Sentencia Penal Nº 175/2015, Audiencia Provincial de Barcelona, Sección 3, Rec 13/2015 de 11 de Marzo de 2015

Encabezamiento

AUDIÈNCIA DE BARCELONA

Secció Tercera

Rotlle d'apel·lació 13/2015-MI

Jutjat de Menors 2 de Barcelona

Expedient nº 145/2014

MAGISTRATS:

Sr. Fernando Valle Esqués

Sr. José Grau Gassó

Sr.Josep Niubò i Claveria

S E N T È N C I A 175/2015

Barcelona, 11 de març de 2015

La Secció IIIª de l'Audiència de Barcelona ha vist en grau d'apel·lació l'expedient esmentat a l'encapçalament seguit per unes faltes de lesions i una d'amenaces en el que hi ha estat part el menor Vidal , la defensa del qual va interposar recurs d'apel·lació contra la sentència dictada el 12 del proppassat desembre passat, havent comparegut el Ministeri Fiscal com a part apel·lada, havent-se dictat aquesta en base als següents

Antecedentes

1.En l'expedient esmentat del Jutjat de Menors 2 de Barcelona, es dictà sentència en la part dispositiva de la qual es conté el següent pronunciament: 'Que debo condenar y condeno a Vidal como autor de dos faltas de lesiones y una falta de amenazas a la medida de 50 horas en beneficio de la comunidad y en caso de incumplimento o falta de consentimiento 4 permanencias de fin de semana en centro cerrado, así como a indemnizar junto con sus pares a Camilo y Vanesa en la suma de 240 y 450 euros respectivamente, cantidad que devengará el interés legal desde la fecha de la presente resolución'..

2.Contra la sentència hi interposà recurs la defensa del menor condemnat en demanda d'una sentència absolutòria tal i com s'havia demanat en l'acte de l'audiència, i alternantivament, que es dictés sentència condemnant-lo només per dues faltes de lesions, sense pronunciament sobre responsabilitat civil, sent impugnat el recurs pel Ministeri Fiscal, convocant-se vista avui celebrada en la que les parts ratificaren les seves pretensions.

3.Tramitat el recurs es designà ponent el Magistrat Sr. Josep Niubò i Claveria que mitjançant aquesta expressa el parer unànime de la Sala, que ha deliberat i votat la resolució a dictar.

4.S'accepta la declaració de fets declarats provats en la sentència apel·lada, que es dóna per reproduïda.

Són d'aplicació els següents

Fundamentos

1.S'accepten els de la sentència apel·lada i s'aplica més el següent.

2. El recurs es fonamenta en la ja al·legada en primera instància, existència de 'cosa jutjatda', així com en el principi 'non bis in idem' i en la disparitat entre la sentència que s'apel·la i la dictada anteriorment en un judici de faltes seguit davant del jutjat d'instrucció 10 de Barcelona.

Tot i que sobre els fets pels que s'ha jutjat i condemnat Vidal ho havia estat anteriorment son pare, l'efecte de la cosa jutjada no s'estén a aquell. En la sentència dictada en el jutjat d'instrucció no es fa cap esment al menor Vidal , sent aquesta ignorància correcta ja que al menor no se'l jutjava. Si a més s'escolta la declaració de les víctimes dels fets, es pot comprovar com fan referència a la doble agressió de pare i fill a totes dues víctimes, de manera molt concreta i separada, la qual cosa permet atribuir sense cap gènere de dubte (pel que fa ara i al menor, que és l'únic que interessa en el present moment i cas) al menor la doble agressió, per tant, les dues faltes de lesions.

També es pot atribuir al menor la falta d'amenaces, ja que ell mateix reconeix haver enviat a Vanesa un missatge en el que -tot i no dir exactament el que s'atribueix que li digué- assumeix haver-li fet unes recriminacions.

Pel que fa a la suposada manca de respecte al principi segons el qual no es pot castigar ningú dues vegades per una mateixa conducta, entenent que es fa referència a la doble fixació de la indemnització a càrrec directe (en un cas individual i en l'altre de forma solidària) del pare del menor s'entra a resoldre la qüestió perquè el recurs s'interposa també en nom d'aquest progenitor. Ja en plantejar-se la qüestió en l'acte de l'audiència, la magistrada que la presidí digué que en cas de condemna ja es veuria com es resoluia la qüestió en fase d'execució de la sentència. Està clar que no es pot deixar de fer un pronunciament sobre la responsabilitat civil dimanant de la infracció, si aquesta genera efectivament aquella, a no ser que s'hagi renunciat expressament a ella. Quedant determinat que es produïren unes lesions de la comissió de les quals directament se n'havia de responsabilitzar el menor Vidal , i de manera només civil (en l'àmbit de la sentència dictada en la jurisdicció de menor) son pare, el límit fixat en aquesta esmentada jurisdicció serà el que es tindrà en compte, i si s'acredita que en l'execució de la sentència ferma que s'hagi pogut dictar en el jutjat d'instrucció 10 s'ha pagat alguna suma, aquesta es detraurà de la que s'hagi de pagar en mèrits de la sentència del jutjat de menors. La diferència entre els dies de baixa que s'estableixen en les dues sentències no pot comportar la variació de la que motiva ara aquesta altra, perquè la jutgessa de menors ha tingut en compte l'únic informe pericial amb el que comptava per a fer-ho, que no es va impugnar. Per tant, el recurs s'ha de desestimar, ratificant-se així la resolució recorreguda.

En conseqüència, s'adopta la següent

Fallo

Amb DESESTIMACIÓdel recurs d'apel·lació interposat en nom de Vidal contra la sentència del 12 de desembre de 2014 dictada en l'expedient número 145/2014 del Jutjat de Menors 2 de Barcelona, es confirma aquesta.

Notifiqueu aquesta sentència a les parts, fent-los-hi saber que contra ella no hi poden interposar cap recurs ordinari, uneixi's testimoni d'ella al rotlle, així com a l'expedient, que serà retornat al jutjat de procedència.

Així ho acordem, manem i signem.

PUBLICACIÓ.-En Barcelona, en la mateixa data. Un cop tots els Magistrats han signat aquesta sentència, avui se'n dóna la publicitat que ordena la Constitució i les lleis. En dono fe.