Sentencia Penal Nº 142/2013, Audiencia Provincial de Girona, Sección 4, Rec 108/2013 de 18 de Febrero de 2013

Encabezamiento

AUDIÈNCIA PROVINCIAL

SECCIÓ QUARTA (PENAL)

GIRONA

APEL LACIÓ PENAL

ROTLLE NÚM. 108/13

PROCEDIMENT ABREUJAT NÚM. 103/11

JUTJAT PENAL NÚM. 3 DE GIRONA.

SENTÈNCIA NÚM. 142/2013

PRESIDENT:

Sr. ADOLFO GARCÍA MORALES.

MAGISTRATS:

Sr. FRANCISCO ORTI PONTE.

Sra. Mª TERESA IGLESIAS i CARRERA.

Girona, 18 de febrer de 2013

HEM VISTaquest recurs d'apel lació interposat contra la Sentència dictada en data 28-11-12 pel Jutge del Jutjat Penal núm. 3 de Girona, en el PA núm. 130/11, seguida per un delicte de trencament de condemna. Ha estat part recurrent el MINISTERI FISCAL i par contra la que es recorre Conrado , representat per la procuradora Sra. Pia Geli i assistit pel lletrat Sr. Miquel Abad Brando.

Ha actuat com a ponent la Magistrada Mª TERESA IGLESIAS i CARRERA.

Antecedentes

PRIMER. En la sentencia apel lada es va dictar la decisió que literalment diu:' ABSOLVER a don Conrado del delito por el que ha sido acusado en el presente procedimiento, declarándose las costas de oficio '.

SEGON.El MINISTERI FISCAL va interposar recurs contra la Sentència de data 28-11-12 , amb els fonaments que expressa en l'escrit de què dimana.

TERCER. S'han complert els tràmits establerts a l' article 790 de la Llei d'enjudiciament criminal .

QUART. S'accepta el factum de la Sentència contra la qual s'apel la.

CINQUÈ. En la tramitació del present recurs s'han observat les prescripcions legals.

Fundamentos

PRIMER. El MINISTERI FISCAL s'alça contra la sentencia d'instància al legant la indeguda aplicació del art: 468 del CP , en considerar que els fets son constitutius d'un delicte de trencament de condemna castigat en l'esmentat article del Codi Penal.

La via d'impugnació escollida pel Ministeri Fiscal, exigeix com antecedent, el respecte escrupolós pels fets consignats en la sentencia. En efecte, el que s'impugna no es el procés valoratiu de la Jutjadora, es dir l'extracció a partir de la prova rendida en el plenari d'una determinada realitat, sinó la no subsumpció d'aquella realitat a un precepte penal en el que, a parer del recurrent hi te cabuda.

Per tant la denuncia que es practica te un contingut eminentment tècnic ja que va dirigida exclusivament a comprovar si els fets provats, sense matisacions afegides, puntualitzacions, interpretacions o valoracions diferents al ja fets, resulten ser típics per colmar les exigències dels elements del delicte que es professa inaplicat.

En el present cas la sentència considera acreditat que. ' Probado y así se declara que por sentencia firme de fecha 14-08-08, dictada por el Juez del Juzgado de Violencia sobre la Mujer número 1 de Girona en la causa número 304/08 seguida por un delito de lesiones en el ámbito familiar, se condenó al acusado, don Conrado , mayor de edad y con antecedentes penales no computables a efectos de reincidencia, a la pena de seis meses de prisión y se acordó la prohibición de que se comunicara y de que se acercara, durante el periodo de dos años, a menos de 300 metros de su esposa, doña Gloria , siendo la fecha de inicio del cumplimiento de la citada pena privativa de derechos el día 14-08-08, y la fecha de cumplimiento el día 09-08-10, según liquidación de condena practicada en la ejecutoria nº 611/08 del Juzgado de lo Penal número 4 de Girona.

No obstante lo anterior, teniendo el acusado perfecto conocimiento de dicha prohibición y haber sido apercibido expresamente de las consecuencias legales de un eventual incumplimiento, sobre las 12:35 horas del día 29-08-08, se dirigió hasta el domicilio de su esposa, sito en la CALLE000 número NUM000 de Banyoles, siendo detenido por los agentes de los Mossos d'Esquadra que acudieron al lugar alertados por un vecino, conviviendo desde entonces con su mujer, habiéndose trasladado a vivir juntos a otro domicilio.

De la redacció dels fets provats es desprèn que en el seu relat es descriu, sense dubte, una conducta emmarcable en l' art. 468 del CP , es contemplen tots els seus requisits, ara bé la sentencia absol l'inculpat en considerar que el consentiment de la víctima justifica la seva conducta, es considera que no es dona l'element subjectiu del tipus penal imputat i per emprar aquesta conducta la sentencia acudeix a la superada sentencia dels TS de 26 de setembre de 2005 .

Respecte el consentiment de la víctima per reiniciar la convivència, hem de dir que certament, en aquesta Secció Quarta de la Sala Penal de l'AP de Girona s'ha vingut mantenint que el consentiment de la víctima en els supòsits de trencament de mesures cautelars eliminava l'antijuricitat de la conducta, criteri que es va adoptar seguint la tesi mantinguda pel Tribunal Suprem en la sentència de 26 de setembre de 2005 . Doncs bé, ara aquell mateix Tribunal Suprem en un acord adoptat per la Sala Segona com Sala General en data 25 de novembre de 2008 disposa que:' El consentiment de la dona no exclou la punibilitat als efectes de l' art: 468- del CP '. I aquella mateixa Sala en data 18 de juliol de 2006 també va adoptar un acord no jurisdiccional pel que establia que els acords de Sala General (ple no jurisdiccional) son vinculants i d'obligada aplicació.

En aquest supòsit el propi recurrent reconeix, en l'acte de judici, que era plenament coneixedor de la ordre d'allunyament i que no es podia acostar a Gloria a menys de 300 metres, malgrat això va acudir al domicili de la víctima el dia 29 d'agost de 2008, no respectant aquella prohibició i convivint amb ells des d'aquella data. En descàrrec, el recurrent argumenta que Gloria va consentir en la reanudació de la convivència, circumstància que la mateixa Gloria admet, malgrat que es va acollir al seu dret a no declarar de l' art: 416 de la LECr , però sí ha quedat acreditat, pel contingut de l'atestat i per la testifical dels agents que van trobar l'inculpat en el mateix domicili que la víctima.

A la vista dels dos acords de la Sala Segona del Tribunal Suprem que acabem d'exposar, acreditat, per reconeixement del recurrent, l'acostament i la reanudació de la convivència amb la persona que tenia expressament prohibit per sentencia ferma, aquesta Sala d'apel lació ha de condemnar necessàriament el recurrent tota vegada que el suposat consentiment de Gloria no exclou la punibilitat d'aquest delicte. Per aquest motiu el recurs del Ministeri Fiscal ha de prosperar i en conseqüència cal condemnar Conrado per un delicte de trencament de condemna, sense la concurrència de circumstàncies modificatives de la responsabilitat criminal a la pena de 6 mesos de presó i inhabilitació especial pel dret al sufragi passiu durant el temps de la condemna.

SEGON.-No és procedent fer especial imposició de les costes causades en l'alçada.

Fallo

Decidim ESTIMARels recursos d'apel lació interposats pel Ministeri Fiscal contra la Sentència dictada en data 31.10.11 pel Jutge del Jutjat Penal núm. 3 de Girona, en el PA núm. 130/11, seguida inicialment per un delicte de trencament de condemna i que REVOQUEMen el sentit de CONDMENAR Conrado per un delicte de trencament de condemna, sense la concurrència de circumstàncies modificatives de la responsabilitat criminal a la pena de 6 mesos de presó i inhabilitació especial pel dret al sufragi passiu durant el temps de la condemna, amb imposició de les costes de la primera instància. Es declaren d'ofici de les costes de l'alçada.

Expediu certificacions de la present resolució per a la seva unió al rotlle corresponent i tramesa al Jutjat de la seva procedència, juntament amb les actuacions originals.

Així, per aquesta la nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i ho signem.

PUBLICACIÓ. Avui, el magistrat ponent Mª TERESA IGLESIAS i CARRERA ha llegit i publicat la Sentència anterior en audiència pública. En dono fe.