Sentencia Penal Nº 238/2013, Audiencia Provincial de Barcelona, Sección 10, Rec 274/2012 de 21 de Febrero de 2013

Encabezamiento

AUDIÈNCIA PROVINCIAL DE BARCELONA

Sala Penal. Secció desena

Recurs d'apel·lació nº 274/12-C

Procediment Abreujat nº 301/11

Jutjat Penal nº 1 de Mataró

S E N T È N C I A

Il.lm/es magistrat/ades

Sra. MONTSERRAT COMAS ARGEMIR CENDRA

Sra. CARMEN SANCHEZ ALBORNOZ BERNABÉ

Sr. SANTIAGO VIDAL I MARSAL

Barcelona, vint-i-un de febrer de dos mil tretze

Vist en grau d'apel·lació per la Secció desena de l'Audiència provincial, el procediment abreujat nº 301/11 del Jutjat Penal nº 1 dels de Mataró, en tràmit en aquest tribunal de segona instància amb motiu del recurs formalitzat per la defensa de l'acusat Romualdo , contra la sentència dictada per l'esmentat òrgan unipersonal el dia 20 de març de 2012 per delicte de lesions imprudents causades en accident de circulació, amb conducció de vehicle sota la influència de begudes alcohòliques. Ha estat designat ponent l'Il.lm Sr. SANTIAGO VIDAL I MARSAL, qui exposa la decisió de la Sala.

Antecedentes

Primer.- La part dispositiva de la sentència apel·lada recull el següent contingut literal: ' FALLO que debo condenar y condeno al acuasdo Romualdo como autor de dos delitos de lesiones por imprudencia grave en régimen concursal con un delito de conducción de vehículo a motor bajo la influencia de bebidas alcohólicas, concurriendo la circunstancia atenuante de dilaciones indebidas, a la pena de CUATRO MESES y QUINCE DÍAS de PRISIÓN, accesorias legales e inhabilitación especial para el ejercicio del derecho de sufragio pasivo durante la condena, así como privación del permiso de conducir por tiempo de 2 AÑOS y 6 MESES. En concepto de responsabilidades civiles, deberá indemnizar conjunta y solidariamente con la Cia aseguradora LIBERTY Seguros SA a Juan Pedro en la suma de 472 euros, más los intereses legales. Le condeno al pago de las costas del procedimiento'.

Segon.-Contra l'esmentada sentència va formalitzar recurs únicament la representació processal de l'acusat. Admès a tràmit per provisió de 31 de juliol de 2012, prèvia impugnació de la resta de parts comparegudes en el procés, es van elevar les actuacions a aquesta Sala en data 6 de noviembre de 2012.

Tercer.-Per provisió de 3.12.12 es va designar magistrat ponent i es va assenyalar el proppassat dia 6 de febrer 2013 per a deliberació, votació i decisió. No s'ha celebrat vista pública en no haver-la demanat la part recurrent ni considerar-la necessària el tribunal.

Quart.-En la tramitació d'aquest recurs s'han respectat totes les prescripcions exigides per la llei d'enjudiciament criminal.

S'accepta íntegrament el relat fàctic de la sentència apel·lada, que es dóna per reproduït a fi d'evitar repeticions inútils.

Fundamentos

I.-La defensa del recurrent fonamenta l'apel·lació en tres motius de caire subsidiari a l'empara del que permet l' art. 790 de la llei 38/02 de 24 d'octubre , consistents en : A)Nul·litat d'actuacions per infracció de normes i garanties processals ( manca de gravació en CD del judici oral) generadora d'indefensió. B)Vulneració del principi constitucional de presumpció d'innocència ( art. 24.2 CE ) amb errònia apreciació de la prova. C)Infracció de llei per aplicació indeguda de l' art. 152.1 i 2 del Codi Penal en concurs ideal amb l' art. 77CP , atès que considera escau aplicar la Falta de l' art. 621.3 CP .

Argumenta en primer lloc la part apel·lant que se li ha provocat indefensió prohibida per l' art. 24.1er CE , atès que no consta en les actuacions el CD amb gravació audio visual del judici oral, raó per la qual, caldria aplicar l' art. 240 LOPJ i ordenar la repetició de la vista.

La Sala constata que junt amb la causa original s'han adjuntat 2 CD's corresponents, segons fe pública del Secretari judicial,a les dues sessions del judici oral, i per tant, no comprenem la queixa de la part apel·lant. En qualsevol cas, cal recordar que la nul·litat prevista en els arts. 238.2 i 240 de la LO 19/03 de 28 de desembre , exigeix que el dèficit processal hagi generat indefensió a alguna de les parts, i tampoc comprenem com la defensa por al·legar aquesta conseqüència si va estar present en el judici, va intervenir en la pràctica de totes les proves, i va fer l'informe final de valoració prevista en l' art. 788 Lecrim .

Escau per tant desestimar aquest primer motiu i entrar en l'anàlisi de les qüestions de fons jurídic.

II.-Tot seguit, planteja el recurrent -en síntesi- que la sentència d'instància comet error en la valoració de la prova respecte de la participació en el delicte imprudent de lesions que se li ha imputat, atès que malgrat en els Fets Provats es recull que el vehicle conduït per l'acusat circulava a excés de velocitat, cap dada objectiva ho corrobora. Impugna la credibilidad de la declaració testifical del conductor de l'altre turisme implicat en l'accident, i fa esment que l'atestat policial ja va matisar que el punt d'impacte era just en la línia divisòria d'ambdós carrils, per la qual cosa considera que la imprudència seria recíproca. Conclou sol·licitant es revoqui la condemna atesa la moderada taxa positiva d'alcoholèmia registrada per l'aparell etilòmetre, i que en cas de condemna es considerin els fets com constitutius d'una Falta d'imprudència lleu de l' art. 621.3er del Codi Penal .

Per tal de donar adequada resposta a la qüestió plantejada, cal recordar que l'acusació pública va imputar a l'acusat un delicte de lesions de l' art. 152.1r CP per cada un dels perjudicats, atès el resultat dels danys corporals que van patir, respectivament, amb motiu de la col·lisió. I aquella imputació es recolza en el règim concursal de l' art. 77 i 379.2on, en relació a l'autoría que recull l ' art. 28.1 de la LO 15/03 de 25 de novembre , avui reformada per la LO 5/10 de 22 de juny. Hem de deixar clar d'antuvi, que la hipotètica concurrència de culpes que planteja la defensa no afecta en cap cas a la gravetat de l'acció punible imprudent, sinó únicament a la condemna de responsabilitats civils.

La sentència d'instància, en una fonamentació acurada i extensa, explica perquè en aquest cas la imprudència va ser única i exclusiva del conductor acusat, tot matisant que en l'accident existeix un sol nexe de causalitat: la velocitat excessiva en agafar una curva pronunciada amb canvi de rasant i conseqüent invasió del carril contrari.

La Sala comparteix els seus encertats raonaments atès que s'ajusten a la jurisprudència del Tribunal Suprem en aquesta matèria, entre moltes d'altres les STS de 1 de desembre de 2000 , 19 d'octubre de 2001 i 28 d'abril de 2004 , resolucions que han matisat que els criteris jurídics de causalitat i imputació objectiva són complementaris, per la qual cosa la manca de diligència o ' deber de cuidado' és atribuïble al qui va intervenir de forma determinant en la col·lisió.

Atesa la nostra funció estrictament revisora de la legalitat en la obtenció dels mitjans de prova, aportació al plenari sota debat contradictori, suficiència incriminatòria i coherència en el relat així com en els raonaments jurídics, hem de declarar que l'estudi de les actuacions ens obliga a ratificar la condemna emesa pel jutge penal, puix malgrat les al·legacions de la defensa, constatem que l'esmentada conducta reuneix els requisits objectius i subjectius per a considerar-la una imprudència greu, no pas lleu com aquesta sol·licita, i que la conducta desenvolupada sí permet afirmar que anava a velocitat excessiva o sense l'atenció exigible a les incidències del trànsit. És cert que en l'atestat dels Mossos d'Esquadra es fa esment a que el punt d'impacte està just al costat de la línia divisòria, però ja dins del carril contrari. En afers similars així ho ha declarat la jurisprudència en les STS de 20 de desembre de 2006 i 12 de gener de 2007 , que analitzen l'abast jurídic punible de la imprudència greu.

III.-La hipotètica infracció de llei derivada d'aplicació indeguda de l' art. 152.1-2 del Codi Penal , i petició subsidiària de qualificar els fets com una simple Falta d'imprudència lleu ha de ser igualment desestimada atès que ni s'ha modificat el relat de Fets Provats ni s'ha esmenat l'autoria culpable del recurrent que declara la sentència apel·lada.

Les lesions sofertes pels dos denunciants van ser greus, puix van requerir assistència en centre hospitalari, intervencions quirúrgiques i punts de sutura, amb seqüeles finals en un d'ells. Es compleixen per tant els requisits normatius que exigeixen els arts. 147 i 149 del Codi en relació a l'esmentat 152 tant per al ' dolo' eventual com per una conducta imprudent greu.

Els criteris que la jurisprudència fixa per tal d'aplicar el règim de concurs ideal entre delictes imprudents amb resultat de lesions greus són bàsicament: 1)que l'acció executada u omissió negligida revesteixi la idoneïtat necessària per a produir el resultat lesiu; 2)que l'esmentat dany sigui, tanmateix, de difícil previsió per l'autor, atès que en cas contrari caldria atribuir-li a títol de ' dolo eventual' mereixedor d'una sanció encara més greu;i 3)que el context en què es produeix faci palès que no era pas aquesta la intenció de la persona culpable, si bé li era igualment imputable per manca de prudència. I en l'afer que ens ocupa, concorren tots aquests elements ja que el relat de Fets Provats que recull la sentència d'instància palesa que estem davant d'un resultat lesiu que no era intencionat però sí previsible i probable, certament no buscat de propòsit però sí tàcitament acceptat a títol d'eventualitat possible quan hom continua circulant per una carretera de sentit únic i en direcció prohibida, com exigeix la STS de 4 de febrer de 2000 aplicable a aquesta mena d'accidents amb múltiples perjudicats.

Finalment, i en relació a l' art. 379.2 CP , és evident que si la primera mesura de l'aparell etilòmetre va donar un resultat positiu de 0'73 mgrs/l d'alcohol en aire aspirat, la capacitat psicofísica del conductor estava afectada en quan als reflexos adients vers una pèrdua de control del vehicle.

En conseqüència, caldrà considerar ajustada a dret la qualificació jurídica, tipificació punible i sanció que conté la sentència apel·lada, ja prou benèvola en haver d'aplicat l' art. 152 CP i no la imprudència temerària de l'art. 381, en règim de concurs ideal previst en l'art. 77 del Codi, tot mantenint la relació de causalitat en clau d'imprudència lesiva i resultat greu.

Les costes processals generades en aquesta segona instància es declaren d'ofici.

Vistes les normes legals esmentades i demés de general aplicació al cas, prèvia la preceptiva deliberació i votació d'aquest òrgan jurisdiccional col.legiat, decidim la següent

Fallo

Amb desestimació del recurs d'apel·lacióinterposat per la representació processal de l'acusat Romualdo contra la sentència dictada el dia 20 de març de 2012 pel Jutjat Penal nº 1 dels de Mataró, hem de confirmar i confirmemíntegrament l'esmentada resolució i declarem d'ofici les costes processals d'aquesta segona instància.

Notifiqueu aquesta sentència a totes les parts comparegudes, i feu-los saber que no s'escau interposar-hi cap recurs ordinari.Tot seguit, retorneu les actuacions originals al jutjat penal de procedència per a la seva execució d'acord amb el dret.

Deixeu-ne Testimoniatge en el rotlle d'apel·lació incoat en aquest tribunal i arxiveu-lo sense més tràmits.

Així ho pronunciem i signem el/les magistrat/ades resenyats a la capçalera.

PUBLICACIÓ.-L'anterior sentència ha estat llegida en audiència pública per l'I.lm Sr. magistrat ponent. En dono fe. El secretari judicial.

-