Sentencia Penal Audiencia Provincial de Barcelona, Sección 10, Rec 32/2014 de 20 de Junio de 2014

Encabezamiento

AUDIÈNCIA PROVINCIAL DE BARCELONA

Sala Penal (secció desena)

Recurs d'apel lació nº 32/14-C

Judici de Faltes nº 256/12

Jutjat d' Instrucció nº 4 de Sta. Coloma de Gramanet

S E N T È N C I A Nº

Barcelona, vint de juny de dos mil catorze

VIST en grau d' apel lació per l' Ilm. Sr. Santiago Vidal i Marsal, magistrat de la Secció 10ª d'aquesta Audiència provincial, el present rotlle procedent del Judici de Faltes nº 256/12 del Jutjat d' Instrucció nº 4 dels de Sta. Coloma, en tràmit davant d'aquest tribunal de segona instància en virtut dels recursos d' apel lació interposats pel denunciant Jacinto , el denunciat Prudencio , i adhesió de la Cia asseguradora MAPFRE SA, contra la sentència dictada el dia 13 de desembre de 2013 , en matèria de lesions i danys per imprudència en accident de circulació.

Antecedentes

1er).- La part dispositiva de la sentència apel lada té el següent contingut literal: 'FALLO: Que debo condenar y condeno al denunciado Prudencio como autor responsable de una falta de lesiones por imprudencia grave cometida con vehículo a motor, a la pena de 60 días de multa con cuota diaria de 5 euros, y responsabilidad personal subsidiária de un día de privación de libertad por cada dos cuotas impagadas, con privación del derecho a conducir vehículos a motor por plazo de TRES MESES, y abono de las costas procesales. Deberá indemnizar a Jacinto en la cantidad total de 30.397 euros, declarándose la responsabilidad civil subsidiaria del titular del turismo Sr. Amador , y civil directa de la entidad aseguradora MAPFRE SA , debiendo esta última assumir en interés legal del dinero incrementado en un 50% desde la fecha del accidente ( 30.9.12) hasta el completo pago y interés del 20% transcurridos dos años desde dicha fecha.'

2on).- Contra l'esmentada resolució es va interposar en temps i forma recurs d'apel lació per la defensa del lesionat, del denunciat i de la Cia d'assegurances. Admesos a tràmit per provisió de 16.1.14 prèvia impugnació recíproca, es van enviar les actuacions originals a aquest tribunal de segona instància.

3er.- ) Per diligència d' ordenació de 24 de març de 2014 es va designar magistrat ponent a l'il lm Sr.Santiago Vidal i Marsal. Han quedat les actuacions per a resoldre sense convocar vista pública en no considerar-la necessària el tribunal ni haver-la sol licitada els recurrents.

4t).- En la tramitació del present recurs s' han complert les prescripcions exigides per la vigent llei d'enjudiciament criminal.

S' ACCEPTA el relat de fets provats que conté la sentència apel lada, que es dóna per reproduït a fi d'evitar reiteracions inútils, llevat d'esmenar el període d'incapacitat temporal, que passa de 172 a 258 dies.

Fundamentos

Recurs interposat per la defensa del denunciat Don. Prudencio .

I- El recurs es recolza en dos motius complementaris d'acord amb el que permet l' art. 972 de la Lecrim reformada per la llei 38/2002de 24 d'octubre en relació a l'art. 790 del procediment abreujat. 1) Nul litat de la sentència per manca de motivació a l'hora de qualificar la imprudència com a greu; 2) Error en la valoració de la prova en quan a la responsabilitat criminal derivada d'apreciació de concurrència de conductes imprudents recíproques.

Considera la defensa que la maniobra irregular duta a terme pel conductor del turisme va ser executada sense consciència de que estava infringit una prohibició de gir a l'esquerra, atès que la senyalització en aquell punt -davant de l'accés al cementiri municipal- és força deficitària. I per tant, censura que la sentència d'instància no expliqui perquè considera que malgrat tot es va tractar d'una imprudència greu. Demana que s'anul li la resolució ( art. 238.3er LOPJ ) o que es qualifiqui la infracció com a lleu, cosa que permetria a la Sala reduir la sanció pecuniària imposada ( 60 dies de multa) i revocar la pèrdua temporal del dret a conduir vehicles a motor.

Escau matisar d'antuvi, en quan al error en l' apreciació de la prova i -en especial- en tot allò que afecta a la de caire personal com són les declaracions dels implicats junt amb els aclariments dels testimonis presencials, que si bé el recurs d' apel lació previst en l' art. 976 Lecrim . autoritza al tribunal de segona instància a revisar la valoració en conjunt efectuada pel Jutge d' instrucció en el judici de faltes, el fet que l' apreciació d'aquell tingui com a base essencial les proves practicades en el judici oral, en presència seva i d'acord amb els principis de contradicció, oralitat i immediació, cosa que li permet apreciar no només les raons de contingut jurídic exposades per l' acusació i la defensa, sinó també la credibilitat gestual dels testimonis i afectats, comporta que 'prima facie' s'hagi de respectar el seu criteri llevat que el relat de fets no s'ajusti a les conclusions lògiques que escau extreure de l'anàlisi conjunt de les documentals, testificals i pericials practicades en el judici, d'acord amb els criteris de raonabilitat sil logística que recull l' art. 741 de la Lecrim .

Com ha recordat el Tribunal Suprem en les STS de 28 d' octubre de 2000 i 5 de maig de 2010 , (sic) 'la apreciación de la prueba no ha de carecer de apoyo en pautas y directrices objetivas que se plasmen en la apreciación lógica y racional de las mismas, excluyendo que se extraigan conclusiones solo por íntimos criterios personales del juzgador, lo que, si a ello se limitaran, podría impedir la comprensión de sus razones por los destinatarios implicados en el caso. El juzgador ha de estar siempre al servicio de la sociedad en la aplicación igualitaria de las normas de comportamiento, y sanciones de su incumplimiento, de que legítimamente le ha dotado el legislador constituyente, conforme a lo previsto en el art. 117.3 de la CE . Y en dicho ejercicio de la jurisdicción, es plenamente libre de otorgar mayor credibilidad a un testigo o a otro. Únicamente tiene el deber de explicar los motivos por los cuales concede o deniega tal credibilidad. Atesa aquesta premisa constitucional i tot analitzant les proves presentades a judici sota el principi de presumpció d'innocència que exigeix l' art 24.2 CE en relació amb la càrrega de la prova, escau declarar que la sentència apel lada recull un relat ajustat al contingut del croquis adjunt a l'atestat estès per la Policia Local, adequadament matisat per la diligència d'inspecció ocular i les declaracions dels dos implicats, a l'ensems que les dues usuàries de la via pública que també es van aturar per tal d'auxiliar al ciclista. No apreciem cap incongruència omissiva ni incoherència rellevant que justifiqui anul lar la sentència ni tant sols modificar el relat de Fets Provats.

Malgrat les al legacions de la defensa del recurrent, en l'informe tècnic de l'accident els Agents fan constar que tots dos afectats ( conductor i ciclista) van cometre una irregularitat rellevant: A) el conductor del vehicle, en girar a l'esquerra tot creuant la línia contínua que l'afectava davant d'un semàfor, gir prohibit que obviament era imprevisible per a la resta de vehicles, motoristes o ciclistes, i que va provocar la col lisió amb la bicicleta del Sr.. Jacinto ; B) l'acció també imprudent d'aquest en avançar per l'esquerra uns turismes que romanien aturats mentre el semàfor era en vermell, tot i que justifica parcialment aquesta conducta atès que en aquell punt concret la carretera no tenia voral a la dreta.

Ateses aquestes circumstàncies concurrents confirmades per tots els testimonis presencials, van portar al jutge 'a quo' a assignar una responsabilitat compartida del 75-25% respectivament, en considerar més greu la imprudència comesa pel Sr. Prudencio i lleu l'executada pel ciclista, qualificació jurídica que té conseqüències en orde a determinar l'abast econòmic de les responsabilitats civils. En l'àmbit penal, la sanció imposada compleix els requisits de legalitat interpretativa que exigeix l' art. 621.3 de la LO 5/10 de 22 de juny , i per tant escau confirmar la condemna.

Recurs interposat per l'acusació particular exercida per Jacinto .

II.- Planteja la seva representació legal dues qüestions estrictament dins l'àmbit civil de la determinació individualitzada de la indemnització, atorgada per les lesions ( dies d'ILT) i seqüeles.

En primer lloc, reclama que es declari la culpa exclusiva del conductor del turisme, malgrat admetre que en efecte el ciclista va avançar lentament per l'esquerre els vehicles aturats davant del semàfor, i ho justifica tot dient que va ser una maniobra preventiva atès que si s'hagués aturat just darrere de la cua tenia una curva sense visibilitat pels altres turismes que circulaven en la mateixa direcció. És a dir, l'acció era irregular però minimitzava el risc de rebre un impacte pel darrere. Subsidiàriament, demana que el % de concurrència de culpes es redueixi al 10%.

No podem compartir aquesta pretensió atès que -com amb encert explica la sentència d'instància- el fet causal ( col lisió i arrossegament lateral del ciclista) no s'hauria produït si el recurrent hagués romàs darrere dels vehicles aturats, o sencillament s'hagués mantingut just al costat d'algun d'ells sense arribar al primer (conduït per l'acusat) que per raons lògiques era qui iniciaria la marxa tant bon punt el semàfor canviés a fase verda. En conseqüència, escau admetre com a equitatiu un determinat percentatge de concurrència de culpes d'acord amb el que recull l' art. 114 del Codi Penal , i la Sala comparteix el 25% fixat pel jutge penal com a equitatiu.

Com matisa la sentència apel lada, estem davant d'una infracció lleu prohibida per la vigent llei de Seguretat Vial 19/01 imputable al usuari de la bicicleta, si bé només la coetània conducta imprudent greu del conductor del turisme en efectuar un gir prohibit a l'esquerra va ocasionar l'impacte i les subseqüents lesions. Per tant, insistim, l'aplicació al cas de l' art. 621.3 del Codi Penal és plenament ajustada a dret, i en conseqüència, escau rebutjar tot error en l'apreciació de la prova ratificant la condemna dictada així com la seva relació causal amb les lesions sofertes el ciclista implicat, d'acord amb el que recullen les STS de 7.10.82 y 25.5.90 , tenint en compte que la imprudència no va ser anàloga ni equivalent al resultat lesiu final.

III.- El segon motiu de recurs del lesionat planteja una disconformitat amb la individualització dels dies d'ILT soferts, que la sentència d'instància fixa en 172 i els informes mèdics aportats al procediment -debatuts en el plenari- quantifiquen en 258, és a dir, fins al 14 de juny de 2013.

La petició serà estimada. Es tracta d'una simple conseqüència fàctica derivada de l'anàlisi conjunt dels dictàmens emesos tant pel metge forense com per la clínica Quirón i la Mutua Gramanet SL. Lluny del que recull el jutge penal, el 'dies ad quem' que tanca el període de sanitat ha de ser quan el servei mèdic encarregat del tractament de rehabilitació funcional del maluc, declara estabilitzada la seqüela en una limitació del moviment d'abducció a partir de 150%, atès que fins llavors la millora funcional havia estat progressiva, i ter tant es tractava d'una teràpia eficaç dirigida a minvar la disfunció provocada per l'accident.

Com amb encert matisa el recurrent, cal contextualitzar els danys corporals amb la feina professional del lesionat, i atès que consta acreditat que era professor d'atletisme esportiu, aquella afectació no tant sols li produïa conseqüències personals en la vida diària sinó també en la laboral. D'aquí que es consideri justificat que els facultatius responsables del procés rehabilitador exhaurissin totes les opcions que permetia el procés curatiu. La ulterior tramitació de l'alta en l'empresa ja no afecta a aquest període indemnitzable, atès que curació amb seqüeles i reincorporació al lloc de treball no sempre són coincidents.

Caldrà per tant esmenar la sentència en la indemnització adicional dels 86 dies impeditius a raó de 58'24euros que considerem degudament justificats, per import total de 4.997 euros.

Recurs interposat per la defensa de la Cia MAPFRE SA, declarada responsable civil directa.

IV.- La defensa de l'esmentada responsable civil impugna la sentència, dins l'àmbit de la seva competència estrictament indemnizatoria, començant per la fixació de les seqüeles ( 6 punts per limitació funcional i 3 punts per dolor residual permanent). Considera que estem davant d'una duplicitat de conceptes inseparables, i que el primer ja absorveix al segon.

La tesi ha de ser desestimada. D'acord amb el Barem de la LCS 34/03 de 4 de novembre, una cosa és el perjudici funcional irreversible de la limitació en el moviment del maluc i una altra -perfectament concomitant- el dolor residual que qualsevol acció física que afecti a aquella zona comporta. Per això, el Barem recull ambdues indemnitzacions per separat, sense oblidar que el segon mereix una puntuació inferior al primer. No es tracta d'indemnitzar dues vegades la luxació 'acromio clavicular' sinó de reparar el dany físic i moral ocasionat al pacient, que finalment pateix seqüeles independents econòmicament acumulables.

Tot seguit manifesta la seva disconformitat amb el factor de correcció del 10% assignat, i fa esment de la interpretació que la STC 181/00 de 29 de juny va fer en aquest concret concepte indemnitzatori.

La Sala ja ha declarat en multitud d'ocasions anteriors que la jurisprudència de l'Alt Tribunal no és pacífica en aquesta matèria, i de fet, permet múltiples interpretacions a l'hora de considerar quan és exigible al perjudicat aportar prova documental dels perjudicis econòmics soferts en el desenvolupament del seu treball o ingressos habituals. És molt probable que mentre va romandre de baixa laboral el lesionat continués cobrant la seva nòmina atès que consta era treballador per compte de la Generalitat, però atès que la baixa no va ser per accident de treball sinó de trànsit, també és plausible que l'import líquid mensual fos reduït en el percentatge que fixa la legislació de l'INSS. En conseqüència, el càlcul aleatori corrector del 10% que permet la pròpia LCS per a tots els conceptes avaluables, àdhuc els perjudicis estètics, és plenament ajustat a dret i ha de ser confirmat per la Sala.

En quan a la incapacitat permanent parcial reconeguda en la sentència apel lada, el tribunal només ha de recordar que és una decisió tècnica ferma emesa per l'IVAM ( Institut d'Avaluacions Mèdiques), i que no correspon a aquesta jurisdicció criminal sinó a la social analitzar la seva legalitat . Tota la prova documental ( fotografies i títols) a que fa esment la part recurrent només són elements provatoris de caire indiciari, que de cap manera poden qüestionar l'encert d'aquella resolució administrativa, que -per imperatiu legal- gaudeix de valor de cosa jutjada.

En relació a les despeses de roba, reparació o adquisició d'una nova bicicleta , vestuari esportiu i GPS, constatem la part denunciant va aportar les corresponents factures i tickets, raó per la qual l'import atorgat pel jutge penal està degudament justificat.

La desestimació de la pretensió impugnativa que s'elevi la concurrència de culpes al 50% ja ha estat a bastament motivada en resoldre la queixa de la defensa del perjudicat en sentit contrari ( 10%), i per tant escau donar per reproduïts en aquest punt tots els arguments jurídics que abans hem exposat.

Finalment, caldrà donar la raó a la Cia MAPFRE respecte de la condemna al 20% dels interessos de demora previstos en la LCS, atès que la sentència d'instància no ha tingut en compte que en efecte consta acreditat documentalment l'ofereiment per part de la companyia al lesionat d'una indemnització elevada en data 17 d'octubre de 2012, que aquest va decidir rebutjar.

Com és prou conegut, el deure d'indemnitzar que la llei imposa a les entitats d'assegurances es compleix tant si s'abona directament al perjudicat com si es consigna judicialment. L'acceptació per part del creditor no comporta efectes d'extinció i liquidació atès que la llei li permet continuar la reclamació judicial per la diferència. És la conducta omisiva de la deutora el que cal sancionar amb la clàusula de demora, i aquesta no existeix quan es remet una oferta escrita en ferm i incondicional, com aquí va succeir. És cert que l'import era inferior al que finalment ha fixat la sentència apel lada, però no es pot considerar pas 'miserable o fictícia', únics supòsits en que la jurisprudència la considera jurídicament irrellevant.

En clau 'obiter dicta' cal matisar que el tribunal d'apel lació no es pot pronunciar sobre el tema de les costes processals del judici de Faltes, atès que si bé és cert que la resolució apel lada fa esment de forma genèrica a la imposició de ( sic) 'pago de las costas procesales causadas', ni concreta a quines es refereix ni si inclou o no els honoraris professionals del lletrat de l'acusació particular i/o als dels perits, dada que caldrà resoldre en incident d'execució de sentència pel propi jutjat, d'acord amb el que disposa l' art. 798 Lecrim .

Les costes processals d'aquesta segona instància es declaren d' ofici, en no apreciar-se especial temeritat en cap dels recurrents, a l'empara de l' art. 240 Lecrim .

Vistes les normes legals esmentades i demés d'aplicació al cas,

Fallo

Amb estimació parcial dels recursos d'apel lació formalitzats per la defensa del lesionat Jacinto i de la Cia d'assegurances MAPFRE, contra la sentència dictada el dia 13 de desembre de 2013 pel Jutjat d' Instrucció nº 4 de Sta . Coloma de Gramenet, revoco l'esmentada resolució en l'únic sentit d'ampliar la indemnització per 86 dies d'ILT adicional en la suma de 4.997 euros , i suprimir el recàrrec del 20% en relació als interessos legals de demora, tot mantenint inalterables la resta de pronunciaments. Desestimo el recurs formalitzat pel denunciat Prudencio . Declaro d'ofici les costes processals d'aquesta segona instància i caldrà resoldre en incident d'execució de sentència la qüestió relativa a les costes del judici de Faltes.

Notifiqueu la present sentència a totes les parts processals comparegudes, amb indicació que no s'escau interposar-hi recurs ordinari de cap classe. Tot seguit, retorneu la causa al jutjat de procedència per al seu coneixement i execució d'acord amb el dret.

Així per aquesta sentència, de la que se n'unirà certificació al Rotlle d'apel lació, ho pronuncio, mano i signo.

E/.

PUBLICACIÓ.- L'anterior sentència ha estat llegida en audiència pública pel magistrat que la signa. En dono fe. La secretaria judicial.