Sentencia Penal Nº 156/2012, Audiencia Provincial de Barcelona, Sección 10, Rec 139/2011 de 30 de Enero de 2012

Encabezamiento

AUDIÈNCIA PROVINCIAL DE BARCELONA

Sala Penal ( Secció desena)

Recurs d' apel·lació núm. 139/11-C

Judici de Faltes núm. 1076/09

Jutjat d' Instrucció núm. 2 de Terrassa

S E N T È N C I A Nº

Barcelona, trenta de gener de dos mil dotze

VIST per l'l·lm. Sr. Santiago Vidal Marsal, magistrat de la Secció desena d'aquesta Audiència provincial, la present apel·lació motivada pel Judici de Faltes ressenyat en l'encapçalament, procedent del Jutjat d' Instrucció nº 2 de Terrassa i tramitat per lesions, causa que roman en tràmit davant d'aquest tribunal de segona instància amb motiu del recurs formalitzat pel denunciat Edemiro contra la sentència condemnatòria dictada el dia 2 de juliol de 2009.

Antecedentes

PRIMER.- La part dispositiva de la sentència apel·lada recull el següent pronunciament: "FALLO: debo condenar y condeno a Edemiro como autor de dos faltas de lesiones a la pena de 40 DÍAS de multa por cada una de ellas, con cuota diaria de 6 euros, así como por una falta de injúrias y dos de amenazas verbales, por las que le impongo una multa de 10 días por cada una de ellas, a razón de la misma cuota. Deberá indemnizar a Adelina en la cantidad de 315 euros y a Guadalupe en la misma suma. Se le condena al pago de las costas procesales. En caso de impago de las multas, cumplirá un día de privación de libertad por cada dos cuotas no satisfechas. Debo absolver y absuelvo a Adelina y a Guadalupe de los hechos que se les imputaban en el presente procedimiento, y declaro 1/5 parte de las costas de oficio ".

SEGON.- Admès el recurs a tràmit per provisió de 8 de juliol de 2011, prèvia impugnació del Ministeri Fiscal es van remetre les actuacions originals a aquesta Superioritat. Per diligència d'ordenació de 30.11.11 es va registrar l'entrada del procediment.

TERCER.- Per provisió de 21 de desembre de 2011 es va designar magistrat ponent d'acord amb el torn preestablert, i va quedar el recurs vist per a resoldre sense celebració de vista pública, atès que ni ha estat sol·licitada pel recurrent ni ho ha considerat necessari el tribunal.

QUART.- En la tramitació del present recurs s' han observat les prescripcions legals exigides. No així en el procediment seguit davant del jutjat d'instrucció per a notificar la sentència, atès que les actuacions van romandre paralitzades sense cap causa de justificació des del dia 31 de juliol 2009 fins al 17 de febrer de 2011.

Hechos

S' ACCEPTA íntegrament el relat de fets provats que recull la sentència apel·lada, que es dóna per reproduït a fi d'evitar reiteracions innecessàries.

Fundamentos

I .- La defensa del recurrent reclama la revocació de la sentència que el va condemnar en la primera instància penal com autor de dues faltes de lesions, dues d'amenaces i una d'injúries verbals, tot al·legant trencament de garanties constitucionals generador d'indefensió a l'empara de l' art. 24.1 CE ; de forma subsidiària, argumenta que -al seu criteri- la jutge d'instrucció sentenciadora ha comès un error en la valoració de la prova testifical, en no tenir en compte la versió dels fets explicada en seu policial pel denunciat Sr. Edemiro , per la qual cosa conclou sol·licitant es revoqui la condemna i decreti la lliure absolució.

Per tal de resoldre d'acord amb el dret la primera qüestió plantejada, és a dir, si s'han respectat totes les garanties del procés just que recull l' art. 6.1 CEDH en relació amb l ' art. 24.1 CE , cal tenir en compte que l' art. 131 del Codi Penal vigent ( LO 15/03 de 25 de novembre , parcialment reformada per la LO 5/10 de 22 de juny) estableix diferents terminis de prescripció en funció de la gravetat del delicte objecte d'investigació, i que el concordant art. 132 matisa que aquests terminis es computaran des del dia en que s'hagi comès el fet punible, amb interrupció de la prescripció quan el procediment es dirigeixi contra el culpable, començant a transcorrer de nou si es paralitza el procediment o conclou sense condemna, com succeeix en els afers on es dicta interlocutòria de sobreseïment provisional o lliure.

Quan el procés penal s'ha iniciat via denuncia policial, como succeeix en el present cas, les STS de 16.7.99 i 30.6.00 han matisat d'afegitó que la presentació de l'atestat en el jutjat opera com " dies ad quem ", i que només els actes processals jurídicament rellevants gaudeixen d'entitat adient per a interrompre la prescripció, atès que estem davant d'un institut legal clau per a la seguretat jurídica, cosa que permet apreciar-la àdhuc d'ofici i en qualsevol moment de la tramitació del procediment.

En aquest cas, i atès que el judici oral es va celebrar amb absència de l'acusat, qui no va comparèixer malgrat constar citat a través de la seva mare i en el domicili que havia designat com a residència habitual, la sentència condemnatòria era plenament ajustada a dret atès que la jutge penal va analitzar i valorar únicament les proves aportades per les denunciants lesionades. L'excusa que explica el denunciat en el recurs, en relació a que la seva mare mai li va lliurar la citació, no pot ser acceptada atès que roman mancada de la més mínima prova objectiva de veracitat, i no cal recordar que qui al·lega la concurrència d'una circumstància de força major està obligat a demostrar-la de forma fefaent.

Tanmateix, i com a continuació motivarem, l'esmentada condemna haurà de ser deixada sense efecte, atès que - incomprensiblement- el jutjat va paralitzar el normal curs de les actuacions durant el termini de notificació de la sentència als implicats, per un període superior amb escreix al límit de prescripció que l'art. 131-2 i 133-1 del Codi Penal ( de 6 mesos a 1 any), en funció de si tenim en compte la falta imputada o la pena imposada.

II.- La Sala, una vegada examinades les actuacions amb detall , constata que la denúncia inicial es va interposar en data 22 de juny de 2009, i que el judici oral es va celebrar el següent 2 de juliol. Des de llavors fins al 17 de febrer de 2011 (foli 68) no es va dur a terme cap actuació processal, ni tant sols l'intent de notificar la sentència als afectats.

La conclusió jurídica és evident. Les presumptes faltes de lesions, injúries i amenaces van prescriure en relació a l'avui apel·lant, puix entre l'esmentada sentència condemnatòria i la diligència de notificació a les denunciants i al denunciat havien transcorregut 19 mesos. En efecte, les STS de 11.10.97 , 4.12.98 , 30.10.01 , 5.2.03 i 24.3.06 (entre moltes d'altres) han matisat que la paralització injustificada del procediment no pot ser obstacle eficaç per tal que l' institut jurídic material de la prescripció desplegui tots els seus efectes legals vers l'avui apel·lant, doncs el principi de seguretat jurídica obliga a computar sense excepcions els terminis establerts en l'art. 131.1 del Codi Penal, llevat que la causa del retard sigui imputable en exclusiva a la seva conducta processal.

No és aquest el cas, doncs consta que en el període transcorregut entre juliol de 2009 i febrer de 2011 el jutjat ni tant sols va intentar notificar la sentència.

Les costes processals d'aquesta segona instància es declaren d'ofici, atès que no s'aprecia temeritat en el recurrent.

Vistes les normes legals esmentades i demés d'aplicació al cas,

Fallo

Que amb estimació del recurs d' apel·lació formalitzat per la defensa del denunciat Edemiro contra la sentència dictada el dia 2 de juliol de 2009 en el present Judici de Faltes tramitat per lesions, amenaces i injúries en el Jutjat d'Instrucció núm. 2 dels de Terrassa, he de revocar i revoco íntegrament l'esmentada resolució condemnatòria, atesa la prescripció de les faltes imputades, tot declarant d' ofici les costes processals d'aquesta segona instància.

Notifiqueu aquesta sentència a totes les parts processals comparegudes, amb indicació explícita de que no s'escau interposar-hi recurs ordinari de cap classe . Retorneu les actuacions al jutjat de procedència per al seu coneixement i efectes adients en dret.

Així, per aquesta sentència de la que se'n unirà testimoniatge al rotlle d'apel·lació, ho pronuncio, mano i signo.

E/.

PUBLICACIÓ.- L'anterior sentència ha estat llegida en audiència pública pel magistrat que la signa. En dono fe. El secretari judicial.