Sentencia Penal Nº 23/2012, Audiencia Provincial de Barcelona, Sección 22, Rec 259/2011 de 12 de Enero de 2012

Encabezamiento

Audiència Provincial de Barcelona

Secció Vint-i-dosena

Rotlle apel·lació penal núm. 259/2011

Referència de procedència:

JUTJAT PENAL 10 BARCELONA

Procediment Abreujat núm. 655/2010

Data sentència recorreguda: 30/09/2011

SENTÈNCIA NÚM. 23/2012

Magistrats/des:

Joan Francesc Uría Martínez

Francesc Abellanet Guillot

Patricia Martínez Madero

La dicta la Secció Vint-i-dosena de l'Audiència Provincial de Barcelona en recurs d'apel·lació núm. 259/2011, interposat contra la Sentència pronunciada pel JUTJAT PENAL 10 BARCELONA en data 30 de setembre de 202011, en procediment Abreujat núm. 655/2010. Han estat parts Jose Enrique , i el Ministeri Fiscal. D'aquesta sentència, que expressa l'opinió del Tribunal, ha estat ponent Joan Francesc Uría Martínez.

Barcelona, dotze de gener de dos mil dotze.

Antecedentes

Primer. El 30 de setembre de 2011 el Jutjat del penal núm. 10 de Barcelona dictà sentència amb la decisió següent: " Que debo condenar y condeno a Jose Enrique , como autor penalmente responsable de un delito de quebrantamiento de condena ya definido, sin concurrir circunstancias modificativas de la responsabilidad criminal, a la pena de seis meses de prisión y accesoria de inhabilitación especial para el derecho de sufragio pasivo durante el tiempo de la condena y al pago de las costas del procedimiento. ".

A la sentència es declaren provats els fets següents: " ÚNICO: El acusado, Jose Enrique , mayor de edad y carente de antecedentes penales, teniendo conocimiento de la sentencia firme de fecha 11 de febrero de 2009 dictada por el Juzgado de lo Penal nº 6 de Barcelona en el procedimiento abreviado nº 531/2008 , en cuya virtud se le condenaba, como autor de un delito de malos tratos en el ámbito familiar, a la pena de nueve meses de prisión, privación del derecho a la tenencia y porte de armas por tiempo de tres años, y a la prohibición de aproximarse y comunicarse con Caridad durante un periodo de un año y nueve meses, habiendo sido requerido expresamente a su cumplimiento, entre las 22:53 horas y las 23:42 horas del día 11 de marzo de 2010, envió desde su teléfono móvil diez mensajes de texto al teléfono móvil nº NUM000 , a sabiendas de que era utilizado por su ex pareja, Caridad , siendo el contenido de uno de los mensajes de texto inequívocamente dirigido a la citada Sra. Caridad , el cual era del siguiente tenor literal"Una cosa mas, no creas k kmo te dejas Foyar x el maricon el te va a dejar el nene Kmo ahora. No, mato dos pajaros de un tiro, tu veras a tu hijo con una persona a tu lado en todo momento, unas horas cada semana y el maricon se lo tiene k quedar todos los dias, se tendra k buscar quien lo cuide o llevarselo a currar o dejarselo a la k se Foya, k se joda tambien, tengo una muy buena amiga k paso una cosa identica a lo mio, y m esta asesorando y encima m la foyo, lo tenias mal pero desde el otro dia lo tienes peor, asaltacunas y todo legal y sin poner denuncias falsas, el otro dia lo tenias de ultima oportunidad, y fracasaste Kmo todo lo k haces, no voy a descansar hasta k limpie mi nombre y lo d hasta julio tiene mucho k ver, si no x mi empezaba ya. Besos." ".

Segon. Formulat recurs d'apellació per la representació processal de Jose Enrique , el Jutjat l'admeté a tràmit, li'n donà curs i finalment va remetre les actuacions a aquest Tribunal, per a la decisió.

Hechos

S'accepta el relat de fets declarats provats de la sentència recorreguda.

Fundamentos

Primer. L'apellant combat la sentència dictad a en primera instància adduint un únic motiu d'impugnació, que no enuncia però respondria a l'enunciat indeguda aplicació de l'article 468 del Codi penal, ja que diu que "el quebrantamiento de condena, que ha sido no solo libremente consentido por la denunciante sino provocado por ella, entendemos que no debería ser punible".

Segon. El condemnat a la pena de prohibició de comunicació era l'ara apellant, no pas Caridad , amb la que aquell tenia prohibit comunicar-se, de manera que amb independència de si la dona volia comunicar amb el recurrent, o prenia repetidament la iniciativa i l'enviava missatges o el trucava per telèfon, el que ella podia fer perquè no era la persona obligada per la prohibició, sinó la beneficiària, el condemnat a aquella pena no podia enviar la dona, com envià, i això no es qüestiona al recurs, missatges de text, ni a pretext de respondre els missatges o trucades rebuts de Caridad .

Que la voluntat i actuació de la persona beneficiària de la prohibició no exclou en cap cas la tipicitat de l'incompliment per part de l'obligat ha estat tractat repetidament pel Tribunal suprem en relació a la prohibició d'aproximació, i fins i tot quan beneficiària i obligat conviuen junts per voluntat de tots dos i a iniciativa de la primera, ha afirmat la realització del delicte de trencament de condemna per l'obligat.

Efectivament, STS de 30 de març de 2009 diu al seu fonament jurídic segon que "el consentimiento de la víctima protegida por la condena penal no puede eliminar la antijuricidad del hecho (v. STS de 19 de enero de 2007 ). La sanción penal que impone el alejamiento de determinadas personas como consecuencia de la conducta de agresión o amenazas por parte de una de ellas contra la otra, o de la comisión de alguno de los delitos especialmente previstos en la ley (v. arts. 57 y 48 CP ), en cuanto constituye una pena impuesta por la autoridad judicial implica su obligado cumplimiento (v. arts. 988 y 990 LECrim ) -salvo resolución judicial legalmente fundada o concesión de indulto-, pero sin que, en ningún caso, pueda quedar al arbitrio de los particulares afectados, que es lo que aquí viene a sostener la parte recurrente. Como pone de manifiesto la STS de 28 de septiembre de 2007 , "constituiría, en el presente caso, un verdadero contrasentido el que precisamente la constatada frustración del fin pretendido por la pena precedente, que no era otro que el de la evitación de la ulterior reiteración delictiva, tras resultar desgraciadamente justificada de modo pleno "a posteriori" esa previa imposición, por la comisión de nuevas infracciones, se venga a permitir la impunidad del autor de semejante quebrantamiento".

Conseqüentment, si en el cas de decisió conjunta de reiniciar o mantenir la convivència no resta exclòs el delicte de trencament de condemna per part de qui tenia prohibit acostar-se al convivent, amb més raó l'enviament de missatges o trucades telefòniques per la persona protegida per la prohibició de comunicació, el que no implica decisió conjunta, no exclou el delicte de trencament de condemna per part de qui, tenint prohibida la comunicació, envia missatges a aquella, amb independència del contingut dels missatges, que en el cas examinat, per cert, res tenen a veure amb la finalitat de cessació de comunicació per part de la dona protegida.

El recurs es desestima.

Tercer. D'acord amb els articles 240.2n de la Llei d'enjudiciament criminal i 123 del Codi penal, s'escau imposar l'apellant les costes causades en aquesta instància.

Fallo

1. Desestimem el recurs d'apellació expressat a l'antecedent de fet segon d'aquesta resolució i confirmem la sentència apellada.

2. Imposem l'apellant les costes processals causades en aquesta segona instància.

Aquesta sentència és ferma.

Així ho disposa el Tribunal i ho signen els magistrats que el formen.