Última revisión
07/05/2024
Sentencia Penal 52/2024 Audiencia Provincial Penal de Barcelona nº 9, Rec. 6/2024 de 22 de enero del 2024
GPT Iberley IA
Copiloto jurídico
Relacionados:
Tiempo de lectura: 34 min
Orden: Penal
Fecha: 22 de Enero de 2024
Tribunal: AP Barcelona
Ponente: JOSE LUIS GOMEZ ARBONA
Nº de sentencia: 52/2024
Núm. Cendoj: 08019370092024100023
Núm. Ecli: ES:APB:2024:1008
Núm. Roj: SAP B 1008:2024
Encabezamiento
SECCIÓ NOVENA
Abreujat (Judici Ràpid) 338/22
Jutjat Penal 23 Barcelona
Il·lms. Magistrats:
D. José Luis Gómez Arbona
Dª Carmen Sucías Rodríguez
D. Daniel Almería Trenco
Barcelona, vint i dos de gener de dos mil vint i quatre.
Vist el present rotllo de l'apel·lació interposada per D. Inocencio que va estar representat per la Procuradora Dª Raquel Palou Bernabé i assistit per la Lletrada Dª Elena Olmos Bros, contra la sentència dictada el 9 d'octubre de 2023 pel Jutjat i al procediment identificats a l'encapçalament d'aquesta resolució, essent també part el Ministeri Fiscal i actuant com Ponent el Magistrat José Luis Gómez Arbona que expressa el parer de la Sala.
Antecedentes
Hechos
S'admeten els declarats com tals per la sentència d'instància:
Sobre las 22:30 horas del día 12 de junio de 2022, el acusado se aproximó a Dª Primitivo y le requirió que compartiese con él la botella de whisky que la señora Primitivo llevaba en las manos. Como quiera que la misma rechazó tal solicitud, el acusado le arrancó la botella de las manos y lanzó la misma a los pies de la señora Primitivo movido por la intención de menoscabar su integridad física o asumiendo que tal menoscabo se produciría tan pronto como la botella impactase contra el suelo a centímetros de la víctima y se fracturase en esquirlas proyectadas contra las extremidades inferiores de la señora Primitivo.
Fundamentos
De manera subsidiària el recorrent al·lega que la decisió de substituir la pena de presó per la d'expulsió del penat de territori nacional s'ha d'adoptar prèvia consideració de les circumstàncies personals d'aquell i únicament si aquestes ho fan proporcional, ho que sosté que no succeeix en el seu cas donat que porta anys a Espanya, pateix una discapacitat auditiva que es va apreciar al judici en que l'intèrpret li va haver d'escriure el que es deia a l'acte per que no li podia sentir; que té pendent una intervenció quirúrgica davant aquesta discapacitat; que únicament té antecedents penals per delictes lleus que son cancel·lables; que té pendent de pagar l'import de la responsabilitat civil a que va ser condemnat i que la seva expulsió ho impedirà; i que no representa cap amenaça per a l'ordre públic ni per a la seguretat pública.
El Ministeri Fiscal s'oposa a l'estimació del recurs al·legant que el Ministeri Fiscal va modificar a l'inici de l'acte del judici oral únicament la petició d'anys de presó però mantenint la resta de la conclusió cinquena del seu escrit d'acusació, i manifestant no fer oposició a la suspensió de la pena de presó però de manera subsidiària a la petició de substitució de la pena de presó per expulsió de territori nacional, resultant per tant la sentència al que es va demanar a l'acte del judici.
Del precepte resulta que la regla general es la substitució de les penes de presó que superen la duració d'un any per l'expulsió de territori nacional, essent el compliment de la presó ho excepcional, i preceptuant-se que això s'acordi de ser possible a la mateixa sentencia, i en el seu defecte en fase d'instrucció. Ara bé, d'acord amb el que es disposa al referit apartat quart de l' article 89 del Codi Penal, la substitució de la pena de presó per expulsió de territori nacional no es podrà adoptar de manera automàtica sinó que per fer-ho s'haurà de ponderar de manera individualitzada les circumstàncies personals del reo (arrelament, família, feina, entre altres) i, a partir d'això, determinar la proporcionalitat de la substitució en relació amb altres drets fonamentals en conflicte com son els de llibertat de residència i de desplaçament, i el de protecció social, econòmica i jurídica de la família. Amb relació amb això, la STS 344/2021, de 26 d'abril (Ponent Il·lm. Sr. D. Antonio del Moral) indica ho següent:
Així, l'arrelament o no del no nacional en la societat espanyola es configura com criteri determinant de la proporcionalitat o no de la substitució de la presó por expulsió de territori nacional. En aquest sentit la STS 344/21 exposa ho següent:
D'igual manera, la STS 344/21 fent-se reso del que disposava la STS 147/2018, rebutja l'automatisme en la substitució de la pena de presó per expulsió i exigeix la necessària ponderació de les circumstàncies personals del penat per valorar el seu arrelament i la proporcionalitat o no de l'expulsió i, així, indica ho següent:
Així, la desproporció i manca de justificació de la substitució de la pena de presó per la d'expulsió de territori nacional exigeix valorar de manera concreta les circumstàncies personals de l'acusat i entre les que té un importància cabdal la referent a si aquell té o no arrelament a Espanya.
En consideració a tot el que s'ha exposat s'ha de considerar que del visionat de la gravació del judici resulta que el Ministeri Fiscal va modificar a l'inici de l'acte el seu escrit de calificació, exclusivament, en ho que respecte a la duració de la pena de presó que instava s'imposés a l'acusat i demanava que fos de dos anys en lloc dels tres anys que instava a l'escrit d'acusació. Així ho va manifestar el Ministeri Fiscal al manifestar, primer, que modificava la conclusió cinquena del seu escrit respecte a la petició de pena de presó que va instar fos de dos anys i, després, quan a instancia de la defensa que va demanar si substituïa tot el contingut de la conclusió cinquena per la petició de que la pena de presó fos de dos anys de presó, el Ministeri Fiscal va respondre que únicament modificava la petició de la pena de presó que instava fos de dos anys i afegint expressament que ratificava la resta del seu escrit d'acusació. Això, obliga a concloure, com així va entendre correctament la Il·lma. Magistrada d'instància, que el Ministeri Fiscal mantenia la petició de que es substitueixi la pena de presó per la d'expulsió de territori nacional. El recorrent sosté que dintre de l'acord al que va arribar amb el Ministeri Fiscal estava la retirada per aquest de la petició de substitució de la pena de presó per expulsió. Tot i això els acords extraprocessals als que puguin arribar el Ministeri Fiscal i l'acusat no vinculen al Tribunal a efectes de dictar una sentencia de conformitat, si no s'introdueixin per totes dues parts al judici. De no ser així, de fet el Tribunal no té cap possibilitat de conèixer si aquell va existir o quins son els seus termes.
Ara bé, la intervenció de la defensa immediatament després de que el Ministeri Fiscal manifestés a l'inici del judici que modificava la conclusió cinquena en els termes ja exposats, i que instés al Ministeri Fiscal que indiqués si substituïa la totalitat del contingut de la seva conclusió cinquena per la petició de que la pena a imposar fos de dos anys (amb la consegüent retirada de la petició de que es substitueix aquella pena per l'expulsió de territori nacional), exigeix concloure que l'acusat no estava conforme amb aquesta petició de substitució de la pena de presó per expulsió, com així va entendre amb encert la Il·lma. Magistrada d'instància. A la vista de tot això i havent verificat que l'acusat acceptava la condemna instada pel Ministeri Fiscal, la Il·lma. Magistrada d'instància va procedir a dictar oralment sentencia que condemnava a l'acusat com autor d'un delicte de lesions, li feia imposició a aquell d'una pena de presó de dos anys amb l'accessòria d'inhabilitació especial per al dret de sufragi passiu, i li condemnava igualment al pagament de la responsabilitat civil i de les costes en els termes instats pel Ministeri Fiscal amb la conformitat de l'acusat. Tot i això, una vegada declarada la fermesa de la sentencia dictada oralment, la Il·lma. Magistrada d'instància no va donar audiència a les parts a efecte de que es pronunciessin sobre la possibilitat d'aplicar l'excepció a la regla de procedir a la substitució de la pena de presó superior a un any per la d'expulsió de territori nacional, sinó que va indicar que valoraria posteriorment la decisió a adoptar respecte d'aquesta petició del Ministeri Fiscal i la incorporaria a la sentencia. I així va fer, incloent a la sentencia escrita la decisió de substituir la pena de presó per la d'expulsió de territori nacional. Així, la sentència combatuda indica en concret al seu apartat d'Antecedents de Fet ho següent:
D'igual manera la sentència exposa al seu fonament jurídic quart ho següent:
D'aquesta forma, al no haver donat a la defensa el referit trasllat per que pronunciés en detall respecte de la referida petició de substitució de la pena per expulsió i no haver donat, en concret, audiència a l'acusat de manera directe per que es pronunciés respecte d'aquesta petició de l'acusació, va vulnerar el dret de defensa de l'acusat i ara recorrent, i va trencar igualant el seu dret a un procés amb totes les garanties.
Tot això porta en definitiva a revocar la decisió de substituir la pena de presó per la d'expulsió del penat de territori nacional que haurà de ser objecte de resolució en fase d'execució de la sentència i prèvia celebració d'una vista en la que les parts puguin realitzar manifestacions al respecte i instar la pràctica de prova que considerin oportuna, i en la que es doni la possibilitat al penat de pronunciar-se de manera directe al respecte.
Per tot això,
Fallo
S'estima el recurs d'apel·lació interposat per D. Inocencio que va estar representat per la Procuradora Dª Raquel Palou Bernabé i assistit per la Lletrada Dª Elena Olmos Bros, contra la sentència dictada el 9 d'octubre de 2023 pel Jutjat Penal 23 de Barcelona en el procediment Abreujat 338/22, i s'acorda revocar i deixar sense efecte exclusivament respecte de la decisió presa en aquella de substituir la pena de presó imposada a D. Inocencio per la seva expulsió de territori nacional, i que haurà de ser objecte de resolució en fase d'execució de la sentència i prèvia celebració d'una vista en la que les parts puguin realitzar manifestacions al respecte i instar la pràctica de prova que considerin oportuna, i en la que es doni la possibilitat al penat de pronunciar-se de manera directe al respecte.
Notifiqueu aquesta sentència a les parts i informeu les de que contra ella es pot interposar recurs de cassació per infracció de llei pel motiu previst al nº 1 de l'article 849 de la LECrim. que s'haurà de preparar davant d'aquesta Sala dintre del termini de cinc dies hàbils a la notificació de la resolució
En cas de que no es preparés el recurs o una vegada s'hagués resolt aquest, torneu les actuacions al Jutjat d'Instrucció amb testimoni d'aquesta sentencia als efectes legals oportuns.
Així ho acorden i signen els Magistrats identificats a l'encapçalament d'aquesta resolució.
Conforme a lo dispuesto en el Reglamento (EU) 2016/679 del Parlamento Europeo y del Consejo de 27 de abril de 2016 relativo a la protección de las personas físicas en lo que respecta al tramitamiento de datos personales y a la libre circulación de estos datos, en la Ley Orgánica 15/1999, de 13 de diciembre, de Protección de Datos de Carácter Personal, a la que remite el art. 236 bis de la Ley Orgánica 6/1985, de 1 de julio, del Poder Judicial, y en el real Decreto 1720/2007 por el que se aprueba el Reglamento de desarrollo de la LOPD, hago saber a las partes que sus datos personales han sido incorporados al fichero de asuntos de esta Oficina judicial, donde se conservarán con carácter confidencial y únicamente para el cumplimiento de la labor que tiene encomendada y bajo la salvaguarda y la responsabilidad de la misma y en donde serán tratados con la máxima diligencia.De conformidad con lo establecido en el Reglamento (EU) 2016/679 del Parlamento Europeo y del Consejo de 27 de abril de 2016 relativo a la protección de las personas físicas en lo que respecta al tramitamiento de datos personales y a la libre circulación de estos datos, en la Ley Orgánica 15/1999 de 13 de diciembre de Protección de Datos de Carácter personal, a la que remite el art. 236 bis de la Ley Orgánica 6/1985, de 1 de julio, del Poder Judicial, y en el real Decreto 1720/2007 por el que se aprueba el Reglamento de desarrollo de la LOPD, hago saber a las partes que el traslado que se efectúa es por tener interés legítimo en el presente procedimiento y a los solos efectos de las actuaciones que puedan derivarse del mismo.Les apercibo expresamente de que dicha información puede contener datos de carácter personal y reservado de sus titulares, por lo que el uso que pueda hacerse de de la misma.
