12 de diciembre de 2016 (rec. 902/14 ), por referencia a la del Pleno de esta Sala de 27 de noviembre de 2006 (dictada en el recurso núm. 51/2005 ) que: "En cuanto a la memoria económica, es cierto que no cabe exigir una ponderación detallada y exacta de todos los costes que pueda suponer el reglamento, pues se trata de datos cuya completa determinación puede resultar imposible en el momento de aprobarse aquél, pero al menos es preciso la elaboración de una estimación aproximada que tenga en cuenta las variables que puedan producirse. Esta Sala ha considerado aceptables memorias económicas en las que se afirma que el reglamento en cuestión no tendría incidencia en el gasto público (...) si la parte recurrente no ha acreditado que aquella apreciación era incorrecta (...), de donde resultaría la nulidad de la disposición si habiendo afirmado la memoria que el proyecto no tiene incidencia sobre el gasto público el recurrente hubiera probado lo contrario o cuando no existe memoria económica".
Igualmente la sentencia de 29 de febrero de 2012 (rec. 234/2010 ), en un supuesto en el que la memoria económica se limita a afirmar que la aprobación del proyecto elaborado no tendrá repercusión sobre el gasto público, señala que: " Esta Sala ha declarado repetidamente (sentencia de 27 de noviembre de 2006 , y las que en ella se citan) que esa fórmula, u otras semejantes, es aceptable si la parte recurrente no ha acreditado que aquella apreciación era incorrecta ( STS de 10 de marzo de 2003 ), de donde resultaría la nulidad de la disposición si habiendo afirmado la memoria que el proyecto no tiene incidencia sobre el gasto público el recurrente hubiera probado lo contrario, o, como en el caso contemplado por la sentencia de esta Sala de 16 de abril de 2005 , cuando no existe referencia alguna a los efectos que sobre el gasto pudiera tener la norma aprobada. En el mismo sentido, la sentencia de esta Sala de 16 de diciembre de 2011 , en el que se constató la incidencia de la disposición cuestionada sobre el gasto público pero, en lugar de elaborar la correspondiente memoria económica, remitió su estimación a las dotaciones que se establecieran en unos futuros presupuestos generales del Estado"."
En conseqüència aquest motiu en què es fonamenta el recurs no pot prosperar, atesa la naturalesa i finalitat del Pla en el qual resulta suficient el contingut del document "Bases tècniques i econòmiques" del Pla .
A l'últim, tampoc pot prosperar el motiu en què es fonamenta el recurs relatiu a la inexistència d'un veritable informe sobre sostenibilitat ambiental, consta en la documentació del Pla la documentació ambiental, amb un estudi ambiental estratègic, així com els diversos informes relatius a les diverses actuacions que es recullen a les memòries del pla. I la recurrent no ha justificat la insuficiència d'aquesta documentació.
Vuitè .-Per tot l'anterior és procedent desestimar en la seva integritat la demanda formulada en aquest recurs .De conformitat amb el que preveu l' art. 139.1 LJCA , és procedent imposar el pagament de les costes processals causades en aquest procediment a la recurrent, si bé limitant-les en total a un màxim de 3.000 €.
Vistos els preceptes esmentat i d'altres de pertinent i general aplicació,
Fallo
Primer.-Desestimar en la seva integritat la demana formulada en aquest recurs .
Segon.-Imposar el pagament de les costes processals causades en aquest procediment a la recurrent, si bé limitant-ne la quantia a un màxim de 3.000 € .
Contra aquesta resolució es pot interposar un recurs de cassaciódavant la Sala Contenciosa Administrativa del Tribunal Suprem.
El recurs s'ha de preparar davant d'aquest òrgan judicial en el termini de trenta diesa partir de l'endemà de la notificació d'aquesta resolució. Estan legitimats per preparar-lo els que hagin estat part en el procés o ho haurien d'haver estat, de conformitat amb l' article 89.1 de la Llei reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa (LRJCA).
L'Acord de 20 d'abril de 2016 de la Sala de Govern del Tribunal Suprem, publicat al BOE núm. 162, de 6 de juliol de 2016, estableix l'extensió màxima i altres condicions extrínseques dels escrits processals referits al recurs de cassació.
D'acord amb el que estableix la DA 15a de la Llei orgànica del poder judicial (LOPJ), per interposar el recurs és necessari constituir un dipòsit de 50 euros en el compte de dipòsits i consignacions d'aquest òrgan judicial, i acreditar-ho degudament. De conformitat amb la mateixa Llei, estan exempts de constituir aquest dipòsit els qui tinguin reconegut el benefici de la justícia gratuïta ( article 6.5 de la Llei 1/1996, de 10 de gener), i, d'acord amb l'apartat 5è de la mateixa DA, el Ministeri Fiscal, l'Estat, les comunitats autònomes, les entitats locals i els organismes autònoms que en depenen.
Si no es compleixen aquests requisits, no es podrà admetre el recurs.
Així ho manem i ho signem.
Els magistrats
Podeu consultar l'estat del vostre expedient a l'àrea privada de seujudicial.gencat.cat.
Les persones interessades queden informades que les seves dades personals s'han incorporat al fitxer d'assumptes de l'oficina judicial, sota la custòdia i responsabilitat d'aquesta, on es conservaran amb caràcter confidencial i es tractaran amb la màxima diligència.
Així mateix, queden informades que les dades que conté aquesta documentació són reservades o confidencials i que el tractament que se'n pugui fer queda sotmès a la legalitat vigent.
Les parts han de tractar les dades personals que coneguin a través del procés de conformitat amb la normativa general de protecció de dades. Aquesta obligació incumbeix als professionals que representen i assisteixen les parts, així com a qualsevol altra persona que intervingui en el procediment.
L'ús il·legítim de les dades pot donar lloc a les responsabilitats establertes legalment.
Amb relació al tractament de les dades amb finalitat jurisdiccional, els drets d'informació, accés, rectificació, supressió, oposició i limitació s'han de tramitar conforme a les normes que siguin aplicables en el procés en què s'obtinguin les dades. Aquests drets s'han d'exercir a l'òrgan o oficina judicial en què es tramita el procediment i n'ha de resoldre la petició qui en tingui la competència atribuïda en la normativa orgànica i processal.
Tot això de conformitat amb el Reglament EU 2016/679 del Parlament Europeu i del Consell, la Llei orgànica 3/2018, de 6 de desembre, de protecció de dades personals i garantia dels drets digitals i el capítol I bis del títol III del llibre III de la Llei orgànica 6/1985, de l'1 de juliol, del poder judicial.
