Sentencia Penal Nº 103/2017, Audiencia Provincial de Barcelona, Sección 22, Rec 391/2016 de 27 de Enero de 2017

Encabezamiento

Audiència Provincial de Barcelona

Secció Vint-i-dosena

Rotlle apel lació penals ràpids núm. 391/2016 - N

Referència de procedència:

JUTJAT PENAL 28 BARCELONA

Procediment Abreujat núm. 281/2016

Data sentència recorreguda: 20/07/2016

SENTÈNCIA NÚM. 103/2017

Magistrats/des:

Maria Josep Feliu Morell

Montserrat Arroyo Romagosa

Patricia Martínez Madero

La dicta la Secció Vint-i-dosena de l'Audiència Provincial de Barcelona en recurs d'apel lació núm. 391/2016, interposat contra la Sentència pronunciada pel JUTJAT PENAL 28 BARCELONA en data 20/07/2016 , en procediment Abreujat núm. 281/2016. Han estat parts apel.lants i apel.lades: Josefina , representada per la Procuradora Elisabeth Hernández Vilagrasa i assistida pel Lletrat Andrés De Castro Passolas; Pedro Miguel , representat pel Procurador Ernesto Huguet Fornaguera i assistit pel Lletrat Arturo Murillo Ferrer, i el Ministeri Fiscal. D'aquesta sentència, que expressa l'opinió del Tribunal, ha estat ponent Maria Josep Feliu Morell.

Barcelona, vint-i-set de gener de dos mil disset.

Antecedentes

Primer.El 20 de juliol de 2016 el Jutjat penal núm. 28 de Barcelona dictà sentència amb la decisió següent: 'Absuelvo a Pedro Miguel de los cargos penales vertidos en su contra en esta causa, sin costas.

Álcense de inmediato las medidas cautelares que se hubieran podido acordar en el presente procedimiento contra el anterior.

Condeno a Josefina como autora de un delito de malos tratos en el ámbito familiar, cometido en presencia de menores de edad, a una pena de 9 meses y 1 día de prisión, inhabilitación especial para el ejercicio del derecho de sufragio pasivo durante el tiempo de la condena, a la privación de privación del derecho a la tenencia y porte de armas por 2 años y 1 día, la prohibición de aproximarse a menos de 500 metros de Pedro Miguel , su domicilio, lugar de trabajo o frecuentado conocidos, se encuentre o no en ellos, o comunicarse con él por cualquier medio o procedimiento, en ambos casos por el período de 1 año, 9 meses y 1 día, así como al abono de las costas causadas en el presente procedimiento.

Condeno a Josefina como autora de un delito leve de lesiones, a una pena de 1 mes de multa con una cuota diaria de 6 euros (180 euros), con responsabilidad personal subsidiaria en caso de impago de un día de privación de libertad por cada dos cuotas de multa impagadas'.

A la sentència es declaren provats els fets següents: 'Resulta acreditado que los acusados, Josefina y Pedro Miguel , casados durante nueve años y con dos hijos menores habidos en común, sobre las 19.30 horas del día 25 de junio de 2016 se encontraron en la plaza de la Vila, en la localidad de DIRECCION000 , estando el hombre acompañado de su actual pareja, Begoña , y en el curso de una discusión verbal la acusada se abalanzó contra Begoña con la intención de menoscabar la integridad física de esta mujer, interponiéndose Pedro Miguel , quien agarró de los brazos a su ex mujer, que se zafó de los mismos y con igual ánimo le dio a Pedro Miguel dos manotazos en el cuello, quien no consta que la cogiera del cuello o estirase hacia atrás con el ánimo de herirla, dirigiéndose de nuevo contra Begoña la acusada, volviendo a ser sujetada por los brazos por Pedro Miguel para impedirlo, sin otra intencionalidad, no obstante Josefina pudo darle dos patadas a Begoña , todo ello en presencia de los hijos menores, sufriendo Pedro Miguel dos erosiones superficiales en la región latero cervical derecha y pequeña equimosis superficial en la región latero cervical izquierda, curando en cuatro días no impeditivos para sus ocupaciones habituales, por los que nada reclama; Begoña padeció equimosis superficial en la cara posterior, tercio superior, del muslo derecho, sanando en cuatro días no impeditivos por los que tampoco reclama; y Josefina varias erosiones superficiales en el tórax derecho, en la región supramamaria, tres equimosis digitadas en la parte media del brazo izquierdo, equimosis en la cara interna del tercio medio del brazo derecho, erosión sobre base equimótica en el codo derecho, algia a movilización cervical y en el movimiento del tobillo izquierdo, curando en siete días no impeditivos para sus ocupaciones habituales, por los que no reclama'.

Segon.Formulat recurs d'apel lació per la representació processal de Josefina i Pedro Miguel el Jutjat els admeté a tràmit, lis donà curs, i finalment va remetre les actuacions a aquest Tribunal per a la decisió. La representació de Pedro Miguel s'oposa el recurs interposat per Josefina . El Ministeri Fiscal s'oposa els recursos d'apelació interposats.

S'accepta el relat de fets declarats provats en la sentència recorreguda.

Fundamentos

Primer.L'apel lant Josefina impugnà la sentència dictada en primera instància adduint com primer motiu d'impugnació que enuncià com 'error en l'apreciació de la prova' al legant que de la prova practicada a l'acte del judici s'acredita que Pedro Miguel la va agredir, agafant-la dels braços i després del coll tirant-la contra una paret i demana que es dicti una sentencia condemnatòria per l'acusat Pedro Miguel , tal com es va demanar a l'acte del judici.

Segon.L' article 792.2 de la LEcrim estableix que 'La sentencia de apelación no podrá condenar al encausado que resultó absuelto en primera instancia ni agravar la sentencia condenatoria que le hubiera sido impuesta por error en la apreciación de las pruebas en los términos previstos en el tercer párrafo del artículo 790.2.

No obstante, la sentencia, absolutoria o condenatoria, podrá ser anulada y, en tal caso, se devolverán las actuaciones al órgano que dictó la resolución recurrida. La sentencia de apelación concretará si la nulidad ha de extenderse al juicio oral y si el principio de imparcialidad exige una nueva composición del órgano de primera instancia en orden al nuevo enjuiciamiento de la causa.'i l' article 790.2 tercer apartat de la LECrim ., estableix que 'Cuando la acusación alegue error en la valoración de la prueba para pedir la anulación de la sentencia absolutoria o el agravamiento de la condenatoria, será preciso que se justifique la insuficiencia o la falta de racionalidad en la motivación fáctica, el apartamiento manifiesto de las máximas de experiencia o la omisión de todo razonamiento sobre alguna o algunas de las pruebas practicadas que pudieran tener relevancia o cuya nulidad haya sido improcedentemente declarada'. En aquest cas, l'apel lant impugna la sentencia que absolt a Pedro Miguel dictada pel Jutjat Penal, al legant com motiu de recurs l'error en la valoració de la prova, i a la vista de que els fets enjudiciats i l'incoació del procediment penal es posterior el dia 6 de desembre de 2015, data d'entrada en vigor de l'ultima reforma de la LEcrim, en la que es modifica la redacció dels preceptes abans esmentats, entre altres, s'evidencia que l'apel lant tenia, en el cas d'apreciar error en la valoració de la prova en primera instancia, haver sol licitat, fent les oportunes al legacions per justificar el que preveu l' article 790.2 tercer apartat de la LEcrim ., la nul litat de la sentencia dictada en primera instancia i no única i exclusivament la seva revocació, vetada per l'article 790,2 de la mateixa llei, que trasllada al text de la llei el que ha estat notòria i reiterada jurisprudència del Tribunal Constitucional, tal com senyala la STC de 17 de novembre de 2014 'La doctrina sobre las condenas penales en segunda instancia previa revocación de un pronunciamiento absolutorio, iniciada en la STC 167/2002, de 18 de septiembre (FFJJ 9 a 11) y reiterada en numerosas Sentencias posteriores (entre otras muchas, SSTC 182/2007, de 10 de septiembre ; 28/2008, de 11 de febrero ; 1/2009, de 12 de enero , 24/2009, de 26 de enero y más recientemente, SSTC 22/2013, de 31 de enero ; 195/2013, de 2 de diciembre ; y 105/2014, de 23 de junio ), expresa que el respeto a los principios de publicidad, inmediación y contradicción, que forman parte del contenido del derecho a un proceso con todas las garantías ( art. 24.2 CE ), impone inexorablemente que toda condena se fundamente en una actividad probatoria que el órgano judicial haya examinado directa y personalmente y en un debate público en el que se respete la posibilidad de contradicción. También inciden en el tema las Sentencias del Tribunal Europeo de Derechos Humanos, ( SSTEDH) de 29 de octubre de 1991, caso Jan Ake Andersson c. Suecia y de 5 de diciembre de 2002, caso Hoppe c.Alemania.

En aplicación de esta doctrina hemos dicho que el respeto a los citados principios de publicidad, inmediación y contradicción exige que el Tribunal de apelación oiga personalmente a los testigos, peritos y acusados que hayan prestado testimonio y declaración en el acto del juicio, dado el carácter personal de estos medios de prueba, a fin de llevar a cabo su propia valoración y ponderación y corregir la efectuada por el órgano de instancia, de manera que el órgano de apelación no puede operar una modificación de los hechos probados que conduzca a la condena del acusado, si tal modificación no viene precedida del examen directo y personal de los acusados o testigos en un debate público en el que se respete la posibilidad de contradicción.'

Dit això, la Sala ha de posar de manifest l'impossibilitat legal de declarar d'ofici la nul litat de la sentencia dictada en primera instancia, doncs tal com estableix l' article 240.2 apartat segon de la LOPJ 'En ningún caso podrá el Juzgado o Tribunal, con ocasión de un recurso, decretar de oficio una nulidad de las actuaciones que no haya sido solicitada en dicho recurso, salvo que apreciare falta de jurisdicción o de competencia objetiva o funcional o se hubiese producido violencia o intimidación que afectase a ese Tribunal'.

Per tant, la Sala no pot entrar en valoracions sobre l'existència o no d'error en l'apreciació de la prova en els supòsits de sentencies absolutòries, quan la part apel lant no ha sol licitat de forma fonamentada la nul litat de la sentencia, perquè si no es possible en segona instancia la condemna de l'acusat absolt en la primera, i el Tribunal tampoc pot acordar d'ofici, sense petició del recurrent, la nul litat de la sentencia dictada en primera instancia, s'haurà de desestimar aquest primer motiu el recurs d'apel lació interposat amb impossibilitat de entrar en el fons de la qüestió plantejada al no ser possible la seva estimació en els termes en que esta interessada.

Tercer.Com segon motiu de recurs, s'al lega per l'apel lant l'error en l'apreciació de la prova i la indeguda aplicació de l' article 153 del CP , ates que s'ha de donar valor probatori a les manifestacions de la Sra. Josefina , quan diu que va ser agredida per la seva exparella i que ella es va defensar.

Dit això i centrant-nos en la valoració de la prova, hem de recordar que l'òrgan de la primera instància és qui està en millors condicions per valorar les proves de caràcter personal que es produeixen al judici oral, per raó de la immediació amb la producció de la font de coneixement, i la valoració feta per aquell l'ha de respectar l'òrgan d'apel lació sempre que no resulti absurda, il lògica o arbitrària. Doncs bé, aquest defectes que no es poden predicar de la valoració de la prova personal que queda reflectida en els fonament de dret primer de la sentència recorreguda, on l'òrgan de primera instancia partint de la declaració dels dos acusats, iespecialment dels dos testimonis i finalment de la declaració de la Sra, Begoña estima acreditat que la Sra. Josefina va colpejar a la seva exparella, donant-li dos bufetades a la cara, sense que ell la colpeges a ella ni tan sols diuen els testimonis es va defensar. Per tant, hem de concloure que la prova practicada a l'acte del judici respecta aquest fets s'ha obtingut de forma regular, amb ple respecta el dret de defensa de l'acusada i sense vulneració de les garanties processals i que finalment constitueix prova de càrrec suficient per desvirtuar la presumpció d'innocència i acreditar la seva culpabilitat. El que determina que, la valoració imparcial del jutge penal, de la prova produïda davant seu, amb plenitud d'immediació i amb totes les garanties respecta del delicte de lesions en l'àmbit familiar no pugui ser substituïda per la parcial de qui té interès personal en el resultat del procés.

Subsidiàriament, es demana a l'escrit de recurs, que en cas de mantenir-se la condemna de la Sra. Josefina pel delicte de l' article 153 del C. Penal , es deixi sense efecte la pena accessòria prohibició de comunicació. El fonament de la petició es l'existència de dos fills menors d'edat que fan necessària al menys las comunicació entre els dos progenitors que ostenten la pàtria potestat. La sentencia en el seu fonament de dret segon justifica el imposició de la prohibició d'apropament i de comunicació, dient que es aconsellable l'imposició de la prohibició de l'article 48.3 al advertir que la confrontació verbal es la que va generar una major conflicte entre els protagonistes. Certament, tot es va iniciar amb una confrontació verbal, però aquesta la podem evitar també amb la mesura de prohibició d'apropament, considerant que ates que ambdós son pares de dos menors de uns 9 anys i que es necessària la comunicació pel be dels menors, que la prohibició de comunicació es mes necessària en supòsits en que el delicte s'ha comes utilitzant mitjans tècnics comunicació, com telèfons i altres, estima la Sala procedent el deixar sense efectes la pena accessòria de prohibició de comunicació imposada, mantenint et tot cas la prohibició d'apropament.

S'impugna també la sentencia, al legant l'error en la apreciació de la prova i indeguda aplicació de l' article 147.2 del C. Penal , per les lesions causades per part de l'acusada a la Sra. Begoña . En aquest punt, hem de mantenir que la valoració probatòria realitzada pel Jutge d'instància s'ha de mantenir, doncs aquest Tribunal, després d'escoltar la gravació de l'acte del judici, considera plenament encertada, coherent, lògica i racional la valoració que realitza el Jutge de les declaracions de l'acusada, del Sr. Pedro Miguel , la Sra. Begoña y de un dels testimonis que si be no va veure directament les dos patades si que va sentir com la Sra. Begoña deia que la denunciaria i que ja no la tornaria a pegar. Per tant, en aquest punt, també s'ha de desestimar la pretensió de revocació de la sentencia, mantenint íntegrament la condemna de l'acusada, fins hi tot en quan a la quantia de la multa que esta en els mínims.

Finalment, en quan el recurs interposat per la representació de Pedro Miguel , s'ha de dir en primer lloc que no esta legitimat per la interposició d'un recurs respecte una pena imposada a una tercera persona, però a més ja no te objecta, doncs en aquesta sentencia s'estimarà la pretensió que ha formulat la defensa de la Sra. Josefina respecta aquest punt.

Quart.D'acord amb els articles 240.2n de la Llei d'enjudiciament criminal i 123 del Codi penal , s'escau declarar d'ofici les costes causades en aquesta instància.

Fallo

1. Desestimem el recurs d'apel lació interposat per la representació de Pedro Miguel per falta de legitimació.

2. Estimem parcialment el recurs d'apel lació interposat per la representació processal de Josefina , revocant ideixan sense efecte la condemna accessòria de prohibició de comunicació amb Pedro Miguel , mantenint integrament la resta de pronunciaments de la sentencia la sentència dictada pel Jutjat penal num. 28 de Barcelona, en data 20 de setembre de 2016 en el Procediment Abreujat num. 281/2016 .

3. Es declaren d'ofici les costes processals causades en aquesta segona instància.

Aquesta sentència no és ferma, i contra la mateixa es pot interposà recurs de cassació per infracció de llei si es considera que, atesos els fets que es declaren provats en la resolució, s'ha infringit un precepte penal de caràcter substantiu o una altra norma jurídica del mateix caràcter que hagi de ser observada en l'aplicació de la llei penal, preparant el recurs mitjançant un escrit autoritzat per un advocat i un procurador, si el recurrent no és el Ministeri fiscal, escrit presentat dins dels cinc dies següents al de l'última notificació de la sentència, i en el qual s'ha de demanar testimoniatge de la sentència i manifestar la classe de recurs que s'intenti utilitzar.

Així ho disposa el Tribunal i ho signen els magistrats que el formen.