Sentencia Penal Nº 185/2015, Audiencia Provincial de Barcelona, Sección 3, Rec 18/2015 de 09 de Marzo de 2015

Encabezamiento

AUDIÈNCIA PROVINCIAL DE BARCELONA

SECCIÓ TERCERA

ROTLLE APEL.LACIÓ PENAL 18/2015

(TORN JUDICIS RÀPIDS)

JUTJAT PENAL 2 SABADELL

PROCEDIMENT ABREUJAT 22/2014

APEL·LANT: Héctor

S E N T È N C I A Nº 185/15

Magistrats:

SR. FERNANDO VALLE ESQUÉS

SR. JOSÉ GRAU GASSÓ

SRA. ROSER BACH FABREGÓ

Barcelona, nou de març de dos mil quinze.

VIST, en grau d'apel·lació davant de la Secció Tercera d'aquesta Audiència Provincial de Barcelona el present rotlle d'apel·lació penal que dimana del Procediment Abreujat núm. 22/2014 del Jutjat Penal 2 de Sabadell, seguit per delictes contra la seguretat del trànsit contra Héctor en el qual es va dictar sentència condemnatòria el dia 11 de juliol de 2014 , que va ser objecte de recurs d'apel·lació interposat pel mateix acusat.

Antecedentes

PRIMER:Els fets que es declaren provats a la sentència apel·lada són els següents: 'Se considera probado que Héctor , condenado por sentencia del Juzgado de Instrucción n° 2 de Sabadell, firme el 26 de marzo de 2011 , como autor de un delito de conducción bajo los efectos del alcohol, a la pena, entre otras, de catorce meses de privación del derecho de conducir vehículos a motor y ciclomotores, el día 9 de mayo de 2014, sobre las 04:43 horas, conducía su vehículo Volkswagen Polo matrícula F....FF por la C/ Lusitania de Sabadell, haciéndolo bajo los efectos de una ingestión alcohólica previa que limitaba sus facultades psicofísicas para la conducción, con la consiguiente lentitud de reflejos, reducción del campo visual y alteraciones en la percepción, efectos que limitaban sus facultades para el manejo de vehículos, e, invitado en numerosas ocasiones por los agentes a efectuar las pruebas legalmente previstas para comprobar la posible influencia de drogas tóxicas o bebidas alcohólicas y advertido convenientemente por aquéllos de las consecuencias legales de su negativa, la comisión de un delito contra la seguridad vial, el acusado hizo caso omiso y persistió en su voluntad de no practicar las referidas pruebas. El acusado presentaba los siguientes síntomas: olor a alcohol en el aliento, ojos rojos, comportamiento excitado, habla pastosa con dificultades para pronunciar, conversación locuaz y repetitiva, falsa apreciación de las distancias y disminución de reflejos'.

SEGON:La part dispositiva de la sentència apel·lada és la següent: ' Que debo condenar y condeno a Héctor , como autor penalmente responsable de: a) un delito contra la seguridad vial por conducir bajo la influencia de bebidas alcohólicas, con la concurrencia de la circunstancia agravante de reincidencia, a la pena de nueve meses y un día de multa con una cuota diaria de seis euros, con responsabilidad personal subsidiaria para caso de impago, y privación del derecho a conducir vehículos a motor y ciclomotores durante dos años, seis meses y un día, lo que comporta la pérdida de vigencia del permiso. b) un contra la seguridad vial por su negativa a someterse a las pruebas de detección alcohólica, con la concurrencia de la circunstancia atenuante analógica de embriaguez, a la pena de seis meses de prisión e inhabilitación especial para el derecho de sufragio pasivo durante el mismo tiempo, y privación del derecho a conducir vehículos a motor y ciclomotores durante un año y un día. El condenado ha de abonar las costas procesales causadas en esta instancia.'

Contra l'esmentada sentència es va interposar recurs d'apel·lació per Héctor .

TERCER:Admès el recurs i de conformitat amb el que estableix d' article 790 LECr , i no essent preceptius l'emplaçament i compareixença de les parts es van seguir els tràmits legals i van quedar les actuacions vistes per dictar sentència.

QUART:Que en el present judici s'han complert les prescripcions legals.

Ha estat ponent la Sra. ROSER BACH FABREGÓ, que expressa el parer unànime del Tribunal.

S'accepten els fets provats i els fonaments de dret que es consignen a la sentència impugnada.

Fundamentos

PRIMER: Contra la sentència condemnatòria dictada en la instància s'interposa per la representació processal de Héctor recurs d'apel·lació que es fonamenta en vulneració del dret a la presumpció d'innocència, error en la valoració de la prova, infracció de precepte legal i vulneració del principi non bis in idem.

Sabut és que el dret a la presumpció d'innocència està consagrat a en el nostre sistema jurídic amb rang de dret fonamental a l' article 24.2 CE i implica que tota persona acusada d'una infracció penal ha de ser considerada innocent en tant que no es demostri la seva culpabilitat d'acord amb la llei ( SSTS 29 mar ç i 3 desembre 2004 ). Quan s'al·lega en el procés penal la seva vulneració el Tribunal d'apel·lació ha de comprovar que el Jutjador d'instància ha tingut en compte prova que es pugui considerar de càrrec, és a dir, de contingut suficientment incriminatori, de tal manera que es pugui considerar acreditada la realitat d'uns fets concrets i la participació o intervenció de l'acusat; que la prova ha estat obtinguda i incorporada al judici oral amb respecte als drets fonamentals i d'acord amb les normes que en regulen la seva pràctica; i que la valoració realitzada per arribar a les conclusions fàctiques que són la base de la condemna no s'aparta de les regles de la lògica i no és, per tant, irracional o arbitrària.

Pel que fa al motiu de revisió en apel·lació consistent en error en la valoració de la prova, com ha establert de manera reiterada aquesta Secció, encara que el recurs d'apel·lació té caràcter ordinari i en el seu àmbit espot realitzar una nova valoració de la prova practicada en la primera instància, no obstant, como conseqüència de la transcendental importància que en la ponderació de les proves personals té la percepció directa pel Jutge de les diverses declaracions de les parts i dels testimonis, i de la inexistència en el nostre dret processal penal de proves taxades o de regles que determini el valor que s'hagi de donar a cada prova, la revisió, tractant-se precisament d'aquest tipus de prova de caràcter subjectiu, queda limitada a determinats extrems. D'una banda a examinar, en quan al seu origen la validesa i regularitat processal, i a verificar, en quan a la seva valoració, si les conclusions que el Jutge ha obtingut resulten congruents amb els resultats probatoris i s'ajusten als criteris generals de raonament lògic segons les regles d'experiència habitualment admeses. Així, en aquesta nova instància, sense haver presenciat de forma directa i personal les proves, només serà possible apartar-se de la valoració que d'elles en va fer el Jutge davant de qui es va practicar, si es declara com a provat en base a ella quelcom diferent del que va dir el declarant i que no resulta de cap altre mitjà de prova, si la valoració de la declaració condueix a un resultat il·lògic o absurd, i, de manera excepcional, si concorren altres circumstàncies de les quals se'n desprengui de forma inequívoca la falsedat d'un testimoni acollit com a cert o la certesa d'un que no es va tenir en compte.

En el supòsit que s'examina, revisada la prova practicada a l'acte del plenari s'ha de concloure que el pronunciament condemnatori es sustenta en prova de càrrec hàbil i suficient per a enervar la presumpció d'innocència, ha estat correctament valorada pel jutge d'instància.

En primer terme, la part apel·lant impugna el pronunciament condemnatori pel delicte de l' article 379.2 del Codi Penal , adduint d'una banda la manca de prova sobre els elements que configuren la referida infracció.

Tot i les al·legacions que es realitzen en el recurs sobre l'estat en el que es trobava l'acusat, les declaracions dels agents de policia actuants a l'acte del judici oral van resultar clares sobre aquest punt, ja que van ratificar la diligència de simptomatologia que obra a l'atestat i van exposar que presentava signes evidents de trobar-se sota els efectes d'una ingesta alcohòlica.

Certament el delicte de l' article 379 del Codi Penal requereix no només la presència d'una determinada concentració alcohòlica, sinó que a més, aquesta circumstància influeixi o es projecti en la conducció. Es tracta d'una figura simular a la correlativa infracció administrativa que tipifica l' article 12.1 del Reial Decret Legislatiu 339/1990 de 2 de mar ç, si bé el tipus penal es caracteritza per l'exigència d'un perill real, si bé abstracte, per la seguretat del trànsit, en tant que la infracció administrativa té caràcter merament formal i s'aplica de manera automàtica, ja que per a apreciar-la i imposar la corresponent sanció basta amb acreditar mitjançat la prova d'alcoholèmia que la ingesta d'alcohol supera la taxa fixada reglamentàriament, no exigint-se l'acreditació que en el cas concret aquesta ingesta hagi tingut influència en la capacitat psicofísica del conductor. Pel contrari, l' article 379 del Codi Penal no constitueix una infracció merament formal, atès que per a imposar la pena no n'hi ha prou amb comprovar a través de les proves corresponents que el conductor ha ingerit alcohol, sinó que és necessari que s'acrediti que aquesta ingesta ha afectat a les capacitats del subjecte actiu per a la conducció, i, per tant, a la seguretat del trànsit, que és el bé jurídic protegit (en aquest sentit la STC de 19 d'abril de 2004 ).

En aquest punt cal posar de manifest que si bé és cert que la exteriorització d'una conducta viària irregular permet acreditar de forma directa la influència en la conducció, que com s'ha indicat és l'element normatiu que requereix el tipus penal com ja s'ha indicat; això no implica que la influència es pugui inferir d'altres elements provatoris. I així, en el cas que ara s'examina, s'infereix de forma inequívoca de la simptomatologia que presentava l'acusat, clarament indicativa de l'estat d'embriaguesa.

Pel que fa al principi in dubio pro reo, la jurisprudència ha assenyalat de manera reiterada que el propi nomen iurisd'aquest principi posa clarament de manifest que la seva operativitat es troba condicionada per l'existència de dubtes que l'òrgan sentenciador hagués expressat en la valoració de la prova, que és l'àmbit propi d'aquest principi ( STS 30 d'octubre de 2000 ). Però quan el tribunal d'instància no mostra cap vacil·lació sobre la culpabilitat de l'acusat, sinó que d'una manera explícita mostra el seu convenciment sobre aquella culpabilitat, en absolut pot tenir efectes la invocació del principi in dubio pro reo, ja que perquè el dubte es pugui resoldre el favor del reu és necessari que existeixi.

En segon terme s'addueix en el recurs que l'acusat no forma part de les persones reglamentàriament obligades a sotmetre's a les proves d'alcoholèmia ja que no hi havia conducció. En aquest punt s'han de donar per reiterades les argumentacions que sobre aquest punt es contenen en la resolució impugnada, en el sentit que l'acció de conduir a la que es refereix l' article 379 del Codi Penal es produeix no únicament quan es produeix una conducció per una via pública sinó també quan es realitzen maniobres amb el vehicle susceptibles d'afectar la seguretat del trànsit.

Per últim s'invoca en el recurs infracció del principi non bis in idem i del principi de legalitat per haver-se condemnat per dues infraccions que tutelen el mateix bé jurídic, la conducció sota els efectes de l'alcohol i la negativa a sotmetre's a les proves d'alcoholèmia.

Certament cal posar de manifest que aquesta Secció de l'Audiència Provincial, amb anterioritat a la última reforma del Codi Penal sobre els delictes contra la seguretat vial, havia dictat alguna resolució en favor de la postura jurisprudencial que es cita al recurs d'apel·lació. Però a tenor de la nova redacció donada a l' article 383 del Codi Penal no es pot seguir afirmant de forma concloent que la negativa que sanciona el nou article 383 del Codi Penal sigui d'encobriment o solapament de l'existència d'un delicte definit a l' article 379 del mateix text legal. Efectivament, així com a l ' article 380 del Codi Penal es tipificava la conducta del 'conductor que, requerit per l'agent de l'autoritat, es negués a sotmetre's a les proves legalment establertes per a la comprovació dels fets descrits a l'article anterior, serà castigat com autor d'un delicte de desobediència greu, previst a l' article 556 d'aquest Codi', el nou article 383 del Codi Penal castiga al 'conductor que, requerit per un agent de l'autoritat, es negués a sotmetre's a les proves legalment establertes per a la comprovació de les taxes d'alcoholèmia i la presència de drogues tòxiques, estupefaents i substàncies psicotròpiques a que es refereixen els articles anteriors, serà castigat amb les penes de presó de sis mesos a un any i privació del dret a conduir vehicles a motor i ciclomotors per temps superior a un i fins quatre anys', havent de destacar-se com en la nova redacció, al marge d'evitar la remissió penològica al delicte de desobediència, el més rellevant es que, en el Codi Penal derogat es tractava de la negativa a sotmetre's a les proves 'establertes per a la comprovació de les taxes d'alcoholèmia a les que es refereixen els articles anteriors', mentre que aquest requisit ha desaparegut del nou tipus penal recollit en el nou article 383 , fins el punt que la doctrina ha entès que aquest precepte suscita l'interrogant de si permet incloure la hipòtesi de negativa en casos de controls preventius d'alcoholèmia, exclosos per la jurisprudència ( STS 9 de desembre de 1999 ) que acotava la rellevància típica de l' article 380 ales proves conforme als apartats 1 i 2 de l ' article 21 del Reglament de Circulació i només admet la dels apartats 3 i 4 quan els agents observen signes d'embriaguesa.

SEGON:Atès el que s'ha exposat s'ha de confirmar en els seus propis termes la sentència apel·lada, sense fer expressa imposició de les costes processals d'aquesta segona instància en no estimar-se mèrits per a fer-ho-

Vistes les normes legals i altres d'aplicació,

Fallo

DESESTIMAR el recurs d'apel·lació interposat per la representació processal de Héctor contra la sentència dictada pel Jutjat Penal núm. 2 de Sabadell en el P.A. 22/2014 i CONFIRMAR-LA, sense fer expressa imposició de les costes processals d'aquesta segona instància.

Així per aquesta sentència de la qual se'n unirà certificació al rotlle, i ho signen els Srs. Magistrats indicats al marge.