Sentencia Penal Nº 217/2013, Audiencia Provincial de Barcelona, Sección 22, Rec 99/2013 de 30 de Abril de 2013

Encabezamiento

Audiència Provincial de Barcelona

Secció Vint-i-dosena

Rotlle apel·lació penals ràpids núm. 99/2013

Referència de procedència:

JUTJAT PENAL 8 BARCELONA

Procediment Abreujat núm. 164/2012

Data sentència recorreguda: 28.02.13

SENTÈNCIA NÚM. 217/2013

Magistrats/des:

Joan Francesc Uría Martínez

Juli Solaz Ponsirenas

Francesc Abellanet Guillot

La dicta la Secció Vint-i-dosena de l'Audiència Provincial de Barcelona en recurs d'apel·lació núm. 99/2013, interposat contra la Sentència pronunciada pel Jutjat Penal 8 Barcelona en data 28.02.13 , en procediment Abreujat núm. 164/2012. Han estat parts Víctor com apel.lant i el Ministeri Fiscal. D'aquesta sentència, que expressa l'opinió del Tribunal, ha estat ponent Joan Francesc Uría Martínez .

Barcelona, trenta d'abril de dos mil tretze.

Antecedentes

Primer.El 28 de febrer de 2013, el Jutjat penal núm. 8 de Barcelona dictà sentència amb la decisió següent: ' Que debo condenar y condeno a Víctor , con NIE NUM000 , como autor criminalmente responsable de un delito de quebrantamiento de condena del art. 468.2º CP , concurriendo la circunstancia agravante de reincidencia del art. 22.8º CP , a la pena de diez (10) meses de prisión, con inhabilitación especial para el derecho de sufragio pasivo durante el tiempo de la condena y al pago de las costas procesales de este procedimiento.'

A la sentència es declaren provats els fets següents: ' Primero.- Resulta probado y así se declara que el acusado Víctor , con NIE NUM000 , mayor de edad, nacido en Marruecos el día NUM001 de 1977, con residencia regular en territorio nacional y ejecutoriamente condenado en sentencia de fecha 9 de agosto de 2011, firme el mismo día, dictada por el Juzgado de Instrucción nº 5 de Igualada a la pena de 4 meses de prisión por un delito de quebrantamiento de condena y ejecutoriamente condenado en sentencia de fecha 1 de septiembre de 2011 firme el día 24 de octubre de 2011 dictada por el Juzgado de lo Penal nº 18 de Barcelona a la pena de 1 año de prisión por un delito de quebrantamiento de condena, fue condenado por sentencia de fecha 20 de enero de 2011 , firme el mismo día, dictada por el Juzgado de lo Penal nº 20 de Barcelona a las penas de 56 días de trabajos en beneficio de la comunidad y prohibición de comunicación y aproximación a menos de 1000 metros de su ex pareja, Paulina , durante 2 años, sentencia que le fue notificada con todos los apercibimientos. Dichas prohibiciones extinguían el 7 de junio de 2012 según liquidación efectuada por el 15 de marzo de 2011 por el Juzgado de lo Penal nº 15 de Barcelona en ejecutoria 643/2011 debidamente notificada al imputado el 4 de julio de 2011.

SEGUNDO.- Resulta probado que el acusado siendo plenamente consciente de la existencia vigencia de las referidas penas, el 11 de marzo de 2012, se dirigió al domicilio de la Sra. Paulina sito en la plaza de Montseny de la localidad de Igualada, accediendo al mismo y entablando conversación con ella siendo sorprendido allí por una dotación de los Mossos d'Esquadra con TIP NUM002 y NUM003 que procedieron a la detención del acusado.'

Segon.Formulat recurs d'apel·lació per la representació processal de Víctor , el Jutjat l'admeté a tràmit, li'n hi donà curs i finalment va remetre les actuacions a aquest Tribunal per a la decisió.

S'accepta el relat de fets declarats provats a la sentència recorreguda.

Fundamentos

Primer.L'apel·lant combat la sentència dictada en primera instància adduint un únic motiu d'impugnació, que enuncia ' error en l'apreciació de la prova practicada en el judicioral', error predicat en relació a ' circumstàncies humanitàries' i a ' una situació d'error de prohibició'. Les ' circumstàncies humanitàries' les predica el recurrent dient que ' havia estat víctima d'una agressió... la qual li va produir ferides al cap i que la baralla va passar estant... sota la influència de l'alcohol i é per aquest motiu que la seva companya sentimental, quan coneix el que li havia passat, li dóna els primers auxilis i, temporalment, l'acull en el seu domicili'. I la ' una situació d'error de prohibició' la predica argumentant que ' en aquell context (ferit, sota l'efecte de l'alcohol i acollit voluntàriament per la seva parella) creia que existia una causa de justificació a l'haver-hi consentiment de la seva parella'.

Segon.Visionada la gravació del judici, que constitueix l'acta de la vista, resulta que al plenari va declarar l'acusat (minuts 2 a 6 de la gravació), no ho va fer Paulina , la qual s'acollí a la dispensa que regula l' article 416.1 de la Llei d'enjudiciament criminal (minut 8), va testificar l'agent de Mossos d'esquadra NUM002 (minuts 9 a 11) i les parts donaren per reproduïda la prova documental (minut 12).

Doncs bé, tenint present que la declaració de l'acusat constitueix fonamentalment un mitjà de defensa, no un mitjà de prova, recordant l' ATC 25/2010 que el Tribunal Constitucional ' ha reiterado que los derechos a no declarar contra sí mismo y a no confesarse culpable ( art. 24.2 CE ) se articulan como un medio eficaz de protección frente a cualquier tipo de coerción o compulsión ilegítima, lo que implica que se debe contar con plena libertad tanto en lo relativo a la decisión de declarar, como en lo referido al contenido de lo manifestado', el que implica que l'acusat té la càrrega de la prova dels al·legats exculpatoris que formula, sense que de cap manera es pugui considerar la seva declaració prova suficient del seu propi al·legat; tenint present que l'agent de Mossos d'esquadra es limità a constatar que l'acusat era al pis de la dona al qual no es podia acostar, encara que aquesta hi era d'acord, dient a més a més el testimoni que hi van anar al pis perquè qui denuncià haver estat agredit per l'ací apel·lant els informà que aquest hi vivia; i tenint present que no hi ha cap document a la causa que justifiqui cap de les al·legacions del recurrent, ni que es trobava ferit, ni que es trobava sota l'efecte de begudes alcohòliques, és clar que cap error en l'apreciació de la prova es pot retraure a la valoració feta per la jutgessa penal.

En el fons l'al·legació de ' circumstàncies humanitàries' no passa de tenir un paper de recolzament de l'al·legació de ' situació d'error de prohibició', formulada aquesta sobre la base dels pronunciaments del ' Tribunal Suprem en sentència absolutòria de 26 de setembre de 2005 ', quan el criteri reflectit en aquesta sentència no el va mantenir després l'Alt Tribunal, que de seguida el canvià en un sentit radicalment contrari.

Sobre aquest particular convé fer esment d'una de les sentències del Tribunal Suprem en resolució de recurs de cassació en que el recorrent també adduïa el mateix que l'apel·lant aquí, com la STS de 30 de març de 2009 , que diu en el seu fonament jurídic segon '... El motivo no puede prosperar porque el criterio aceptado por la referida sentencia de esta Sala de 26 de septiembre de 2005 , según el cual la existencia del quebrantamiento de condena no puede admitirse cuando se reanuda la convivencia de las personas a las que afecta la prohibición de trato, con el consentimiento de la persona protegida por la sanción penal impuesta a la otra, ha sido abandonado por esta Sala, por entender que, en tales casos, el consentimiento de la víctima protegida por la condena penal no puede eliminar la antijuricidad del hecho (v. STS de 19 de enero de 2007 ). La sanción penal que impone el alejamiento de determinadas personas como consecuencia de la conducta de agresión o amenazas por parte de una de ellas contra la otra, o de la comisión de alguno de los delitos especialmente previstos en la ley (v. arts. 57 y 48 CP ), en cuanto constituye una pena impuesta por la autoridad judicial implica su obligado cumplimiento (v. arts. 988 y 990 LECrim ) -salvo resolución judicial legalmente fundada o concesión de indulto-, pero sin que, en ningún caso, pueda quedar al arbitrio de los particulares afectados, que es lo que aquí viene a sostener la parte recurrente. Como pone de manifiesto la STS de 28 de septiembre de 2007 , 'constituiría, en el presente caso, un verdadero contrasentido el que precisamente la constatada frustración del fin pretendido por la pena precedente, que no era otro que el de la evitación de la ulterior reiteración delictiva, tras resultar desgraciadamente justificada de modo pleno 'a posteriori' esa previa imposición, por la comisión de nuevas infracciones, se venga a permitir la impunidad del autor de semejante quebrantamiento'.

Conseqüentment, no existint prova dels fets exculpatoris al·legats pel recurrent, i no essent aplicable a hores d'ara el criteri mantingut a la STS de 26 de septiembre de 2005 , el recurs es desestima.

Tercer.D'acord amb els articles 240.2n de la Llei d'enjudiciament criminal i 123 del Codi penal , s'escau imposar l'apel·lant les costes causades en aquesta instància.

Fallo

1. Desestimem el recurs d'apel·lació expressat a l'antecedent de fet segon d'aquesta resolució.

2. Confirmem la sentència apel·lada.

3. Imposem l'apel·lant les costes processals causades en la substanciació d'aquest recurs.

Aquesta sentència és ferma.

Així ho disposa el Tribunal i ho signen els magistrats que el formen.