Sentencia Penal Nº 240/2014, Audiencia Provincial de Barcelona, Sección 10, Rec 190/2013 de 17 de Febrero de 2014

Encabezamiento

AUDIENCIA PROVINCIAL DE BARCELONA

Sala Penal. Secció desena

Recurs d'apel.lació nº 190/13-C

Judici de Faltes nº 43/13

Jutjat d' Instrucció nº 2 de Berga

S E N T È N C I A Nº

Barcelona, disset de febrer de dos mil catorze

VIST en grau d'apel lació per l Ilm. Sr. Santiago VIDAL i MARSAL, magistrat de la Secció 10ª d'aquesta Audiència Provincial, el present rotlle derivat de Judici de Faltes nº 43/13 procedent del Jutjat d'Instrucció nº 2 de Berga, en tràmit davant aquest tribunal de segona instància en virtut del recurs d' apel lació interposat pel denunciat Jacobo , contra la sentència condemnatòria dictada el dia 25 de juny de 2013, per desobediència a Agents de l'Autoritat.

Antecedentes

PRIMER.- La part dispositiva de la sentència apel.lada té el contingut literal següent: ' debo condenar y condeno al denunciado Jacobo como autor de una falta contra el orden público por desobediéncia a Agentes de la Autoridad, a la pena de 45 DIAS de multa, a razón de una cuota de 6 euros diarios, con responsabilidad personal subsidiaria de un día de privación de libertad por cada dos cuotas no satisfechas, con expresa imposición de las costas procesales causadas'.

SEGON.- Contra l'esmentada sentència es va interposar -dins de termini legal- recurs d' apel lació pel denunciat. Admès a tràmit per provisió de 9.7.13, prèvia impugnació del Ministeri Fiscal es van remetre les actuacions a aquest tribunal de segona instància per a la seva resolució d'acord amb el dret. Per diligència d'ordenació de 5.9.13 es va registrar l'entrada de les actuacions. En provisió de 10 de novembre es va designar magistrat ponent l'Il lm Sr. Santiago VIDAL i MARSAL, d'acord amb el torn de ponències previst. No s'ha convocat vista pública al no considerar-la necessària el tribunal ni haver-ho sol licitat la part apel lant.

S'ACCEPTA íntegrament el relat fàctic descrit en la sentència apel.lada, que es dóna per reproduït a fi d'evitar reiteracions inútils.

Fundamentos

El recurs ha de ser desestimat ateses les consideracions jurídiques que tot seguit s'analitzaran.

I.- Formalitza el recurrent l'apel lació de la sentència dictada en la primera instància penal que el va condemnar com a autor d'una falta de desobediència lleu a Agents de l'Autoritat en el decurs i exercici de les seves funcions, tipificada en l' art. 634 del Codi Penal , en un escrit redactat amb assistència jurídica d'advocat on -sota l'epígraf d'hipotètica errònia valoració de la prova imputable al jutge penal d'instància-, i a l'empara del que permet l' art. 790 en relació al 976 Lecrim 38/2002de 24 d'octubre, es discrepa de la credibilitat atorgada als funcionaris públics que van intervenir en l'afer.

Sosté el denunciat que no va desobeir l'ordre d'identificació dictada pel funcionari policial, a qui atribueix diverses contradiccions en el seu relat, alhora que insisteix tot l'incident es va produir com a conseqüència de confondre's l'Agent en relació al gest que va adreçar-li quan passava amb el cotxe patrulla, puix no era pas de caire ofensiu. Després d'afirmar que no es va identificar fins que va arribar una segona patrulla perquè va creure que el PL 111 s'estava excedint en les seves funcions, conclou sol licitant es revoqui la condemna i declari la lliure absolució.

Cal recordar que el tràmit d'apel.lació previst en l' art. 972 en relació amb el 790 Lecrim només autoritza al tribunal de segona instància penal a revisar el relat fàctic contingut en la sentència impugnada, si s'aporten per la part recurrent elements objectius irrefutables d'haver-se incorregut per part del jutge 'a quo' en error manifest i flagrant en la valoració de la prova practicada en el judici oral, d'acord amb els principis de publicitat, oralitat i contradicció. El tribunal -que per imperatiu legal no pot escoltar ni preguntar directament als implicats que ja han declarat en el plenari- no pot modificar allò que ha estat declarat provat pel jutge davant de qui s'han practicat totes les proves, llevat que es demostri de forma fefaent aquell error 'in iudicando', o es constati una manifesta incongruència entre allò que es recull en els Fets Provats i la seva incardinació jurídica legal en els corresponents Fonaments de Dret.

L'estudi de l'acta del judici oral i la sentència condemnatòria dictada, posen de manifest que es va practicar prova testifical de càrrec, objectiva i imparcial, consistent en les declaracions de dos funcionaris policials que van intervenir en l'afer denunciat. No existeixen circumstàncies d'enemistat prèvia amb l' acusat per part dels Agents de policia local que van intervenir en l'afer, i per això, cal atorgar-los credibilitat 'iuris tantum' ja que la llei orgànica 2/86 de 3 de març i la LPL 10/91 els ordena complir de forma estricta llurs obligacions legals, entre elles, dir la veritat davant d'un tribunal de justícia. No es tracta pas, com recrimina el denunciat avui recurrent que davant de dues versions contradictòries (la seva i la dels Agents) prevalgui sempre la d'aquests, sinó que el jutge - i ara la Sala- ha de partir de la convicció que la condició de funcionaris públics reforça encara més el deure processal de no mentir en un procés penal, sota la responsabilitat d'incorrer -en cas contrari- en un delicte de denúncia falsa o fals testimoni previst en l' art. 458CP .

Amb tota claredat i coherència, els funcionaris van explicar en el judici oral que primer l'acusat es va negar a identificar-se malgrat se'l va informar de llur condició d'Agents de l'Autoritat, fet gairebé innecessari atès que anaven vestits d'uniforme i circulaven amb el vehicle oficial logotipat, i que tot seguit va intentar justificar la seva conducta ofensiva gestual. No existeix doncs, insuficiència de proves de càrrec incriminatòries.

II.- L'esmentada conducta compleix amb escreix els elements objectius i subjectius de la Falta tipificada en l' art 634 CP , i en conseqüència la norma legal sancionadora ha estat correctament aplicada pel jutge sentenciador.

Com ha matisat el Tribunal Suprem en sentència de 28 d'octubre de 2000 la possibilitat de desvirtuar la inicial presumpció constitucional d'innocència que protegeix a tot inculpat a l'empara d'allò que disposa l' art. 24.2 CE , es fonamenta en l'absència de causes d'incredibilitat subjectiva dels testimonis, sobretot quan no existeixen mòbils previs d'enemistat o ressentiment. Quan d'afegitó els testimonis presencials de càrrec són Agents de l'Autoritat, aquesta condició d'imparcialitat es presumeix , i escau al denunciat aportar proves -o si més no indicis plurals- indicatius que manquen a la veritat. Així ho han vingut recordant les STS de 15.04.94 , 5.12.94 i 24.10.95 , entre moltes d'altres. Malgrat les afirmacions auto exculpatòries del recurrent, no s'aprecia per aquest tribunal de segona instància cap indici que ens permeti sospitar els esmentats funcionaris públics s'hagin apartat del seu deure professional de dir la veritat d'allò que van presenciar i que va motivar la seva intervenció.

Escau en conseqüència, rebutjar íntegrament el recurs presentat, atès que no es considera pas que el jutge d'instància hagi arribat a una convicció de culpabilitat arbitrària o errònia, sinó imparcial i recolzada en les proves practicades en el judici oral, que es va celebrar amb totes les garanties exigides per la llei d'enjudiciament criminal i la jurisprudència constitucional.

Les costes processals d'aquesta apel.lació es declaren d'ofici, en no apreciar especial temeritat en la part recurrent, d'acord amb el que recullen els arts. 123 CP i 240 Lecrim .

Vistes les normes legals esmentades i demés d'aplicació al cas sotmès a judici,

Fallo

Amb DESESTIMACIÓ del recurs d'apel lació formalitzat pel denunciat Jacobo contra la sentència condemnatòria dictada el dia 25 de juny de 2013 pel jutjat d'instrucció nº 2 dels de Berga, he de CONFIRMAR i CONFIRMO íntegrament l'esmentada resolució, amb declaració d'ofici de les costes processals generades en aquesta alçada.

Notifiqueu aquesta sentència a totes les parts personades, i feu-los saber que no s'escau interposar-hi recurs ordinari de cap classe. Retorneu les actuacions al jutjat instructor per al seu coneixement i efectes executius.

Deixeu-ne certificació en el rotlle d'apel lació incoat. Així ho pronuncio, mano i signo.

E/.

PUBLICACIÓ.- L'anterior sentència ha estat llegida en audiència pública pel magistrat que la signa. En dono fe. La secretaria judicial.