Sentencia Penal Nº 137/2012, Audiencia Provincial de Barcelona, Sección 10, Rec 237/2011 de 30 de Enero de 2012

Encabezamiento

AUDIÈNCIA PROVINCIAL DE BARCELONA

Sala Penal (secció 10ª)

Recurs d'apel·lació núm. 237/11-C

Judici de Faltes núm. 393/11

Jutjat d'Instrucció núm. 2 de Barcelona

S E N T È N C I A Nº

Barcelona, trenta de gener de dos mil dotze

VIST en grau d' apel·lació per l'Il·lm Sr. Santiago Vidal i Marsal, magistrat de la Secció 10ª d'aquesta Audiència provincial, el present rotlle procedent del Judici de Faltes nº 393/11 del Jutjat d'Instrucció nº 2 dels de Barcelona , en tràmit davant aquest tribunal de segona instància amb motiu del recurs interposat pel denunciant Silvio , contra la sentència absolutòria dictada el dia 4 d'octubre de 2011 per presumpta estafa imputada a Emiliano i Felipe .

Antecedentes

PRIMER.- La part dispositiva de la sentència apel·lada té el següent contingut literal: "FALLO: que debo absolver y absuelvo libremente a los denunciados Emiliano y a Felipe de los hechos que se les habían imputado en este procedimiento, declarando de oficio las costas procesales".

SEGON.- Contra l'esmentada sentència, va presentar -dins de termini legal- recurs d'apel·lació el denunciant, tot sol·licitant la nul·litat de la sentència i del judici oral en haver-se celebrat en la seva absència. Admès el recurs a tràmit per provisió de 19 d'octubre de 2011, prèvia impugnació del Fiscal i la part apel·lada es van elevar les actuacions a aquest tribunal de segona instància.

TERCER.- Mitjançant diligència d'ordenació de 21 de desembre de 2011 es va registrar el recurs i incoar el tràmit previst en l' art. 976 Lecrim . En la mateixa data es va designar magistrat ponent d'acord amb el torn preestablert. Tot seguit el recurs ha quedat vist per a resoldre sense celebrar vista pública, atès que no s'ha demanat per la part recurrent ni es considera necessària pel tribunal.

Hechos

S'ACCEPTA íntegrament el relat de fets provats que conté la sentència apel·lada i que es dóna per reproduït a fi d'evitar reiteracions innecessàries.

Fundamentos

I .- El denunciant recurrent fonamenta l'apel·lació de la sentència absolutòria dictada en la primera instància, tot reclamant de la Sala empara en clau de tutela judicial efectiva d'acord amb el que recull l' art. 24.1 CE , i sota l'epígraf legal de l' art. 790 Lecrim 38/2002de 24 d'octubre . En un escrit redactat de pròpia mà i sense assistència jurídica d'advocat, demana la nul·litat d'actuacions i retroacció del curs processal a la fase immediatament anterior a la celebració del judici oral de Faltes davant del jutjat d'instrucció, atès el presumpte trencament de normes processals i garanties generador d'indefensió, prohibida per l' art. 238 de la LOPJ .

Al·lega que el motiu pel qual no va comparèixer a declarar en el judici oral va ser que en aquella data estava de viatge al seu país d'origen, Marroc, i no es va assabentar de la convocatòria judicial. És a dir, al·lega una causa de força major.

L'estudi de les diligències palesa que al denunciant se li va deixar avís de citació a través del servei comú de notificacions ( SAC) en el domicili que havia designat en la seva compareixença davant del jutjat d'instrucció, i que en no passar a recollir la corresponent cèdula judicial abans del dia assenyalat per al judici ( 4 d'octubre de 2011), es va lliurar ofici a la Prefectura de policia de Terrassa a fi i efecte que s'esbrinés si continuava residint al c/ DIRECCION000 NUM000 , NUM001 - NUM002 de Terrassa. La resposta policial va ser negativa, en el sentit que en aquella adreça ja no hi vivia el Sr. Silvio , sinó una altra persona. Per aquest motiu, es va publicar el corresponent Edicte.

Atesos aquests precedents processals, el motiu de recurs ha de ser desestimat " ad limine ". No s' aprecia per aquest tribunal de segona instància cap infracció rellevant de normes processals que hagi impedit a la part recurrent articular una correcta defensa dels seus interessos en el judici oral al qual consta va ser citat en forma legal i al que no va acudir. Al·lega que era fora de viatge, en concret al Marroc, però no adjunta al recurs cap prova documental d'aquesta afirmació, cosa que impedeix a la Sala admetre-la com a certa. I escau recordar, que és a qui planteja una circumstància de força major justificativa demostrar que és veritat.

L'esmentada incompareixença va comportar l'incompliment del deure de postulació processal en forma, atès que el principi acusatori que regeix el procediment penal ( STS de 12 de gener de 2007 ) obliga a que el/s denunciant/s ratifiquin la denuncia en seu judicial, en especial si la Falta imputada no és perseguible d'ofici pel Ministeri Fiscal, com succeeix en els afers menors com aquest. És evident doncs, que el recurrent ha d'assumir les conseqüències jurídiques de la seva conducta negligent omisiva.

Cal recordar, que la jurisprudència del Tribunal Constitucional en matèria de trencament de normes essencials del procediment, entre les que destaquen les STC de 19/84, 54/85, 41/87, 203/04 i 133/05 matisa que els requisits formals atorguen seguretat jurídica al procés, i que si bé no s'han d'interpretar mai de forma que impedeixin la finalitat consubstancial de l'Administració de Justícia, és a dir, la tutela dels drets fonamentals dels ciutadans recollits en el Capítol I de la Carta Magna, tant si són denunciats com denunciants o perjudicats, cal que els interessats compleixin els requisits bàsics que la llei els imposa. Així ho recullen també les STC 21/81 i 69/84 relatives a l'abast de la tutela judicial efectiva derivada de l' art. 24.1 CE .

II.- Escau concloure doncs, que en el cas sotmès a judici revisor d'apel·lació, ens trobem davant una citació formal al judici de faltes, cursada a la part denunciant d'acord amb el que recull l' art. 792 Lecrim , on es fa saber la data del judici i que cal que acudeixi amb totes les proves que vulgui presentar. L'explicació oferta pel denunciant per tal de justificar la seva petició de nova convocatòria de la vista oral és manifestament inidònia i extemporània, està mancada de tot suport documental o testifical, i ha de ser desestimada.

Finalment, escau recordar que el principi acusatori que regeix en els procediments de judici de Faltes, obliga a dictar sentència absolutòria cas que no comparegui el denunciant a mantenir la denuncia en el judici. Cap norma legal de la Lecrim recull el deure del jutge sentenciador de suspendre la vista oral si alguna de les parts no compareix, sempre que consti degudament citada. Ans al contrari, l' art. 746 conté un llistat de causes taxades que poden motivar l'ajornament d'una vista, i exigeix que l'afectat la posi en coneixement del jutjat ( en persona, per teléfon, fax, correu electrònic, o qualsevol altre mitjà de comunicació) abans de l'hora d'inici de la vista. La petició de l'apel·lant no té encaix en cap d'aquelles causes de força major. En conseqüència, la conducta negligent per omissió de la pròpia part no pot ser mai admesa com a causa de nul·litat d'un tràmit processal a l'empara de l' art. 238.3 de la LOPJ , puix no hi ha indefensió mereixedora d'empara judicial en els termes que recull l' art. 24.1 de la CE .

Les costes processals d'aquesta segona instància es declaren d'ofici.

Vistes les normes legals esmentades i demés d'aplicació al cas, decideixo la següent

Fallo

Amb desestimació del recurs d'apel·lació presentat pel denunciant Silvio , he de CONFIRMAR i CONFIRMO íntegrament la sentència absolutòria dictada el dia 4 d'octubre de 2011 pel Jutjat d' Instrucció núm. 2 de Barcelona en el present Judici de Faltes, i declaro d'ofici les costes processals ocasionades en aquesta segona instància.

Notifiqueu aquesta sentència a totes les parts comparegudes en la causa, i feu-los saber que no s'escau interposar-hi recurs ordinari de cap classe. Retorneu les actuacions al jutjat d'instrucció de procedència per al seu coneixement i efectes executius.

Així ho pronuncio, mano i signo.

PUBLICACIÓ.- L'anterior sentència ha estat llegida en audiència pública pel magistrat que la signa, i tot seguit es lliuren els despatxos adients per a la seva notificació. En dono fe. El secretari judicial.