Sentencia Penal Nº 19/2019, Audiencia Provincial de Barcelona, Sección 22, Rec 246/2018 de 09 de Enero de 2019

Encabezamiento

Audiència Provincial de Barcelona

Secció Vint-i-dosena

Rotlle apel lació penal núm. 246/2018 - M

Referència de procedència:

JUTJAT PENAL 8 BARCELONA

Procediment Abreujat núm. 89/2018

Data sentència recorreguda: 29.06.18

SENTÈNCIA NÚM. 19/2019

Magistrats/des:

Joan Francesc Uría Martínez

Maria Josep Feliu Morell

Patricia Martínez Madero

La dicta la Secció Vint-i-dosena de l'Audiència Provincial de Barcelona en recurs d'apel lació núm. 246/2018, interposat contra la Sentència pronunciada pel JUTJAT PENAL 8 BARCELONA en data 29.06.18, en procediment Abreujat núm. 89/2018. Han estat parts Higinio com apel.lant, representat prl Procurador Guillem Rodriguez; Leocadia, representada per la Procuradora Carreras Montfort, com apel.lada, i el Ministeri Fiscal. D'aquesta sentència, que expressa l'opinió del Tribunal, ha estat ponent Maria Josep Feliu Morell .

Barcelona, nou de gener de dos mil dinou.

Antecedentes

Primer.El dia 29 de juny de 2016 el Jutjat penal núm. 8 de Barcelona dictà sentència amb la decisió següent: ' Que debo CONDENAR Y CONDENO A Higinio como autor de un delito ya definido de lesiones , sin circunstancias modificativas de la responsabilidad criminal , a la pena de quince meses de prisión, con la inhabilitación especial para el derecho de sufragio pasivo durante el tiempo de la condena, y al pago de las costas procesales, incluidas las de la acusación particular; debiendo indemnizar Leocadia en la cuantía de 630 euros por las lesiones y 1000 euros por las secuelas, más los intereses legales al pago.

Se impone a Higinio la pena accesoria de prohibición de comunicación y de alejamiento a una distancia de 500 metros de Leocadia por el tiempo de 27 meses , tanto de ella, de su domicilio, como de su lugar de trabajo cualquier otro que frecuente.

Igualmente condeno a Higinio como autor de un delito de amenazas a la pena de seis meses de prisión, con la inhabilitación especial para el derecho de sufragio pasivo durante el tiempo de la condena, y al pago de las costas procesales, incluidas las de la acusación particular.

Se impone a Higinio la pena accesoria de prohibición de comunicación y de alejamiento a una distancia de 500 metros de Leocadia por el tiempo de un año y seis meses , tanto de ella, de su domicilio, como de su lugar de trabajo cualquier otro que frecuente.'.

A la sentència es declaren provats els fets següents: ' Que Higinio y Leocadia eran en abril de 2017 compañeros de piso y mantenían relaciones sexuales esporádicas, residiendo ambos en el domicilio sito en la CALLE000 nº NUM000, piso NUM001 de Barcelona.

La noche del 20 de abril de 2017, sobre las 2.00 horas Higinio y Leocadia mantuvieron una discusión, motivada por el uso del móvil que la segunda hacía, en el curso de la cual, Higinio cogió un cuchillo y con intención de menoscabar su integridad física llegó a causarle varios cortes en mano, hombro y torax.

Como consecuencia del golpe recibido, Leocadia sufrió heridas inciso punzantes, necesitando para su curación 21 días, no estando incapacitado para sus ocupaciones habituales, y quedándole como secuela cicatrices en la zona de las heridas, con perjuicio estético ligero. Reclama.

Leocadia hubiera necesitado puntos de sutura, pero no acudió al médico hasta dos días después, sin que pudieran suturarse por estar infectadas, precisando antibióticos.

Al día siguiente Leocadia se fue a vivir a casa de su hermana recibiendo varios mensajes a través de la red social Facebook del acusado en los que, con ánimo de amedrentarla, le decía 'a todo marrano gordo le llega su noche, vieja', 'ya lo verá', 'le voy a dar una lección que nunca en su puta vida se va a olvidar''.

Segon.Formulat recurs d'apel lació per la representació processal de Higinio, el Jutjat l'admeté a tràmit, li'n donà curs, i finalment va remetre les actuacions a aquest Tribunal per a la decisió. El Ministeri Fiscal i la representació processal de maria Leocadia van presentar escrit d'al legacions impugnant el recurs i demanant la confirmació de la sentencia recorreguda.

S'accepta el relat de fets declarats provats de la sentència recorreguda, substituint l'últim apartat per següent: 'Al dia siguinete Leocadia e fue a vivir a casa de su hermana recoibiendo del acusado varios mensajes a través de la red social facebook que entre otras cosas le decia 'a rttodo marrano gordo le llega su noche vieja', 'ya lo vera' , 'le voy a dar una lección que nunca en su puita vida se va a olvidar'

Fundamentos

Primer.Per la part apel lant s'al lega com primer motiu de recurs l'error en la valoració de la prova, que fonamenta en el fet de la Jutgessa d'instància dona credibilitat a la declaració de la Sra. Leocadia que es absolutament diferent del relat que realitza l'acusat de forma coherent i reiterada

Dit això i centrant-nos en la valoració de la prova, hem de recordar que l'òrgan de la primera instància és qui està en millors condicions per valorar les proves de caràcter personal que es produeixen al judici oral, per raó de la immediació amb la producció de la font de coneixement, i la valoració feta per aquell l'ha de respectar l'òrgan d'apel lació sempre que no resulti absurda, il lògica o arbitrària. Doncs bé, aquest defectes que no es poden predicar de la valoració de la prova personal que queda reflectida en els fonaments de dret primer i segon de la sentència recorreguda, on l'òrgan de primera instancia partint de la declaració de l'acusat, de la víctima i de la documental mèdica, estima la existència de prova suficient, certa, creïble, lògica i coherent sobre l'existència de l'agressió de l'acusat a la seva parella estant el dos en el domicili que compartien.

Escoltada la gravació de l'acte de l vista i concretament la declaració de l'acusat i de la víctima, aquest Tribunal no pot mes que compartir la valoració probatòria que es realitza a la sentencia impugnada. Així, la credibilitat de les manifestacions de la Sra. Leocadia, s'evidencia en el forma en que relata els fets i en la corroboració que suposa l'existència de les lesions i l'informe mèdic del que resulta clar que es van causar amb un objecta punxant i tallant i que a mes d'haver estat atesa immediatament després d'haver esta agredida , les ferides haurien necessitat punts de sutura. Això implica clarament que quan la Sra. Leocadia va anar a l'hospital i es va emetre l'informe mèdic que consta el foli 51 ja havien passat algun temps perquè presentava una infecció, el que també confirma l'informe del metge forense que consta el foli 60 de les diligencies. Dit això, hem de concloure que l'acusat va ser l'autor de les lesions, doncs aixi ho va manifestar la Sra. Leocadia, els dos vivien el mateix domicili i van mantenir una discussió que va acabar amb l'agressió, el que es plenament coherent amb el que ha explicat la testimoni, en la que no es poden apreciar motivacions espúries, doncs tan va explicar fets que podien inculpar aa l'acusat, com altres que no, acceptant fins hi tot que l'havia acompanyat l'hospital utilitzant una targeta sanitària una altre dona perquè la Sra. Leocadia no en te. El que determina que, la valoració imparcial del jutge penal, de la prova produïda davant seu, amb plenitud d'immediació i amb totes les garanties, no pugui ser substituïda per la parcial de qui té interès personal en el resultat del procés.

En segon lloc s'al lega per l'apel lant que respecta del delicte d'amenaces l'acusat no va negar en cap cas l'autoria dels missatges enviats, el que nega l'acusat es que amb els missatges amenaces la Sra. Leocadia. El delicte d'amenaces de l' article 169. 2 del C. Penal, sanciona al que ' amenazare a otro con causarle a él, a su família......... un mal que constituya delitos de homicidio, lesiones, aborto, contra la libertad, tortures y contra la integridad moral, la libertad sexual, la intimidad......'. En aquest cas, el Tribunal despres de examinar el conjunt de missatges que consten a les diligencies i que va enviar l'acusat a la Sra. Leocadia, considera que les expressions que consten en el relat de fets que es declaren provats, si be son certes i les va enviar l'acusat, no es pot concloure de forma indubitada que amb elles pretenia i de fent amenaçava a la Sra. Leocadia en causar-li un mal imminent i greu, mes aviat es desprèn de una valoració conjunta un intent per part de l'acusat de fer una sèrie de retrets a la Sra. Leocadia, per la conducta que tenia amb ell, però en cap cas d' amenaçar-la amb causar-li un mal. Per tant, estima la Sala que el recurs interposat ha de ser estimat parcialment, absolent l'acusat del delicte d'amenaces pel que ha esta condemnat.

Segon.D'acord amb els articles 240.2n de la Llei d'enjudiciament criminal i 123 del Codi penal, a la vista de l'estimació parcial del recurs es declaren d'ofici les costes processals causades en aquesta instància.

Fallo

1. ESTIMEM PARCIALMENT el recurs d'apel lació expressat en l'antecedent de fet segon d'aquesta sentència.

2. REVOQUEM PARCIALMENT I ABSOLEM L'ACUSAT Higinio DEL DELICTE D'AMENACES PEL QUE HAVIA ESTA CONDENAT, declarant d'ofici la meitat de les costes processals de la primera instancia. CONFIRMEM I MANTENIM LA RESTA DE PRONUNCIAMENTS CONDEMNATORIS DE LA SENTENCIA IMPUGNADA dictada pel Jutjat Penal num. 8 de Barcelona en data 29 de juny de 2018 en el procediment abreujat num. 89/2018 , condemnant a l'acusat el pagament de la meitat de les costes processals de la primera instancia.

3. S'imposen a la part apel lant les costes processals causades en aquesta segona instància.

Aquesta sentència no és ferma, i contra la mateixa es pot interposà recurs de cassació per infracció de llei si es considera que, atesos els fets que es declaren provats en la resolució, s'ha infringit un precepte penal de caràcter substantiu o una altra norma jurídica del mateix caràcter que hagi de ser observada en l'aplicació de la llei penal, preparant el recurs mitjançant un escrit autoritzat per un advocat i un procurador, si el recurrent no és el Ministeri fiscal, escrit presentat dins dels cinc dies següents al de l'última notificació de la sentència, i en el qual s'ha de demanar testimoniatge de la sentència i manifestar la classe de recurs que s'intenti utilitzar.

Així ho disposa el Tribunal i ho signen els magistrats que el formen.