Última revisión
16/07/2014
Sentencia Penal Nº 222/2014, Audiencia Provincial de Girona, Sección 3, Rec 304/2014 de 08 de Abril de 2014
GPT Iberley IA
Copiloto jurídico
Relacionados:
Tiempo de lectura: 13 min
Orden: Penal
Fecha: 08 de Abril de 2014
Tribunal: AP - Girona
Ponente: CAROL GRAU, ILDEFONSO
Nº de sentencia: 222/2014
Núm. Cendoj: 17079370032014100091
Encabezamiento
AUDIÈNCIA PROVINCIAL
SECCIÓ TERCERA (PENAL)
GIRONA
ROTLLE D'APEL LACIÓ Nº 304/2014
PROCEDIMENT ABREUJAT Nº 241/2013
JUTJAT PENAL Nº 1 DE FIGUERES
SENTÈNCIA Nº 222/2014
Il lms. Srs.:
PRESIDENTA:
FÁTIMA RAMÍREZ SOUTO
MAGISTRATS:
SONIA LOSADA JAÉN
ILDEFONS CAROL I GRAU
Girona, vuit d'abril de 2014.
VISTen aquesta Sala el present recurs d'apel lació interposat contra la sentència dictada el dia 23/1/2014 pel Sr. Jutge del Jutjat Penal nº 1 de Figueres, a la Causa nº 241/2013 seguida per un delicte contra la salut pública; essent part recurrent el senyor Florian , defensat pel Lletrat Sr. Benet Salellas i Vilar i representat per la Procuradora Sra. Irene Gumà Torramilans, i impugnant el recurs el Ministeri Fiscal.
Ha actuat com a Ponent l'Il lm. Sr. Magistrat ILDEFONS CAROL I GRAU, el qual expressa en aquesta resolució el parer unànime del Tribunal.
Antecedentes
PRIMER.-En la indicada sentencia va dictar-se la Decisió que, copiada de manera literal, és com segueix:
'Debo CONDENAR a Florian como autor de un delito contra la salud pública, en su modalidad de posesión preordenada al tráfico de sustancias estupefacientes que no causan grave daño a la salud, en la cantidad de notoria importancia a la pena de TRES AÑOS Y NUEVE MESES DE PRISIÓN Y MULTA DE 750.819'79 EUROS con responsabilidad personal subsidiaria de UN MES para el caso de impago de la citada multa.
Todo ello junto al pago de las costas.
Se ordena el comiso de los 125 euros intervenidos, a los que se dará el destino legalmente previsto, y la destrucción de la sustancia intervenida en su día.'
SEGON.- El recurs va interposar-se mitjançant escrit del dia 13/2/2014, i contra la sentència de data 23/1/2014 , basant-se en els fonaments que d'ell es dedueixen. Notificat al Ministeri Fiscal, el dia 10/3/2014 va presentar escrit d'impugnació del recurs; remetent-se les actuacions tot seguit a aquesta Audiència, on van tenir entrada el dia 31/3/2014.
TERCER.-S'accepten els fets provats de la sentència apel lada.
Fundamentos
PRIMER.-La apel lant fonamenta el seu recurs en un motiu principal: una suposada aplicació indeguda de l' article 368.1.5ª CP que, segons ell considera, vulneraria el principi de presumpció d'innocència; conclusió a la que arriba per entendre incorrecte que el jutge a quo hagi donat credibilitat a la quantificació de la substància (folis 97 a 101 de les diligències) feta per l'acusació, a la vista de només es van analitzar 58 de les 1250 tauletes intervingudes. Una forma d'actuar que, segons el recurs, vulnera la recomanació del Consell de la Unió Europea de 30/5/2004. Sol licitant, subsidiàriament, que s'apliqui al cas la circumstància eximent d'estat de necessitat ( art. 20.5 CP ), amb caràcter d'incompleta.
El Ministeri Fiscal, per la seva part, entén que no procedeix en aquesta instància fer una nova valoració de la prova, essent correcta la ja practicada; així com que no s'ha acreditat el suposat estat de necessitat del recurrent.
SEGON.- 1-Pel que fa al primer argument del recurs, val a dir que aquesta Sala, fins l'any 2010, va sostenir la mateix postura que argumenta la defensa; això és, que a la vista de les normes internacionals caldria almenys analitzar el 50% dels paquets per a poder dir que la totalitat de l'aprehensió és droga. Així ho varem recollir, per exemple, en sentència de 14 d'abril de 2009 : ' No es posible, sin embargo, que el Tribunal declare probado que los imputados transportaban casi dos toneladas y media de hachís, pues del total de sustancia incautado (2.476,700 kilogramos) tan sólo se remitieron al laboratorio, para su análisis, 16 tabletas, con un peso total de 14.057,800 gramos y que fueron elegidas aleatoriamente por la Secretaria Judicial; resultando ser todas las tabletas analizadas de hachís, con una pureza de 9- tetrahidrocannabinol de entre el 5,49% y el 10,96% (véanse folios 248 a 252, y 579 a 582 de autos para el análisis del Laboratorio de Drogas de Barcelona). Dicha práctica de muestreo aleatorio, que no podemos sino lamentar y cuyasrazones desconocemos, ha impedido verificar si los restantes 2.461,900 kilogramos intervenidos son o no hachís, pues no han sido siquiera llevados al laboratorio. Es evidente que el análisis de cualquier sustancia, y con mayor motivo cuando se trata de una cantidad elevada, se basa siempre en una cierta presunción, pues no puede hacerse sobre la totalidad de su masa, gramo a gramo; pero también es evidente que, para gozar de la mayor seguridad posible respecto de la composición total del alijo, es preciso analizar una muestra -al menos- de cada uno de los paquetes que, presuntamente, contienen droga. En el caso presente, y habiéndose aprehendido un total de 79 fardos con una treintena de tabletas cada uno, lo procedente hubiera sido analizar una muestra de cada una de las tabletas; o, cuando menos y si así lo entendían los técnicos a la vista del aspecto de las demás, de una de las tabletas de cada fardo. Pero lo que resulta contrario al sentido común, e impide extender a la totalidad del alijo una presunción de que se trata de hachís, es hurtar a los técnicos del laboratorio la posibilidad de ver siquiera la totalidad de lo intervenido'.
2-Aquesta tesi, tanmateix, va haver de ser modificada per nosaltres a la vista de que el Tribunal Suprem, en STS 348/2010, de 31/3 , va declarar la nul litat de la sentència de 14/4/2009 en la que, precisament, fèiem aquelles consideracions abans esmentades. Una nul litat que va fonamentar en el següent raonament: 'En la causa obra documentada la intervención y peso de lo que iba alojado en los dos vehículos; obra también el hecho de su identificación como hachís, tanto por la fuerza instructora, como por la identificación de los paquetes, todos iguales, a excepción de la distinta coloración de los fardos, azules y amarillo, pero todos guardaban la misma 'sustancia marrón prensada', según el hecho probado. Consta en la causa que las dimensiones del alijo intervenido eran tales que fueron depositadas en comisaría de los Mossos d'Esquadra, a la que se desplaza la Secretario judicial, previo mandato del Juez que había convocado a las partes para extraer parte de la sustancia intervenida y sobre ella realizar la analítica del muestreo obtenido.
En este sentido, la jurisprudencia de esta Sala tienen declarado, por todas STS 218/2007, de 5 de marzo , la posibilidad de actuar en las pericias mediante la realización de muestreos 'permitido en estos casos incluso por normas de rango internacional', añadiendo que 'no es cierto que, como sostiene el recurrente, ese 'muestreo' forme parte de la pericia y deba ser llevado a cabo por quienes realizan el análisis, sino que basta con que conste su autor, la forma en que se realizó y con qué criterios, como aquí sucede, para que el Tribunal pueda valorar la fiabilidad del ulterior análisis.
En el presente caso, consta por resoluciones judiciales y por el acta levantada por la Secretario judicial, como las representaciones fueron convocadas a la diligencia y también consta cómo se desarrolló esta para la obtención de una parte significativa del total sobre el que realizar la pericia. La forma de selección fue aleatoria y se extrajeron una tableta de los fardos seleccionados.
Que la 'sustancia marrón prensada' era hachís es una deducción lógica desde la intervención de la sustancia, las circunstancias en que la misma se desarrolla, la similitud de los envoltorios, la similitud en su apariencia externa, el propio comportamiento de los acusados, tratando de huir al tiempo de la operación policial y el propio hecho de que ninguna de las tabletas seleccionadas por muestreo para a realización de la pericia haya dado un resultado divergente.
Consecuentemente, la cantidad de hachís portada y objeto del tráfico eran los 24.730 kilogramos y sobre esa cantidad deberá individualizarse la pena, en una función jurisdiccional correspondiente al tribunal del juicio oral'.
3-A la vista de la postura jurisprudencial exposada, no es pot discutir que les 1.190 tauletes intervingudes al senyor Florian en el present procediment continguessin haixix; doncs la totalitat de les mateixes va ser remesa al laboratori, i en ell es va procedir a prendre mostres, de manera aleatòria i seguint el mètode de mostreig hipergeomètric, de tots els farcells, de la caixa de cartró i del paquet. Escollint fins a un total de 29 tauletes, de les que totes i cadascuna va resultar contenir haixix. I cal suposar que les altres 1.161, a la vista de ' la intervención de la sustancia, las circunstancias en que la misma se desarrolla, la similitud de los envoltorios, la similitud en su apariencia externa, el propio comportamiento del acusado, tratando de huir al tiempo de la operación policial y el propio hecho de que ninguna de las tabletas seleccionadas por muestreo para a realización de la pericia haya dado un resultado divergente' contenen també haixix; pel que procedeix declarar provat que el pes total de la substància intervinguda era de 122,914 kilograms.
L'argument principal del recurs ha de ser, doncs, desestimat.
TERCER.-De manera subsidiària, el senyor Florian sol licita que s'apliqui al cas la circumstància eximent d'estat de necessitat ( art. 20.5 CP ), amb caràcter d'incompleta.
Respecte de la circumstància contemplada a l' article 20.5 CP , el Tribunal Suprem diu que ' El «estado de necesidad», exigible como mínimo presupuesto de su apreciación, sea como eximente completa del artículo 20.5 del Código Penal , o como eximente incompleta con valor de atenuante del artículo 21.1º del Código Penal , supone siempre la presencia de un conflicto de bienes o colisión de deberes que la doctrina define como una situación de peligro objetivo para un bien jurídico propio o ajeno, en que aparece como inminente la producción de un mal grave que deviene inevitable si no se lesionan bienes jurídicos de terceros o si no se infringe un deber. Dos son las exigencias que tal conflicto comporta: A) de un lado es necesaria la amenaza de un mal que ha de ser actual y absoluto; real y efectivo, imperioso, grave e inminente; injusto e ilegítimo( Sentencias de 24 de noviembre de 1997 ; 23 de enero , 27 de abril , 14 de mayo y 19 de octubre de 1998 ; 26 de enero , 20 de mayo , 7 junio , 6 de julio y 1 de octubre de 1999 ; y 24 de enero de 2000 ); B) de otro lado se requiere la imposibilidad de poner remedio a la situación de necesidad recurriendo a vías lícitas ( Sentencia de 3 de octubre de 1996 ), siendo preciso que el necesitado no tenga otro medio de salvaguardar el peligro que le amenaza que el de infligir un mal al bien jurídico ajeno( Sentencias de 19 de octubre de 1998 ; 26 de enero , 20 de mayo , 7 de junio , 6 de julio , 13 de septiembre y 1 de octubre de 1999 ; y 24 de enero de 2000 ). A partir de tales exigencias, condicionantes siempre del estado de necesidad, como eximente o como atenuante, los restantes requisitos legales del artículo 20.5º, lo son para la apreciación de la total exención, y por ello su ausencia contrae su efecto a la exclusión de la eximente plena, sin perjuicio de su apreciación como incompleta con valor atenuatorio (art. 21.1º). Tal es el caso de las tres exigencias que afectan a la jerarquía de los bienes entre sí, la no provocación del conflicto por el sujeto, y la ausencia de una obligación de sacrificio'. ( STS 1957/2001, de 26/10 ).
En el cas present, no és ja només que no s'hagi acreditat que senyor Florian es veiés amenaçat per un mal actual i absolut, real i efectiu, imperiós, greu i imminent, injust i il legítim, doncs la documental només acredita que va sol licitar ajuda a Cáritas (foli 182), i que té baix pes, explicant ell que era degut a la seva condició de toxicòman (foli 180); és que, a més a més, el fet de que Cáritas expliqui al seu informe que el va tenir acollit a una de les seves cases entre novembre de 2011 i gener de 2012 prova que, en la data dels fets -26 de gener de 2012- el senyor Florian disposava d'una manera de solucionar la seva situació sense haver de infligir un mal al bé jurídic aliè.
El motiu subsidiari del recurs ha de desestimar-se també.
QUART.-Procedeix declarar les costes d'ofici, emparant-se en l' article 240.1 LECrim .
Vistos els preceptes legals esmentats, i els demés de general y pertinent aplicació, cal dictar la següent
Fallo
Desestimantel recurs d'apel lació interposat per la representació del senyor Florian contra la sentència de data 23 de gener de 2014, dictada pel Jutjat Penal nº 1 de Figueres a la Causa nº 241/2013 de la que aquest Rotlle dimana, confirmem íntegramentla resolució apel lada; declarant d'ofici les costes d'aquesta alçada.
Notifiqueu aquesta resolució al Ministeri Fiscal i a les parts personades.
Lliureu certificacions d'aquesta resolució per a la seva unió al Rotlle, i per a la seva remissió al Jutjat de procedència juntament amb les actuacions originals, a fi de que l'òrgan esmentat vetlli pel compliment del que s'acorda.
Per aquesta sentència, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.
PUBLICACIÓ.- La anterior sentència ha estat llegida i publicada en audiència pública per l'Il lm. Sr. Ponent que la subscriu, ILDEFONS CAROL I GRAU, en el mateix dia que figura a l'encapçalament; en dono fe.

