Sentencia Penal Nº 247/2013, Audiencia Provincial de Barcelona, Sección 22, Rec 14/2012 de 17 de Mayo de 2013

Encabezamiento

Audiència Provincial de Barcelona

Secció Vint-i-dosena

Rotlle sumari núm. 14/2012

Referència de procedència:Jutjat violència sobre la dona 1 L'Hospitalet de Llobregat

Sumari núm. 2/2012

SENTÈNCIA NÚM. 247/2013

Magistrats/da:

Juli Solaz Ponsirenas

Francesc Abellanet Guillot

Patricia Martínez Madero

La dicta la Secció Vint-i-dosena de l'Audiència Provincial de Barcelona al Rotlle de Sumari núm. 14/2012, procedent del Sumari núm. 2/2012 del Jutjat Violència sobre la dona 1 L'Hospitalet de Llobregat, pels delictes de trencament de condemna, amenaces i homicidi intentat, contra Íñigo , amb NIE NUM000 , major d'edat, nascut el NUM001 /1978 a Marroc, fill de Mohamed i de Bathula, amb domicili a c. DIRECCION000 , NUM002 , NUM003 de Barcelona.

Han estat parts l'acusat Íñigo , representat pel procurador Alejandro Torelló Campaña i asistit de la lletrada María Ines Fresno Castelo, l'acusaciío particular, Dulce , representada pel procurador Francisco Toll Musteros i assistida del lletrat José Antonio Forner Torrego, i el Ministeri Fiscal. D'aquesta sentència, que expressa l'opinió del Tribunal, ha estat ponent Francesc Abellanet Guillot.

Barcelona, disset de maig de dos mil tretze.

Antecedentes

Primer.- El Ministeri Fiscal formulà acusació contra Íñigo en escrit d'acusació amb les conclusions provisionals que va elevar a definitives. En la primera de les conclusions narra els fets. En la segona considerà els fets constitutius d'un delicte de trencament de condemna de l' article 468.2 del CP ; d' un delicte d'amenaces de l' article 169.2 del CP ; d'un delicte de trencament de condemna del art. 468.2 del CP i d'un delicte d'homicidi en grau de temptativa previst i penat en els articles 138, 16 i 62 del Cp ; En la tercera establi l'autoria de l'acusat. En la quarta va manifestar que concorre en l'acusat les agreujants de reincidència de l' art. 22.8º del CP en el delicte d'amenaces de l' article 169.2 del CP . L'agreujant de parentiu de l' article 23 del CP en el delicte d'amenaces de l' art. 169.2 del CP i en el d'homicidi intentat. En la cinquena va demanar: pel delicte trencament de condemna la pena d'un any de presó; pel delicte d'amenaces la pena de dos anys de presó, i l'accesòria de prohibició d'apropar-se a Dulce , al seu domicili, lloc de treball i qualsevol lloc on es trobi a menys de 1000 metres durant un temps superior en 5 anys a la pena de presó imposada, i prohibició de comunicació amb Dulce per qualsevol mitjà de comunicació o informàtic o telemàtic en relació a qualsevol contacte escrit, verbal o visual durant un temps superior en 5 anys a la pena de presó imposada; pel segon delicte de trencament de condemna, la pena d'un any de presó; pel delicte d'homicidi intentat, la pena de 9 anys de presó, i l'accesòria de prohibició d'apropar-se a Dulce , al seu domicili, lloc de treball i qualsevol lloc on es trobi a menys de 1000 metres, durant un periode de temps superior en 5 anys a la pena de presó imposada, i prohibició de comunicació amb Dulce per qualsevol mitjà de comunicació o informàtic o telemàtic en relació a qualsevol contacte escrit, verbal o visual durant un temps superior en 5 anys a la pena de presó imposada.

L'acusació particular de Dulce , sota la direcció del lletrat José Antonio Forner Torrego, en igual tràmit va elevar a definitives las conclusions provisionals. En la primera narra els fets. En la segona considerà els fets constitutius d'Un delicte de trencament de condemna de l' art. 468.2 del CP i un delicte d'amenaces de l' art.169.2 del CP . Un delicte de trencament de dondemna de l' art. 468.2 del CP , i un delicte d'homicidi en grau de temptativa de l' art. 138 cel CP , en relació amb els arts. 16.1 i 62 del CP . En la tercera diu que és autor l'acusat. En la quarta manifestà que concórre la circumstància de reincidència respecta al delicte d'amenaces, i la circumstància mixta de parentiu de l' art. 23 del CP com a agreujant respecte al delicte d'homicidi en grau de temptativa. En la cinquena va demanar: Pel delicte de trencament de condemna a la pena d'un any de presó i pel delicte d'amenaces la pena de dos anys de presó i prohibició d'apropar-se a la seva representada a una distància no inferior a 1000 metres, domicili i lloc de treball i de comunicació amb la mateixa durant un temps superior a 5 anys a la pena de presó imposada. Pel delicte de trencament de condemna la perna d'un any de presó i pel delicte d'homicidi intentat la pena de 9 anys de presó i prohibició d'apropar-se a la seva representada a una distància no inferior a 1000 metres, domicili i lloc de feina i de comunicació amb la mateixa durant un temps superior a 5 anys a la pena de presó imposada.

La defensa de l'acusat exercida per la lletrada María Ines Fresno Castelo, en igual tràmit formula escrit de defensa i va modificar les conclusions provisionals. En la primera reconeix en part els fets relatats per les acusacions. En la segona considerà els fets constitutius de: Un delicte de lesions titificat a l' art. 147 i 148 del CP . I Un delicte de trencament de condemna continuat tipificat a l' art. 468.2 del CP , amb relació a l' art. 74 del CP . En la tercera manifestà que és responsble com a autor l'acusat. En la quarta, respecte al delicte de lesions concórre la circumpstància atenuant modificativa de la responsabilitat de l' art. 21.3 del CP . En la cinquena va demanar: Pel delicte de lesions, la pena de 2 anys i 6 mesos de presó, i l'accesòria de prohibició d'apropar-se a Dulce a menys de 1000 metres i prohibició de comunicació durant un període de temps de 3 anys i sis mesos. Pel delicte de trencament de condemna continuat, la pena d'un any de presó.

Segon. El judici oral es celebrà els dies 2 i 9 de maig 2013. Desprès de practicades les proves les conclusions i els informes es concedí la última paraula a l'acusat i quedà el judici vist per sentència.

L'acusat es troba en situació de presó provisional per aquesta causa des del dos de desembre de 2012.

En aquest procés s'han observat les normes adients vigents .

Es declara provat que :

L'acusat Íñigo , major d'edat, de nacionalitat marroquina amb NIE nº NUM000 , va ser executoriament condemnat en sentència de 21 de setembre de 2005 dictada pel jutjat penal nº 9 de Barcelona per un delicte de maltractament habitual a la pena de vuit mesos de presó, privació del dret de tinença i port d'armes per dos anys; per un delicte de lesions en l'àmbit familiar a las penes de Treballs en Benefici de la Comunitat per 50 dies, privació del dret de tinença i port d'armes per dos anys, a la prohibició de comunicar-se i d'apropar-se a Dulce per dos anys; per un delicte d'amenaces en l'àmbit familiar a las penes de Treballs en Benefici de la Comunitat per 50 dies, privació del dret de tinença i port d'armes per dos anys, a la prohibició de comunicar-se i d'apropar-se a Dulce per dos anys; per un segon delicte d'amenaces a las penes de Treballs en Benefici de la Comunitat per 50 dies, privació del dret de tinença i port d'armes per dos anys, a la prohibició de comunicar-se i d'apropar-se a Dulce per dos anys i per una falta d'injúries a la pena de localització permanent per quatre dies, substituint- se la pena de presó per la d'expulsió del territori nacional i prohibició d'entrada a Espanya per deu anys. L'acusat va ser requerit personalment pel compliment de les prohibicions acordades en la sentència en 4.10.de 2005.

L'acusat estava casat amb Dulce feia onze anys; van tenir dos fills d'onze i tres anys respectivament. A primers de l'any 2011, ambdós ja no convivien de forma permanent en el domicili que es troba a la plaça DIRECCION001 NUM004 - NUM005 - NUM006 de l'Hospitalet de Llobregat, on llavors vivia Dulce , encara que l'acusat sovintejava aquest domicili.

En data no concretada del mes de febrer de 2011 l'acusat amb coneixement de les prohibicions d'apropament i de comunicació vers Dulce a que havia estat condemnat, es va presentar al domicili d'aquesta on es va iniciar una discussió entre ambdós que va anar pujant de to. En un moment determinat de la discussió l'acusat, amb intenció de atemorir-la, li va dir: 'te voy a matar, te voy a matar'.

El dia 2 de desembre de 2011 l'acusat va tornar al domicili on vivia Dulce amb evident coneixement de les prohibicions d'apropament i de comunicació a las que havia estat condemnat. Aquest dia també es va iniciar una discussió entre ambdós en el menjador del pis on vivia Dulce , increpant l'acusat a aquesta , dient-li: 'eres mi mujer, te voy a matar a tí o a alguien de tu familia, si te veo con otra persona te mataré, prefiero verte muerta antes que con otra persona, tengo que acabar con esto'. Dulce , atemorida, se'n va anar cap la cuina, seguint-la l'acusat i, en un moment donat, amb l'intenció d'acabar amb la seva vida o, al menys, acceptant aquesta possibilitat, la va agafar pel coll amb una mà, mentre que amb l'altra buscava un ganivet d'entre els que estaven en una lleixa de la cuina. Finalment va agafar-ne un. Seguidament es va iniciar un forcejament entre ambdós com a conseqüència del qual Dulce va caure a terra entre la porta de la cuina i la del menjador. Moments després l'acusat es va posar sobre l'abdomen d' Dulce , la va agafar pel coll amb una mà, mentre que amb l'altre que portava el ganivet li va donar una primera punyalada dirigida cap el coll, que Dulce va poder esquivar al empènyer-se amb els peus contra la nevera. Tot i això amb aquesta primera punyalada l'acusat li va clavar el ganivet a l'alçada de la orella esquerra. Dulce va intentar fugir però va relliscar i va caure al terra del menjador, moment en què l'acusat va seguir donant-li més punyalades, clavant-li el ganivet a l'espatlla esquerra, el dors per l'esquena. Després l'acusat se'n va anar del pis, fugint cap la estació del metro amb el ganivet a la mà i el va llençar a terra. Finalment va ser detingut en un pis d'un veí del mateix edifici.

En el moment en què l'acusat estava a sobre d' Dulce i li clavava el ganivet la filla d'ambdós d'onze anys, Asunción , va entrar a la cuina i es va posar a cridar per tal de que l'acusat parés en l'agressió, intentant protegir a la seva mare. Finalment va sortir corrent demanant auxili als veïns.

Com a resultat directe d'aquests fets, el processat va causar a Dulce , nascuda el NUM007 de 1981, lesions consistents en múltiples laceracions per arma blanca en tòrax i regió dorsal esquerra en dits d'ambdues mans i pavelló auricular esquerre (ferida suturada en regió anteroauricular de l'orella dreta de 2'5 cm, ferida superficial guarida en regió pectoral a nivell de línea mitjana subcIavicular de 0'5 cm de longitud, dues ferides superficials linials guarides de 3 cm de longitud cadascuna en regió toràcica i subpectoraI esquerra, ferida puntiforme en regió toràcica superior esquerra compatible amb drenatge quirúrgic, ferida suturada de 2 cm de longitud i hematoma circumdant en via de resolució en regió externa del braç esquerre a nivell de terç superior, ferida superficial guarida de 0'5 cm de longitud en regió anterointerna del braç esquerre a nivell de terç superior, dues ferides superficials lineals guarides de 5'5 cm i 3 cm de longitud respectivament en regió anterior de l'avantbraç esquerre a nivell de terç mitjà, tres ferides superficials guarides de 0'5 cm cadascuna en regió palmar de la mà dreta, una ferida superficial guarida de 0'5 cm en regió interfalàngica distal del 4t dit de la mà dreta, ferida saturada de 0'5 en regió dorsal de la mà dreta a nivell del 5è metacarpià, ferida suturada de 0'5 cm en regió dorsal de la mà dreta a nivell interfalàngic proximal, dues ferides superficials guarides de 1'5 cm cadascuna en cara palmar de la mà esquerra en base del 3r dit i 5è dit, dues ferides superficials guarides de 1'5 cm cadascuna en cara dorsal de la mà esquerra en base del 3r dit i 5è dit, ferida suturada d'1 cm en regió escapular superior esquerra amb hematoma circumdant, tres ferides superficials guarides d'1 cm, 1'5 i 1'5 respectivament en regió dorsal central i dreta, tres ferides superficials guarides d'1 cm, 2 i 3 respectivament en regió dorsal esquerra, hematoma en via de resolució en regió superior del colze esquerre, ferida superficial lineal guarida d'1 cm de longitud en regió interna del genoll dret, ferida superficial lineal guarida d'1 cm de longitud i hematoma circumdant en regió anterior de la cuixa esquerra a nivell de terç superior mitjà).

Les lesions referides, van requerir per a la seva sanitat a més d'una primera assistència facultativa, tractament quirúrgic consistent en sutura quirúrgica de 5 de les ferides, i que van trigar a guarir 30 dies impeditius per a les seves ocupacions habituals essent 6 d'ells d'ingrés hospitalari.

Les lesions que el processat li va ocasionar a Dulce li van originar 'atelectasia pulmonar i neumotòrax esquerre', aquesta afectació al pulmó es tracta d'una lesió amb risc vital per a la lesionada i la seva vida hagués corregut perill si no hagués estat atesa en un breu període de temps en un servei d'urgències.

Com a seqüeles resultants de les lesions, Dulce presenta les següents seqüeles:

- múltiples cicatrius: cicatriu de 0'5 cm en regió anteroauricular de l'orella dreta, cicatriu de 0'5 cm en regió infraaxilar esquerra compatible amb un drenatge quirúrgic pleural, cicatriu d'1 cm de longitud en regió submamària esquerra, cicatriu puntiforme en regió subclavicular esquerra, cicatriu d'1 cm de longitud en regió externa del braç esquerre a nivell de terç superior mitjà, cicatriu d'1 cm en regió dorsal de la mà dreta a nivell de 5è metacarpià, cicatriu semicircular d'1 cm en regió dorsal del 4t dit de la mà dreta a nivell interfalángic distal amb limitació dels últims graus de flexió, cicatriu d'1'5 cm en cara posterior i d'1 cm en cara anterior del 3r dit de la mà esquerra, cicatriu d'1'4 cm en regió escapular superior dreta, dues cicatrius en regió dorsal esquerra a nivell de terç mitjà de l'esquena de 1'5 cm i de 0'7 cm respectivament paral leles entre si, dues cicatrius puntiformes en regió dorsal mitjana, cicatriu de 0'7 cm en regió dorsal inferior esquerra;

- limitació en els últims graus de la flexió a nivell de l'articulació interfalàngica distal del 4t dit de la mà dreta.

Fundamentos

Primer.- Els fets que s'han constatat en el relat fàctic de la sentència han quedat acreditats per les proves que s'han practicat en l'acte de judici oral i en el curs del procediment. Com a proves directes de càrrec, les declaracions de la víctima que, a més de que van ser coincidents i coherents amb les que havia fet durant el procés d'instrucció, van ser corroborades per la testifical de la filla menor d'edat d'ambdós, Asunción i las del testimoni Ezequias que van ser testimonis presencials dels fets.

En efecte, apart de que l'acusat va reconèixer l'enfrontament, la discussió i posterior baralla que va tenir el dia 2 de desembre de 2011 amb la seva dona, el testimoni d' Dulce en l'acte de judici va ser coincident, no solament amb les manifestacions que va fer durant el procés, sinó que el seu relat, en quan a aquests fets, va estar corroborat per les manifestacions de la filla d'ambdós, Asunción , que ja des l'inici de les actuacions - declaració davant la policia-, va manifestar haver vist com el seu pare agafava el ganivet i quan estava a sobre de la seva mare amb el gest de clavar-li com efectivament ho va fer. La menor, en l'acte de judici oral, va reiterar que només l'acusat tenia el ganivet en una de les seves mans i que la seva mare estava a terra sota el seu pare. Les manifestacions de la menor en l'acte de judici són plenament coincidents amb les que fa fer en seu policial (foli. 19).

Per la seva part el testimoni Ezequias va reafirmar les manifestacions de la víctima i las de la seva filla , dient que va sentir els crits d'auxili de la filla: ' que la mataba, que la mataba'; que va anar cap el pis on va veure com l'acusat tenia agafada pel coll a Dulce amb una mà i el ganivet a l'altre; que va veure com la arrastrava cap la cuina. Que va presenciar, moments desprès, com l'acusat sortia del pis amb el ganivet a la mà, dirigint-se cap el metro i que va llençar el ganivet a terra, manifestacions que coincideixen amb les que va fer el testimoni en seu policial (foli 22) i judicial (foli. 194).

Dulce doncs, no hi pot haver cap dubte de la comissió d'aquests fets per part de l'acusat vers Dulce ja que els testimonis presencials van coincidir en la manera , el lloc i el temps en que van succeir.

Per la prova pericial medico-forense emesa per les perits forenses que van declarar en l'acte de judici i que consta informada en les actuacions (Folis 88 a 92 i 294 a 297), van quedar provades les lesions inferides a la víctima per l'acció agressiva amb arma blanca; el nombre de punyalades donades que van significar la presència de ferides inciso penetrants que van precisar sutura (cinc amb total) en el cos de la víctima; les zones vitals del cos afectades com el tòrax per la regió dorsal de l'esquena; les conseqüències lesives que van tenir per la víctima, ja que, com a conseqüència directa de les lesions abans referides, es va originar atelectasia pulmonar i pneumotòrax esquerra, que indubtablement van afectar als pulmons, lesió amb evident risc vital per la lesionada. També en l'informe forense es constaten els dies que va necessitar per la seva curació, els dies impeditius i els que va estar hospitalitzada; les seqüeles físiques patides per Dulce . El contingut dels informes medicoforense i de les explicacions que van donar les forenses en l'acte de judici oral, constitueixen la base del judici d'inferència que porta a deduir la existència de l'ànim de matar que va presidir l'acció agressiva de l'acusat vers la víctima i l'alta probabilitat de mort com a conseqüència de les lesions inferides a la víctima per l'acció feta per part de l'acusat, deduïda de les anteriors constatacions factuals.

Del contingut dels informes medicoforenses que consten a les actuacions, que van ser ratificats i explicitats en l'acte de judici, s'infereix la completa compatibilitat del resultat lesiu amb el relat de fets de la víctima, per la qual cosa, s'ha de considerar com una prova més de la certesa i realitat dels fets tal i com van manifestar els testimonis presencials i la pròpia víctima.

La pericial biològica documentada, que consta a les actuacions (foli. 331), indica que la sang trobada en el vestits de l'acusat pertanyia indiscutiblement a la víctima Dulce .

La documental que consta designada per les parts mencionant l'informe mèdic d'urgències i el de l'hospital de Bellvitge on va ser atesa la víctima i se li van apreciar les lesions per arma blanca que tenia, l'acta d'inspecció ocular (foli 37), el reportatge fotogràfic (fol 39), que van ser ratificades en l'acte de judici oral pels agents que el subscriuen. En el reportatge fotogràfic i, així ho van manifestar els agents, es constata que els vestits que portava l'acusat el dia dels fets estaven tacats de sang de la víctima; el ganivet que van trobar en les immediacions del edifici, ganivet que es va lliurar pels agents i consta com a peça de convicció. No es pot admetre en relació al ganivet que Dulce en portés cap a la mà en el moment dels fets com es pretén per l'acusat perquè cap dels testimonis presencials ho va manifestar.

Aquests elements de prova constitueixen prova directa que avala la realitat del relat fàctic d'aquesta sentència. Els fets són inqüestionables, sense que hi hagi cap element de prova de descàrrec que desvirtuï els fets que s'han declarat provats.

Segon.- Així doncs, l'existència de les lesions que tenia Dulce és un fet innegable que ha quedat provat per l'activitat probatòria desenvolupada en el plenari i en el procés d'instrucció. Dels elements de prova referits es conclou, sense cap mena de dubte, l'autoria directa dels fets objecte d'acusació per part de l'acusat. S'estima que hi ha hagut suficient activitat probatòria de càrrec per declarar la culpabilitat i l'atribució d'aquests fets objecte d'acusació al processat. A més la pròpia defensa de l'acusat va acceptar els fets en la seva qualificació definitiva. L'al legació de l'acusat en l'acte de judici oral que Dulce va agafar un ganivet i li va clavar a la mà, com a descàrrec, no es pot donar per acreditada, ja que si bé consta un informe d'alta d'urgències (fol.29) i l'informe medicoforense (foli 55) relatiu a les lesions que presentava l'acusat, segons consta, es tracta de ferides lineals superficials a la regió palmar d'ambdues mans i a dit del peu esquerra, que mol bé podrien haver-se causat el mateix acusat al agafar el ganivet o posteriorment en el forcejament que hi va haver amb Dulce al donar-li les ganivetades. A més cap dels testimonis presencials ho va referir.

Com a conseqüència de tot el que s'ha dit hi ha prova suficient per poder enervar la presumpció d'innocència de l'acusat per la qual cosa s'ha de procedir a la seva condemna pel delicte esmentat.

Tercer.- Els fets són constitutius d'un delicte d'homicidi en grau de temptativa acabada. No cal dir que, dels fets s'infereix clarament que l'acusat va tenir l'intenció d'acabar amb la vida de Dulce o almenys va pensar amb aquesta possibilitat i la va acceptar, ja que aquest ànim s'infereix lògicament pel nombre de punyalades inferides a la víctima que van ser múltiples; pel lloc del cos on les va donar, ja que cinc van ser inciso-penetrants i que van afectar a orgues vitals com el tòrax esquerre per l'esquena amb laceració pulmonar i pneumotòrax esquerra; per les característiques i profunditat de les ferides incises penetrants que presentava la víctima, encara que ni haguessin d'altres de superficials, com van dir les metges forenses en l'acte de judici i així consta en els informes mèdics que obren a les actuacions. Forçosament s'ha d'entendre que les ferides eren potencialment mortals com ho corrobora el fet de que la víctima, desprès de rebre les punyalades s'estava dessagnant i va ser per la presencia de la filla d'ambdós i per la del veí en el lloc dels fets que l'acusat va cessar en l'agressió. Moments després Dulce va ser traslladada per l'ambulància que va tardar aproximadament uns cinc minuts en arribar al hospital de Bellvitge on va ser atesa. De no haver estat així a ben segur que s'haguera mort.

Com ja hem dit, els metges forenses van concloure que com a conseqüència de les ferides rebudes es va originar atelectàsia pulmonar i pneumotòrax esquerre que podia provocar l'asfixia, per la qual cosa, hi havia lesió amb risc vital per la lesionada i que la seva vida hagués corregut perill si no hagués estat atesa en un període de temps breu pel servei d'urgències (Fol 297). Declaració de l'agent dels mossos NUM008 que va manifestar que l'ambulància va tardar uns cinc minuts en arribar.

L'acció s'ha de considerar com temptativa acabada ja que l'acusat va fer el possible per acabar amb la vida de la víctima, essent que el resultat de mort no va produir-se per causes independents a seva voluntat. També són plenament significatives, en ordre a apreciar l'ànim homicida, les expressions anteriors a l'acció que l'acusat va proferir-li a la víctima amenaçant-la de mort com es declara en el relat fàctic de la sentència. Es considera que en el comportament de l'acusat hi concorre dol directe de causar la mort o al menys dol eventual, ja que en la seva acció homicida va voler acabar directament amb la vida de la víctima o, com a mínin, es va representar aquesta possibilitat i la va acceptar.

No es pot admetre que l'ànim de l'acusat fos el de lesionar a Dulce , ja que pel que s'ha dit no es pot considerar que pels actes externs es pugui inferir altre ànim que el de posar fi a la vida de la víctima perquè, a més de les ferides superficials que es van constatar en el cos de la víctima, n'hi havia de potencialment mortals com ja s'ha dit anteriorment.

Així dons, els fets constatats en el relat fàctic són constitutius d'un delicte d'homicidi en grau de temptativa acabada ( art 138 en relació amb l ' article 16 del CP ), ja que per causes externes a la voluntat de l'acusat, com va ser la intervenció de tercers, no va acabar l'acció volguda per part de l'acusat i es va evitar la mort de la víctima .

El tribunal Suprem en multitud de sentències s'ha referit a la diferencia entre l'ànim de matar i el de lesionar: que es dedueix de les dades objectives com el mitjà utilitzat, en aquest cas un ganivet les parts del cos on es produeix l'agressió i la intensitat de la mateixa. En aquest cas és evident que l'agressió es va produir amb un ganivet, arma blanca que pot causar la mort; en zones aptes per a això com ja hem dit. Tampoc l'acusat, desprès de l'acció, va fer res per atendre a la víctima sinó que se'n va anar de lloc on estava malferida .

Per això no es pot entendre que hi hagués un ànim de lesionar, sinó que existia un clar propòsit de provocar la mort o almenys l'acusat coneixia el risc de que pogués produir-se i tot i així va realitzar l'agressió. ( STS 18 de desembre de 2012 , entre d'altres).

Podria concorrer en els fets dol eventual ja que, en to cas, l'acusat es podia representar el resultat i va acceptar-lo. En aquest sentit la STS de 22 d'octubre de 2010 que diu: 'a su vez, el «animus necandi» o dolo de muerte, puede producirse, ya de un modo directo, buscando expresamente como fin de la conducta la muerte del sujeto pasivo; o bien de un modo indirecto o eventual, cuando el sujeto activo, aun sin quererla expresamente, contempla la muerte de la víctima como probable resultado de su acción, pese a lo que no desiste de su obrar aceptando aquel eventual resultado. Dolo eventual suficiente para integrar los tipos que sancionan el resultado doloso de muerte y para cuya apreciación, dentro de las distintas corrientes dogmáticas que, con mayor apoyo en una u otra, ha venido acogiendo esta Sala, ha terminado por prevalecer el criterio ecléctico que conjuga, entrelazándolas, la de la probabilidad y la de la aceptación, de modo que se considera que, desde el momento en que el contenido de la conducta ejecutada representa una alta probabilidad de peligro para el bien jurídico tutelado, la tesis de la imputación objetiva que caracteriza el tipo objetivo de los delitos de resultado, obliga a aceptar que quien obra con conocimiento de aquella probabilidad de daño está aceptando que éste se produzca, o, en otras palabras, que obra con dolo eventual el sujeto que reconociendo o representándose la existencia en su obrar de un peligro serio e inmediato de que se produzca el resultado típico (tesis de la probabilidad) no desiste pese a ello, de ejecutar su acción, asumiendo la posibilidad de que tal resultado se produzca (tesis de la aceptación o consentimiento).

Quart.- En quan als delictes de trencament de condemna que són objecte d'acusació, s'ha de dir que el fets relatius a aquestes infraccions han quedat plenament acreditats. Així, consta la sentència dictada de conformitat dictada pel jutjat nº 9 de Barcelona per la que es va condemnar a l'acusat per un delicte de maltractament habitual a la pena de vuit mesos de presó, privació del dret de tinença i port d'armes per dos anys ; per un delicte de lesions en l'àmbit familiar a las penes de Treballs en Benefici de la Comunitat per 50 dies , privació del dret de tinença i port d'armes per dos anys, a la prohibició de comunicar-se i d'apropar-se a Dulce per dos anys ; per un delicte d'amenaces en l'àmbit familiar a las penes de Treballs en Benefici de la Comunitat per 50 dies , privació del dret de tinença i port d'armes per dos anys, a la prohibició de comunicar-se i d'apropar-se a Dulce per dos anys; per un segon delicte d'amenaces a las penes de Treballs en Benefici de la Comunitat per 50 dies, privació del dret de tinença i port d'armes per dos anys, a la prohibició de comunicar-se i d'apropar-se a Dulce per dos anys i per una falta d'injúries a la pena de localització permanent per quatre dies. També consta que l'acusat va ser requerit pel compliment de les penes imposades, concretament per les prohibicions d'apropament i comunicació amb Dulce (foli 142).

Així doncs, no hi ha cap dubte -el mateix acusat ho va reconèixer en l'acte de judici oral- que coneixia les prohibicions judicialment acordades i, tot i això, es va apropar al menys per dues vegades a la persona protegida, trencant d'aquesta manera la condemna que va acceptar per conformitat expressa. Així mateix consta la liquidació de condemna de les prohibicions (fol. 152) on es constata el tems de l'entrada en vigor (24.10. 2005) fins l'acabament (13. 08.2013).

El fet de que la persona protegida, en aquest cas Dulce , demanés al jutjat el cessament de les mides de protecció com consta a les actuacions ( fols 144 i 148) no s'ha de tenir en compte ja que la persona protegida no pot disposar al seu antull de les mides acordades judicialment, en aquest cas en sentència ferma. Tanmateix la mateixa Dulce va manifestar que ella va consentir que l'acusat estès amb ella amb certa freqüència, tot i les prohibicions d'apropament, inclòs ambdós van tenir relacions sexuals desprès de que a l'acusat se li prohibís apropar-se i comunicar-se amb ella. Per aquest motiu i perquè les dues vegades en què, segons les acusacions, l'acusat es va apropar a Dulce van tenir lloc en una espai de temps curt i proper entre si, es considera que l'ànim últim i l' intenció que va presidir l'acció de trencar amb la condemna imposada va ser única i, per aquesta raó, s'ha de convenir que es tracta d'un sol delicte continuat de trencament de condemna. El delicte continuat es produeix quan hi ha una pluralitat de fets, separats amb un espai-temporal relativament breu, que infringeixen el mateix o semblants tipus penals i que estan units per elements objectius i subjectius, sobre la base d'un aprofitament de la situació o d'un pla únic.

En conclusió en el supòsit fàctic s'aprecia tant el tipus objectiu con el subjectiu del delicte de trencament de condemna però s'ha de considerar la continuïtat delictiva.

Referent al delicte d'amenaces objecte d'acusació, s'ha de dir que, en quan als fets del mes de febrer de 2011, s'han de considerar com a provats, ja que a més de les manifestacions unívoques de la víctima, els fets van ser corroborats per la testimoni Maite que va manifestar que va sentir les expressions proferides per l'acusat vers Dulce -Te voy a matar, te voy a matar-, fets que la testimoni ja havia manifestat en seu d'instrucció (fol 247). D'aquesta manera les amenaces proferides per l'acusat es consideren acreditades perquè, a més de que les declaracions de la víctima, estan corroborades per les d'una testimoni directe que les va sentir. En quan al relat de la víctima relatiu a la pistola o objecte similar que va usar l'acusat per atemorir-la, no hi ha prous elements de prova per donar aquest fet per acreditat. El fet va ser manifestat per Dulce en la seva declaració ampliatòria de 23 de gener de 2012 (fol 178). Abans en les seves declaracions mai en va fer esment. Així doncs només es considera acreditat que l'acusat l va amenaçar a Dulce , dient-li 'te voy a matar, te voy a matar' per la qual cosa, s'han de considerar les expressions proferides com a amenaces lleus. En relació a la tipificació d'aquests fets, s'ha de dir que són constitutius d'un delicte d'amenaces del art. 171.4 del CP ja que es considera que, per el sentit de les pròpies expressions proferides per l'acusat, es tracte d'amenaces lleus dirigides per l'acusat vers la seva dona, el que determina l'apreciació del tipus delictiu de l'article referit.

Cinquè.- En relació a la concurrència de circumstancies modificatives de la responsabilitat criminal, concretament de les circumstancies agreujants de reincidència i parentiu que invoquen les acusacions. S'ha de dir que en el delicte d'amenaces del art. 171.4 del CP concorre l'agreujant de reincidència ja que consta acreditat pel full històric penal (fol. 275) i per la certificació de la sentència de 21 de setembre de 2005 dictada pel jutjat penal nº 9 de Barcelona (fol. 136), que l'acusat va ser condemnat anteriorment als fets objecte d'aquesta causa per dos delictes d'amenaces en l'àmbit familiar.

No s'ha d'apreciar en el delicte d'amenaces la circumstancia agreujant de parentiu de l' art. 23 del CP , ja que s'ha considerat que el fets són constitutius d'un delicte d'amenaces del tipus del article 171.4 del CP i, en aquest supòsit, no es pot apreciar l'agreujant referida perquè la norma punitiva ja es refereix a la esposa o persona lligada per una relació sentimental com a subjecte passiu del delicte. Pel contrari, en el delicte d'homicidi intentat s'ha d'apreciar. L'acusat va estar casat amb la víctima i, en aquest cas, la circumstancia de parentiu opera com agreujant, ja que els fets els va cometre contra la seva dona menyspreant la seva dignitat i vida.

La circumstància atenuant d'arravatament o obcecació que invoca la defensa, no es pot apreciar perquè aquesta atenuació de la responsabilitat requereix l'existència prèvia, quasi simultània amb la acció, d'un estímul poderós que produeixi amb l'agent una reacció impensada i de difícil control que pugui justificar el comportament impulsiu o un estat d'obnubilació tal que minori la responsabilitat dels fets comesos. Es requereix doncs, una relació causal entre aquests estats incontrolables i la causació dels fets. En el nostre supòsit, per més que l'acusat insistís en que Dulce li havia amagat un suposat avortament que el va fer sense el seu consentiment, no es pot considerar que aquest fet fos suficient per provocar una reacció passional en el seu ànim tan desmesurada que provoqués a l'acusat l'acció d'intentar matar-la. S'ha de recordar que ambdós estaven pràcticament separats i en, tot cas, la decisió d'avortar correspon a la dona. També s'ha de dir que el mateix acusat va manifestar que dies abans dels fets la seva dona ja li havia dit que volia avortar i que desprès li va dir que ja no estava prenyada (declaració judicial de l'acusat), cosa que significa que en el moment dels fets resulta poc creïble que l'acusat encara estès afectat per aquesta qüestió perquè ja ho sabia. Per aquestes consideracions no es pot acollir l'atenuant invocada, sense que la responsabilitat pels fets comesos per l'acusat es pugui entendre minorada.

En termes de la STS de 1989.12.29, l'estat passional que refereix el text de l'atenuació preveu una genèrica al lusió que ha de ser entesa com a pertorbació desordenada de l'ànim amb certa persistència, equiparable en la seva magnitud i intensitat amb els estats anímics específicament ressenyats en l'atenuació, caracteritzats per l'afectació transitòria de les capacitats ja intel lectuals , ja volitives, del subjecte que les pateix. ( STS 10 de novembre de 2010 ). En la STS de 14 d'abril de 2011 es manifesta: 'es jurisprudencia de esta Sala, por todas, STS. 19.12.2002 , que son dos los elementos que configuran esta atenuante: causa y efecto: 1º. Ha de existir una causa o estímulo, que ha se ser importante de modo que permita explicar (no justificar) la reacción delictiva que se produjo. Ha de haber cierta proporcionalidad entre el estímulo y la reacción ( STS 27.2.92 ). Ha de proceder del comportamiento precedente de tal víctima ( STS 20.12.96 ). El motivo desencadenante no ha de ser repudiable desde el punto de vista socio-cultural ( STS14.3.94 ). 2º. Tal causa o estímulo ha de producir un efecto consistente en una alteración en el estado de ánimo del sujeto, de modo que quede disminuida su imputabilidad, no tanto que llegue a integrar un trastorno mental transitorio constitutivo de una eximente completa o incompleta, ni tan poco que no exceda de una mera reacción colérica o de acaloramiento o leve aturdimiento que suele acompañar a algunas figuras delictivas y ha de considerarse irrelevante ( STS 2.4.90 ). Arrebato se dice cuando la reacción es momentánea y fulgurante, inmediata al estímulo, mientras que la obcecación tiene una mayor duración y permite el transcurso de un mayor lapso de tiempo respecto del estímulo. En todo caso el transcurso de un tiempo excesivo excluye la atenuante (S. 14.4.92).

Sisè.- En quan a la determinació judicial de la pena pel delicte d' homicidi intentat, tenint en compte l'apreciació del grau d'execució imperfecte del delicte, en aquest cas, temptativa acabada del art. 16 del CP , que comporta que la pena prevista legalment es rebaixi en un grau d'acord amb l' article 62 del CP ; la relació de matrimoni, encara que trencat, entre l'agressor i la víctima d'onze anys de duració, per la qual cosa, s'ha d'apreciar la agreujat de parentiu del art. 23 del cp ja que , en aquest cas, la circumstancia opera com agreujant, donat que va atemptar contra la vida del cònjuge; que el fet va tenir lloc en la presencia de la filla de onze anys , que, sens dubte, serà un trauma per ella que haurà de suportar tota la vida, la pena que s'estima adient i proporcional amb els fets és la de VUIT ANYS I NOU MESOS DE PRESÓ, -la mitja de la meitat superior a la senyalada pel precepte- amb les prohibicions de comunicar-se per qualsevol mitjà i d'apropar-se a Dulce a menys de 500 metres al seu domicili i qualsevol lloc on es trobi per DOTZE ANYS. La prohibició de comunicació s'imposa, donada la gravetat dels fets i perquè l'acusat va proferir verbalment les amenaces a la víctima .

Pel delicte continuat de trencament de condemna de l' art. 468.2 del CP la pena que s'imposa es la d' D'UN ANY DE PRESÓ, pena acceptada per la defensa.

Pel delicte d'amenaces del art. 171.4 del CP amb la agreujat de reincidència s'imposa la pena de NOU MESOS I UN DIA de PRESÓ, pena que s'imposa en la meitat superior per la concurrència de la agreujant. Així mateix per aquest delicte s'imposa la prohibició i tinença d'armes per temps de dos anys i un dia i les prohibicions de comunicar-se per qualsevol mitjà i d'apropar-se a menys de cinc- cents metres a Dulce al seu domicili i qualsevol lloc on es trobi per TRES ANYS. La prohibició de comunicació s'imposa perquè l'acusat va proferir verbalment les amenaces a la víctima.

Setè.- En relació a la responsabilitat civil derivada dels fets delictius d'acord amb els articles 109 i 116 del C P , cal declarar-la com indemnització de perjudicis físics i psíquics que ha sofert la víctima de l'acció delictiva.

Els conceptes indemnitzatoris són els perjudicis per les lesions sofertes per Dulce i els corresponents a les seqüeles derivades d'aquestes. S'han de tenir en compte els 30 dies de curació impeditius per l'exercici de les ocupacions habituals, sis d'ells amb ingrés hospitalari.

Per la adequada valoració de les lesions i seqüeles s'estima procedent l'aplicació del barem ( Llei 34/2003 de 4 de novembre i el Reial decret 8/2004 de 29 d'octubre) actualitzat segons Resolución de 21 de enero de 2013, de la Dirección General de Seguros y Fondos de Pensiones, por la que se publican las cuantías de las indemnizaciones por muerte, lesiones permanentes e incapacidad temporal que resultarán de aplicar durante 2013 el sistema para valoración de los daños y perjuicios causados a las personas en accidentes de circulación.

Per les lesions per incapacitat temporal tenint en compte els 6 dies d'hospitalització es fixa la quantitat de 429,78 euros. Pels 24 dies impeditius es fixa la quantitat de 1397,76 euros en quan la valoració de les lesions.

La valoració de les seqüeles consistents en múltiples cicatrius que constitueixen un perjudici estètic lleu que es valoren en quatre punts i la limitació funcional de la articulació del quart dit de la mà dreta es valora en un punt, el que fa un total de 4311,95 euros. El perjudici estètic sofert per Dulce es considera com a lleu d'acord amb la valoració establerta en la taula VI del Reial decret referit. També es té en compte també la seva edat de 31 anys per la determinació de les quanties d'indemnització procedents.

La quantitat total de la indemnització per danys i perjudicis es fixa en la quantitat de 6200 euros per tots els conceptes derivats del delicte d'homicidi intentat pel que se'l condemna .

Vuitè.- Les costes processals d'acord amb els arts. 239 , 240 de la LECRim i 123 del Cp s'imposen a l'acusat. S'inclouen les de l'acusació particular ja que no s'aprecia mala fe ni temeritat en la seva actuació al haver-se apreciat la major part de les seves pretensions.

Fallo

Declarem la culpabilitat de Íñigo com autor responsable de un delicte d'homicidi intentat ja definit amb la concurrència de la agreujant de parentiu. L'imposem la pena de VUIT ANYS I NOU MESOS DE PRESÓ amb la prohibició de comunicar-se per qualsevol mitjà i d'apropar-se a Dulce a menys de 500 metres al seu domicili i qualsevol lloc on es trobi per temps de DOTZE ANYS.

Condemnem a l'acusat com autor d'un delicte continuat de trencament de condemna ja definit . L'imposem la pena D'UN ANY DE PRESÓ per aquest delicte.

Pel delicte d'amenaces ja definit amb la concurrència de la circumstancia agreujant de reincidència s'imposa a l'acusat la pena de NOU MESOS I UN DIA de PRESÓ. Així mateix per aquest delicte s'imposa la prohibició i tinença d'armes per temps de dos anys i un dia i les prohibicions de comunicar-se per qualsevol mitjà i d'apropar-se a menys de cinc-cents metres a Dulce al seu domicili i qualsevol lloc on es trobi per TRES ANYS.

Condemnem a l'acusat a pagar a Dulce la quantitat de 6200 euros mes el interessos legals des la fermesa de la sentencia en concepte de responsabilitat civil derivada del delicte d'homicidi intentat pel que es condemna.

Donis al ganivet intervingut el destí legal.

Imposem les costes processals d'aquest procediment, incloses les de l'acusació particular, a l'acusat .

Aquesta sentència es notificarà a les parts i personalment a l'acusat; no és ferma ja que contra la mateixa es pot interposar RECURS DE CASACIÓ al Tribunal Suprem, anunciant-lo prèviament davant aquest tribunal en el termini de cinc dies des de la última notificació.

Així ho disposa el Tribunal i ho signen els magistrats que el formen.