Sentencia Penal Nº 1004/2019, Audiencia Provincial de Barcelona, Sección 22, Rec 271/2019 de 23 de Diciembre de 2019

Encabezamiento

Audiència Provincial de Barcelona

Secció Vint-i-dosena

Rotlle apel·lació penals ràpids núm. 271/2019 - L

Referència de procedència:

JUTJAT PENAL 1 DIRECCION000

Procediment Abreujat núm. 1055/2019

Data sentència recorreguda: 28/06/2019

SENTÈNCIA NÚM. 1004/2019

Magistrats:

Joan Francesc Uría Martínez

Juli Solaz Ponsirenas

Maria Josep Feliu Morell

La dicta la Secció Vint-i-dosena de l'Audiència Provincial de Barcelona en recurs d'apel·lació núm. 271/2019, interposat contra la Sentència pronunciada pel JUTJAT PENAL 1 DIRECCION000 en data 28/06/2019, en procediment Abreujat núm. 1055/2019. Han estat parts com apel·lant Mercedes assistida pel lletrat Josep Asensio Serqueda i representada per la procuradora Laura Esparrich Rovira, com apel·lat Damaso assistit pel lletrat Carles Calvo García i representat pel procurador Andreu Carbonell Boquet, i el Ministeri Fiscal. D'aquesta sentència, que expressa l'opinió del Tribunal, ha estat ponent Maria Josep Feliu Morell.

Barcelona, vint-i-tres de desembre de dos mil dinou.

Antecedentes

Primer.El 28 de juny de 2019 el Jutjat penal núm. 1 d' DIRECCION000 dictà sentència amb la decisió següent: ' Que debo absolver y absuelvo a Don Damaso del delito de malos tratos en el ámbito familiar del que venía siendo acusado, con todos los pronunciamientos favorables, declarando de oficio las costas causadas.'.

A la sentència es declaren provats els fets següents: ' Queda acreditado que DON Damaso, es mayor de edad, de nacionalidad española, con DNI número NUM000 sin que consten antecedentes penales computables vigentes a efectos de reincidencia.

Queda acreditado que el acusado, en fecha 31 de mayo de 2019 sobre las 20.00h, se encontró en el Hospital situado en el carrer DIRECCION001 n° NUM001 de la localidad de DIRECCION002, con su ex pareja, Doña Mercedes, tres sufris ésta un accidente de tráfico junto con su hija menor común,

No queda acreditado que con ánimo de vejarla y atentar contra su integridad moral, le increpara diciendo 'mala madre mira el que li has fet a la teva filla, 'es todo culpa tuya, estás loca'.'.

Segon.Formulat recurs d'apel·lació per la representació processal de Mercedes el Jutjat l'admeté a tràmit, li donà curs, i finalment va remetre les actuacions a aquest Tribunal per a la decisió. La representació processal de Damaso i el Ministeri Fiscal s'oposen el recurs interposat.

S'accepta el relat de fets declarats provats en la sentència recorreguda.

Fundamentos

Primer.L'apel·lant impugna la sentencia, al·legant com primer motiu de recurs el 'quebrantamiento de normes y garantías procesales y de los derechos fundamentales art. 24.1 y 24.2 de la CE y art. 6.1 del CEDH' al3legaciói que fonamenta en les manifestacions realitzades per la Magistrada d'instància en el sentit de que coneixia la problemàtica entre les parts y que no permetria mes preguntes que les relacionades amb els fets del dia 31 de maig de 2019. Escoltada la gravació de l'acte de la vista, es evident que l'actuació de la Magistrada d'instància, si be la podem qualificar d'estricta en l'admissió o declaració de pertinència de les preguntes que formulen els lletrats de les dos parts, no especialment a la defensa de l'acusació particular, sinó que si hem de valorar quin va ser el lletrat que va patir de forma mes constant la inadmissió de les preguntes, va ser el lletrat de la defensa de l'acusat. No es pot apreciar cap tipus de aparença de imparcialitat, ni tan sols pel fet de que la Magistrada limites les preguntes i el debat de l'acte del judici els fets del dia 31 de maig de 2019, doncs es evident que segons la interlocutòria de obertura del judici oral es únicament per uns fets que poden integrar un delicte de maltractaments en l'àmbit de la llar, en cap cas fa referencia la interlocutòria a uns maltractaments habituals de l' article 173.2 del C. Penal. A més la Magistrada el que pretén en tot moment es limitar les preguntes el fets que han donat lloc el present procediment, en concret el que va passar dins del BOX d'urgències on hi havia la filla menor d'ambdós lesionada.

Per tot l'exposat es procedent la desestimació de la pretensió de declaració de la nul·litat del judici i de la sentencia dictada pels motius de falta de imparcialitat de la Magistrada que va celebrar el judici i dictar la sentencia.

Segon.-Com segon motiu de recurs s'al·lega per l'apel·lant l'error en la valoració de la prova que ha donat lloc a la vulneració de l' article 24.1 de la CE. Al·lega que de la prova practicada s'acredita la culpabilitat de l'acusat i demana que en cas de que no es declari la nul·litat de la sentencia per la causa invocada, que es dicti sentencia condemnatòria per un delicte de maltractaments de l' article 153.1 del C.Penal, formulant a mes una petició sense cap tipus de justificació relativa a la inhabilitació especial per l'exercici de la pàtria potestat de la menor.

Tercer.L' article 792.2 de la LEcrim estableix que ' La sentencia de apelación no podrá condenar al encausado que resultó absuelto en primera instancia ni agravar la sentencia condenatoria que le hubiera sido impuesta por error en la apreciación de las pruebas en los términos previstos en el tercer párrafo del artículo 790.2.

No obstante, la sentencia, absolutoria o condenatoria, podrá ser anulada y, en tal caso, se devolverán las actuaciones al órgano que dictó la resolución recurrida. La sentencia de apelación concretará si la nulidad ha de extenderse al juicio oral y si el principio de imparcialidad exige una nueva composición del órgano de primera instancia en orden al nuevo enjuiciamiento de la causa.'i l' article 790.2 tercer apartat de la LECrim., estableix que ' Cuando la acusación alegue error en la valoración de la prueba para pedir la anulación de la sentencia absolutoria o el agravamiento de la condenatoria, será preciso que se justifique la insuficiencia o la falta de racionalidad en la motivación fáctica, el apartamiento manifiesto de las máximas de experiencia o la omisión de todo razonamiento sobre alguna o algunas de las pruebas practicadas que pudieran tener relevancia o cuya nulidad haya sido improcedentemente declarada'. En aquest cas, l'apel·lant impugna la sentencia que absolt a Damaso, dictada pel Jutjat Penal, al·legant com motiu de recurs l'error en la valoració de la prova, i a la vista de que els fets enjudiciats i la incoació del procediment penal es posterior el dia 6 de desembre de 2015, data d'entrada en vigor de l'ultima reforma de la LEcrim, en la que es modifica la redacció dels preceptes abans esmentats, entre altres, s'evidencia que l'apel·lant tenia, en el cas d'apreciar error en la valoració de la prova en primera instancia, haver sol·licitat, fent les oportunes al·legacions per justificar el que preveu l' article 790.2 tercer apartat de la LEcrim., la nul·litat de la sentencia dictada en primera instancia i no única i exclusivament la seva revocació, vetada per l'article 790,2 de la mateixa llei, que trasllada al text de la llei el que ha estat notòria i reiterada jurisprudència del Tribunal Constitucional, tal com senyala la STC de 17 de novembre de 2014 ' La doctrina sobre las condenas penales en segunda instancia previa revocación de un pronunciamiento absolutorio, iniciada en la STC 167/2002, de 18 de septiembre (FFJJ 9 a 11) y reiterada en numerosas Sentencias posteriores (entre otras muchas, SSTC 182/2007, de 10 de septiembre ; 28/2008, de 11 de febrero ; 1/2009, de 12 de enero , 24/2009, de 26 de enero y más recientemente, SSTC 22/2013, de 31 de enero ; 195/2013, de 2 de diciembre ; y 105/2014, de 23 de junio ), expresa que el respeto a los principios de publicidad, inmediación y contradicción, que forman parte del contenido del derecho a un proceso con todas las garantías ( art. 24.2 CE ), impone inexorablemente que toda condena se fundamente en una actividad probatoria que el órgano judicial haya examinado directa y personalmente y en un debate público en el que se respete la posibilidad de contradicción. También inciden en el tema las Sentencias del Tribunal Europeo de Derechos Humanos, ( SSTEDH) de 29 de octubre de 1991, caso Jan Ake Andersson c. Suecia y de 5 de diciembre de 2002, caso Hoppe c.Alemania.

En aplicación de esta doctrina hemos dicho que el respeto a los citados principios de publicidad, inmediación y contradicción exige que el Tribunal de apelación oiga personalmente a los testigos, peritos y acusados que hayan prestado testimonio y declaración en el acto del juicio, dado el carácter personal de estos medios de prueba, a fin de llevar a cabo su propia valoración y ponderación y corregir la efectuada por el órgano de instancia, de manera que el órgano de apelación no puede operar una modificación de los hechos probados que conduzca a la condena del acusado, si tal modificación no viene precedida del examen directo y personal de los acusados o testigos en un debate público en el que se respete la posibilidad de contradicción.'

Dit això, la Sala ha de posar de manifest la impossibilitat legal de declarar d'ofici la nul·litat de la sentencia dictada en primera instancia, doncs tal com estableix l' article 240.2 apartat segon de la LOPJ 'En ningún caso podrá el Juzgado o Tribunal, con ocasión de un recurso, decretar de oficio una nulidad de las actuaciones que no haya sido solicitada en dicho recurso, salvo que apreciare falta de jurisdicción o de competencia objetiva o funcional o se hubiese producido violencia o intimidación que afectase a ese Tribunal',

Per tant, la Sala no pot entrar en valoracions sobre l'existència o no d'error en l'apreciació de la prova en els supòsits de sentencies absolutòries, quan la part apel·lant no ha sol·licitat de forma fonamentada la nul·litat de la sentencia, perquè si no es possible en segona instancia la condemna de l'acusat absolt en la primera, i el Tribunal tampoc pot acordar d'ofici, sense petició del recurrent, la nul·litat de la sentencia dictada en primera instancia, s'haurà de desestimar aquest motiu el recurs d'apel·lació interposat amb impossibilitat de entrar en el fons de la qüestió plantejada al no ser possible la seva estimació en els termes en que esta interessada.

Tercer.Com sigui que la doctrina constitucional esmentada és tan clara i reiterada que el seu desconeixement a hores d'ara resulta clarament temerari, les costes d'aquesta instància s'han d'imposar a la part recurrent, que l'ha ignorada en aplicació del que disposa l' article 240.3r. de la vigent Llei d'enjudiciament criminal.

Fallo

1. Desestimem el recurs d'apel·lació interposat per la representació processal de Mercedes y confirmem íntegrament la sentencia dictada pel Jutjat Penal núm. 1 d' DIRECCION000 en el Judici Rapit 1055/2019 en data 28 de juny de 2019.

2. S'imposen a l'apel·lant les costes processals causades en aquesta segona instància.

Aquesta sentència no és ferma, i contra la mateixa es pot interposà recurs de cassació per infracció de llei si es considera que, atesos els fets que es declaren provats en la resolució, s'ha infringit un precepte penal de caràcter substantiu o una altra norma jurídica del mateix caràcter que hagi de ser observada en l'aplicació de la llei penal, preparant el recurs mitjançant un escrit autoritzat per un advocat i un procurador, si el recurrent no és el Ministeri fiscal, escrit presentat dins dels cinc dies següents al de l'última notificació de la sentència, i en el qual s'ha de demanar testimoniatge de la sentència i manifestar la classe de recurs que s'intenti utilitzar.

Així ho disposa el Tribunal i ho signen els magistrats que el formen.