Sentencia Penal Nº 1055/2016, Audiencia Provincial de Barcelona, Sección 22, Rec 221/2016 de 01 de Diciembre de 2016

Encabezamiento

Audiència Provincial de Barcelona

Secció Vint-i-dosena

Rotlle apel·lació penal núm. 221/2016 - N

Referència de procedència:

JUTJAT PENAL 20 BARCELONA

Procediment Abreujat núm. 163/2016

Data sentència recorreguda: 28/06/2016

SENTÈNCIA NÚM. 1055/2016

Magistrats/des:

Joan Francesc Uría Martínez

Maria Josep Feliu Morell

Patricia Martínez Madero

La dicta la Secció Vint-i-dosena de l'Audiència Provincial de Barcelona en recurs d'apel·lació núm. 221/2016, interposat contra la Sentència pronunciada pel JUTJAT PENAL 20 BARCELONA en data 28/06/2016 , en procediment Abreujat núm. 163/2016. Han estat parts :apel.lant, Emiliano , representat per la Procuradora Inés Casado Guell i assistit pel Lletrat Adolf Bas Bartolomé, i el Ministeri Fiscal. D'aquesta sentència, que expressa l'opinió del Tribunal, ha estat ponent Maria Josep Feliu Morell.

Barcelona, u de desembre de dos mil setze.

Antecedentes

Primer.El dia 28 de juny de 2016 el Jutjat penal núm. 20 de Barcelona dictà sentència amb la decisió següent: 'Condeno a Emiliano , como autor de un delito de quebrantamiento de medida cautelar del artículo 468.2 del Código Penal , sin la concurrencia de circunstancias modificativas, a la pena de 6 meses de prisión e inhabilitación especial para el ejercicio del derecho de sufragio pasivo durante el tiempo de la condena y costas.

Se deja sin efecto la orden de protección recaída en los presentes autos'.

A la sentència es declaren provats els fets següents: 'El acusado Emiliano , mayor de edad, español y sin antecedentes penales, tuvo una relación de pareja durante dos años aproximadamente con la Sra. Vicenta , sin haber llegado a convivir juntos y sin haber tenido hilos en común.

El día 7-9-2015, el Juzgado de violencia sobre la mujer nº 5 de Barcelona, dictó un Auto en virtud del cual se le impuso al acusado la prohibición de aproximarse a Doña. Vicenta , a su domicilio, su lugar de trabajo o cualquier otro frecuentado por ella en un radio de 1000 metros así como a comunicarse con ella por cualquier medio por el mismo tiempo.

El acusado, conociendo antecitada resolución, ya que le fue notificada personalmente el mismo día que se dictó, sobre las 22:45h. del día 20-10-2015, estuvo junto a Doña. Vicenta en la pensión Manila sita en la C/ Llussá n° 14 de Manresa.

No ha quedado acreditado que en la noche del día 21-08-2015, en el domicilio de Doña. Vicenta , sito en la C/ DIRECCION000 nº NUM000 de Barcelona, Emiliano , pegase a dicha señora, ni le causase lesión de ningún tipo.

No ha quedado acreditado que al día siguiente Emiliano acudiese al domicilio de Doña. Vicenta , sito en la C/ DIRECCION000 n NUM000 de Barcelona, y le dijese 'eres una puta', sin que ni siguiera obre denuncia de la perjudicada en tal sentido.

La perjudicada no reclama'.

Segon.Formulat recurs d'apel·lació per la representació de Emiliano , el Jutjat l'admeté a tràmit, li'n donà curs, i finalment va remetre les actuacions a aquest Tribunal per a la decisió. El Ministeri Fiscal van presentar escrit d'al·legacions impugnant el recurs i demanant la confirmació de la sentencia recorreguda.

S'accepta el relat de fets declarats provats de la sentència recorreguda.

Fundamentos

Primer.El recorrent no qüestiona que a les actuacions hi hagi prou material probatori per sostenir que hi havia contra seu una interlocutòria que l'imposava la prohibició d'apropament a la persona i domicili de Vicenta , i de comunicar-se amb aquesta, mesures que havia de complir des del7 de setembre de 2015fins que acabi el procediment de forma definitiva o en tot cas en un termini màxim de cinc anys, interlocutòria que li va ser notificada el mateix dia 7 de setembre de 2015, en el mateix acte en que se'l requerí al compliment d'aquestes mesures sota 'apercebiment d'incórrer en un delicte de quebrantament de condemna' (foli118de la causa); tampoc es qüestiona en el recurs que l'acusat i Vicenta estaven junts a Manresa. El que diu és que, com va ser ella la que es va desplaçar per trobar-se amb l'acusat, els fets no constitueixen delicte, d'acord amb el que va establir la STS de 26 de setembre de 2005 .

Aquest argument no és de rebut perquè el criteri reflectit a aquesta sentència no el va mantenir després el Tribunal Suprem, que de seguida el canvià en un sentit radicalment contrari.

Sobre aquest particular convé fer esment d'una de les sentències de l'Alt Tribunal en resolució de recurs de cassació en que el recorrent també adduïa el mateix que l'apel·lant aquí, com la STS de 30 de març de 2009 , que diu en el seu fonament jurídic segon '...El motivo no puede prosperar porque el criterio aceptado por la referida sentencia de esta Sala de 26 de septiembre de 2005 , según el cual la existencia del quebrantamiento de condena no puede admitirse cuando se reanuda la convivencia de las personas a las que afecta la prohibición de trato, con el consentimiento de la persona protegida por la sanción penal impuesta a la otra, ha sido abandonado por esta Sala, por entender que, en tales casos, el consentimiento de la víctima protegida por la condena penal no puede eliminar la antijuricidad del hecho (v. STS de 19 de enero de 2007 ). La sanción penal que impone el alejamiento de determinadas personas como consecuencia de la conducta de agresión o amenazas por parte de una de ellas contra la otra, o de la comisión de alguno de los delitos especialmente previstos en la ley (v. arts. 57 y 48 CP ), en cuanto constituye una pena impuesta por la autoridad judicial implica su obligado cumplimiento (v. arts. 988 y 990 LECrim ) -salvo resolución judicial legalmente fundada o concesión de indulto-, pero sin que, en ningún caso, pueda quedar al arbitrio de los particulares afectados, que es lo que aquí viene a sostener la parte recurrente. Como pone de manifiesto la STS de 28 de septiembre de 2007 , 'constituiría, en el presente caso, un verdadero contrasentido el que precisamente la constatada frustración del fin pretendido por la pena precedente, que no era otro que el de la evitación de la ulterior reiteración delictiva, tras resultar desgraciadamente justificada de modo pleno 'a posteriori' esa previa imposición, por la comisión de nuevas infracciones, se venga a permitir la impunidad del autor de semejante quebrantamiento'. En la mateixa línea, es pronuncià la sentència de la mateixa sala segona del Tribunal Suprem, de data 13 de juliol de 2.009 , afirmant que'es doctrina mayoritaria de esta Sala, de la que constituye excepción la sentencia de 14 de marzo de 2.005 , que como tal delito contra la Administración de Justicia se comete independientemente de la voluntad de la mujer de aceptar y consentir el acercamiento'.

Per tant, no es possible estimar la pretensió de l'apel·lant, doncs tal com diu de forma reiterada la Jurisprudència del TS al·ludida, l'acusat coneixia la prohibició que li havia esta imposada i la vigència de la mateixa, per tant el fet de que Vicenta anés a buscar-lo no justifica ni determina l'impunida del trencament de condemna, doncs era ell el que davant d'una trobada no provocada per ella mateix l'única conducta acceptable seria abandonar el lloc immediatament, i no anar amb ella a una Pensió on van ser localitzats, estada que queda plenament acreditada per la declaració del testimoni.

Per tot l'exposat es desestima el recurs

Segon.D'acord amb els articles 240.2n de la Llei d'enjudiciament criminal i 123 del Codi penal , s'imposen a l'apel·lant les costes processals causades en aquesta instància.

Fallo

1. Desestimem el recurs d'apel·lació expressat en l'antecedent de fet segon d'aquesta sentència.

2. Es confirma integrament la sentencia dictada pel Jutjat penal num. 20 de Barcelona en data 28 de juny de 2016 en el Procediment Abreujat num. 163/2016

3. S'imposen a la part apel·lant les costes processals causades en aquesta segona instància.

Aquesta sentència es ferma.

Així ho disposa el Tribunal i ho signen els magistrats que el formen.