Sentencia Penal Nº 222/2015, Audiencia Provincial de Barcelona, Sección 22, Rec 100/2015 de 26 de Mayo de 2015

Encabezamiento

Audiència Provincial de Barcelona

Secció Vint-i-dosena

Rotlle apel·lació penals ràpids núm. 100/2015 - I

Referència de procedència:

JUTJAT PENAL 3 BARCELONA

Procediment Abreujat núm. 229/2014

Data sentència recorreguda: 18.12.14

SENTÈNCIA NÚM. 222/2015

Magistrats/des:

Joan Francesc Uría Martínez

Patricia Martínez Madero

Ignasi de Ramón Fors

La dicta la Secció Vint-i-dosena de l'Audiència Provincial de Barcelona en recurs d'apel·lació núm. 100/2015, interposat contra la Sentència pronunciada pel Jutjat Penal 3 Barcelona en data 18.12.14 , en procediment Abreujat núm. 229/2014. Han estat parts Pablo Jesús , representat pel Procurador Srª Pilar López, com apel.lant i el Ministeri Fiscal. D'aquesta sentència, que expressa l'opinió del Tribunal, ha estat ponent Joan Francesc Uría Martínez .

Barcelona, vint-i-sis de maig de dos mil quinze.

Antecedentes

Primer.El 18 de desembre de 2014 el Jutjat penal núm. 3 de Barcelona dictà sentència amb la decisió següent: ' Que debo condeno y condeno a Pablo Jesús , con NIE NUM000 , como autor penalmente responsable de un delito de violencia contra la mujer del art. 153.1º CP y de una falta de respeto y consideración debida a los agentes de la autoridad del art. 634 CP , sin concurrencia de circunstancias modificativas de su responsabilidad criminal, a la pena por el delito de seis (06) meses de prisión, con inhabilitación especial para el ejercicio del derecho de sufragio pasivo durante el tiempo de la condena, la privación del derecho a la tenencia y porte de armas por un tiempo de un (01) año y seis (06) meses y la prohibición de aproximarse a Apolonia así como a su domicilio, centro de estudios o lugar de trabajo o cualquier lugar donde ésta se encuentre a una distancia no inferior a 1000 metros por tiempo de un (01) año y seis (06) meses y a la pena por la falta de treinta (30) días de multa con una cuota diaria de seis (06) euros, con una responsabilidad personal subsidiaria en caso de impago de un día de privación de libertad por cada dos cuotas impagadas y al pago de las costas procesales causadas en esta instancia.'

A la sentència es declaren provats els fets següents: ' Primero.- Resulta probado y así se declara que el acusado Pablo Jesús , nacido el NUM001 de 1.991 en Tánger (Marruecos), con Permiso de Residencia y con NIE NUM000 , mayor de edad y con antecedentes penales no computables a efectos de reincidencia en la presente causa, quien mantiene una relación sentimental desde hace alrededor de un año y medio con Apolonia , de diecisiete años de edad en cuanto nacida el NUM002 de 1.997, sobre las 11:10 horas del día 10 de abril de 2.014, en el andén de la estación de Ferrocarrils de la Generalitat sita en la c/ Torras Bages de la población de Sant Boi de Llobregat, mantuvo una discusión con Apolonia en el curso de la cual, con ánimo de atentar contra su integridad física, la cogió por los hombros y la estampó fuertemente contra la pared, agarrándola seguidamente del cuello con una mano con la intención de golpearla con la otra al tiempo que la arrinconaba, cuando los usuarios de la estación, alertados, requirieron al acusado para que depusiese su actitud.

Segundo.- Personadas diversas dotaciones policiales, el acusado, con ánimo de menospreciar, menoscabar y vilipendiar el principio de autoridad impidiendo el correcto desempeño de las funciones públicas, se dirigió a los agentes con expresiones tales como '¡Quién coño sois vosotros para mandarme a mí nada! ¡Iros a la mierda! iMe cago en vuestra puta madre! ¡No me toquéis los cojones! iPayasos! iQue sois una mierda! ¡No valéis para nada!'. Ya en dependencias policiales el acusado, mantenido en su ánimo, se dirigió a ellos con expresiones del siguiente tenor: '¡ Sois unos putos mercenarios! iMe habéis detenido por la puta cara!'.

Tercero.- No consta que Apolonia sufriera lesión alguna a consecuencia de estos hechos.'

Segon.Formulat recurs d'apel·lació per la representació processal de Pablo Jesús , el Jutjat l'admeté a tràmit, li'n donà curs i finalment va remetre les actuacions a aquest Tribunal per a la decisió.

S'accepta el relat de fets declarats provats en la sentència recorreguda.

Fundamentos

Primer.L'apel·lant combat la sentència dictada en primera instància enunciant cinc motius d'impugnació: 1) ' por infracción del principio de presunción de inocencia contenido en el artículo 24.2 de la Constitución '; 2) ' por indebida aplicación del apartado 4º del artículo 153 del Código Penal en relación con el artículo 153.1 del Código Penal , y por infracción del principio de proporcionalidad de la pena de prisión'; 3) ' por indebida aplicación del artículo 153.1º del Código Penal '; 4) ' por indebida aplicación del artículo 57.1 del Código Penal '; i 5) ' por indebida aplicación del artículo 57.1 del Código Penal , para el caso de no tener buena acogida la alegación cuarta del presente escrito'.

Sota el primer enunciat, l'apel·lant es queixa, exclusivament, de que ' en la sentencia recurrida se recogen expresiones injuriosas referidas a la policía que ninguno de los intervinientes en juicio manifestó que el acusado se las dijese'. Sota el segon enunciat sosté que ' debe ser apreciada la concurrencia de la menor entidad, y por tanto la imposición de una pena inferior a la mínima alcanzable a partir del artículo 153.1 del Código Penal , debiendo ésta ser rebajada en un grado... por ausencia de menoscabo de la integridad física de la víctima, y aparecer como un episodio aislado... y la actitud de la víctima en el acto de la vista oral', proposant la pena de sis mesos de presó. Amb el tercer enunciat, el recurrent ' expresa su disconformidad con la elección por la Juzgadora de instancia a la pena de prisión en lugar de la pena de trabajos en beneficio de la comunidad'. Al quart motiu de recurs considera que ' no procede aplicar la prohibición de aproximación, al no haberse causado a la víctima lesión alguna, y por lo tanto, tratarse de una acción de maltrato de obra'. I al cinquè considera ' procedente rebajar la duración de la pena de alejamiento'.

Segon.Per donar resposta al primer motiu del recurs cal examinar la gravació de la vista, que constitueix l'acta del judici oral, i de l'examen es comprova que en aquest acte es practicaren les proves següents: 1) interrogatori de l'acusat (minuts 1 a 5); 2) testifical de Apolonia (minuts 6 a 8), de Rodolfo (minuts 9 a 13) i dels agents del cos de Mossos d'esquadra amb carnets professionals números NUM003 (minuts 14 a 18) i NUM004 (minuts 19 a 21); i documental, que les parts donaren per reproduïda (minut 21).

Doncs bé, d'aquest examen resulta palesa la inconsistència del primer motiu del recurs, perquè, contràriament al que diu l'apel·lant, els testimonis Rodolfo i dels agents del cos de Mossos d'esquadra amb carnets professionals números NUM003 i NUM004 declararen al plenari que l'acusat insultà aquests, i amb paraules que si no són exactament les que consigna el relat de fets provats de la sentència, són molt similars, i la diferència que es pugui predicar no és pas significativa des del punt de vista de la qualificació jurídica del comportament com a simple falta de manca de respecte i consideració deguda als agents de l'autoritat, de maners que la prova practicada al plenari va ésser suficient per enervar la presumpció d'innocència que, fins llavors, emparava l'acusat de la falta de que es tracta.

Efectivament, no és ja que no sigui creïble l'al·legació de l'acusat segons la qual va dir ' que hijo de puta sería', però referint-se a ell mateix, no pas a cap agent; ni que la declaració de Apolonia no resulti versemblant, doncs recolzà la versió de l'acusat fins i tot negant una agressió tan acreditada que ni el recurrent la qüestiona al recurs; sinó que el testimoni Rodolfo va sentir com l'acusat dirigí als agents diversos insults i es resistí a l'actuació policial (al propi testimoni li va dir que si trucava per telèfon ' me partía la cara'), i que això va ésser així ho confirmaren al plenari els agents del cos de Mossos d'esquadra que testificaren, explicant la primera a declarar que l'acusat es va mostrat molt violent, també amb ells, ' prepotente, insultando, que si sois unos chulos', responent afirmativament a la pregunta de si els va dir ' que se cagaba en su puta madre, eran una mierda , mercenarios' etc., reiterant el segon dels testimonis policials que l'acusat els digué coses com ara ' ¿quién coño sois vosotros?, iros a la mierda, me cago en tu puta madre'.

Tercer.El segon motiu del recurs també ha d'ésser rebutjat, perquè l'aplicació de l'apartat 4 de l' article 153 del Codi penal (d'ara endavant Cp) requereix de l'acreditació de circumstàncies que justifiquin un inferior desvalor de l'acció típica, la qual cosa no pot dependre de que no es produís lesió, doncs l'apartat 1 del propi article castiga el mateix la causació de lesió lleu com el maltractament d'obra sense causar lesió; ni pot dependre de la inexistència d'antecedents que no van ésser objecte de procediment, potser perquè a la declaració inicial de la víctima, en seu policial, aquesta no va voler contestar a la pregunta de ' si anteriormente han habido hechos similares a los del día de hoy' (foli 19), quan el seu germà manifestà saber que l'ací apel·lant ' maltrata y golpea a su hermana' (foli 34), i la seva mare declarà que ' constantemente su hija ha recibido insultos, golpes y amenazas por parte del sr. Pablo Jesús ' (foli 38); ni tampoc pot dependre, l'aplicació de l'apartat 4 de l' article 153 Cp , de l'actitud de la víctima al plenari, actitud que res afecta al desvalor de l'acció.

L'aplicació de l'apartat 4 de l' article 153 Cp requereix, com dèiem, de l'acreditació de circumstàncies que justifiquin un inferior desvalor de l'acció executada, circumstàncies que no només no restà acreditat es donessin en aquest cas, sinó que està acreditat que no es van donar, doncs l'agressió, com resulta dels testimoniatges de Rodolfo i dels agents del cos de Mossos d'esquadra amb carnets professionals números NUM003 i NUM004 , es produí a l'andana del ferrocarril, amb perill de caure la víctima a la via per on circulaven els combois.

Quart.El tercer motiu del recurs, en que l'apel·lant ' expresa su disconformidad con la elección por la Juzgadora de instancia a la pena de prisión en lugar de la pena de trabajos en beneficio de la comunidad', també s'ha de rebutjar, i això per dues raons, cadascuna de les quals conduiria sola al mateix resultat.

La primera, perquè la sentència apel·lada donà resposta a les pretensions oportunament deduïda per les parts, i no entrà en allò que les parts van excloure del debat. Ens referim, òbviament, a les pretensions deduïdes en fase de conclusions. En les qualificacions provisionals, pel que fa al delicte de l' article 153.1 Cp , el Ministeri fiscal demanà pena de presó (foli 58), mentre que la defensa sol·licità la lliure absolució (foli 66), sense formular cap pretensió alternativa, i en tràmit de conclusions ambdues parts, pel que fa al delicte, elevaren a definitives llurs qualificacions provisionals (minut 22 de la gravació de la vista). Així les coses, la jutgessa a quoal que havia de donar resposta era a les pretensions deduïdes, decidint d'aquestes quina era la que pertocava, si la condemnatòria a pena de presó, que és pena legal per al delicte de que es tracta, o l'absolutòria, perquè la hipòtesi d'una pena diferent a la de presó, encara que també fos legal, no estava en el debat correctament plantejat, encara que es volgués introduir subreptíciament amb preguntes a l'acusat sobre si acceptaria la pena de treballs en benefici de la comunitat.

I la segona raó, perquè res no justifica que el recurrent no hagi de patir pena de presó quan l'acció antijurídica que realitzà no va ésser de menor entitat quan a desvalor, com ja hem explicat al fonament anterior, i, com admet al recurs, no es un delinqüent primari i hauria de complir una anterior pena de presó que té suspesa, de manera que no es pot argüir l'efecte criminogen de la pena curta de presó com a criteri d'opció per pena que no comporti ingrés a presó.

Cinquè.El quart motiu de recurs ha de córrer la mateixa sort que els anteriors, doncs no es criteri d'aquesta Secció de l'Audiència Provincial de Barcelona, especialitzada en violència de gènere, encara que altres Audiències Provincials opinin altra cosa, establir diferències entre conductes contemplades al mateix article 153.1 Cp a l'hora de considerar la conseqüència punitiva legalment prevista.

Segons nosaltres venim sostenint, l' article 57.1 Cp conté un catàleg de delictes als que són aplicables la pena, entre d'altres, de prohibició d'atansament, però aquest catàleg respon als enunciats dels títols del llibre II del propi cos punitiu, no pas a concrets tipus delictius dintre de cada títol d'aquests (seria absurd, per exemple, que la referència als delictes d'homicidi, a l' article 57.1 Cp , no inclogués l'assassinat, que és la conclusió a la que hauríem d'arribar d'acceptar el plantejament del recurrent, centrat en el nomen iurisde la infracció). Per tant, quan 57.1 Cp diu ' lesions', s'està referint a tots els tipus penals del títol III del libre II del Codi penal, entre els qual les dues tipologies que contempla l' article 153.1 Cp , això és, la causació de lesions lleus a la parella i el maltractament d'obra a aquesta sense causar-li lesió, i, conseqüentment, la prohibició d'atansament és pena legal imperativa, per disposició de l' article 57.2 Cp , a totes les conductes sancionades a l' article 153.1 Cp .

Sisè.Finalment, i pel que fa a l'últim motiu del recurs, no podem entendre les raons per les quals l'apel·lant considera ' procedente rebajar la duración de la pena de alejamiento', perquè no en dóna cap i es limita a citar sentències d'altres Audiències que no fan al cas, ans el contrari, la que transcriu parcialment fa referència al ' hecho de no imponérsele finalmente la pena de prisión', pena que en aquesta sentència sí mantenim.

La pena de prohibició d'atansament imposada per la jutgessa a quoés moderada amb escreix, doncs no arriba ni remotament a l'extensió de la pena mitja imposable i, com hem dit repetidament, la pena mitja imposable és la representativa del desvalor mig del comportament delictiu i la que, conseqüentment, correspon imposar quan no concorren circumstàncies típiques o atípiques que alterin, en més o menys, el desvalor de l'acció criminal, i ja hem explicat abans, concretament al tractar del segon motiu del recurs, que en el cas que reexaminem no són d'apreciar circumstàncies que minvin el desvalor mig del comportament antijurídic del recurrent.

Setè.D'acord amb els articles 240.2n de la Llei d'enjudiciament criminal i 123 del Codi penal , escau imposar l'apel·lant les costes causades en aquesta instància.

Fallo

1. Desestimem el recurs d'apel·lació expressat en l'antecedent de fet segon d'aquesta sentència.

2. Confirmem la sentència apel·lada.

3. Imposem l'apel·lant les costes processals causades en aquesta segona instància.

Aquesta sentència és ferma.

Així ho disposa el Tribunal i ho signen els magistrats que el formen.