Sentencia Penal Nº 170/2019, Audiencia Provincial de Barcelona, Sección 22, Rec 346/2018 de 15 de Febrero de 2019

Encabezamiento

Audiència Provincial de Barcelona

Secció Vint-i-dosena

Rotlle apel lació penals ràpids núm. 346/2018 - M

Referència de procedència:

JUTJAT PENAL 7 BARCELONA

Procediment Abreujat núm. 167/2018

Data sentència recorreguda: 25.09.18

SENTÈNCIA NÚM. 170/2019

Magistrats/des:

Joan Francesc Uría Martínez

Juli Solaz Ponsirenas

Mª Josep Feliu Morell

La dicta la Secció Vint-i-dosena de l'Audiència Provincial de Barcelona en recurs d'apel lació núm. 346/2018, interposat contra la Sentència pronunciada pel JUTJAT PENAL 7 BARCELONA en data 25.09.18 , en procediment Abreujat núm. 167/2018. Han estat parts Zulima , com apel.lan, representada pel procurador Menen Aventín; Gregorio , com apel.lat, representat pel procurador Urgell Palacio, i el Ministeri Fiscal. D'aquesta sentència, que expressa l'opinió del Tribunal, ha estat ponent Mª Josep Feliu Morell .

Barcelona, quinze de febrer de dos mil dinou.

Antecedentes

Primer.El 25 de setembre de 2018 el Jutjat penal núm. 7 de Barcelona dictà sentència amb la decisió següent: 'Que debo absolver y absuelvo a Gregorio , del delito de amenazas en el ámbito doméstico del art. 171.4 del C:P . así como del delito contra la seguridad vial del art. 380.1 del C.P . con las costas del procedimiento de oficio'.

A la sentència es declaren provats els fets següents: 'Probado y así se declara que Gregorio ha tenido dos hijos menores en la actualidad con Zulima con la que mantiene en la actualidad un tensa relación y más cuando no hay comunicación y menos régimen de cisitas entre el padre y los hijos menores.

No se han acreditado los hechos objeto de acusación particular consistentes en que: Don Gregorio , mayor de edad, provisto de DNI nº NUM000 y sin antecedentes penales quien, circulando con el vehículo VW Golf, color blanco, matrócila .... TLH , el pasado 09/02/2018, sobre las 16.30 horas, tras el vehículo que conducía la Srª Zulima Audi A3, acompañada de los hijos comunes y menores Obdulio y Encarnacion y un amigo de éstos, menor de edad, cuando la Srª Zulima pretendía incorporarse a la autovía A2, dirección Barcelona, por la entrada nº 580, a la altura de Esparraguera, y que dispone de un solo carril de incorporación, el acusado, con ánimo de amedrentar e intimidar a la Srª Zulima , adelantó temerariamente por la izquierda y en linea continua al vahículo de la Sra. Zulima , se incorporó y permaneció en el carril derecho de la autovía por el que circulaba un camión, cortando intencionadamente el paso al vehículo que conducía la Sra. Zulima , quien tuvo que dar un volantazo contra el arcén a fin de evitar una colisión, lo que provocó que dicho camión, que también estuvo a punto de colisionar, le realizara repetidas señales acústicas y los menores, Obdulio y Encarnacion y el amigo de éstos, que se hallaban en el interior, empezaban a gritar ante el riesgo de colisión '.

Segon.Formulat recurs d'apel lació per la representació de Zulima el Jutjat l'admeté a tràmit, li'n donà curs, i finalment va remetre les actuacions a aquest Tribunal per a la decisió. La representació processal de Gregorio i el Ministeri Fiscal s'oposen al recurs d'apel lació i demanen la confirmació de la sentencia.

S'accepta el relat de fets declarats provats en la sentència recorreguda.

Fundamentos

Primer.L'apelant impugnà la sentència dictada en primera instància adduint un únic motiu d'impugnació l'error en la valoració de la prova realitzada pel Jutge d'instància, al legant que de la prova practicada a l'acte del judici s'acredita la realitat dels fets denunciats i demana que es dicti una sentencia condemnatòria per l'acusat en el termes sol licitats.

Com qüestió prèvia senyalar que ja la sala ha resolt i desestimat la pretensió de la pràctica de prova en aquesta segona instancia, donant per reproduïts els raonaments que consten a la dita interlocuroria.

Segon.L' article 792.2 de la LEcrim estableix que 'La sentencia de apelación no podrá condenar al encausado que resultó absuelto en primera instancia ni agravar la sentencia condenatoria que le hubiera sido impuesta por error en la apreciación de las pruebas en los términos previstos en el tercer párrafo del artículo 790.2.

No obstante, la sentencia, absolutoria o condenatoria, podrá ser anulada y, en tal caso, se devolverán las actuaciones al órgano que dictó la resolución recurrida. La sentencia de apelación concretará si la nulidad ha de extenderse al juicio oral y si el principio de imparcialidad exige una nueva composición del órgano de primera instancia en orden al nuevo enjuiciamiento de la causa.'i l' article 790.2 tercer apartat de la LECrim ., estableix que 'Cuando la acusación alegue error en la valoración de la prueba para pedir la anulación de la sentencia absolutoria o el agravamiento de la condenatoria, será preciso que se justifique la insuficiencia o la falta de racionalidad en la motivación fáctica, el apartamiento manifiesto de las máximas de experiencia o la omisión de todo razonamiento sobre alguna o algunas de las pruebas practicadas que pudieran tener relevancia o cuya nulidad haya sido improcedentemente declarada'. En aquest cas, l'apel lant impugna la sentencia absolutòria dictada pel Jutjat Penal, plantejant com motiu de recurs l'error en la valoració de la prova, i a la vista de que els fets enjudiciats i la incoació del procediment penal es posterior el dia 6 de desembre de 2015, data d'entrada en vigor de l'ultima reforma de la LEcrim, en la que es modifica la redacció dels preceptes abans esmentats, entre altres, s'evidencia que l'apel lant tenia, en el cas d'apreciar error en la valoració de la prova en primera instancia, haver sol licitat, fent les oportunes al legacions per justificar el que preveu l' article 790.2 tercer apartat de la LEcrim ., la nul litat de la sentencia dictada en primera instancia i no única i exclusivament la seva revocació, vetada per l'article 790,2 de la mateixa llei, que trasllada al text de la llei el que ha estat notòria i reiterada jurisprudencia del Tribunal Constitucional, tal com senyala la STC de 17 de novembre de 2014 'La doctrina sobre las condenas penales en segunda instancia previa revocación de un pronunciamiento absolutorio, iniciada en la STC 167/2002, de 18 de septiembre (FFJJ 9 a 11) y reiterada en numerosas Sentencias posteriores (entre otras muchas, SSTC 182/2007, de 10 de septiembre ; 28/2008, de 11 de febrero ; 1/2009, de 12 de enero , 24/2009, de 26 de enero y más recientemente, SSTC 22/2013, de 31 de enero ; 195/2013, de 2 de diciembre ; y 105/2014, de 23 de junio ), expresa que el respeto a los principios de publicidad, inmediación y contradicción, que forman parte del contenido del derecho a un proceso con todas las garantías ( art. 24.2 CE ), impone inexorablemente que toda condena se fundamente en una actividad probatoria que el órgano judicial haya examinado directa y personalmente y en un debate público en el que se respete la posibilidad de contradicción. También inciden en el tema las Sentencias del Tribunal Europeo de Derechos Humanos, ( SSTEDH) de 29 de octubre de 1991, caso Jan Ake Andersson c. Suecia y de 5 de diciembre de 2002, caso Hoppe c.Alemania.

En aplicación de esta doctrina hemos dicho que el respeto a los citados principios de publicidad, inmediación y contradicción exige que el Tribunal de apelación oiga personalmente a los testigos, peritos y acusados que hayan prestado testimonio y declaración en el acto del juicio, dado el carácter personal de estos medios de prueba, a fin de llevar a cabo su propia valoración y ponderación y corregir la efectuada por el órgano de instancia, de manera que el órgano de apelación no puede operar una modificación de los hechos probados que conduzca a la condena del acusado, si tal modificación no viene precedida del examen directo y personal de los acusados o testigos en un debate público en el que se respete la posibilidad de contradicción.'

Dit això, la Sala ha de posar de manifest l'impossibilitat legal de declarar d'ofici la nul litat de la sentencia dictada en primera instancia, doncs tal com estableix l' article 240.2 apartat segon de la LOPJ 'En ningún caso podrá el Juzgado o Tribunal, con ocasión de un recurso, decretar de oficio una nulidad de las actuaciones que no haya sido solicitada en dicho recurso, salvo que apreciare falta de jurisdicción o de competencia objetiva o funcional o se hubiese producido violencia o intimidación que afectase a ese Tribunal',

Per tant, la Sala no pot entrar en valoracions sobre l'existència o no d'error en l'apreciació de la prova en els supòsits de sentencies absolutòries, quan la part apel lant no ha sol licitat de forma fonamentada la nul litat de la sentencia, perquè si no es possible en segona instancia la condemna de l'acusat absolt en la primera, i el Tribunal tampoc pot acordar d'ofici, sense petició del recurrent, la nul litat de la sentencia dictada en primera instancia, s'haurà de desestimar el recurs d'apel lació interposat amb impossibilitat de entrar en el fons de la qüestió plantejada al no ser possible la seva estimació en els termes en que esta interessada.

Per tot l'exposat, es procedent la desestimació del recurs d'apel lació.

Tercer.Com sigui que la doctrina constitucional esmentada és tan clara i reiterada que el seu desconeixement a hores d'ara resulta clarament temerari, les costes d'aquesta instància s'han d'imposar a la part recurrent, que l'ha ignorada en aplicació del que disposa l' article 240.3r. de la vigent Llei d'enjudiciament criminal .

Fallo

1. Desestimem el recurs d'apel lació expressat en l'antecedent de fet segon d'aquesta sentència.

2. Confirmem la sentència dictada pel Jutjat penal num. 7 de Barcelona en data 25 de setembre de 2018 en el Procediment Abreujat num. 167/2018

3. S'imposen a l'apel lant les costes processals causades en aquesta segona instància.

Aquesta sentència no és ferma, i contra la mateixa es pot interposà recurs de cassació per infracció de llei si es considera que, atesos els fets que es declaren provats en la resolució, s'ha infringit un precepte penal de caràcter substantiu o una altra norma jurídica del mateix caràcter que hagi de ser observada en l'aplicació de la llei penal, preparant el recurs mitjançant un escrit autoritzat per un advocat i un procurador, si el recurrent no és el Ministeri fiscal, escrit presentat dins dels cinc dies següents al de l'última notificació de la sentència, i en el qual s'ha de demanar testimoniatge de la sentència i manifestar la classe de recurs que s'intenti utilitzar.

Així ho disposa el Tribunal i ho signen els magistrats que el formen.