Sentencia Penal Nº 19/2008, Audiencia Provincial de Barcelona, Sección 3, Rec 203/2007 de 09 de Enero de 2008

Encabezamiento

AUDIÈNCIA DE BARCELONA

SECCIÓ TERCERA

Rotlle d'apel·lació de faltes 203/2007 -X

Judici de faltes núm.:41/2007

Jutjat d'Instrucció 2 de Cerdanyola del Vallès

SENTÈNCIA NÚM. 19/2008

Barcelona, nou de gener de dos mil vuit.

En Josep Niubò i Claveria, Magistrat de la Secció TERCERA ha vist, en apel·lació i constituït com a tribunal unipersonal, les actuacions del judici de faltes núm. 41/2007, del rotlle de la Sala núm.203/2007, sobre una falta de lesions, procedents del

Jutjat d'Instrucció 2 de Cerdanyola del Vallès. Hi han estat parts, en qualitat d'apel·lat Adolfo , i en qualitat d'apel·lant Luis Carlos , defensat pel/per la lletrat/ada Sr./a NATIVIDAD MAYOR RAMÍREZ.

Antecedentes

1.En l'esmentt expedient de judici de faltes es dictà sentència en la que es condemnà Luis Carlos com a autor d'una falta de lesions a la pena de trenta dies de multa amb una quota de quatre euros dia, amb responsabilitt personal subsidiària en cas d'impagament, i al pagament de les costes del judici, i amb obligació d'indemnitzar Adolfo amb 780 euros per les lesions, i s'absolia Luis Alberto de la falta de lesions que se l'hi imputà. Contra la sentència hi interposà recurs d'apel·lació el condemnat en demanda de la declaració de nul·litat d'actuacions i subsidiàriament en demanda de la seva absolució. El recurs fou impugnat pel Ministeri Fiscal i pel beneficiari de la indemnització.

2.S'accepta i dóna per reproduïda la declaració de fets provats de la sentència d'instància.

Fundamentos

1.S'accepten i donen per reproduïts els de la sentència apel·lada.

2.Es demana mitjançant el recurs la nul·litat d'actuacions perquè no es va tenir en compte la doble condició que com a denunciant i denunciat assumia Luis Carlos . Al respecte s'ha de dir que la condició processal en una causa no la tria qui hi intervé com a part, sinó que és el jutge que l'hi atorga. Per tant, si se'l va citar a judici com a denunciat, no podia exercir en aquell acte la funció acusadora, i en conseqüència, no es pot assumir la pretesa conculcació de les normes processals que justificaria la declaració de nul·litat sol·lictada.

Subsidiàriament es demana l'absolució del condemnat per considerar que actuà en legítima defensa. Tampoc podrà prosperar el recurs, perquè no hi ha constància de què l'ara apel·lant actués en tal concepte. La prèvia discussió verbal i fins i tot gestual per una circumstància relacionada amb la circulació de vehicles per la via pública no pot justificar l'agressió física. Les exigències de l'apartat quart de l' article 20 del Codi penal per tal que es pugui justificar un comportament contrari a dret en base a l'exercici legítim de la defensa, no es produeixen, ja que un dels requisits perquè pugui aplicar-se aquella causa d'exempció de la responsabilitat criminal és la proporcionalitat entre la defensa que es realitza i l'atac que justificaria aquella, i no es pot parlar de proporció entre un atac verbal i una agressió física, puix l'atac verbal ofèn només l'honor personal, i aquest no és susceptible de defensa física.

Finalment en relació a la suposada vulneració del dret constitucional a la presumpció a la innocència, és evident que aquest dret no és absolut ja que pot esvair-se amb la pràctica de prova de càrrec que convenci a qui ha de jutjat de la culpabilitat de la persona acusada. En aquest cas el jutge valorà la declaració de la víctima com a prova suficient per tal de produir aquell efecte, i no pot l'òrgan de l'apel·lació contradir l'apreciació que qui ha presenciat i dirigit la pràctica de la prova va fer sobre aquesta, en tractar-se d'una prova d'apreciació directa i única per part de qui la presencia, a diferència del que podria succeïr en relació a una prova documental, que pot ser valorada en igualdat de situació per tothom qui tingui accés al document en qüestió.

3.L' article 14.5 del Pacte Internacional de Drets Civils i Polítics de Nova York de 1966 reconeix el dret a la doble instància a qui resulta condemnat en causa penal, raó per la qual procedirà declarar d'ofici les possibles costes que el recurs hagi pogut generar.

Fallo

Amb DESETIMACIÓ del recurs d'apel·lació interposat per la defensa d' Luis Carlos contra la sentència dictada el 7 de juny de 2007 en el judici de faltes 41/2007 del jutjat d'instrucció 2 de Cerdanyola del Vallès , confirmo aquesta i declaro d'ofici les costes del recurs.

Uniu un certificat d'aquesta resolució al rotllo de la Sala i notifiqueu-la personalment a les parts, a les quals heu de comunicar que la resolució és ferma i que no hi poden interposar cap recurs.

Així, mitjançant aquesta sentència, ho pronuncio, ho mano i ho signo.