Sentencia Penal Nº 211/2020, Audiencia Provincial de Barcelona, Sección 22, Rec 43/2019 de 11 de Marzo de 2020

Encabezamiento

Audiència Provincial de Barcelona

Secció Vint-i-dosena

Rotlle apel.lació procediment de delictes lleus ( apel·lació judici immediat sobre delictes lleus ) núm. 43/2019 - B

Referència de procedència:

JUTJAT VIOLÈNCIA SOBRE LA DONA 1 MANRESA

Judici de Delictes Lleus núm. 6/2019

Data sentència recorreguda: 7 d'agost de 2019

SENTÈNCIA NÚM. 211/2020

Magistrada:

Maria Josep Feliu Morell

La dicta el Magistrat que s'expressa, de la Secció Vint-i-dosena de l'Audiència Provincial de Barcelona, actuant com a Tribunal unipersonal, en recurs d'apel·lació en procediment de Delictes Lleus núm. 43/2019, interposat contra la Sentència pronunciada pel Jutjat Violència sobre la dona 1 Manresa en data 07/08/19, en procediment de Delictes lleus núm. 6/2019. Han estat parts com apel·lant Pura, assistida per la lletrada Asunción Martín Díaz, representada per la procuradora Lourdes Rodriguez Cuadra, apel·lat Raimundo, assistit pel lletrat Eloi Alboquers Lupion, i el Ministeri Fiscal.

Barcelona, onze de març de dos mil vint.

Antecedentes

Primer.-El dia 7 d'agost de 2019 el jutjat d e violència sobre la dona núm. 1 de Manresa dictà sentència amb la decisió següent: 'Absuelvo a Raimundo del delito leve de injurias de que venía siendo denunciado.

Se declaran de oficio las costas devengadas'.

A la citada sentència es declaren provats els fets següents: 'Único. Resulta probado que la Doña Pura interpuso denuncia en fecha 6 de agosto de 2019 ante la comisaría de Mossos D'Esquadra de Manresa frente a su ex pareja, Sr. Raimundo por hechos propios del ámbito de la violencia de género'.

Segon.-Formulat recurs d'apel·lació per la representació de Pura, el jutjat l'admeté a tràmit, donant-li curs, i finalment va remetre les actuacions a aquest Tribunal per la decisió. El Ministeri Fiscal i la representació de Raimundo s'oposen el recurs i demanen la confirmació de la sentencia impugnada.

S'accepta el relat de fets declarats provats de la sentencia recorreguda.

Fundamentos

Primer.-S'interposa els recursos d'apel·lació al·legant com primer motiu de recurs la nul3litat d'actuacions per infracció de normes i principis essencials del procediment que causant indefensió (diu a l'acusat) però deu voler dir a l'acusació. Considera que la sentencia infringeix l' article 142 de la lecrim per quan no es fa una relació de fets declarats provats, sinó que nomes consta que es va interposar una denuncia perla Sra. Pura davant dels Mossos d'esquadra el dia 6 d'agost de 2019 contra la seva exparella Sr. Raimundo per uns fets de l'àmbit de la violència de gènere' l'apel·lant pretén que es fes un relat de fets declarats provats, però també es clar que el que vol es que en el relat es facin constar uns fets que reflexin el que va declarar la denunciant a l'acte del judici. Certament, el relat de fets provats a la sentencia podia haver estat mes expositiu, però també es evident que a la vista de la conclusió absolutòria de la sentencia, el relat hauria d'haver esta negatiu, fet que no es unànimement acceptat per la jurisprudència. En realitat s'exposa que es va interposar una denuncia i després es diu que degut a les versions contradictòries de les parts no es considera que hi hagi prova de càrrec suficient per donar-los per acreditats. Relat absolutament contradictori dels fets que ha estat escoltat per aquest òrgan d'apel·lació a la gravació de l'acte del judici. En definitiva, si be no hi ha un relat de fets en els termes que voldria l'acusació, el cert es que el que exposa la sentencia, permet clarament saber per quin motiu la Jutgessa d'instància ha dictat una sentencia absolutòria, doncs al haver-hi nomes com proves la declaració de cada un dels implicats, no ha donat prevalença a cap d'elles en ser absolutament contradictòries, i cap esta recolzada per altres proves proposades per les parts. Per tant, no s'estima que la redacció de la sentencia hagi causat cap tipus d'indefensió a la part acusadora, i per tant, no es procedent la declaració de nul·litat instada, amb retroacció de les actuacions per la celebració de un nou judici.

Com segon motiu de recurs s'al·lega per l'apel·lant l'error en la valoració de la prova i es demana la condemna de l'acusat per un delicte lleu d'injúries, en considerar que de les proves practicades s'han acreditat els fets denunciats. L' article 976.2 de la Lecrim estableix que 'El recurso (apelacion delictes lleus) se formalizará y tramitarà conforme a lo dispuesto en los artículos 790 a 792'. L' article 792.2 de la LEcrim estableix que ' La sentencia de apelación no podrá condenar al encausado que resultó absuelto en primera instancia ni agravar la sentencia condenatoria que le hubiera sido impuesta por error en la apreciación de las pruebas en los términos previstos en el tercer párrafo del artículo 790.2.

No obstante, la sentencia, absolutoria o condenatoria, podrá ser anulada y, en tal caso, se devolverán las actuaciones al órgano que dictó la resolución recurrida. La sentencia de apelación concretará si la nulidad ha de extenderse al juicio oral y si el principio de imparcialidad exige una nueva composición del órgano de primera instancia en orden al nuevo enjuiciamiento de la causa.'i l' article 790.2 tercer apartat de la LECrim., estableix que ' Cuando la acusación alegue error en la valoración de la prueba para pedir la anulación de la sentencia absolutoria o el agravamiento de la condenatoria, será preciso que se justifique la insuficiencia o la falta de racionalidad en la motivación fáctica, el apartamiento manifiesto de las máximas de experiencia o la omisión de todo razonamiento sobre alguna o algunas de las pruebas practicadas que pudieran tener relevancia o cuya nulidad haya sido improcedentemente declarada'. En aquest cas, l'apel·lant impugna la sentencia absolutòria dictada pel Jutjat d'instrucció, al·legant com segon motiu de recurs l'error en la valoració de la prova, i a la vista de que els fets enjudiciats i la incoació del procediment penal es posterior el dia 6 de desembre de 2015, data d'entrada en vigor de l'ultima reforma de la LEcrim, en la que es modifica la redacció dels preceptes abans esmentats, s'evidencia que l'apel·lant tenia, en el cas d'apreciar error en la valoració de la prova en primera instancia, haver sol·licitat, fent les oportunes al·legacions per justificar el que preveu l' article 790.2 tercer apartat de la LEcrim., la nul·litat de la sentencia dictada en primera instancia i no única i exclusivament la seva revocació, vetada per l'article 790,2 de la mateixa llei, que trasllada al text de la llei el que ha estat notòria i reiterada jurisprudència del Tribunal Constitucional, tal com senyala la STC de 17 de novembre de 2014 ' La doctrina sobre las condenas penales en segunda instancia previa revocación de un pronunciamiento absolutorio, iniciada en la STC 167/2002, de 18 de septiembre (FFJJ 9 a 11) y reiterada en numerosas Sentencias posteriores (entre otras muchas, SSTC 182/2007, de 10 de septiembre ; 28/2008, de 11 de febrero ; 1/2009, de 12 de enero , 24/2009, de 26 de enero y más recientemente, SSTC 22/2013, de 31 de enero ; 195/2013, de 2 de diciembre ; y 105/2014, de 23 de junio ), expresa que el respeto a los principios de publicidad, inmediación y contradicción, que forman parte del contenido del derecho a un proceso con todas las garantías ( art. 24.2 CE ), impone inexorablemente que toda condena se fundamente en una actividad probatoria que el órgano judicial haya examinado directa y personalmente y en un debate público en el que se respete la posibilidad de contradicción. También inciden en el tema las Sentencias del Tribunal Europeo de Derechos Humanos, ( SSTEDH) de 29 de octubre de 1991, caso Jan Ake Andersson c. Suecia y de 5 de diciembre de 2002, caso Hoppe c.Alemania.

En aplicación de esta doctrina hemos dicho que el respeto a los citados principios de publicidad, inmediación y contradicción exige que el Tribunal de apelación oiga personalmente a los testigos, peritos y acusados que hayan prestado testimonio y declaración en el acto del juicio, dado el carácter personal de estos medios de prueba, a fin de llevar a cabo su propia valoración y ponderación y corregir la efectuada por el órgano de instancia, de manera que el órgano de apelación no puede operar una modificación de los hechos probados que conduzca a la condena del acusado, si tal modificación no viene precedida del examen directo y personal de los acusados o testigos en un debate público en el que se respete la posibilidad de contradicción.'

Dit això, la Sala ha de posar de manifest l'impossibilitat legal de declarar d'ofici la nul·litat de la sentencia dictada en primera instancia, doncs tal com estableix l' article 240.2 apartat segon de la LOPJ 'En ningún caso podrá el Juzgado o Tribunal, con ocasión de un recurso, decretar de oficio una nulidad de las actuaciones que no haya sido solicitada en dicho recurso, salvo que apreciare falta de jurisdicción o de competencia objetiva o funcional o se hubiese producido violencia o intimidación que afectase a ese Tribunal'.

Per tant, la Sala no pot entrar en valoracions sobre l'existència o no d'error en l'apreciació de la prova en els suposis de sentencies absolutòries, quan la part apel·lant no ha sol·licitat de forma fonamentada la nul·litat de la sentencia, perquè si no es possible en segona instancia la condemna de l'acusat absolt en la primera, i el Tribunal tampoc pot acordar d'ofici, sense petició del recurrent, la nul·litat de la sentencia dictada en primera instancia, s'haurà de desestimar el recurs d'apel·lació interposat amb impossibilitat de entrar en el fons de la qüestió plantejada al no ser possible la seva estimació en els termes en que esta interessada.

Per tot l'exposat, es procedent la desestimació del recurs d'apel·lació.

Segon.D'acord amb els articles 240.2n de la Llei d'enjudiciament criminal i 123 del Codi penal, s'imposen a l'apel·lant les costes processals d'aquesta instancia.

Fallo

1. Desestimoel recurs d'apel·lació expressat a l'antecedent de fet segon d'aquesta resolució, interposat contra la sentencia dictada pel Jutjat de violència sobre la dona núm. 1 de Manresa en data 7 d'agost de 2019 en el Judici immediat per delictes lleus núm. 6/2019, i la confirmo íntegrament.

2. S'imposen els apel·lants les costes processals causades en aquesta segona instancia per meitat.

Aquesta sentència és ferma.

Així ho disposa i ho signa el Magistrat que la dicta.