Sentencia Penal Nº 149/2008, Audiencia Provincial de Barcelona, Sección 3, Rec 24/2008 de 29 de Febrero de 2008

Encabezamiento

AUDIÈNCIA PROVINCIAL DE BARCELONA

SECCIÓ TERCERA

ROTLLE APEL.LACIÓ JUDICI DE FALTES 24/08

(TORN JUDICIS RÀPIDS)

JUTJAT D'INSTRUCCIÓ 1 SABADELL

JUDICI DE FALTES 422/07

Magistrada:

ROSER BACH FABREGÓ

S E N T È N C I A Nº 149/2008

Barcelona, vint-i-nou de febrer de dos mil vuit.

VIST en grau d'apel·lació el Judici de Faltes seguit amb el número 422/07 al Jutjat d'Instrucció 1 de Sabadell per una

falta de lesions i que resta pendent en aquesta Secció en virtut del recurs d'apel·lació interposat per Rogelio contra la sentència dictada en el citat procediment el dia 20 d'abril de 2007.

Antecedentes

PRIMER: Els fets que es declaren provats a la sentència apel·lada són els següents: "Se considera probado que sobre las 23:45 horas del día 13 de abril de 2007, Felipe y Rogelio tuvieron una discusión de tráfico y durante el transcurso de la misma Rogelio golpeó a Felipe con una maza. Como consecuencia de la agresión Felipe sufrió lesiones para cuya curación precisó de primera asistencia facultativa y de las que tardó en curar 5 días no impeditivos".

SEGON: La part dispositiva de la sentència impugnada és la següent: "Que debo condenar y condeno a Rogelio como autor de una falta de lesiones, a la pena de 30 días de multa con una cuota diaria de 9 euros, lo que hace un total de 270 euros, cantidad que deberá ser abonada por el condenado a partir de la notificación de la presente resolución; quien, en caso de impago y una vez acreditada su insolvencia, quedará sujeto a una responsabilidad personal subsidiaria de un día de privación de libertad por cada dos cuotas diarias no satisfechas, que podrá cumplirse también en régimen de localización permanente. Rogelio deberá indemnizar a Felipe con la suma de 135,6 euros. Condeno a Rogelio al pago de las costas procesales".

TERCER: Notificada aquesta resolució, s'hi va interposar recurs d'apel·lació per Rogelio , i admès, se li va donar el tràmit corresponent pel Jutjat d'Instrucció i es van remetre les actuacions a aquesta Secció de l'Audiència Provincial de Barcelona per a la resolució del recurs plantejat.

QUART: Rebuda la causa en aquesta Secció Tercera de l'Audiència, a la que correspon el coneixement dels recursos procedents del referit Jutjat d'Instrucció, es va dictar provisió ordenant la incoació del present Rotlle d'apel·lació, que va ser numerat i registrat. D'acord amb el torn de repartiment es va nomenar magistrat ponent per a actuar com a tribunal unipersonal ( art. 82.2 LOPJ ).

CINQUÈ: Que s'han seguit en la tramitació les prescripcions legals.

Fundamentos

S'accepten els fets provats i els fonaments de dret que es consignen a la resolució apel·lada.

PRIMER: Contra la sentència condemnatòria dictada en la instància, s'interposa per Rogelio recurs d'apel·lació, en el que sol·licita, en el seu primer motiu d'impugnació, que es reposin les actuacions i es torni a celebrar el judici per tal de poder exposar la seva versió dels fets.

Addueix el recurrent que no va poder arribar a la sala de vistes on es celebrava el judici en l'hora assenyalada i que quan va comparèixer la vista ja s'havia realitzat.

La pretensió del recurrent ha de ser desestimada. En efecte, la indefensió constitucionalment rellevant, la única l'apreciació de la qual podria donar lloc a estimar la nul·litat del judici i la seva repetició, és aquella que té la seva causa en una actuació per part de l'òrgan jurisdiccional que lesiona el dret a la tutela judicial efectiva del sol·licitant. En el cas que ara s'examina, el recurrent no al·lega cap causa justificada que li impedís acudir al judici oral a l'hora en la que efectivament s'havia assenyalat, i no va existir per part del Jutjat d'Instrucció cap actuació impeditiva de la seva compareixença; per la qual cosa s'ha d'estimar que no existeix cap causa que determini la nul·litat del judici oral i la seva repetició.

En el seu segon motiu del recurs el recurrent impugna la valoració de la prova que es realitza a la sentència apel·lada i la consegüent declaració de fets provats. Addueix el recurrent efectivament va mantenir una discussió amb Felipe en el transcurs de la qual es va produir entre ambdós un forceig, però que en cap moment va utilitzar una maça tal com s'afirma a la sentència apel·lada.

La impugnació no pot prosperar. Revisada la prova practicada a l'acte del judici de faltes, amb les facultats i dintre dels límits que permet el recurs d'apel·lació, condueix a afirmar que el quadre provatori ha estat suficient i que ha estat correctament valorat pel jutge d'instància. En efecte, la Jutgessa d'instància ha concedit plena credibilitat a la declaració del denunciant a l'acte del judici oral, la qual ve corroborada per la constatació objectiva de les lesions en l'informe d'assistència mèdica i per l'atestat confeccionat per la Policia Local de Castellar del Vallès en el que s'hi feia constar que el denunciat va ser identificat i ja va admetre que havia tingut una discussió amb el denunciant. La credibilitat que la jutgessa ha donat a les manifestacions del denunciant no es poden modificar ni obviar en aquesta alçada, ja que les declaracions no s'han pogut percebre en aquesta alçada de forma directa, cosa que sí que ha pogut fer la jutgessa d'instrucció, qui a més a justificat i motivat de forma suficient aquesta apreciació. Cal tenir en compte, així mateix, que la part apel·lant no aporta dades o elements de caràcter objectiu que posin de relleu que aquella apreciació és errònia o no s'ajusta a la realitat.

SEGON: Atès el que s'ha exposat s'ha de confirmar en els seus propis termes la resolució impugnada i desestimar el recurs d'apel·lació sense imposar-ne expressament les costes en no apreciar-se mèrits per a fer-ho.

Vistes les normes legals i d'altres d'aplicació,

Fallo

DESESTIMAR el recurs d'apel·lació interposat per Rogelio contra la sentència dictada pel Jutjat d'Instrucció 1 de Sabadell en el Judici de Faltes 422/07 i CONFIRMAR-LA, sense fer expressa imposició de les costes processals d'aquesta segona instància.

Així ho acorda i signa la Sra. Magistrada; en dono fe.