Sentencia Contencioso-Administrativo 1619/2023 Tribunal Superior de Justicia de Cataluña . Sala de lo Contencioso-Administrativo, Rec. 186/2021 de 03 de mayo del 2023

PRIMERO.- El presente recurso contencioso administrativo tiene por objeto la pretensión anulatoria ejercitada a nombre de Don Eleuterio contra la Resolución de 22 de febrero de 2021 del Departament d'Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació de la GENERALITAT DE CATALUNYA que estimó parcialmente el recurso de alzada formulado contra el Acuerdo de 17 de diciembre de 2019 del Consell Rector del Centre de la Propietat Forestal por virtud del que se modificó el Plan técnico de gestión y mejora forestal nº NUM000 que resultó anulado.

SEGUNDO.- La parte actora cuestiona la legalidad de los pronunciamientos administrativos impugnados en el presente proceso, sustancialmente, por las siguientes razones:

A) Se insiste en que se pidió la revocación del Acuerdo impugnado en alzada para conseguir el derecho a indemnización debiendo señalarse el procedimiento para determinar la misma por lo que la estimación parcial del recurso de alzada fue incongruente.

B) No se ha seguido el cauce obligado para dejar sin efecto el acuerdo impugnado destacando que en la vía de revisión de oficio cabría atender a la indemnización.

C) Entendiendo que se han producido privación de aprovechamientos forestales debe estimarse el derecho de indemnización previsto en los artículos 39 de la Ley 12/1985, de13 de junio, 11 del Decreto 328/1992, de 14 de diciembre, y 20 de Plan Especial de Protección y Mejora del Espacio Natural Guillerires Savassona. Todo ello en el importe cifrado por la administración y con el abono de los intereses legales desde el 17 de diciembre de 2019 fecha del acuerdo referido. O subsidiariamente en 747,10 € del beneficio por la tala de la UA 29 solicitada a 1 de octubre de 2019 hasta 1 de marzo de 2021 fecha de la notificación de la estimación del recurso de alzada.

La Administración demandada contradice los argumentos de la parte actora.

TERCERO.- Examinando detenidamente las alegaciones contradictorias formuladas por las partes contendientes en el presente proceso, a la luz de los elementos que las partes han puesto de manifiesto en su demanda y contestación con que se cuenta, debe señalarse que la decisión del presente caso deriva de lo siguiente:

1.- Como la resolución del recurso de alzada expone con suficiente claridad lo acontecido en el caso de autos procede relacionar en la parte menester los siguientes particulares con las negritas y subrayados que se añadirán:

"1-.En data 06 de juny de 2018 es va presentar al Centre de la Propietat Forestal (CPF) la sol·licitud d'aprovació d'un instrument d'ordenació forestal (IOF), per part del Sr. Eleuterio, de la finca DIRECCION000, situada als termes municipals de Vilanova de Sau (Osona), Osor i Sant Hilari Sacalm (La Selva).

2-. En data 29 d'octubre de 2018 es va sol·licitar a l'Espai natural de les Guilleries-Savasson informe sobre el contingut del PTGMF i en la mateixa data es sol·licita informe al Servei de Fauna i Flora de la Direcció general de polítiques ambientals, d'acord amb l'establert a l'article 12.Dos de l'Ordre ARP/122/2017, de 14 de juny, per la qual es regulen els instruments d'ordenació forestal.

3.- En data 16 de gener de 2019 es tramet !'informe emès per l'Espai natural de les Guilleries-Savassona sobre el contingut del PTGMF a on informen favorablement les actuacions a realitzar a les zones afectades.

4.- Segons es fa constar als documents de l'expedient, havent transcorregut tres mesos sense que el Servei de Fauna i Flora de la Direcció general de polítiques ambientals emetés el corresponent informe, el 05 de febrer de 2019 el Consell Rector del CPF va acordar prosseguir amb la tramitació del procediment, i finalment va acordar aprovar el Pla Tècnic de Gestió i Millora Forestal (PTGMF) de la finca DIRECCION000, d'acord amb els condicionants tècnics d'execució establerts a l'informe de l'Àrea de Planificació Forestal del CPF.

5.- El 15 de febrer de 2019 va ser notificada a l'interessat la Resolució d'aprovació del PGMF núm. NUM000, corresponent a la finca DIRECCION000. En !'informe d'execució en el qual es fonamenta la resolució del Consell Rector, formant part d'aquesta, s'establia que: "l'emissió d'un posterior informe negatiu, per part del Servei de Fauna i Flora de la Direcció General de Polítiques Ambientals i Medi Natural, podria comportar l'inici d'un expedient de modificació d'ofici del vostre IOF per part d'aquest Centre, en consideració a l'esmentat possible informe, davant l'existència de possibles espècies amenaçades i/o protegides."

6.- El 14 de febrer de 2019 es va comunicar a l'Àrea de Planificació Forestal d'aquest Centre, l'informe del Servei de Fauna i Flora de la direcció general de polítiques ambientals de data 13 de febrer 2019, el qual establia una sèrie de condicionats i limitacions que no estaven contemplats a l'informe d'execució el qual fonamentava la resolució d'aprovació del PTGMF NUM000.

7.- El Consell Rector del Centre de la Propietat Forestal reunit en sessió ordinària el 17 de desembre de 2019 va acordar modificar la Resolució d'aprovació del PTGMF número NUM000, amb la incorporació dels condicionants i limitacions recollides en l'informe emès per part del Servei de Fauna i Flora de la direcció general de polítiques ambientals, de data 14 de febrer de 2019, i que es contemplen en un nou informe d'execució.

8.- Mitjançant resolució de 31 de gener de 2020 del director gerent del CPF, es tramet l'acord del Consell Rector del CPF de 17 de desembre 2019, que modifica la resolució d'aprovació del PTGMF número NUM000, incorporant els condicionants i limitacions recollides a l'informe emès pel Servei de Fauna i Flora de la Direcció general de polítiques ambientals de data 14 de febrer de 2019 i que es contemplen a l'informe d'execució de l'Àrea de planificació forestal que s'acompanya com Annex a la resolució.

9.- En data 6 de febrer de 2020 es notifica a l'interessat la Resolució adoptada pel Consell Rector del CPF en data 17/12/2019 modificant el PTGFM NUM000.

10.- El 06 de març de 2020 el senyor Eleuterio va presentar un recurs d'alçada contra l'Acord del Consell Rector del CPF en data 17/12/2019 que modifica la Resolució d'aprovació del PTGMF NUM000, al·legant, succintament:

-Que l'acord objecte de recurs, comporta una sèrie de limitacions i privacions sobre la propietat privada, concretament sobre els interessos patrimonials que resulten dels següents condicionants imposats a l'Acord del Consell Rector del CPF de data 17/12/2019:

- Que en les UA 8, 12 i 13 s'ha de mantenir al menys un 10% de la superfície sense cap tipus d'explotació.

- Que en les UA 17 i 19 s'ha de mantenir laments un 10% de la superfície sense cap tipus d'explotació.

- Que no es podrà realitzar cap tipus d'actuació durant el període comprés entre l'1 d'abril i el 15 de juny.

- Que els treballs silvícoles han d'evitar qualsevol afectació del bosc de ribera dels cursos d'aigua amb presència de cranc de riu.

- Que a la totalitat del polígon de la UA 29, situat al llarg de la riera d'Osor no es podran realitzar les actuacions silvícoles previstes.

- Que com a conseqüència de les limitacions i condicionants imposats en la finca, sol·licita es dicti un nou Acord en virtut del qual:

- Es reconegui a la persona del recorrent una indemnització per les privacions singulars de la propietat privada, drets i interessos patrimonials que comporten els condicionants d'execució del PTGMF NUM000.

- S'assenyali qui ha de determinar l'import de la indemnització i quin ha de ser el procediment per reclamar a l'Administració el pagament de la indemnització.

11.- L'11 de març de 2020 l'instructor sol·licita a l'Àrea de Gestió del CPF que emeti un informe on es valori la pèrdua de benefici de la propietat degut als condicionants d'execució aprovats per la resolució impugnada de 17 de desembre de 2019.

12.- En data 23 de juny de 2020, s'emet, per part de l'Àrea de gestió forestal del CPF, informe de valoració de la possible pèrdua de benefici del titular de la finca objecte del present, com a conseqüència de l'aplicació dels condicionants d'execució aprovats en la Resolució adoptada pel Consell Rector del CPF de data 17 de desembre de 2019, essent que aquest informe conclou que:

"( .. .) Considerant les al-legacions presentadas per la propietat en el recurs d'alçada referents a la Resolució adoptada pel Consell Rector del CPF en data 17/12/2019, en que en un 10% de la superfície de les UA 8, 12, 13, ·17 i 19 i la totalitat de la UA 29, no es podrà realitzar cap aprofitament i en conseqüència la propietat no podrà obtenir un benefici econòmic per la venda de la fusta i la llenya, el present informe valora la pèrdua de benefici de la propietat en 24.190,92"

13.- En la mateixa data, el cap d'Àrea de Serveis del CPF emet una proposta de resolució proposant estimar el recurs i reconèixer una indemnització, en favor del Sr. Eleuterio, com a titular de la finca DIRECCION000 amb número de PTGMF NUM000, per un import de 24.190,92 euros, com a conseqüència de les limitacions establertes a la Resolució adoptada per part del Consell Rector del CPF en data 17 de desembre de 2019, en que en un 10% de la superfície de les UA 8, 12, 13, 17 i 19 i la totalitat de la UA 29 no es podrà realitzar cap aprofitament i en conseqüència la propietat no podrà obtenir un benefici econòmic per la venda de la fusta i la llenya".

Y así se argumenta la decisión que se adopta sustancialmente en los siguientes términos:

"Segon.- En relació a les al·legacions del recurs d'alçada, cal fer les següents consideracions:

L'analisi del recurs requereix verificar prèviament altres qüestions associades a aquest procediment. Així, malgrat les al·legacions del recurrent no qüestionen la legalitat del procediment mitjançant el qual es va aprovar la modificació del seu PTGMF sinó que s'adrecen exclusivament a l'obtenció d'una compensació econòmica pels danys patrimonials que li han suposat els condicionants i limitacions que s'imposen a les actuacions forestals que ja tenia aprovades i planificades al PTGMF NUM000, resulta procedent analitzar l'adequació a dret de la modificació del PTGMF i que és -en definitiva- l'acte que origina els danys econòmics al·legats. Així, els condicionants i limitacions aprovats en la Resolució impugnada suposen una modificació del PTGMF NUM000 presentat per la propietat i aprovat pel Consell Rector del CPF el 5 de febrer de 2019 i que planificava i .autoritzava un conjunt d'actuacions forestals en diverses unitats d'actuació.

En concret, la modificació del PTGMF mitjançant la modificació del PTGMF aprovada pel Consell Rector en data 17 de desembre de 2019 suposa una limitació de l'aprofitament forestal aprovat, i per tant la modificació d'un acte favorable a l'interessat. Els mateixos informes que consten a l'expedient avaluen la pèrdua de beneficis econòmics que pot comportar al recurrent la incorporació dels nous condicionants previstos a l'acte impugnat. En aquest sentit, la normativa de procediment administratiu vigent preveu, a banda del sistema de recursos que poden interposar els interessats, dos procediments específics per revisar d'ofici els actes administratius favorables als interessats, que son la revisió d'ofici dels actes nuls, i la declaració de lesivitat d'actes anul·lables i cap d'aquests procediments s'ha seguit en aquest cas per modificar el PTGMF aprovat.

El procediment escaient per modificar l'aprovació del PTGMF és la declaració de lesivitat dels actes anul·lables previst a l'article 107 de la Llei 39/2015:

Artícle 107. Declaració de lesivitat d'actes anul·lables.

1. Les Administracions Públiques podran impugnar davant l'ordre jurisdiccional contenciós-administratiu els actes favorables pels interessats que siguin anul·lables conforme al que disposa l'article 48, prèvia la seva declaració de lesivitat per a !'interès públic".

L'Acord del Consell rector del CPF pel qual es va aprovar inicialment el PTGMF NUM000 en data 5 de febrer 2019 constitueix un acte favorable a l'administrat i ferm en via administrativa i per tant la seva modificació només podia ser instrumentada mitjançant la declaració de lesivitat abans esmentada i posterior impugnació davant la jurisdicció contenciosa administrativa.

En tal sentit, cal tenir en compte que la modificació del PTGMF mitjançant la revisió de l'acte per la via de la declaració de lesivitat requereix que en l'acte a revisar (el PTGMF aprovat inicialment) concorri una causa d'anul·labilitat com seria que al dictar-lo s'hagués infringit l'ordenament jurídic, la qual cosa no ha quedat tampoc justificat a l'expedient.

De l'expedient tampoc es desprèn que en aquest cas concorri una causa de nul·litat absoluta (article 47 de la Llei 39/2015) ja que si la manca d'emissió de l'informe del DTES en matèria de biodiversitat dins del termini atorgat a l'efecte no va impedir continuar el procediment per aprovar el pla tècnic de gestió forestal, tampoc hauria de tenir després la virtualitat de provocar la nul·litat absoluta del pla tècnic de gestió forestal aprovat.

En conclusió, l'Acord del consell rector de data 19 de desembre de 2019 que modifica el PTGMF NUM000 aprovat pel mateix òrgan en data 5 de febrer de 2019 i que incorpora uns condicionants i limitacions previstos en un informe del Departament de Territori i Sostenibilitat emès extemporàniament, s'ha dictat prescindint totalment i absolutament del procediment legalment establert, i per tant incorre en nul·litat de ple dret en virtut de l'article 47.1.e) de la Llei 39/2015, d'1 d'octubre, del Procediment Administratiu Comú de les Administracions Públiques.

La referida anul·lació de l'acte objecte del recurs administratiu comporta no poder entrar a valorar la pretensió del recurrent de ser indemnitzat pels danys patrimonials ocasionats per aquell acte.

Per tot l'exposat, d'acord amb els fonaments de dret, vistos els informes que consten a l'expedient i d'acord amb l'informe de l'Assessoria jurídica,

Resolc

Estimar parcialment, per raons jurídiques diferents a les invocades, el recurs d'alçada interposat pel senyor Eleuterio contra l'Acord del Consell Rector del CPF de data 19 de desembre de 2019 mitjançant la qual es modifica el PTGMF NUM000 i per tant, anul·lar la resolució impugnada ".

3.- El atento estudio de lo actuado en vía administrativa tanto por la Administración como por la parte privada hoy apelante a ir precisando lo siguiente:

3.1.- Por la Administración y en primer lugar se siguió procedimiento administrativo a solicitud de la parte privada en virtud del cual se alcanzó el Acuerdo de 05 de febrer de 2019 del Consell Rector del Centre de la Propietat Forestal que acordó aprovar el Pla Tècnic de Gestió i Millora Forestal (PTGMF) de la finca DIRECCION000. Ese Acuerdo indiscutiblemente con efectos favorables al solicitante alcanzó a cualidad de firmeza.

3.2.- Con posterioridad y de oficio se siguió por la Administración un procedimiento de oficio dirigido a modificar ese anterior Acuerdo pero en el sentido de incluir pronunciamientos nítidos y claros de limitación del aprovechamiento forestal aprobado, y por tanto inevitablemente procediendo a modificar empeorando el acto favorable firme que había obtenido el interesado al punto de darse lugar al Acord del Consell Rector del Centre de la Propietat Forestal de 17 de desembre 2019, que modifica la resolució d'aprovació del Pla Tècnic de Gestió i Millora Forestal (PTGMF) de la finca DIRECCION000 número NUM000, incorporant els condicionants i limitacions recollides a l'informe emès pel Servei de Fauna i Flora de la Direcció general de polítiques ambientals de data 14 de febrer de 2019 i que es contemplen a l'informe d'execució de l'Àrea de planificació forestal que s'acompanya com Annex a la resolució.

3.3.- Ya en este punto y respecto a la situación de la parte privada se habría una doble perspectiva.

-O aceptar esa situación y en atención a la misma instar la responsabilidad patrimonial de la Administración en que se incurría por la vía de los artículos artículos 39 de la Ley 12/1985, de 13 de junio, de espacios Naturales, 11 del Decreto 328/1992, de 14 de diciembre, por el que se aprueba el Plan de espacios de interés natural, o/y 20 de Plan Especial de Protección y Mejora del Espacio Natural Guillerires Savassona, y demás disposiciones concordantes.

-O discutir la conformidad a derecho del Acuerdo adoptado por la vía de los recursos administrativos para dejarlo sin efecto o como se hizo para revocarlo.

Este tribunal forma cumplida convicción que la tesis seguida por la parte privada era la de discutir la conformidad a derecho de ese nuevo Acuerdo para dejarlo sin efecto pero con la curiosa táctica de tratar de involucrar el caso a modo de atajo en una esfera de responsabilidad que no se sujetaba a la promoción de un procedimiento de esa naturaleza sino a modo de un improcedente "totum revolutum" en sede de recurso administrativo.

Pero es que la Administración tampoco ha estado con rigurosidad acertada ya que tratando de incidir en incluir pronunciamientos nítidos y claros de limitación del aprovechamiento forestal aprobado, y por tanto inevitablemente procediendo a modificar empeorando el acto favorable firme que había obtenido el interesado en forma alguna ha seguido la vía procedente de revisión de oficio por anulación sino que ha incurrido en lo que le estaba vedado, a saber, dejar sin efecto lo anteriormente acordado però sin sujetarse a los trámites del artículo 107 de la Ley 39/2015, de 1 de octubre, del Procedimiento Administrativo Común de las Administraciones Públicas, por lo que lisa y llanamente al dictar el Acuerdo de 17 de diciembre de 2019 incurría en el supuesto de nulidad del artículo 47.1.e) del precitado texto legal.

Por consiguiente, nos hallamos en el ámbito de los recursos administrativos -no de la revisión de oficio que se estaba burlando- y en concreto en la tesitura de una postulada estimación de dejar sin efecto los pronunciamientos administrativos que se adoptaron de tal suerte que en ese perímetro no cabe hablar ni de incongruencia ni de redirección del caso a la órbita de la responsabilidad de la administración.

Por tanto y en definitiva lisa y llanamente nos hallamos en el halo del artículo 119.3 de la Ley 39/2015, de 1 de octubre, del Procedimiento Administrativo Común de las Administraciones Públicas.

Y órbita de la responsabilidad que tampoco cabe alcanzarla cuando se ha dejado sin efecto el Acuerdo de 17 de diciembre de 2019 que modificó desfavorablemente el Acuerdo de 5 de febrero de 2019 y cuando ninguna prueba consta tampoco sobre la redirección del caso a la responsabilidad patrimonial subsidiariamente hecha valer.

Por todo ello procede desestimar el recurso contencioso administrativo en la forma y términos que se fijarán en el Fallo.

CUARTO.- A los efectos de lo dispuesto en el artículo 139.1 de la Ley de la Jurisdicción Contencioso Administrativa de 1998 en cuanto dispone que en primera o única instancia, el órgano jurisdiccional, al dictar sentencia o al resolver por auto los recursos o incidentes que ante el mismo se promovieren, impondrá las costas a la parte que haya visto rechazadas todas sus pretensiones, salvo que aprecie y así lo razone, que el caso presentaba serias dudas de hecho o de derecho y atendida la desestimación acaecida, por las dudas de hecho y de derecho que han podido existir en el alcance de la estimación del recurso no procede la imposición de costas a ninguna de las partes.