Sentencia Penal Nº 245/2016, Audiencia Provincial de Girona, Sección 3, Rec 75/2016 de 27 de Abril de 2016

Encabezamiento

AUDIÈNCIA PROVINCIAL

SECCIÓ TERCERA (PENAL)

GIRONA

ROTLLE Nº 75/2016

JUDICI PER DELICTE LLEU Nº 47/2015

JUTJAT D'INSTRUCCIÓ Nº 2 DE GIRONA

SENTÈNCIA Nº 245/2016

Girona, vint-i-set d'abril de dos mil setze.

L'Il lm. Sr. Magistrat ILDEFONS CAROL i GRAU ha vist el recurs d'apel lació interposat contra la sentència dictada el dia 11/11/2015 pel senyor Jutge del Jutjat d'Instrucció nº 2 de Girona, dins del judici per delicte lleu nº 47/2015 seguit per una presumpta usurpació d'immoble; essent part apel lant la mercantil BANKIA S.A., representada per la procuradora senyora Anna Romaguera Colom, i assistida del lletrat senyor Guillermo Velasco Menéndez-Morán, i impugnant el recurs el Ministeri Fiscal.

Antecedentes

PRIMER.-La part dispositiva de la sentència apel lada, dictada en data 11 de novembre de 2015 , és del tenor literal següent:

' QUE DEBO ABSOLVER Y ABSUELVO libremente y con todos los pronunciamientos favorables de los hechos de que deriva esta causa a Cristobal , con declaración de oficio de las costas causadas. '

SEGON.-El recurs d'apel lació contra la sentència va ser interposat per Bankia el dia 20 de novembre de 2015, basant-lo en els motius que figuren en el seu escrit d'interposició. Donat trasllat a les altres parts, el Ministeri Fiscal va oposar-s'hi per escrit motivat de data 21/12/2015.

TERCER.-S'accepten els fets provats de la sentència d'instància.

Fundamentos

PRIMER.-L'apel lant fonamenta el seu recurs contra la sentència que va absoldre al senyor Cristobal en un suposat error del jutge a quo en la aplicació de l' article 245.2 CP , que l'hauria portat a infringir les normes constitucionals i legals; motiu pel que sol licita que es dicti nova sentència, condemnant a l'absolt com a autor del delicte d'usurpació que se li imputava, i fixant data pel seu llançament.

Petició a la que s'oposa el Ministeri Públic pels motius que consten al seu escrit d'oposició, que per brevetat processal donem per reproduïts

SEGON.-1-Pel que fa a l'al legació d'indeguda aplicació de l' article 245.2 CP , cal recordar que el Tribunal Constitucional espanyol, en la seva STC 80/2009, de 23 de mar ç (on es citen moltes d'altres) ha assenyalat que '...concurre la vulneración del derecho a un proceso con todas las garantías cuando en la segunda instancia, y con base en indicios que provienen inequívocamente de una valoración de las pruebas personales, se corrigen las conclusiones del órgano a quo sin celebrar nueva vista ni haber podido, por tanto, examinar directa y personalmente dichas pruebas'. En particular la STC 167/02, de 18/9 , que va ser la que inicià aquesta línia jurisprudencial, assenyala en el seu FJ 10º -recollint la doctrina del Tribunal Europeu de Drets Humans- que '... cuando el Tribunal de apelación ha de conocer tanto de cuestiones de hecho como de Derecho, y en especial cuando ha de estudiar en su conjunto la culpabilidad o inocencia del acusado ... ha entendido que la apelación no se puede resolver en un proceso justo sin un examen directo y personal del acusado que niegue haber cometido la infracción considerada punible, de modo que en tales casos el nuevo examen por el Tribunal de apelación de la declaración de culpabilidad del acusado exige una nueva y total audiencia del acusado y los demás interesados o partes adversas...'.

2-A la vista de la jurisprudència esmentada, es fa palès que el Tribunal ad quem no pot revocar la conclusió absolutòria assolida pel Jutge a quo si abans no ha celebrat una nova vista en la que hagi pogut examinar, directa y personalment, les proves, siguin favorables o desfavorables a l'acusat. Tanmateix, això resulta d'impossible pràctica en el ordenament penal espanyol, donat que l' article 790.3 LECrim (aplicable també al judici de faltes, per la remissió expressa continguda a l' article 976.2 LECrim ) permet únicament en la segona instància '...la práctica de las diligencias de prueba que no pudo proponer (l'apel lant) en la primera instancia, de las propuestas que le fueron indebidamente denegadas, siempre que hubiere formulado en su momento la oportuna protesta, y de las admitidas que no fueron practicadas por causas que no le sean imputables'. Norma aquesta que, per constituir també una de les garanties processals de que gaudeix l'imputat -doncs no permet la pràctica, per segona vegada, d'aquelles proves que li puguin haver estat beneficioses en la primera ocasió- no pot interpretar-se de manera desfavorable al reu; i que impedeix formalment, sens dubte, la repetició en aquesta alçada de totes les proves de caràcter personal ja practicades en la primera instància. El que suposa buidar de contingut qualsevol recurs d'apel lació contra una sentència absolutòria que es fonamenti en un suposat error en la valoració de la prova.

3-Dit l'anterior, tanmateix, és cert que el Tribunal Constitucional admet una excepció en els casos en que només es discuteixen qüestions de Dret: així, en la STC 34/2009, de 9/2 , s'assenyala que 'la doctrina sentada a partir de la STC 167/2002, de 18 de septiembre , no resulta aplicable a aquellos casos en los que el núcleo de la discrepancia entre la Sentencia absolutoria de instancia y la condenatoria dictada en apelación es una cuestión concerniente a la estricta calificación jurídica de los hechos que la Sentencia de instancia considera acreditados, y que no se alteran en la segunda instancia, pues para ello no es necesario el examen directo y personal de los acusados o los testigos en un juicio público, sino que el Tribunal de apelación puede decidir adecuadamente sobre la base de lo actuado ( SSTC 170/2002, de 30 de septiembre, FJ 5 ; 256/2007, de 17 de diciembre , FJ 2)'. En consecuencia,únicamente cabrá revocar en la segunda instancia una sentencia absolutoria cuando la condena se base en los mismos hechos que en primera instancia se hayan declarado probados, y provenga únicamente de una distinta valoración jurídica de éstos. Una postura que, a sensu contrario, ratifica la STC 215/2009, de 30/11 , cuando recuerda que 'el derecho fundamental del acusado a un proceso con todas las garantías exige que sólo elórgano judicial ante el que se practiquen, con posibilidad de contradicción ypublicidad, pueda valorar las declaraciones de las partes, testigos o peritos. Por consiguiente, ha de estimarse vulnerado aquel derecho si el órgano de apelación condena a quien fue absuelto en la instancia, o agrava su situación en el caso de que hubiera sido condenado, si para ello establece una nueva declaración de hechos probados que tiene su origen en la valoración de pruebas personales, de manera que si en la fase de apelación se debaten cuestiones de hecho suscitadas por la apreciación de aquella clase de pruebas, habrá de celebrarse una vista pública con posibilidad de contradicción, para que el órgano de apelación pueda resolver con un conocimiento directo e inmediato de las mismas, ya que se trata de pruebas cuya cabal valoración exige que se desarrollen ante la presencia del órgano judicial que ha de decidir'.

4-Si, en el cas present, la condemna que se'ns demana pel senyor Cristobal , com a presumpte autor d'un delicte d'usurpació d'immoble, no hagués de fundar-se en una nova valoració de la seva declaració exculpatòria, o de la declaració del denunciant -doncs la qüestió es limités a una controvèrsia sobre la interpretació del dret aplicable al cas- seria hipotèticament possible. En particular, i des d'un punt de vista teòric, sempre que la impugnació es referís a si els fets que es declaren provats són o no constitutius d'una delicte de l' article 245.2 CP , sí resultaria possible modificar la decisió absolutòria ja dictada, per les raons abans exposades.

Tanmateix, l'obligat respecte a la literalitat dels fets que es declaren provats a la sentència fa inviable la condemna del senyor Cristobal . I això perquè els fets que en la instància es declararen provats són atípics, doncs només diuen que no va quedar acreditat que el denunciat vingués ocupant l'immoble d'autes. Per això, la hipotètica declaració de culpabilitat del senyor Cristobal no podria fundar-se en una interpretació diferent del dret aplicable al cas, sinó que hauria de fer-ho en una nova valoració per la Sala, a la vista de la prova practicada en el judici (la declaració del propi absolt, la de l'altra part i la documental) respecte del que va succeir; una valoració que obligaria també a modificar els fets que es van declarar provats per, mitjançant la inclusió dels oportuns canvis -en essència, incloure-hi que el senyor Cristobal , essent coneixedor de que no podia romandre a l'immoble, ho va fer contra l'expressa voluntat del seu titular, o almenys suprimir-ne el 'No' amb el que comença la seva actual redacció- convertir-los en típics. Però aquesta seria una modificació que, com hem dit, resulta inviable segons la jurisprudència constitucional que abans hem exposat; pel que procedeix mantenir l'absolució ja decretada en la instància, desestimant el recurs interposat. I denegant alhora la petició de que es fixi data pel llançament del acusat, doncs la mesura només resultaria procedent en el cas de que s'hagués dictat una sentència condemnatòria.

TERCER.-Cal declarar les costes d'ofici.

Vistos els preceptes legals esmentats, i els demés de general i pertinent aplicació, procedeix dictar la següent

Fallo

Desestimantel recurs d'apel lació interposat per la representació de la mercantil BANKIA S.A. contra la sentència de data 11 de novembre de 2015, dictada pel Jutjat d'Instrucció nº 2 de Girona en el Judici per delicte lleu nº 47/2015 del qual aquest Rotlle dimana,confirmo íntegramentla resolució apel lada;declarant d'oficiles costes d'aquesta alçada.

Notifiqueu aquesta resolució a les parts personades.

Lliureu certificacions d'aquesta resolució per a la seva unió al Rotlle, i per a la seva remissió al Jutjat de procedència juntament amb les actuacions originals, a fi de que l'òrgan esmentat vetlli pel compliment del que s'acorda.

Per aquesta sentència, definitivament jutjant, ho pronuncio, mano i signo.

PUBLICACIÓ.-La anterior sentència ha estat llegida i publicada en audiència pública per l'Il lm. Sr. Ponent que la subscriu, ILDEFONS CAROL i GRAU, en el mateix dia que figura a l'encapçalament; en dono fe.