Sentencia Penal Nº 178/2013, Audiencia Provincial de Barcelona, Sección 22, Rec 7/2013 de 15 de Abril de 2013

Encabezamiento

Audiència Provincial de Barcelona

Secció Vint-i-dosena

Rotlle apel·lació faltes ràpides núm. 7/2013

Referència de procedència:

JUTJAT VIOLÈNCIA SOBRE LA DONA 1 SANT FELIU DE LLOBREGAT

Judici de faltes núm. 37/2012

Data sentència recorreguda: 18/12/2012

SENTÈNCIA NÚM. 178/2013

Magistrat/da:

Joan Francesc Uría Martínez

La dicta el/la Magistrat/da que s'expressa, de la Secció Vint-i-dosena de l'Audiència Provincial de Barcelona, actuant com a Tribunal unipersonal, en recurs d'apel·lació de faltes núm. 7/2013, interposat contra la Sentència pronunciada pel JUTJAT VIOLÈNCIA SOBRE LA DONA 1 SANT FELIU DE LLOBREGAT en data 18 de desembre de 2012 , en procediment de faltes núm. 37/2012. Han estat parts Carlos Antonio ; Eulalia ; Inmaculada y Maite , representadas per la procuradora Susana Fernández Isart; i el Ministeri Fiscal.

Barcelona, quinze d'abril de dos mil tretze.

Antecedentes

Primer.El 18 de desembre de 2012 el Jutjat de violència sobre la dona núm. 1 de Sant Feliu de Llobregat dictà sentència amb la decisió següent: ' Debo condenar y condeno a Carlos Antonio , Eulalia , Inmaculada y Maite como autores criminalmente responsables cada uno de ellos de una falta de injurias, a la pena de cuatro días de localización permanente, para el caso de Carlos Antonio y Inmaculada (a cada uno de ellos) y de multa de quince días a razón de siete euros diarios para el caso de Maite y Eulalia (a cada una de ellas); con abono de las costas procesales. '.

A la sentència es declaren provats els fets següents: ' El día 13 de diciembre de 2012 sobre las 10:40 horas Inmaculada y su madre, Maite , acudieron al centro médico de Corbera del Llobregat a fin de acompañar al menor que tiene Inmaculada en común con Carlos Antonio . Inmaculada e Carlos Antonio mantienen una pésima relación personal.

Carlos Antonio acudió al centro médico acompañado de su amiga Eulalia .

Encontrándose en la sala de espera de la consulta, Carlos Antonio y Eulalia , hablando entre ellos pero mirando a Inmaculada y a Maite se refirieron a ellas indistintamente con las expresiones: 'desgraciada, háztelo mirar, que estás loca' y en concreto Carlos Antonio a Maite : 'hija de puta'.

Por su parte, Maite y Inmaculada dentro de la consulta se refirieron a Carlos Antonio y a Eulalia , también hablando entre ellas como: 'retrasado, parece tonta, mira qué tonta es'.

Una vez fuera de la consulta médica, Inmaculada manifestó a Eulalia : 'asquerosa'. '.

Segon.Formulat recurs d'apel·lació per Carlos Antonio i Eulalia , el Jutjat l'admeté a tràmit, li'n donà curs i finalment va remetre les actuacions a aquest Tribunal, per a la decisió.

Accepto el relat de fets declarats provats a la sentència recorreguda, excepte la frase ' se refirieron a ellas indistintamente con las expresiones: 'desgraciada, háztelo mirar, que estás loca' y en concreto Carlos Antonio a Maite : 'hija de puta' ', que suprimeixo.

Fundamentos

Primer.Els apel·lants combaten la sentència dictada en primera instància enunciant tres motius d'impugnació: ' vulneración del artículo 142 LECrim : incorrecta técnica de redacción de los Hechos Probados que supone, a su vez, una vulneración del derecho a la Tutela Judicial Efectiva', ' vulneración del derecho a la Tutela Judicial Efectiva ( art. 24 CE ) por la indefensión generada respecto a la prueba al no admitirse los medios de prueba pretendidos por esta parte y hacer omisión de la prueba documental aportada donde consta los insultos vertidos por Inmaculada a Eulalia ' i ' vulneración del derecho a la Tutela Judicial Efectiva ( art. 24 CE ): indefensión generada por vulnerar el principio de interdicción de la arbitrariedad dado que la sentencia contiene múltiples valoraciones e infundadas sospechas y prejuicios de SSª'.

Segon.El primer motiu del recurs ha d'esser planerament refusat, perquè només cal llegir el relat de fets provats de la sentència combatuda per adonar-nos que estableix expressament i terminantment, amb claredat, precisió i sense utilitzar en la redacció conceptes jurídics que poguessin predeterminar la decisió, els fets que la jutgessa a quoestima provats, i que en la fonamentació jurídica serveixen de base al judici de tipicitat. Per tant, la jutgessa donà a la sentència complet compliment al que ordena l' article 142.2a de la Llei d'enjudiciament criminal , contra el que sostenen els recurrents, els quals confonen la redacció dels fets provats amb la valoració de la prova que fonamenta la declaració d'haver quedat provats, i d'aquí que es critiqui del relat que ' los insultos supuestamente vertidos... son hechos falsos, por inventados por SSª... aseveraciones que tan sólo han podido ser idealizadas por SSª'.

El primer motiu de recurs es desestima.

Tercer.El segon motiu del recurs ha de seguir la mateixa sort que el primer, la desestimació, i això raons diverses.

La primera, perquè si s'hagués produït la vulneració del dret constitucional invocat i la llei no preveiés un altre mecanisme de salvaguarda del dret a la prova, la vulneració al·legada constituiria la causa de nul·litat prevista a l' article 238.3r de la Llei orgànica del poder judicial , el que autoritzaria la part demanar la nul·litat del judici, no pas la lliure absolució, nul·litat que no es demana al recurs i que l'òrgan d'apel·lació no por declarar d'ofici, perquè li ho prohibeix expressament l' article 240.2, segon paràgraf de la pròpia Llei orgànica del poder judicial . Per tant, no sol·licitada la nul·litat del judici on segons els recurrents se'ls causà indefensió ' al no admitirse los medios de prueba pretendidos', no tindria cap conseqüència jurídica la inadmissió d'eixes proves.

Però és que, a més a més, la llei preveu un remei específic per al cas que a les parts les siguin denegats mitjans de proba en la primera instància, per tal de salvaguardar del dret a la prova, i concretament l' article 790.3 de la Llei d'enjudiciament criminal autoritza el recurrent proposar la pràctica de proves en fase d'apel·lació sempre i quan es tracti de diligències proposades que indegudament li van ser denegades, sempre que hagi formulat al seu moment la protesta oportuna, i d'admeses que no van ser practicades a la primera instància per causes que no li siguin imputables, i no obstant aquesta previsió legal, els apel·lants tampoc no han sol·licitat la pràctica en segona instància de les proves de la inadmissió de les quals es dolen.

Finalment, resulta inconcebible que l'advocat dels recurrents insinuï que la jutgessa a quono examinà les gravacions aportades pel fet que no es recullen a la sentència determinades expressions, quan ell ' hizo especial mención en el acto del juicio a que las condiciones de audio no eran las más idóneas y rogué a SSª que escuchase que en el segundo de los vídeos, concretamente entre los segundos 8 y 9, se podía escuchar como la Sra. Inmaculada llamaba a la Sra. Eulalia 'puta', 'zorra' '. Les proves, inclosa la documental, s'han de practicar en l'acte del judici oral, i en l'acte del judici oral es van visionar i escoltar les gravacions (minuts 38 a 40 de la gravació de la vista), de manera que la jutgessa que presidia l'acte i tenia davant seu, sobre la taula, el monitor, les examinà, i si la part proponent considerava que ' las condiciones de audio no eran las más idóneas', el que havia de fer, perquè li corresponia la càrrega de la prova, era aportar la prova que proposava com a de càrrec en condicions d'àudio suficientment bones per a la reproducció al plenari, i no pregar a la jutgessa que busqués on reproduir les gravacions en la intimitat.

En tot cas, com la prova documental videogràfica es practicà, la queixa dels recurrents respecte de l'examen d'aquesta prova s'hauria d'haver articulat com error en l'apreciació de la prova, i no com a vulneració del dret a la tutela judicial efectiva per manca de pràctica de la prova fora del judici, ja que al judici ' las condiciones de audio no eran las más idóneas', encara que el problema no era les condicions d'àudio per raó de l'espai, sinó de la gravació, doncs a l'arxiu segon, on segons el recurs ' entre los segundos 8 y 10 se podía escuchar como la Sra. Inmaculada llamaba a la Sra. Eulalia puta y zorra ', se senten perfectament les veus dels recurrents, però no així de les contràries, i és d'assenyalar que Eulalia no es queixa de que aquelles la tractin de ' puta y zorra', sinó de que la tractin de boixa (' yo estoy loca, tío, pues sí, quién está loca aquí'), i en el primer arxiu el que se sent és a Inmaculada dir a Carlos Antonio que és molt mala persona, i a Eulalia que és ' una asquerosa', i dir Maite a Carlos Antonio que feia les coses per provocar, anunciant tot seguit Inmaculada que anava a posar una denúncia.

Quart.L'enunciat del tercer motiu de recurs és inacceptable, perquè el relat de fets provats de la sentència apel·lada no conté ni una sola expressió que alguna de les persones implicades no afirmés, i l'única conclusió valorativa que conté, ' Inmaculada e Carlos Antonio mantienen una pésima relación personas ', és simplement una constatació elemental, doncs altrament no s'entén ni l'incident succeït al CAP, on aquells es trobaren a causa d'atenció mèdica al fill comú, ni que l'home ara recurrent introduís a la seva declaració fets diferents als que eren objecte del judici, que no eren altres que els que havien estat denunciats, o que pretengués al judici introduir altres conflictes judicials entre ambdós progenitors que no feien al cas i que sí perseguien el que critica al recurs, això és, provocar un prejudici en la jutgessa a quo, com deixà palesa la intervenció del seu advocat al formular reiterades protestes per inadmetre la jutgessa preguntes sobre altres procediments o sobre fets que no eren objecte del judici.

No es pot entendre, de cap manera, que al recurs es digui que la jutgessa a quoni més ni menys que s'ha inventat ' los insultos supuestamente vertido a por mis representados a Inmaculada y Maite ', quan els insults que es declaren provats a la sentència combatuda són que els ara apel·lants haurien manifestat referint-se a Inmaculada i Maite , ' desgraciada, háztelo mirar, estás loca', i Carlos Antonio a Maite , a més a més, ' hija de puta'. Dir que aquestes expressions són inventades ,' idealizadas en exclusiva por SSª', és inadmissible, i ni el dret de defensa permet fer servir qualificacions vexatòries de l'actuació de la jutgessa a quo, la qual no inventà res, sinó que donà per bones, en aquest punt, les declaracions de Inmaculada i Maite en el plenari, on la primera manifestà que els altres li digueren, tots dos, ' desgraciada, que si soy una lerda y con el dedo así(portant el dit índex de la mà dreta a la templa dreta) háztelo mirar... que estás loca... y a mi madre Carlos Antonio se dirigió y... le dijo tú cállate que eres una desgraciada y una hija de puta ' (minut 19 de la gravació de la vista), i la segona manifestà que ' a mí en concreto Carlos Antonio me dijo que era una desgraciada y una hija de puta... la señora Eulalia también lo mismo, que era una desgraciada... el otro, que es una hija de puta ' (minuts 29 i 30). On està la invenció de la jutgessa a quo?. Enlloc.

Els apel·lants es podran queixar de la valoració de la prova, però no de que el relat fàctic de la sentència recorreguda sigui fruït de la fabulació o de que a la resolució no es valori la gravació aportada, a la que es fa especial esment al fonament de dret primer, argumentant la jutgessa de violència sobre la dona el que és obvi, que la part que gravava no anava a incloure a la gravació allò que li pogués ser retret, el que no és cap presumpció gratuïta, sinó conclusió lògica de les pròpies imatges, que no reflecteixen tot l'esdeveniment, sinó únicament la part final del mateix i amb discontinuïtat, de manera que la gravació no pot servir de fonament per impedir l'acreditació de fets que la gravació no reflecteix i que són acreditables mitjançant proves de caràcter personal.

Arribats a aquest punt, i no obstant l'inacceptable plantejament del recurs, s'ha d'estimar la pretensió absolutòria dels apel·lants, perquè la condemna del mateixos es fonamenta a la sentència apel·lada únicament i exclusivament en les declaracions de les dones que els acusen, no pas en prova indiciària, com aquestes volen presentar en la impugnació del recurs, i les declaracions de les mateixes no reuneixen els requisits jurisprudencialment exigibles per poder enervar, sense cap altra prova, la presumpció d'innocència, i no sembla necessari recordar que la declaració de qui es presenta com a víctima ' no es propiamente un testimonio (declaración de conocimiento prestada por una persona ajena al proceso) sino una declaración de parte, en cuanto que la víctima puede personarse como parte acusadora particular o perjudicada civilmente en el procedimiento' ( STS 1.505/2003 , citada a l' ATS de 21 de setembre de 2010 ), de manera que les declaracions de les dones que en aquest procediment actuen no només com a acusades, sinó també com a acusadores particulars s'ha d'examinar amb cura, exigint que s'acompleixin tots aquells requisits, en particular el de corroboracions perifèriques de caràcter objectiu, requisit del que estan òrfenes les declaracions de Inmaculada i Maite .

Cinquè.Els article 239 i 240.2, paràgraf 2n de la Llei d'enjudiciament criminal disposen que en les interlocutòries o les sentències que posin terme a la causa o a qualsevol dels incidents s'ha de resoldre sobre el pagament de les costes processals, i que les costes en cap cas s'imposaran a l'acusat absolt, de manera que, essent el pronunciament d'aquesta sentència absolutori dels apel·lants, s'han de declarar d'ofici les causades a les dues instàncies, tret de la meitat de les costes necessàries de la primera instància atribuïbles a Inmaculada i Maite , necessarietat que exclou honoraris d'advocat de la part contrària.

Fallo

1. Estimo el recurs d'apel·lació expressat a l'antecedent de fet segon d'aquesta resolució.

2. Revoco parcialment la sentència apel·lada, deixant sense efectes els pronunciaments condemnatoris envers Carlos Antonio i Eulalia .

3. Absolt lliurement Carlos Antonio i Eulalia de la falta d'injúries de la que cadascun va esser condemnat a la sentència apel·lada.

4. Confirmo els pronunciaments de condemna de la sentència apel·lada envers Inmaculada i Maite , limitant la imposició de les costes a la meitat de causades necessàriament a la primera instància, exclosos honoraris d'advocat de la part contrària.

5. Declaro d'ofici la resta de les costes de la primera instància i la totalitat de les causades en aquesta segona.

Aquesta sentència és ferma.

Així ho disposa i ho signa el/la Magistrat/da que la dicta.