Sentencia Penal Nº 193/2015, Audiencia Provincial de Barcelona, Sección 22, Rec 85/2015 de 07 de Mayo de 2015

Encabezamiento

Audiència Provincial de Barcelona

Secció Vint-i-dosena

Rotlle Apel·lació Penals Ràpids núm. 85/2015 - N

Referència de procedència:

Jutjat Penal 4 Vilanova I La Geltrú

Procediment Abreujat núm. 379/2014

Data Sentència recorreguda: 06/02/2015

SENTÈNCIA NÚM. 193/2015

Magistrats/des:

Joan Francesc Uría Martínez

Juli Solaz Ponsirenas

Ignasi de Ramón Fors

La dicta la Secció Vint-i-dosena de l'Audiència Provincial de Barcelona en recurs d'apel·lació núm. 85/2015, interposat contra la Sentència pronunciada pel JUTJAT PENAL 4 VILANOVA I LA GELTRÚ en data 06/02/2015 , en procediment Abreujat núm. 379/2014. Han estat parts Hipolito representado por la Procuradora Rebeca Rabal LLácer i assistit per la Lletrada Esther Clment Hernández, i el Ministeri Fiscal. D'aquesta sentència, que expressa l'opinió del Tribunal, ha estat ponent Joan Francesc Uría Martínez .

Barcelona, set de maig de dos mil quinze.

Antecedentes

Primer.El 6 de febrer d'enguany el Jutjat penal núm. 4 de Vilanova i la Geltrú dictà sentència amb la decisió següent: 'Debo condenar y condeno a Hipolito como autor penalmente responsable del art.28 CP de las siguientes infracciones penales en grado de consumación:

1º Un delito de malos tratos previsto y penado en el art.153.1 y 3 CP , sin la concurrencia de circunstancias modificativas de la responsabilidad criminal, por el que se imponen a Hipolito las siguientes penas: nueve meses

y un día de prisión, y dos años y un día de privación del derecho a la tenencia y porte de armas.

Se impone a Hipolito como pena accesoria por aplicación de lo dispuesto en el art.57.1 y 2 CP en relación con el art.48 CP , la prohibición de aproximarse a la persona de Ramona a una distancia inferior a 1.000 metros tanto de su persona, como de su domicilio, lugar de trabajo o cualquier otro que habitualmente frecuente así como la prohibición de comunicarse con la misma por cualquier medio, directo o indirecto, todo ello por un período de un año, nueve meses y un día.

Medidas cautelares. Se acuerda el mantenimiento de las medidas cautelares penales adoptadas por Auto de fecha 11/11/2014 del Juzgado de Instrucción núm. 4 de Vilafranca del Penedés hasta el inicio efectivo de la ejecución de las penas, sin perjuicio de que en los casos en que proceda el tiempo de transcurrido con la vigencia de las medidas cautelares sea abonable respecto de la pena accesoria conforme al art.58.4º CP .

Costas procesales. Se condena a Hipolito al pago de las costas del presente procedimiento.'

A la sentència es declaren provats els fets següents: ' Hipolito , nacido en Ecuador, mayor de edad, con pasaporte NUM000 , con antecedentes penales no computables a efectos de reincidencia, durante la noche del día 4 de noviembre de 2014, en el domicilio que comparte con su pareja sentimental Ramona sito en la CALLE000 NUM001 NUM002 - NUM003 de la localidad de Vilafranca del Penedés, con intención de atentar contra la integridad física de su pareja Ramona , la golpeó en diversas ocasiones sin llegar a ocasionarle lesión, en presencia de la hija de la Sra. Ramona de diecisiete años de edad y también de otro hijo de la Sra. Ramona menor de edad.'

Segon.Formulat recurs d'apel·lació per la representació processal d' Hipolito , el Jutjat l'admeté a tràmit, li'n donà curs, i finalment va remetre les actuacions a aquest Tribunal per a la decisió.

No s'accepta el relat de fets declarats provats en la sentència recorreguda, que substituïm pel següent: Hipolito , major d'edat i sense antecedents penals computables a efectes de reincidència, la nit del dia 4 de

novembre de 2014 es trobava amb la seva parella sentimental, Ramona , al domicili comú, situat al CALLE000 , núm. NUM001 , NUM002 - NUM003 , de Vilafranca del Penedès. També hi eren dos fills menors de la dona.

Fundamentos

Primer.L'apel·lant combat la sentència dictada en primera instància sense enunciar el motiu o motius de la impugnació, contràriament al que ordena l' article 790.2 de la Llei d'enjudiciament criminal , però de llur argumentació resulta que el motiu és únic i s'hauria d'enunciar ' error en l'apreciació de les proves', doncs del que es queixa és de que ' no se recoge en la sentencia... la prueba videográfica aportada como documental por la propia acusación particular', ' la prueba preconstituida en forma de testifical por el Sr. Ambrosio ... no es tenida en cuenta en absoluto por el juzgador as quo ' i ' la exploración judicial en fase de instrucción realizada a la hija de diecisiete años de la supuesta víctima... debe ofrecernos serias dudas de veracidad, y... no acudió el día del juicio a ratificar su declaración testifical, con lo que entendemos que ante tal ausencia de ratificación no puede el juzgador ad quo servirse de ella para condenar'.

Segon.La primera de les queixes, que ' no se recoge en la sentencia... la prueba videográfica aportada como documental por la propia acusación particular', no es correspon amb la realitat, perquè al fonament jurídic primer de la pròpia sentència apel·lada, concretament a la primera part, dedicada a la valoració de la prova, es fa especial referència als diversos arxius de vídeo continguts al suport aportat al seu moment per l'acusació particular. I qüestió diferent és la conclusió a que es pot arribar del visionat dels arxius, que en opinió del jutge a quo ' apoyan el relato de Petra como testigo presencial de la agresión del acusado ', i segons l'apel·lant permet ' observar cómo en ningún momento mi mandante ni siquiera se acerca a la supuesta víctima, rehuyéndola...'.

La segona de les queixes, segons la qual ' la prueba preconstituida en forma de testifical por Don. Ambrosio ... no es tenida en cuenta en absoluto por el juzgador as quo ', tampoc no es correspon amb la realitat, i per constatar-ho només cal llegir el mateix fonament de la sentència, en allò relatiu a la valoració de la prova, concretament on es diu que la intenció de Petra 'de que se abriera la puerta, coincide en este extremo con el testigo Ambrosio '. I altra cosa és que el jutge a quo no valorés la prova en el sentit que interessa a l'apel·lant,

estimant que responia a la realitat el que Ramona manifestà al testimoni, segons aquest, això és, que l'acusat ' no me ha pegado'.

La queixa fonamental és realment la tercera, doncs si havia una testimoni directa dels fets, concretament Petra , i això està fora de discussió, era exigible sentir el seu testimoniatge al judici oral, amb plenitud de immediació i amb totes les garanties, i aquesta prova no es practicà, essent substituïda, sense recolzament legal, per la lectura de la declaració efectuada per la testimoni en fase d'instrucció (anomenada exploració de menor).

Que la prova apta per enervar la presumpció d'innocència era la declaració testifical de Petra al plenari no oferia cap dubte, i per això el Ministeri fiscal va proposar-la com a testimoni per a l'acte del judici oral en l'escrit d'acusació (foli 116), i el mateix feu la llavors acusadora particular mitjançant adhesió a aquest escrit (foli 119); i perquè era la prova pertinent, el jutge penal la va admetre en interlocutòria de 19 de desembre de 2014 (folis 158 i 159). Així les coses, sense que constés que la testimoni s'hagués col·locat en parador desconegut amb posterioritat a llur citació a judici (foli 128), i sense fer cap esbrinament del parador de la testimoni incompareguda a l'acte al qual havia estat citada, resultava improcedent introduir al plenari, mitjançant lectura, el seu testimoniatge en fase d'instrucció, i en aquest sentit s'ha de recordar, entre d'altres, l' STS 882/2008, de 17 de desembre de 2008 , que estableix una doctrina plenament consolidada sobre aquest punt quan diu: 'Los Tribunales no pueden valerse de las actas del sumario referentes a personas que podrían haber declarado en el juicio oral, permitiéndose la utilización del artículo 730 de la Ley de Enjuiciamiento Criminal con riguroso carácter de excepción cuando realmente la presencia del testigo sea imposible o de muy difícil y verificada asistencia, y así se ha admitido cuando el testigo haya muerto, o sea imposible de localizar por encontrarse en ignorado paradero, o se encuentre fuera de la jurisdicción del Tribunal y no sea factible lograr su comparecencia, debiendo quedar acreditado que por el órgano jurisdiccional se han agotado razonablemente las posibilidades para su localización i citación'.

Conseqüentment, com sigui que el relat de fets provats de la sentència apel·lada, que justifica la condemna, es fonamenta en una declaració testifical que no hauria d'haver accedit al plenari, i sense la qual no es poden considerar mínimament acreditats els fets objecte d'acusació, cal estimar el recurs i disposar la lliure absolució de l'acusat recurrent.

Tercer.Els article 239 i 240.2, paràgraf 2n de la Llei d'enjudiciament criminal disposen que en les interlocutòries o les sentències que posin terme a la causa o a qualsevol dels incidents s'ha de resoldre sobre el pagament de les costes processals, i que les costes en cap cas s'imposaran a l'acusat absolt, de manera que, essent el pronunciament d'aquesta sentència absolutori, s'han de declarar d'ofici les causades a les dues instàncies.

Fallo

1. Estimem els recurs d'apel·lació expressat en l'antecedent de fet segon d'aquesta sentència.

2. Revoquem la sentència apel·lada.

3. Absolem lliurement Hipolito del delicte de maltractament en l'àmbit familiar del que va ésser acusat.

4. Declarem d'ofici les costes processals causades a les dues instàncies.

Aquesta sentència és ferma.

Així ho disposa el Tribunal i ho signen els magistrats que el formen.