Sentencia Penal Nº 220/2017, Audiencia Provincial de Barcelona, Sección 22, Rec 21/2017 de 28 de Febrero de 2017

Encabezamiento

Audiència Provincial de Barcelona

Secció Vint-i-dosena

Rotlle apel lació penals ràpids núm. 21/2017 - I

Referència de procedència:

JUTJAT PENAL 18 BARCELONA

Procediment Abreujat núm. 479/2015

Data sentència recorreguda: 22.02.16

SENTÈNCIA NÚM. 220/2017

Magistrats/des:

Joan Francesc Uría Martínez

Juli Solaz Ponsirenas

María Josep Feliu Morell

La dicta la Secció Vint-i-dosena de l'Audiència Provincial de Barcelona en recurs d'apel lació núm. 21/2017, interposat contra la Sentència pronunciada pel Jutjat penal 18 Barcelona en data 22.02.16 , en procediment Abreujat núm. 479/2015. Han estat parts Zaira representada pel procurador Sr. Pich Martínez y Evelio , representat pel procurador Cárdenas Olivares, tots dos com apel.lants i apel.lats, i el Ministeri Fiscal. D'aquesta sentència, que expressa l'opinió del Tribunal, ha estat ponent María Josep Feliu Morell.

Barcelona, vint-i-vuit de febrer de dos mil disset.

Antecedentes

Primer.El dia 22 de febrer de 2016 el Jutjat penal núm. 18 de Barcelona dictà sentència amb la decisió següent: 'Que debo condenar y condeno a Evelio , con DNI nº NUM000 como autor responsable de un delito de quebrantamiento de medida cautelar del artículo 468.2ºdel Código Penal , precedentemente definido, con la concurrencia de circunstancias modificativas de la responsabilidad criminal atenuante analógica de enfermedad o trastorno mental de los artículos 21.7º en relación con los artículos 21.1 º y 20.2º del Código Penal , a la pena de seis meses de prisión con inhabilitación especial para el derecho de sufragio pasivo durante el tiempo de la condena absolviéndole con todos los pronunciamientos favorables de un segundo delito de quebrantamiento de medida cautelar. '.

A la sentència es declaren provats els fets següents: 'Único.- De una valoración crítica y objetiva de la prueba practicada en el acto del Juicio Oral han resultado probados y así se declaran los siguientes hechos:

El acusado Evelio , con DNI nº NUM000 , es mayor de edad y carente de antecedentes penales -fol. 67.

Al acusado le fue impuesta en virtud de Auto dictado por el Juzgado de Instrucción nº 3 de Cornellà del Llobregat en fecha 16/10/2015 en las Diligencias Urgentes seguidas ante dicho Juzgado con nº 62/2015 , medida cautelar por la que se le prohibía aproximarse a menos de 1000 metros de Zaira , de su domicilio, lugar de trabajo o cualquier otro lugar en que se encuentre, así como la prohibición de comunicarse con ella por cualquier medio o procedimiento, hasta que se dicte resolución definitiva u otra resolución que por parte del Juzgado competente ponga fin a la tramitación de la causa -fol. 66 a 70.

El mismo día 16/10/2015 le fue personalmente notificado al acusado la referida resolución, con las advertencias legales en caso de incumplimiento de la misma -fol. 71.

La referida medida cautelar se encontraba vigente en fecha 11/12/2015 -fol. 71.

Con anterioridad a la denuncia que aquí nos trae causa, se dictó por el Juzgado de Violencia sobre la Mujer nº 1 de Sant Feliu del Llobregat, en el procedimiento ante el mismo seguido como Diligencias Previas nº 127/2015 L Auto de fecha 6/10/2015 en virtud de la cual se acordaba dejar sin efecto de manera inmediata la Orden de Protección que fue acordada en el citado procedimiento en fecha 7 de julio de 2015, acordándose asimismo el Sobreseimiento Provisional de las actuaciones (documental aportada por la Defensa).

El acusado, siendo plenamente conocedor de la prohibición de aproximarse y de comunicarse con la Sra. Zaira que le afectaba, en virtud del auto de fecha 16/10/2015 , el día 10/12/2015 sobre las 16.40 horas y con intención de no dar cumplimiento a dicha resolución judicial, acudió al domicilio de la Sra. Zaira , sito en la c/ DIRECCION000 nº NUM001 de la localidad de Cornellà del Llobregat, donde fue localizado por agentes de los Mossos d'Esquadra, tras que llamara por el interfono de la vivienda a la Sra. Zaira .

El acusado fue detenido en ese instante por los agentes policiales sin que durante el período que permaneció detenido conste que precisase de ser asistido médicamente.

En fecha 9 de diciembre de 20115 la Sra. Zaira presentó en comisaría de los Mossos d'Esquadra de Cornellà en la que indicaba que el acusado, constante la orden de protección, le había remitido correos electrónicos los días 8 y 9 de diciembre de 2015, sin que se haya acreditado la titularidad de la dirección de mail desde la que se indican que fueron remitidos.

Por parte de la Sra. Zaira se han presentado varias denuncias contra el acusado por incumplimiento de las medidas de prohibición de aproximación y de comunicación, de las que han recaído anteriores sentencias por parte de los Juzgados Penal nº 4 de Barcelona (documental de la Defensa), en sentencia de fecha 22/12/2015 y por parte del Juzgado Penal nº 6 de Barcelona en sentencia de fecha 22/02/2016 (documental de la Acusación Particular), sin que se haya acreditado que las citadas resoluciones hayan ganado firmeza.

El acusado presenta antecedentes de un trastorno ansioso depresivo de larga evolución y adaptativo en relación a su situación sociofamiliar, bajo control médico, desde 2008 a 2013, con una reagudización adaptativa desde junio de 2015 en relación con sus problemas familiares, con ideaciones e intentos autolíticos, por los que no ha precisado ingreso hospitalario -fol. 78 y ss.'.

Segon.Formulat recurs d'apel lació per la representació processal de Evelio i per la representació de Zaira el Jutjat els admeté a tràmit, i els donà curs, i finalment va remetre les actuacions a aquest Tribunal per a la decisió. El Ministeri Fiscal s'adhereix el recurs d'apel lació interposat per l'acusació particular. L'acusació particular s'oposa el recurs interposat per la representació de Evelio y la representació d'aquest últim s'oposa el recurs interposat per l'acusació particular.

S'accepta el relat de fets declarats provats en la sentència recorreguda.

Fundamentos

Primer.Per la representació de l'acusació particular s'interposa recurs d'apel lació, al que s'adhereix el Ministeri Fiscal, per instar la condemna de l'acusat per dos delictes de trencament de mesura de l' article 468.2 del CP , en concret per quan es considera que ha quedat acreditat que l'acusat estan vigent la mesura que li prohibia la comunicació amb la seva exparella li va enviar els correus electrònics que consten a les diligencies. S'al lega així l'error en l'apreciació de la prova entenent que existeix prova de càrrec suficient per acredita que l'acusat es autor del indicats correus i que els va enviar a la seva exparella. L' article 792.2 de la LEcrim estableix que 'La sentencia de apelación no podrá condenar al encausado que resultó absuelto en primera instancia ni agravar la sentencia condenatoria que le hubiera sido impuesta por error en la apreciación de las pruebas en los términos previstos en el tercer párrafo del artículo 790.2.

No obstante, la sentencia, absolutoria o condenatoria, podrá ser anulada y, en tal caso, se devolverán las actuaciones al órgano que dictó la resolución recurrida. La sentencia de apelación concretará si la nulidad ha de extenderse al juicio oral y si el principio de imparcialidad exige una nueva composición del órgano de primera instancia en orden al nuevo enjuiciamiento de la causa.'i l' article 790.2 tercer apartat de la LECrim ., estableix que 'Cuando la acusación alegue error en la valoración de la prueba para pedir la anulación de la sentencia absolutoria o el agravamiento de la condenatoria, será preciso que se justifique la insuficiencia o la falta de racionalidad en la motivación fáctica, el apartamiento manifiesto de las máximas de experiencia o la omisión de todo razonamiento sobre alguna o algunas de las pruebas practicadas que pudieran tener relevancia o cuya nulidad haya sido improcedentemente declarada'. En aquest cas, l'apel lant impugna la sentencia que absolt a Evelio d'un dels delictes de trencament de mesura imputats, al legant com motiu de recurs l'error en la valoració de la prova, i a la vista de que els fets enjudiciats i la incoació del procediment penal es posterior el dia 6 de desembre de 2015, data d'entrada en vigor de l'ultima reforma de la LEcrim, en la que es modifica la redacció dels preceptes abans esmentats, entre altres, s'evidencia que l'apel lant tenia, en el cas d'apreciar error en la valoració de la prova en primera instancia, haver sol licitat, fent les oportunes al legacions per justificar el que preveu l' article 790.2 tercer apartat de la LEcrim ., la nul litat de la sentencia dictada en primera instancia i no única i exclusivament la seva revocació, vetada per l'article 790,2 de la mateixa llei, que trasllada al text de la llei el que ha estat notòria i reiterada jurisprudència del Tribunal Constitucional, tal com senyala la STC de 17 de novembre de 2014 'La doctrina sobre las condenas penales en segunda instancia previa revocación de un pronunciamiento absolutorio, iniciada en la STC 167/2002, de 18 de septiembre (FFJJ 9 a 11) y reiterada en numerosas Sentencias posteriores (entre otras muchas, SSTC 182/2007, de 10 de septiembre ; 28/2008, de 11 de febrero ; 1/2009, de 12 de enero , 24/2009, de 26 de enero y más recientemente, SSTC 22/2013, de 31 de enero ; 195/2013, de 2 de diciembre ; y 105/2014, de 23 de junio ), expresa que el respeto a los principios de publicidad, inmediación y contradicción, que forman parte del contenido del derecho a un proceso con todas las garantías ( art. 24.2 CE ), impone inexorablemente que toda condena se fundamente en una actividad probatoria que el órgano judicial haya examinado directa y personalmente y en un debate público en el que se respete la posibilidad de contradicción. También inciden en el tema las Sentencias del Tribunal Europeo de Derechos Humanos, ( SSTEDH) de 29 de octubre de 1991, caso Jan Ake Andersson c. Suecia y de 5 de diciembre de 2002, caso Hoppe c.Alemania.

En aplicación de esta doctrina hemos dicho que el respeto a los citados principios de publicidad, inmediación y contradicción exige que el Tribunal de apelación oiga personalmente a los testigos, peritos y acusados que hayan prestado testimonio y declaración en el acto del juicio, dado el carácter personal de estos medios de prueba, a fin de llevar a cabo su propia valoración y ponderación y corregir la efectuada por el órgano de instancia, de manera que el órgano de apelación no puede operar una modificación de los hechos probados que conduzca a la condena del acusado, si tal modificación no viene precedida del examen directo y personal de los acusados o testigos en un debate público en el que se respete la posibilidad de contradicción.'

Dit això, la Sala ha de posar de manifest la impossibilitat legal de declarar d'ofici la nul litat de la sentencia dictada en primera instancia, doncs tal com estableix l' article 240.2 apartat segon de la LOPJ 'En ningún caso podrá el Juzgado o Tribunal, con ocasión de un recurso, decretar de oficio una nulidad de las actuaciones que no haya sido solicitada en dicho recurso, salvo que apreciare falta de jurisdicción o de competencia objetiva o funcional o se hubiese producido violencia o intimidación que afectase a ese Tribunal',

Per tant, la Sala no pot entrar en valoracions sobre l'existència o no d'error en l'apreciació de la prova en els supòsits de sentencies absolutòries, quan la part apel lant no ha sol licitat de forma fonamentada la nul litat de la sentencia, perquè si no es possible en segona instancia la condemna de l'acusat absolt en la primera, i el Tribunal tampoc pot acordar d'ofici, sense petició del recurrent, la nul litat de la sentencia dictada en primera instancia, s'haurà de desestimar aquest motiu el recurs d'apel lació interposat amb impossibilitat de entrar en el fons de la qüestió plantejada al no ser possible la seva estimació en els termes en que esta interessada.

La mateixa sort ha de córrer la segona de les al legacions formulades el recurs.

Per tot l'exposat es procedent la desestimació del recurs interposat per l'acusació particular.

Segon.La representació de l'acusat impugnà la sentència dictada en primera instància adduint com motiu d'impugnació l'error en la valoració de la prova, en concret entenent que l'acusat no era conscient de l'existencia de l'ordre de prohibició d'apropament, considerant que es va donar en ell un error de prohibició previst a l' article 14 del CP , degut a que s'havia deixat sense efecte una mesura cautelar anterior, dictada en un altre procediment i això va fer que no fos conscient de l'existència de la que estava vigent el dia dels fets,

Centrant-nos en la valoració de la prova, hem de recordar que l'òrgan de la primera instància és qui està en millors condicions per valorar les proves de caràcter personal que es produeixen al judici oral, per raó de la immediació amb la producció de la font de coneixement, i la valoració feta per aquell l'ha de respectar l'òrgan d'apel lació sempre que no resulti absurda, il lògica o arbitrària. Doncs bé, aquest defectes que no es poden predicar de la valoració de la prova personal que queda reflectida en els fonament de dret primer de la sentència recorreguda, on l'òrgan de primera instancia partint de la declaració de l'acusat, dels testimonis, especialment l'agent de Mossos que es va trobar l'acusat davant de casa de la seva exparella i que a mes li va dir que volia parlar amb ella per arreglar les coses, així com de la prova documental que acredita sense cap mena de dubte la vigència de la mesura cautelar i que l'acusat estava assabentat de la mateixa. Per tant, hem de concloure que la prova practicada a l'acte del judici s'ha obtingut de forma regular, amb ple respecta el dret de defensa de l'acusat i sense vulneració de les garanties processals i que finalment constitueix prova de càrrec suficient per desvirtuar la presumpció d'innocència i acreditar la culpabilitat de l'acusat. El que determina que, la valoració imparcial del jutge penal, de la prova produïda davant seu, amb plenitud d'immediació i amb totes les garanties, no pugui ser substituïda per la parcial de qui té interès personal en el resultat del procés.

Per tot l'expressa't procedeix la desestimació del recurs interposat.

Segon.D'acord amb els articles 240.2n de la Llei d'enjudiciament criminal i 123 del Codi penal , s'escau declarar d''ofici les costes processals causades en aquesta instancia.

Fallo

1. Desestimem els recursos d'apel lació expressats en l'antecedent de fet segon d'aquesta sentència.

2. Confirmem la sentència apel lada dictada pel Jutjat Penal num. 18 de Barcelona en data 22 de febrer de 2016 en el Procediment Abreujat num. 479/2015.

3. Imposem l'apel lant les costes processals causades en aquesta segona instància.

Aquesta sentència no és ferma, i contra la mateixa es pot interposà recurs de cassació per infracció de llei si es considera que, atesos els fets que es declaren provats en la resolució, s'ha infringit un precepte penal de caràcter substantiu o una altra norma jurídica del mateix caràcter que hagi de ser observada en l'aplicació de la llei penal, preparant el recurs mitjançant un escrit autoritzat per un advocat i un procurador, si el recurrent no és el Ministeri fiscal, escrit presentat dins dels cinc dies següents al de l'última notificació de la sentència, i en el qual s'ha de demanar testimoniatge de la sentència i manifestar la classe de recurs que s'intenti utilitzar.

Així ho disposa el Tribunal i ho signen els magistrats que el formen.