Sentencia Penal Nº 118/2019, Audiencia Provincial de Barcelona, Sección 22, Rec 5/2019 de 05 de Febrero de 2019

Encabezamiento

Audiència Provincial de Barcelona

Secció Vint-i-dosena

Rotlle apel lació penals ràpids núm. 5/2019 - B

Referència de procedència:

JUTJAT PENAL 13 BARCELONA

Procediment Abreujat núm. 215/2018

Data sentència recorreguda: 22/10/2018

SENTÈNCIA NÚM. 118/2019

Magistrats/des:

Joan Francesc Uría Martínez

Juli Solaz Ponsirenas

Maria Josep Feliu Morell

La dicta la Secció Vint-i-dosena de l'Audiència Provincial de Barcelona en recurs d'apel lació núm. 5/2019, interposat contra la Sentència pronunciada pel JUTJAT PENAL 13 BARCELONA en data 22/10/2018 , en procediment Abreujat núm. 215/2018. Han estat parts : apel.lant, Cesar , representat pel Procurador Jaime Lluch Roca i assistit pel Lletrat Guillem Alonso Torras; apel.lada, Nuria , representada pel Procurador José A. López Árboles i assistida pel Lletrat Juan M. Jiménez Rojas, i el Ministeri Fiscal. D'aquesta sentència, que expressa l'opinió del Tribunal, ha estat ponent Joan Francesc Uría Martínez.

Barcelona, cinc de febrer de dos mil dinou.

Antecedentes

Primer.El 22 d'octubre de 2018 el Jutjat Penal núm. 13 de Barcelona dictà sentència amb la decisió següent:'Que condeno al acusado, Cesar , como autor penalmente responsable de un delito de lesiones en el ámbito familiar, no concurriendo circunstancias modificativas de la responsabilidad criminal, a las penas de once meses de prisión e inhabilitación especial para el ejercicio del derecho de sufragio pasivo por el tiempo de la condena, así como privación del derecho de tenencia y porte de armas por tiempo de dos años y seis meses, y prohibición de que en adelante se aproxime a menos de mil metros de Nuria , y de su domicilio o lugar de trabajo, por tiempo de dos años.

Condeno asimismo al acusado al pago de las costas procesales causadas en esta instancia.

En el orden civil condeno al acusado a indemnizar a Nuria en la cantidad de 450 euros'.

A la sentència es declaren provats els fets següents: 'que el acusado Cesar , mayor de edad y sin antecedentes penales, mantuvo una relación sentimental con Nuria durante varios años, llegando a convivir juntos en un domicilio sito en CALLE000 , NUM000 , de Barcelona.

El día 10 de marzo de 2018 el acusado mantuvo una discusión con la Sra. Nuria en el domicilio que compartían, en el curso de la cual la agredió propinándole fuertes empujones y puñetazos en la cara. Seguidamente el acusado trató de irse sin poder lograrlo inicialmente, al haber cerrado con llave la puerta la Sra. Nuria para evitar su huida antes de la llegada de la policía. Por esa razón el acusado se volvió hacia ella y la agredió de nuevo tirándola al suelo y dándole golpes, hasta que se marchó al abrirle la puerta la Beatriz , inquilina del mismo piso.

Como consecuencia de lo anterior, Nuria sufrió lesiones consistentes en policontusiones, hematoma en lado izquierdo de la cara y hematomas en cara interna y tercio superior del brazo derecho, de las que curó en 15 días no impeditivos para sus ocupaciones y tras una primera asistencia facultativa, y por las que reclama'.

Segon.Formulat recurs d'apel lació per la representació processal de Cesar , el Jutjat l'admeté a tràmit, hi donà curs i finalment va remetre les actuacions a aquest Tribunal per a la decisió. Al recurs s'oposaren el Ministeri Fiscal i la representació processal de Nuria .

S'accepta el relat de fets declarats provats en la sentència recorreguda.

Fundamentos

Primer.L'apel lant combat la sentència dictada en primera instància enunciant dos motius d'impugnació: 'vulneración del derecho fundamental a la presunción de inocencia' i, subsidiàriament, 'indebida aplicación del art. 153.1 CP '.

Segon.Per donar resposta al motiu principal del recurs cal examinar la gravació digital del judici oral, que constitueix l'acta de la vista, i d'aquest examen resulta que al plenari es van practicar les proves següents: 1) interrogatori de l'acusat (minuts 1 a 5 de la gravació); 2) declaració de l'acusadora particular (minuts 6 a 14); 3) testifical de Beatriz (minuts 15 a 21), i 4) documental, que les parts donaren per reproduïda (minut 21), documental de la qual destaquen els informes mèdics d'assistència d'urgències i medicoforense relatius a les lesions que presentava Nuria la nit dels fets, desprès que aquests es produïren, informes que consten als folis 37 i 47 de les actuacions.

De l'examen d'eixes proves resulta indiscutible que al plenari sí es practicà prova de càrrec suficient per enervar la presumpció d'innocència que emparava interinament l'acusat, ja que no només la declaració de l'acusadora particular va tenir un contingut netament incriminador envers aquell i la documental consistent en els expressats informes mèdics d'assistència d'urgències i medicoforense constitueixen corroboracions objectives perifèriques de la versió donada per la lesionada, ja que les lesions que aquestes presentava son compatibles amb l'agressió denunciada, sinó que també resultà netament incriminatòria envers l'ací recurrent la declaració de la testimoni directa d'una part dels actes agressius denunciats, Beatriz , i només el testimoniatge d'aquesta ja resultaria apte per enervar la presumpció d'innocència, perquè com es llegeix a l' STS de 20 de juliol de 2001 : ' esta Sala Casacional (Sentencia de 10 de febrero de 1992 , entre otras muchas) ha declarado que si bien la presunción de inocencia que consagra el art. 24.2 de nuestra Carta Magna exige para dictar una sentencia condenatoria un mínimo de actividad probatoria de cargo, tal prueba existe aunque estuviera constituida por un solo testimonio, que podría tener suficiente virtualidad para destruir la presunción iuris tantum denunciada'.

Conseqüentment, escau desestimar el motiu primer i principal del recurs.

Tercer.El segon i subsidiari motiu del recurs, en el qual l'apel lant predica que 'se desconoce si el Sr. Cesar presuntamente agredió a la Sra. Nuria empujado por un móvil machista' i, per tant, la resposta punitiva 'no puede ser otra que determinar la aplicación de otro tipo penal como pueda ser el delito leve de lesiones y no el previsto en el art. 153.1 CP ', també ha d'ésser desestimat.

El plantejament de l'apel lant, fonamentat en l'afirmació de necessitat de que l'acusació provi l'existència de situació de dominació per tal que es pugui fer aplicació de l' article 153.1 del Codi penal (Cp ), no és acceptable perquè, sense perjudici del que desprès direm sobre la doctrina més recent del Tribunal Suprem, en aquest Tribunal, seguint una consolidada jurisprudència del Tribunal Suprem segons la qual el tenor literal de l' article 153.1 Cp 'no implica excluir toda excepción, como cuando la acción agresiva no tiene connotaciones con la subcultura machista' ( STS 1177/2009 , per totes), hem considerat, i és el criteri que mantenim, que aquest article no estableix cap element addicional a l'existència actual o pretèrita de relació matrimonial o d'anàloga afectivitat entre el subjecte actiu home i la subjecte passiva dona, però com sigui que el que justifica, des d'una perspectiva constitucional, el tractament punitiu desigual entre home i dona és que l'acte violent del que és autor l'home i pateix la dona sigui manifestació del domini de l'home sobre la dona en el marc relacional de la parella ( STC 201/2009 ), la inexistència d'un marc relacional de dominació de l'home sobre la dona opera com a excepció a l'aplicació d'aquell tipus penal, i la conseqüència que d'aquesta concepció es deriva és clara: a l'acusació li correspon la càrrega de provar la relació matrimonial o d'anàloga afectivitat, actual o pretèrita, entre el subjecte actiu home i el subjecte passiu dona, i a la defensa li pertoca provar la inexistència d'un marc relacional de dominació de l'home sobre la dona, de manera que en cap cas es produeix vulneració de la presumpció d'innocència pel fet que l'acusació no provi expressament l'existència d'un marc relacional de dominació de l'home sobre la dona, marc que, en principi, la llei identifica amb l'agressió de l'home a la dona que és o ha estat la seva parella.

Tenint present tot això, és clar que el motiu de recurs ací examinat s'ha de desestimar, perquè l'acusat no provà que l'agressió de que fou autor estigués desproveïda de tota significació d'afirmació masclista de superioritat sobre la dona agredida, al punt de fonamentar la impugnació de l'aplicació de l' article 153.1 Cp en l'argument de que 'se desconoce si el Sr. Cesar presuntamente agredió a la Sra. Nuria empujado por un móvil machista'.

Però és que la recent STS 677/2018, de 20 de desembre , del Ple del Tribunal, arriba a una conclusió més radical, a saber, que 'no puede extraerse de la Exposición de motivos de la LO 11/2003 y trasladarse al tipo penal del art. 153.1 y 2 CP un elemento subjetivo del injusto que requiera de la concurrencia de la dominación o machismo en el ataque del hombre a la mujer cuando existe un acometimiento recíproco entre ellos, pero tampoco cuando existe solo un acometimiento del hombre a la mujer, ya que no lo exige el tipo penal, sino solo el objetivo de la agresión'.

Quart.D'acord amb els articles 240.2n de la Llei d'enjudiciament criminal i 123 Cp , escau imposar l'apel lant les costes causades en aquesta instància.

Fallo

1. Desestimem el recurs d'apel lació expressat en l'antecedent de fet segon d'aquesta sentència.

2. Confirmem la sentència apel lada.

3. Imposem l'apel lant les costes processals causades en aquesta segona instància.

Aquesta sentència no és ferma, i contra la mateixa es pot interposà recurs de cassació per infracció de llei si es considera que, atesos els fets que es declaren provats en la resolució, s'ha infringit un precepte penal de caràcter substantiu o una altra norma jurídica del mateix caràcter que hagi de ser observada en l'aplicació de la llei penal, preparant el recurs mitjançant un escrit autoritzat per un advocat i un procurador, si el recurrent no és el Ministeri fiscal, escrit presentat dins dels cinc dies següents al de l'última notificació de la sentència, i en el qual s'ha de demanar testimoniatge de la sentència i manifestar la classe de recurs que s'intenti utilitzar.

Així ho disposa el Tribunal i ho signen els magistrats que el formen.