Sentencia Contencioso-Administrativo 537/2026 Tribunal Superior de Justicia de Cataluña. Sala de lo Contencioso-Administrativo. Sección Segunda, Rec. 300/2021 de 23 de abril del 2026

Previ.- Objecte del recurs:La representació processal de la mercantil FONCOMI, S.L formula aquest recurs contenciós administratiu contra la Modificació del Pla d'Ordenació Urbanística Municipal referent a la nova ordenació en l'àmbit comprès entre el límit de terme de Mollerussa, antiga N-II, el ferrocarril, el SUD-1 i el SUD-20, al terme municipal de Golmés, aprovat per L'ACORD DE LA COMISSIÓ TERRITORIAL D'URBANISME CATALUNYA en data 10 de juny de 2021 - publicat al DOGC el 11 d'agost de 2021 -

Primer.- Posició de les parts:La part actora un cop exposats els antecedents rellevants a les actuacions sol·licita que es declari la nul·litat de la disposició impugnada al·legant els següents motius: arbitrarietat i desviació de poder en l'actuació de l'Administració, improcedència de la imputació del cost del pas elevat als propietaris afectats, vulneració del principi de jerarquia normativa per infracció de les determinacions del Pla Territorial de Ponent, nul·litat de la llicència d'obres majors atorgada a l'empresa Puleva Food i per últim, cosa jutjada, ja que la Modificació impugnada pretén eludir compliment de Sentència anterior. Per aquests motius sol·licita que es dicti Sentència conforme la pètita de la seva demanda i es declari la nul·litat Modificació del Pla d'Ordenació Urbanística Municipal referent a la nova ordenació en l'àmbit comprès entre el límit de terme de Mollerussa, antiga N-II, el ferrocarril, el SUD-1 i el SUD-20, al terme municipal de Golmés, aprovat per l'Acord de la Comissió Territorial d'Urbanisme Catalunya, en data 10 de juny de 2021, amb expressa imposició de costes a la part demandada

Actuen al procediment com a parts demandades, per una banda les Administracions afectades, la GENERALITAT DE CATALUNYA i l'AJUNTAMENT DE GOLMÉS, per altra banda, es persona com a codemandada, la mercantil INDUSTRIAS LÁCTEAS DE MOLLERSSUA, S.L. Tots ells defensen la legalitat de la Modificació del Pla d'Ordenació Urbanística Municipal referent a la nova ordenació en l'àmbit comprès entre el límit de terme de Mollerussa, antiga N-II, el ferrocarril, el SUD-1 i el SUD-20, al terme municipal de Golmés i en conseqüència, sol·liciten que es dicti sentència desestimatòria amb expressa imposició de costes a la part actora.

Segon.- Fets i antecedents rellevants:Prèviament a entrar al fons de la controvèrsia i examinat el conjunt documental que conforma l'expedient administratiu i les presents actuacions, convé efectuar un breu resum dels fets precedents al conflicte que ens ocupa.

En data de 26 d'agost de 2019, l'Ajuntament de Golmés aprova inicialment el projecte de Modificació Puntual del POUM del municipi i el corresponent tràmit de participació ciutadana. En data de 28 de maig de 2020, l'Ajuntament aprova inicialment, per segona vegada, el projecte de Modificació Puntual i de nou es dona tràmit de participació ciutadana. En data de 20 de novembre de 2020, l'Ajuntament aprova provisionalment el projecte, després de l'emissió dels informes tècnics oportuns. Per últim, en data de 10 de juny de 2021, la Comissió Territorial de Catalunya, aprova definitivament la Modificació del Pla d'Ordenació Urbanística Municipal referent a la nova ordenació en l'àmbit comprès entre el límit de terme de Mollerussa, antiga N-II, el ferrocarril, el SUD-1 i el SUD-20, al terme municipal de Golmés publicant-se al DOGC, en data d'11 d'agost de 2021.

A mode de resum podem indicar que l'objecte de la Modificació del Pla d'Ordenació Urbanística Municipal referent a la nova ordenació en l'àmbit comprès entre el límit de terme de Mollerussa, antiga N-II, el ferrocarril, el SUD-1 i el SUD-20, al terme municipal de Golmés és establir una ordenació urbanística que afavoreixi el manteniment i desenvolupament de les indústries implantades efectivament en l'eix de la carretera N-i consolidar el teixit industrial de Golmés, millorant la seva connectivitat, tot garantint les seves condicions de sostenibilitat econòmica i ambiental.

Tercer.- Cosa Jutjada:Tot i que no es planteja com una causa d'inadmissibilitat, començarem, amb la voluntat de seguir un ordre cronològic jurídicament lògic, analitzant l'al·legació de cosa jutjada per Sentència anterior, STSJCAT 645/2017, de 16 d'octubre (rec. núm. 190/2012) ja que d'estimar-la, no caldria examinar els restants motius d'impugnació. A més a més, al mateix fonament on l'actora planteja l'excepció de cosa jutjada, també introdueix com a motiu de nul·litat que la nova modificació pretén eludir el compliment de les Sentències del TSJ Catalunya, Sala de lo Contenciós Administratiu de 4 i 16 d'octubre de 2017.

En paraules del Tribunal Suprem, per totes STS de 22 de març de 2022 ( Rec. núm. 1588/2020) "para estimar esta vinculación negativa o excluyente de la cosa juzgada se exige la plena coincidencia entre los objetos de un primer proceso resuelto por sentencia firme, con respecto a un proceso ulterior en el que se invoca su eficacia excluyente; es decir, que se trate de los mismos sujetos, el mismo petitum (lo que se pide) y la misma causa petendi (fundamento fáctico y jurídico de lo solicitado)".

Al nostre cas, la Sentència per la qual s'invoca la cosa jutjada declarava la nul·litat de Modificació del Pla d'Ordenació Urbanística de Golmés en l'àmbit PAU 22A1 i PAU 22A2, aprovat per Resolució de la Conselleria de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya de 17 d'abril de 2012. La que aquí és recorre és nova i té un altre contingut, ja que no només comprèn els PAU 22A1 i PAU22A2, sinó que gran part de l'àmbit industrial oest del POUM de Golmés, cosa que impedeix apreciar l'excepció de cosa jutjada, atès que manca un requisit com és la identitat d'objecte.

Esclarit l'anterior, no podem deixar passar l'oportunitat d'advertir que si més no rocambolesc que la part demandant invoqui l'excepció de cosa jutjada, quan es tracta d'una qüestió processal amb l'objectiu d'aconseguir una sentència d'inadmissibilitat o desestimatòria del recurs, raó per la qual, aquesta Sala entén que verdaderament el que vol plantejar la part actora és que amb la nova Modificació, l'Administració Local persegueix evitar complir amb aquell mandat judicial que al seu dia va declarar la nul·litat de la Modificació del POUM en la mateixa zona del terme municipal de Golmés, és a dir, que la MPOUM actual vulnera els articles 103.4 y 108.2 de la LJCA, en relació amb els articles 17 i 18 de la LOPJ i 118 de la CE.

Així les coses, indica el Tribunal Suprem, Sentència de 28 de desembre de 2006 (núm. Rec. 385/2004):

Efectivamente, la nueva LRJCA de 1998, tras la regulación de lo que se ha denominado ejecución voluntaria y ejecución forzosa, contiene, en tercer lugar, los supuesto que han sido calificados como de ejecución fraudulenta; esto es, la nueva Ley regula aquellos supuestos en los que la Administración procede formalmente a la ejecución de la sentencia dictada, mediante los pronunciamientos, actos o actuaciones para ello necesarios, pero, sin embargo, el resultado obtenido no conduce justamente a la finalidad establecida por la propia Ley; con consecuencia, lo que ocurre es que con la actuación administrativa, en realidad, no se alcanza a cumplir la sentencia en la forma y términos que en esta se consignan, para conseguir llevarla a puro y debido efecto. Del nuevo texto legal pueden deducirse dos supuestos diferentes de ejecución fraudulenta, el primero (103.4 y 5), con una connotación estrictamente jurídica, y, el segundo (108.2), que pudiera tener como fundamento una actuación de tipo material:

1º. Para evitar, justamente, este tipo de actuaciones, el artículo 103 en sus números 4 y 5, contempla la situación, dibujada por el legislador, de los supuestos "de los actos y disposiciones contrarios a los pronunciamientos de las sentencias, que se dicten con la finalidad de eludir su cumplimiento"; para estos supuestos, esto es, cuando se está en presencia de una actuación jurídica de la Administración ---concretada en la emisión de posteriores actos administrativos o en la aprobación de nuevas disposiciones--- con la finalidad de eludir los expresados pronunciamientos, el legislador pronuncia y establece como sanción para tales actuaciones la nulidad de pleno derecho de tales actos y disposiciones, regulando a continuación, si bien por vía de remisión, el procedimiento a seguir para la declaración de la nulidad de pleno derecho antes mencionada. En el ámbito urbanístico, estaríamos, pues, en presencia del posterior planeamiento aprobado o de la posterior licencia dictada "con la finalidad de eludir" la nulidad judicialmente decretada del anterior planeamiento o de la previa licencia. Conviene, pues, destacar que el objeto de este incidente cuenta con un importante componente subjetivo, pues lo que en el mismo debe demostrarse es, justamente, la mencionada finalidad de inejecutar la sentencia con el nuevo y posterior acto o disposición, o, dicho de otro modo, la concurrencia de la desviación de poder en la nueva actuación administrativa, en relación con el pronunciamiento de la sentencia.

2º. El segundo supuesto (108.2 de la LRJCA) de la que hemos denominado ejecución fraudulenta de la sentencia ---aunque no es el supuesto de autos--- viene determinada no como consecuencia de una actividad jurídica de la Administración ---esto es mediante actos o disposiciones dictados par contradecir los pronunciamientos de las sentencias, que acabamos de examinar--- sino como consecuencia de una actividad material de la propia Administración "que contraviniere los pronunciamientos del fallo" de la misma. Es, como decimos, el supuesto contemplado en el artículo 108.2 de la LRJCA en el cual se hace referencia a los casos en los que "la Administración realizare alguna actividad que contraviniera los pronunciamientos del fallo".

Afegeix a l'Alt Tribunal que "si bien la Administración sigue disponiendo de sus facultades de ordenación urbanística y, por tanto, de modificación de las determinaciones aplicables, debe, si ello incide sobre actuaciones ya declaradas ilegales en sentencia firme, demostrar que la modificación no tiene la finalidad de convertir lo ilegal en legal, sino la de atender racionalmente al interés público urbanístico".

En el nostre cas, trobem acreditades una sèrie de dades que condueixen a entendre que la intenció de l'Ajuntament de Golmés no és contravenir directament el pronunciament de la Sentència de 16 d'octubre de 2017, sinó resoldre el conflicte urbanístic suscitat dins de l'àmbit de les seves competències, atès que al llarg de la Memòria es fa referència que la proposta de Modificació, entre d'altres objectius, persegueix donar una solució definitiva als PAU22A1 i PAU22A2 incorporant el sentit de les Sentències, després de la seva declaració de nul·litat (p.12 DUN), de manera que no s'aprecia una intenció de l'Administració Local dirigida a incomplir els pronunciaments judicials, sens perjudici del que resolguem a continuació un cop analitzats el fons dels diferents motius d'impugnació.

Per l'exposat, es desestima aquest punt de la demanda.

Quart.- Arbitrarietat i desviació de poder:La part actora sosté que la raó de Modificació del Pla d'Ordenació Urbanística Municipal referent a la nova ordenació en l'àmbit comprès entre el límit de terme de Mollerussa, antiga N-II, el ferrocarril, el SUD-1 i el SUD-20, al terme municipal de Golmés - d'aquí en endavant MPOUM - no respon a raons d'ordenació urbanística, sinó a raons de política econòmica per afavorir els interessos particulars de una determinada empresa. També al·lega, per a reforçar la seva posició, que es preveu per al desenvolupament dels terrenys industrials uns paràmetres edificatoris desproporcionats amb la resta de sòl industrial a fi i efecte de beneficiar la industria ubicada a la Clau 5g.

Convé començar per recordar que en matèria d'ordenació del sòl l'Administració està investida de la potestat de modificar o revisar un pla urbanístic i que l'únic límit al "ius variandi"ve determinat per la congruència de les solucions concretes triades amb les línies directrius que dissenya el planejament, el seu respecte als estàndards legals acollits en el mateix i la seva adequació.

La potestat administrativa de planejament s'estén a la seva reforma, atès que la naturalesa reglamentària dels plans i la necessitat d'adaptar-los a les exigències canviants de la realitat, justifiquen plenament el ius variandique en aquest àmbit es reconeix en l'Administració. També, quant a la veritable naturalesa i significat de l'ius variandi,que en la matèria d'ordenació del sòl l'Administració actua discrecionalment, -no arbitràriament-, i amb observança dels principis continguts en l' article 103 de la Constitució, de manera que l'èxit argumental enfront de l'exercici d'aquesta potestat ha de secundar-se en una clara activitat, en error, o haver actuat al marge de la discrecionalitat, o dels interessos generals als quals ha de servir, o sense tenir en compte la funció social de la propietat o l'estabilitat o seguretat jurídica, o bé amb desviació de poder, o amb falta de motivació. En aquest sentit s'ha manifestat de forma reiterada la jurisprudència.

D'acord amb l'anterior, la interdicció de l'arbitrarietat, com a límit de la potestat de planejament té com a finalitat assegurar la coherència i racionalitat del planejament, eliminant les decisions que manquin de justificació objectiva. Per això, la jurisprudència ha posat en valor la memòria del pla com a element fonamental per a evitar l'arbitrarietat, en tant que aquesta ha de contenir la motivació de les determinacions del planejament, en sentit de donar a conèixer i justificar els objectius i criteris de l'ordenació del territori, la justificació del model de desenvolupament triat i la descripció de l'ordenació proposada. És a dir, l'ordenació urbanística municipal forma part de les potestats discrecionals de l'Administració Local, aquest exercici també és susceptible de control jurisdiccional, quan l'Administració fa un exercici abusiu de les seves facultats discrecionals.

Pel que fa a l'exigència de la motivació la recull tant l'art. 4 TRLSRU quan estableix que l'exercici de la potestat d'ordenació territorial i urbanística ha de ser motivat, amb expressió dels interessos generals als quals serveix, així com l'art. 97.1 TRLU que indica que les propostes de modificació d'una figura de planejament urbanístic han de raonar i justificar la necessitat de la iniciativa, i l'oportunitat i la conveniència amb relació als interessos públics i privats concurrents. L'òrgan competent per aprovar la modificació ha de valorar adequadament la justificació de la proposta i, en el cas de fer-ne una valoració negativa, ha de denegar-la. En aquest sentit podem recordar la Sentència d'aquesta Sala de 3 d'abril de 2014 (núm. Recurs 67/2011):

(...) Y ello es así habida cuenta que ni la ordenación urbanística anterior puede erigirse como valor absoluto inmune a planeamiento urbanístico ulterior del mismo o superior rango y tampoco con rango superior a la ordenación territorial que en ambos casos debe satisfacer las nuevas necesidades que procedan, ni una actividad convencional puede producir efectos más allá de los sujetos y ámbito negocial en que se halla (...)

Aquesta Sala ha vingut indicant respecte el requisit de la justificació i motivació, per exemple i per totes, Sentència d'11 de març de 2010 (núm. Rec. 90/2007):

(...) Exigencia de motivación que, si bien no puede traducirse en el deber de motivar en forma explícita todas y cada una de sus concretas determinaciones, sí que debe alcanzar cuando menos a los objetivos y criterios de la ordenación del territorio, la justificación del modelo de desarrollo elegido y la descripción de la ordenación propuesta, siendo sustancial al respecto que la administración, en el ejercicio de sus potestades discrecionales, revele cuales han sido los elementos que le han permitido formar su voluntad, cuando menos para que se pueda impugnar la decisión tomada criticando las bases en que se funda, evitando toda indefensión, con clara exposición de todos los elementos necesarios(...)

En efecte, de conformitat amb la memòria (p. 69 DUN i ss), l'art. 97 MPOUM regula la zona d'indústria i activitats, clau 5; aquesta zona ordena l'edificació en filera alineada o paral·lela al vial per a usos preferentment mixtes o d'activitats i industrials segons el teixit urbà on s'emplacin i es divideix en diferents subzones, entre elles la Clau 5g - Industrial volumetria específica - que té permesa fins 30m d'alçada (si es justifica tècnicament) i una superfície mínima de 2.000m2. Aquests paràmetres són notòriament superiors als previstos per les altres subzones, sense que al llarg de la memòria es desenvolupi cap motiu vinculat als interessos generals o públics que permeti entendre la coherència i la racionalitat de les diferències edificatòries, d'aquest calibre, entre les diferents subzones.

Cinquè.- La repercussió del cost de la nova infraestructura de pas elevat:La mercantil recurrent manifesta el seu desacord en el caràcter de la infraestructura comuna corresponent al vial elevat i el pont sobre la via del tren que ha de connectar amb el via nord i la seva connexió fins al terme de Mollerussa. Considera aquesta part que es tracta d'una obra d'interès supramunicipal, per tant, d'interès general no podent-se repercutir la totalitat del cost de la mateixa als propietaris del sectors beneficiats.

Al cas d'actuacions, una de les obres que introdueix la Modificació que ens ocupa és una infraestructura comuna de vialitat i connexió amb el Vial Nord fins al terme de Mollerussa -vial situat entre el nou PAU-22.2 del SUD 22-2A-2B, que ha de travessar mitjançant un pas elevat la via del tren i connectar l'N-II amb el Vial Nord Golmés-Mollerussa-Fondarella - i inicialment el seu cost es repercuteix als propietaris dels sectors beneficiats.

En efecte, a possibilitat de repartir el cost d'execució entre els polígons afectats d'una infraestructura comuna es troba contemplada a l'art. 118.bis TRLU, el qual disposa al seu apartat cinquè:

5. El cost d'execució d'una infraestructura comuna s'ha de fer repercutir en els projectes de reparcel·lació de cada polígon afectat com a despesa d'urbanització a càrrec dels propietaris en proporció a la quota de participació respectiva. En cas que no s'hagin abonat bestretes, s'ha d'actualitzar la quota a la data d'aprovació inicial dels projectes de reparcel·lació corresponents a les actuacions urbanístiques que iniciïn la gestió integrada amb posterioritat a l'execució de la infraestructura. Per acord entre l'entitat urbanística col·laboradora corresponent i l'Administració o entitat que hagi executat la infraestructura es pot fer el pagament de la quota que pertoqui mitjançant l'adjudicació de solars resultants de la reparcel·lació dins del polígon afectat.

Tanmateix, de la pròpia memòria es desprèn que aquesta infraestructura supera els límits del terme municipal, en tant que no es limitaria a donar servei a aquests àmbits sinó que té una funció de connexió municipal i intermunicipa, el que condueix a concloure que excedeix de l'àmbit d'aplicació de l'art. 118.bis.5 del TRLUC, no resultant adequada la repercussió del seu cost als propietaris.

Sisè.- Vulneració del principi de jerarquia normativa:La demanda sosté que es conculca el principi de jerarquia normativa, atès que les previsions de la modificació del planejament vulneren el Pla Territorial Parcial de Ponent (PTPP) i afegeix que en aquest mateix sentit ja es va pronunciar la citada STJCAT de 16 d'octubre de 2017.

Sobre aquest particular, aquesta Sala ha declarat en més d'una ocasió que els plans territorials parcials constitueixen instruments de desenvolupament no del planejament urbanístic, sinó territorial, de conformitat amb la Llei 23/1953, de 21 de novembre, de Política Territorial, on l'art. 12.1 disposa que els plans territorials parcials defineixen els objectius d'equilibri d'una part del territori de Catalunya i són el marc orientador de les accions que s'emprenguin, així mateix, l'art. 11.4 estableix que, els plans d'ordenació urbanística seran coherents amb les determinacions del Pla Territorial General i dels plans territorials parcials i en facilitaran el seu compliment. Sense que la posterior Llei 3/194, de 9 de gener, de mesures d0adequació de l'ordenament urbanístic de Catalunya, estableixi cap peculiaritat en quan a una eventual ordenació jeràrquica entre aquesta classe de plans - urbanístics i territorials - En el moment que es refonen, mitjançant el DL 1/1990, de 12 de juliol, quan els seus articles 17.1 i 18 estableixen certes consideracions al respecte, al disposar l'últim precepte dels citats, la necessitat de que els plans d'ordenació urbanística siguin coherents amb les determinacions del pla territorial general i dels plans territorials parcials, facilitant el seu compliment. Coherència també perseguida, en termes semblants, pels respectius articles 13.2 tant de la Llei 2/2002, de 14 de març, com del DL 1/2005, de 26 de juliol, al disposar que els plans urbanístics han de ser coherents amb les determinacions del pla territorial general i dels plans territorials parcials i sectorials i facilitar el seu compliment.

Aquest criteri de coherència, que si bé no suposa directament l'establiment d'una relació estricta de caràcter exclusiva i merament jeràrquica existent entre les diverses especies de plans territorials també assisteix a aquest respecte dels urbanístics, encara que sigui en tant que deriva de la indicada relació de coherència. Dit d'una altra manera, són els plans urbanístics els que han de resultar coherents amb els territorials i adaptar-se a les seves determinacions i no a la inversa.

Doncs bé, tenint en compte l'anterior, la recurrent sosté que la MPOUM vulnera el PTPP perquè afavoreix el creixement industrial en contra del residencial, de manera contrària als objectius del PTPP.

En aquest sentit, en l'àmbit de la modificació del Pla d'ordenació urbanística municipal objecte d'aquest recurs és vigent el Pla Territorial Parcial de les Terres de Ponent, aprovat per acord de govern GOV/94/2007, de data 24 de juliol de 2007. D'acord amb les previsions del Pla Territorial -art. 1.16 del Pla Territorial - el planejament general que s'elabori o es revisi, s'adaptarà a les determinacions del pla territorial i els plans d'ordenació urbanística municipal o les revisions d'aquets que s'aprovin amb posterioritat a l'entrada en vigor del pla territorial contindran dins la memòria un apartat explicatiu i justificatiu de la conformitat de les propostes del pla d'ordenació urbanística amb les determinacions d'aquest pla territorial.

Amb més profunditat, el PTPP marca l'àmbit dels PAU com a nucli històric i les seves extensions; l'apartat segon de l'art. 3.3 PTPP estableix que, el Pla considera que el conjunt dels nuclis i àrees urbanes configura el sistema d'assentaments bàsics del territori que ha de donar suport al desenvolupament urbanístic. En aquest sentit, l'Annex 7 de la memòria (p.129 DUN i ss) que porta per títol "justificació de l'adequació al PTPP"ens diu el següent:

"Justificació d'adequació a l'article 3.3. Tipus de teixits urbans

El POUM actual qualifica l'àmbit dels PAU amb la clau 2b, 2c, 2e, 2h, que es correspon amb un ús d'habitatge i compatible comercial, administratiu, residencial, sociocultural i religiós, restauració, docent, sanitari-assistencial i taller. A la clau 2c amb èmfasi en els usos recreatiu i restauració i en la clau 2e amb èmfasi en l'ús de restauració i hoteler. El SUD tenen majoritàriament la qualificació d'industrials encara que en alguns hi ha intercalat l'ús residencial.

El PTPP marca l'àmbit dels PAU com a nucli històric i les seves extensions. No el marca com una àrea especialitzada ni residencial ni industrial o logística. En canvi sí que marca els SUD com una àrea especialitzada industrial o logística. La modificació puntual va estrictament en aquest sentit.

Cal fer notar que el PTPP, a la plana de Lleida, només marca com a àrea especialitzada residencial una sèrie d'urbanitzacions localitzades als afores de Puigverd, Alcoletge, Corbins (tots dels Segrià) i una urbanització al terme de Bell-lloc.

Per tant, el canvi de qualificació de tot l'àmbit de l'actuació a usos industrials i d'activitats

respecta les previsions del PTPP"

Es construeix així a aquest Annex una artificiosa justificació sobre l'adequació de la modificació al PTPP que no fa més que posar de manifest que s'ha portat a terme una modificació dels usos del sòl previstos al PTPP, atès que resulta inqüestionable que sòl residencial -que és evident que és el que es correspon al nucli històric- passa a ésser industrial. Així ho entén també la Sentència núm. 517/2012, de data 3 de juliol dictada per la Secció Tercera d'aquesta Sala Contenciosa Administrativa, al seu fonament jurídic IV que es refereix també a una modificació anterior que afecta aquesta zona -en concret es referia les "PAU22A1" i "PAU 22A2"-. Aquesta conclusió té com a conseqüència que tampoc puguem admetre les exposicions de l'informe pericial del Sr. Casiano, aportat per la codemandada Industrias Lácteas de Mollerussa, sobre aquesta controvèrsia.

Setè.- Nul·litat de la llicència d'obres:Per últim manté la part recurrent que la mercantil PULEVA FOOD (actualment Industrias Lácteas de Mollerussa) no està exercint legalment la seva activitat, atès que la llicència d'obres, de 14 de juny de 2013, concedida per l'Ajuntament de Golmès va ser declarada nul·la, en virtut de la Sentència del Jutjat Contenciós núm. 1 de Lleida, de 17 de juny de 2021.

Certament, l'anterior resolució judicial declara la nul·litat de la citada llicència d'obres en aplicació del principi de nul·litat en cascada, després que aquesta Sala declarés la nul·litat de la Modificació del Pla d'Ordenació Urbanística de Golmés en l'àmbit PAU 22A1 i PAU 22A2, aprovat per Resolució de la Conselleria de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya de 17 d'abril de 2012 ( STSJCAT 645/2017, de 16 d'octubre).

Ara bé, l'objecte del present recurs és Modificació del Pla d'Ordenació Urbanística Municipal referent a la nova ordenació en l'àmbit comprès entre el límit de terme de Mollerussa, antiga N-II, el ferrocarril, el SUD-1 i el SUD-20, al terme municipal de Golmés, aprovat per l'Acord de la Comissió Territorial d'Urbanisme Catalunya, en data 10 de juny de 2021, si la Sentència del JCA de Lleida es troba complimentada o no, s'ha de resoldre, en el seu cas, en el procediment d'execució corresponent.

Altrament dit, qualsevol pronunciament al respecte excedeix de l'abast de l'objecte d'enjudiciament que ens ocupa.

Vuitè.- Conclusió i costes:En coherència amb tot l'exposat, procedeix estimar el present recurs i declarar la nul·litat de l'Acord de data 10 de juny de 2021, de la Comissió de Territori de Catalunya que aprova definitivament la modificació del Pla d'ordenació urbanística municipal referent a la nova ordenació en l'àmbit comprès entre el límit del terme de Mollerussa, antiga N-II, el ferrocarril, el SUD-1 i el SUD-20, de Golmés, promoguda i tramesa per l'Ajuntament de Golmés.

A la llum de l' art. 139 LJCA, és procedent imposar a les demandades el pagament de les costes processals causades en aquesta instància a la part apel·lant, si bé limitant la seva quantia a un màxim total, per tots els conceptes, de 3.000€.