Sentencia Penal Nº 142/2017, Audiencia Provincial de Barcelona, Sección 22, Rec 286/2016 de 08 de Febrero de 2017

Encabezamiento

Audiència Provincial de Barcelona

Secció Vint-i-dosena

Rotlle apel lació penal núm. 286/2016 - I

Referència de procedència:

JUTJAT PENAL 11 BARCELONA

Procediment Abreujat núm. 359/2016

Data sentència recorreguda: 04.11.16

SENTÈNCIA NÚM. 142/2017

Magistrats/des:

Mª Josep Feliu Morell

Montserrat Arroyo Romagosa

Patricia Martínez Madero

La dicta la Secció Vint-i-dosena de l'Audiència Provincial de Barcelona en recurs d'apel lació núm. 286/2016, interposat contra la Sentència pronunciada pel JUTJAT PENAL 11 BARCELONA en data 04.11.16 , en procediment Abreujat núm. 359/2016. Han estat parts Filomena com apel.lant, representada pel Procurador Srª Oria Pérez; Alfonso , com apel.lat, representat pel Procurador Sr. Montal, i el Ministeri Fiscal. D'aquesta sentència, que expressa l'opinió del Tribunal, ha estat ponent Mª Josep Feliu Morell.

Barcelona, vuit de febrer de dos mil disset.

Antecedentes

Primer.El 4 de novembre de 2016 el Jutjat penal núm. 11 de Barcelona dictà sentència amb la decisió següent: 'Que debo absolver y absuelvo a Franco del delito de malos tratos por el que venía acusado, declarando de oficio las costas del procedimiento.'.

A la sentència es declaren provats els fets següents: 'ÚNICO: El día 22 de febrero de 2016, Filomena , presentó ante la Comisaria de los Mossos d`Esquadra, una denuncia contra el acusado Franco , mayor de edad y sin antecedentes penales, con al que había mantenido una relación sentimental, por hechos ocurridos en fecha indeterminada comprendida entre finales de enero y mediados de febrero de 2016. '.

Segon.Formulat recurs d'apel lació per la representació processal de Filomena el Jutjat l'admeté a tràmit, li'n donà curs, i finalment va remetre les actuacions a aquest Tribunal per a la decisió. El Ministeri Fiscal s'adhereix el recurs d'apel lació interposat. La representació de Franco s'oposa al recurs d'apel lació i demana la confirmació de la sentencia.

S'accepta el relat de fets declarats provats en la sentència recorreguda.

Fundamentos

Primer.L'apel lant impugnà la sentència dictada en primera instància adduint com motiu d'impugnació la vulneració de precepte legal per inaplicació de l' article 153 del C. P . i per error en l'apreciació de la prova al legant que de la prova practicada a l'acte del judici s'acredita la realitat dels fets denunciats i demana que es dicti una sentencia condemnatòria per l'acusat Franco com autor un delicte maltractament en l'àmbit de l' article 153.1 i 3 del C.Penal , a les penes i mesures sol licitades a l'acte del judici oral.

Segon.L' article 792.2 de la LEcrim estableix que 'La sentencia de apelación no podrá condenar al encausado que resultó absuelto en primera instancia ni agravar la sentencia condenatoria que le hubiera sido impuesta por error en la apreciación de las pruebas en los términos previstos en el tercer párrafo del artículo 790.2.

No obstante, la sentencia, absolutoria o condenatoria, podrá ser anulada y, en tal caso, se devolverán las actuaciones al órgano que dictó la resolución recurrida. La sentencia de apelación concretará si la nulidad ha de extenderse al juicio oral y si el principio de imparcialidad exige una nueva composición del órgano de primera instancia en orden al nuevo enjuiciamiento de la causa.'i l' article 790.2 tercer apartat de la LECrim ., estableix que 'Cuando la acusación alegue error en la valoración de la prueba para pedir la anulación de la sentencia absolutoria o el agravamiento de la condenatoria, será preciso que se justifique la insuficiencia o la falta de racionalidad en la motivación fáctica, el apartamiento manifiesto de las máximas de experiencia o la omisión de todo razonamiento sobre alguna o algunas de las pruebas practicadas que pudieran tener relevancia o cuya nulidad haya sido improcedentemente declarada'. En aquest cas, l'apel lant impugna la sentencia absolutòria dictada pel Jutjat Penal, al legant com motiu de recurs l'error en la valoració de la prova, i a la vista de que els fets enjudiciats i la incoació del procediment penal es posterior el dia 6 de desembre de 2015, data d'entrada en vigor de l'ultima reforma de la LEcrim, en la que es modifica la redacció dels preceptes abans esmentats, entre altres, s'evidencia que l'apel lant tenia, en el cas d'apreciar error en la valoració de la prova en primera instancia, haver sol licitat, fent les oportunes al legacions per justificar el que preveu l' article 790.2 tercer apartat de la LEcrim ., la nul litat de la sentencia dictada en primera instancia i no única i exclusivament la seva revocació, vetada per l'article 790,2 de la mateixa llei, que trasllada al text de la llei el que ha estat notòria i reiterada jurisprudència del Tribunal Constitucional, tal com senyala la STC de 17 de novembre de 2014 'La doctrina sobre las condenas penales en segunda instancia previa revocación de un pronunciamiento absolutorio, iniciada en la STC 167/2002, de 18 de septiembre (FFJJ 9 a 11) y reiterada en numerosas Sentencias posteriores (entre otras muchas, SSTC 182/2007, de 10 de septiembre ; 28/2008, de 11 de febrero ; 1/2009, de 12 de enero , 24/2009, de 26 de enero y más recientemente, SSTC 22/2013, de 31 de enero ; 195/2013, de 2 de diciembre ; y 105/2014, de 23 de junio ), expresa que el respeto a los principios de publicidad, inmediación y contradicción, que forman parte del contenido del derecho a un proceso con todas las garantías ( art. 24.2 CE ), impone inexorablemente que toda condena se fundamente en una actividad probatoria que el órgano judicial haya examinado directa y personalmente y en un debate público en el que se respete la posibilidad de contradicción. También inciden en el tema las Sentencias del Tribunal Europeo de Derechos Humanos, ( SSTEDH) de 29 de octubre de 1991, caso Jan Ake Andersson c. Suecia y de 5 de diciembre de 2002, caso Hoppe c.Alemania.

En aplicación de esta doctrina hemos dicho que el respeto a los citados principios de publicidad, inmediación y contradicción exige que el Tribunal de apelación oiga personalmente a los testigos, peritos y acusados que hayan prestado testimonio y declaración en el acto del juicio, dado el carácter personal de estos medios de prueba, a fin de llevar a cabo su propia valoración y ponderación y corregir la efectuada por el órgano de instancia, de manera que el órgano de apelación no puede operar una modificación de los hechos probados que conduzca a la condena del acusado, si tal modificación no viene precedida del examen directo y personal de los acusados o testigos en un debate público en el que se respete la posibilidad de contradicción.'

Dit això, la Sala ha de posar de manifest l'impossibilitat legal de declarar d'ofici la nul litat de la sentencia dictada en primera instancia, doncs tal com estableix l' article 240.2 apartat segon de la LOPJ 'En ningún caso podrá el Juzgado o Tribunal, con ocasión de un recurso, decretar de oficio una nulidad de las actuaciones que no haya sido solicitada en dicho recurso, salvo que apreciare falta de jurisdicción o de competencia objetiva o funcional o se hubiese producido violencia o intimidación que afectase a ese Tribunal',

Per tant, la Sala no pot entrar en valoracions sobre l'existència o no d'error en l'apreciació de la prova en els supòsits de sentencies absolutòries, quan la part apel lant no ha sol licitat de forma fonamentada la nul litat de la sentencia, perquè si no es possible en segona instancia la condemna de l'acusat absolt en la primera, i el Tribunal tampoc pot acordar d'ofici, sense petició del recurrent, la nul litat de la sentencia dictada en primera instancia, s'haurà de desestimar el recurs d'apel lació interposat amb impossibilitat de entrar en el fons de la qüestió plantejada al no ser possible la seva estimació en els termes en que esta interessada.

Respecta a l'al legació relativa a que la sentencia no realitza cap valoració respecta dels delictes d'amenaces i de vexacions injustes pels que es va formular acusació. Hem de dir, que la interlocutòria que acorda l'obertura del judici es per un delicte de maltractaments a l'àmbit de la llar, el que evidencia que no poden ser objecta d'acusació fets que no es corresponguin amb aquesta infracció comesa el dia 14 de març de 2016, per tant, tots els altres fets imputats, tal com diu la sentencia no estan inclosos en la interlocutòria d'obertura del judici, encara que aquesta hauria d'haver fet constar a part de l'expressió maltractaments a l'àmbit de la llar, els fets que considerava objecte del procediment.

Per tot l'exposat, es procedent la desestimació del recurs d'apel lació.

Tercer.Atès que la doctrina constitucional esmentada és tan clara i reiterada que el seu desconeixement a hores d'ara resulta clarament temerari, les costes d'aquesta instància s'haurien d'imposar a la recurrent, que l'ha ignorada, en aplicació del que disposa l' article 240.3r. de la vigent Llei d'enjudiciament criminal ; malgrat això, com que el Ministeri fiscal s'ha adherit al recurs i a aquest legalment no se li poden imposar les esmentades costes, atenent el principi d'igualtat de les parts, s'han de declarar d'ofici les costes d'aquesta alçada, que altrament s'haurien d'imposar a la part apel lant.

Fallo

1. Desestimem el recurs d'apel lació expressat en l'antecedent de fet segon d'aquesta sentència.

2. Confirmem la sentència dictada pel Jutjat penal num. 11 de Barcelona en data 4 de novembre de 2016 en el Procediment Abreujat num. 359/2016.

3. ES declaren d'ofici les costes processals causades en aquesta segona instància.

Aquesta sentència no és ferma, i contra la mateixa es pot interposà recurs de cassació per infracció de llei si es considera que, atesos els fets que es declaren provats en la resolució, s'ha infringit un precepte penal de caràcter substantiu o una altra norma jurídica del mateix caràcter que hagi de ser observada en l'aplicació de la llei penal, preparant el recurs mitjançant un escrit autoritzat per un advocat i un procurador, si el recurrent no és el Ministeri fiscal, escrit presentat dins dels cinc dies següents al de l'última notificació de la sentència, i en el qual s'ha de demanar testimoniatge de la sentència i manifestar la classe de recurs que s'intenti utilitzar.

Així ho disposa el Tribunal i ho signen els magistrats que el formen.