Sentencia Penal Nº 251/20...zo de 2018

Última revisión
17/09/2017

Sentencia Penal Nº 251/2018, Audiencia Provincial de Barcelona, Sección 22, Rec 51/2018 de 26 de Marzo de 2018

nuevo

GPT Iberley IA

Copiloto jurídico


Relacionados:

Tiempo de lectura: 9 min

Orden: Penal

Fecha: 26 de Marzo de 2018

Tribunal: AP - Barcelona

Ponente: FELIU MORELL, MARIA JOSE

Nº de sentencia: 251/2018

Núm. Cendoj: 08019370222018100254

Núm. Ecli: ES:APB:2018:5484

Núm. Roj: SAP B 5484:2018


Encabezamiento

Audiència Provincial de Barcelona

Secció Vint-i-dosena

Rotlle apel lació penals ràpids núm. 51/2018 - B

Referència de procedència:

Jutjat del Penal núm. 1 de Mataró

Procediment Abreujat núm. 69/2017

Data sentència recorreguda: 23/11/2017

SENTÈNCIA NÚM. 251/18

Magistrats/des:

Maria Josep Feliu Morell

Patricia Martínez Madero

Jose Antonio Garcia Mallor

La dicta la Secció Vint-i-dosena de l'Audiència Provincial de Barcelona en recurs d'apel lació núm. 51/2018, interposat contra la Sentència pronunciada pel Jutjat del Penal núm. 1 de Mataró en data 23/11/2017 , en procediment Abreujat núm. 69/2017. Han estat parts com apel.lant María Milagros asistida per la seva advocada Esther Santamaria Clará i representada per la procuradora Pilar Martinez Rivero, com apel.lat Arsenio asistit per la seva advocada Eva Candelich Sanchez i representat pel procurador Samuel Dominguez Tejada, i el Ministeri Fiscal. D'aquesta sentència, que expressa l'opinió del Tribunal, ha estat ponent Maria Josep Feliu Morell.

Barcelona, vint-i-sis de març de dos mil divuit.

Antecedentes

Primer.El 23 de novembre de 2017 el Jutjat penal núm. 1 de Mataro dictà sentència amb la decisió següent:' Debo absolver y absuelvo a Arsenio del delito de maltrato físico en el ámbito familiar y un delito leve de daños por el que fue acusado por el Ministerio Publico y la Acusación Particular, así como del delito leves de daños, delito de injurias o vejación injusta y delito de hostigamiento por el que venía acusado por la Acusación Particular.

Se declaran las costas de oficio. '.

A la sentència es declaren provats els fets següents:'En fecha 13 de octubre de 2017 por parte de Sra María Milagros se interpuso una denuncia frente a Arsenio por la presunta agresión sufrida en la mañana del día 12 de octubre de 2013 y por la rotura de dos teléfonos móviles, uno en el momento de la agresión denunciada y otro por un hecho ocurrido tres meses antes.

En fecha 16 de octubre de 2017 se emite informe del Medico Forense en el que tras explorar a la Sra María Milagros se observa una equimosis de 7 x 4 cm de coloración verdosa situada en la cara externa del tercio medio de la pierna izquierda, equimosis circular de 3 cm de diámetro en la cara interna de la rodilla derecha y algias en la zona costal inferior y anterior izquierda.

No queda probado que las lesiones que presentaba Sra María Milagros en la exploración medica efectuada en el Juzgado puedan ser atribuidas a una agresión protagonizada por el acusado Arsenio .

No consta probado que el acusado lanzara al suelo el teléfono de la Sra María Milagros en el curso de un forcejeo, ni que tres meses antes le fracturara otro teléfono en el curso de una discusión.

No consta probado que el acusado haya acosado ni seguido a la victima, ni que se haya provocado que cambiara sus hábitos ni costumbres diarias.

No consta probado que le haya proferido insultos o expresiones deshonrosas en el curso de algunas discusiones o enfrentamientos.

Por resolución de 16 de octubre de 2017 el Juzgado de Violencia sobre la Mujer de Mataró denegó la orden de alejamiento interesada por la víctima de los hechos.'.

Segon.Formulat recurs d'apel lació per la representació processal de María Milagros el Jutjat l'admeté a tràmit, li donà curs, i finalment va remetre les actuacions a aquest Tribunal per a la decisió. La representació de Arsenio i el Ministeri Fiscal s'oposen el recurs interposat.


S'accepta el relat de fets declarats provats en la sentència recorreguda.


Fundamentos

Primer.L'apel lant María Milagros impugnà la sentència dictada en primera instància adduint com motiu d'impugnació que enuncià com 'error en la evaluación de la prueba' al legant que de la prova practicada a l'acte del judici s'acredita la culpabilitat de l'acusat i demana que es dicti una sentencia condemnatòria per l'acusat, tal com es va demanar a l'acte del judici.

Segon.L' article 792.2 de la LEcrim estableix que 'La sentencia de apelación no podrá condenar al encausado que resultó absuelto en primera instancia ni agravar la sentencia condenatoria que le hubiera sido impuesta por error en la apreciación de las pruebas en los términos previstos en el tercer párrafo del artículo 790.2.

No obstante, la sentencia, absolutoria o condenatoria, podrá ser anulada y, en tal caso, se devolverán las actuaciones al órgano que dictó la resolución recurrida. La sentencia de apelación concretará si la nulidad ha de extenderse al juicio oral y si el principio de imparcialidad exige una nueva composición del órgano de primera instancia en orden al nuevo enjuiciamiento de la causa.'i l' article 790.2 tercer apartat de la LECrim ., estableix que 'Cuando la acusación alegue error en la valoración de la prueba para pedir la anulación de la sentencia absolutoria o el agravamiento de la condenatoria, será preciso que se justifique la insuficiencia o la falta de racionalidad en la motivación fáctica, el apartamiento manifiesto de las máximas de experiencia o la omisión de todo razonamiento sobre alguna o algunas de las pruebas practicadas que pudieran tener relevancia o cuya nulidad haya sido improcedentemente declarada'. En aquest cas, l'apel lant impugna la sentencia que absolt a Arsenio , dictada pel Jutjat Penal, al legant com motiu de recurs l'error en la valoració de la prova, i a la vista de que els fets enjudiciats i la incoació del procediment penal es posterior el dia 6 de desembre de 2015, data d'entrada en vigor de l'ultima reforma de la LEcrim, en la que es modifica la redacció dels preceptes abans esmentats, entre altres, s'evidencia que l'apel lant tenia, en el cas d'apreciar error en la valoració de la prova en primera instancia, haver sol licitat, fent les oportunes al legacions per justificar el que preveu l' article 790.2 tercer apartat de la LEcrim ., la nul litat de la sentencia dictada en primera instancia i no única i exclusivament la seva revocació, vetada per l'article 790,2 de la mateixa llei, que trasllada al text de la llei el que ha estat notòria i reiterada jurisprudència del Tribunal Constitucional, tal com senyala la STC de 17 de novembre de 2014 'La doctrina sobre las condenas penales en segunda instancia previa revocación de un pronunciamiento absolutorio, iniciada en la STC 167/2002, de 18 de septiembre (FFJJ 9 a 11) y reiterada en numerosas Sentencias posteriores (entre otras muchas, SSTC 182/2007, de 10 de septiembre ; 28/2008, de 11 de febrero ; 1/2009, de 12 de enero , 24/2009, de 26 de enero y más recientemente, SSTC 22/2013, de 31 de enero ; 195/2013, de 2 de diciembre ; y 105/2014, de 23 de junio ), expresa que el respeto a los principios de publicidad, inmediación y contradicción, que forman parte del contenido del derecho a un proceso con todas las garantías ( art. 24.2 CE ), impone inexorablemente que toda condena se fundamente en una actividad probatoria que el órgano judicial haya examinado directa y personalmente y en un debate público en el que se respete la posibilidad de contradicción. También inciden en el tema las Sentencias del Tribunal Europeo de Derechos Humanos, ( SSTEDH) de 29 de octubre de 1991, caso Jan Ake Andersson c. Suecia y de 5 de diciembre de 2002, caso Hoppe c.Alemania.

En aplicación de esta doctrina hemos dicho que el respeto a los citados principios de publicidad, inmediación y contradicción exige que el Tribunal de apelación oiga personalmente a los testigos, peritos y acusados que hayan prestado testimonio y declaración en el acto del juicio, dado el carácter personal de estos medios de prueba, a fin de llevar a cabo su propia valoración y ponderación y corregir la efectuada por el órgano de instancia, de manera que el órgano de apelación no puede operar una modificación de los hechos probados que conduzca a la condena del acusado, si tal modificación no viene precedida del examen directo y personal de los acusados o testigos en un debate público en el que se respete la posibilidad de contradicción.'

Dit això, la Sala ha de posar de manifest la impossibilitat legal de declarar d'ofici la nul litat de la sentencia dictada en primera instancia, doncs tal com estableix l' article 240.2 apartat segon de la LOPJ 'En ningún caso podrá el Juzgado o Tribunal, con ocasión de un recurso, decretar de oficio una nulidad de las actuaciones que no haya sido solicitada en dicho recurso, salvo que apreciare falta de jurisdicción o de competencia objetiva o funcional o se hubiese producido violencia o intimidación que afectase a ese Tribunal',

Per tant, la Sala no pot entrar en valoracions sobre l'existència o no d'error en l'apreciació de la prova en els supòsits de sentencies absolutòries, quan la part apel lant no ha sol licitat de forma fonamentada la nul litat de la sentencia, perquè si no es possible en segona instancia la condemna de l'acusat absolt en la primera, i el Tribunal tampoc pot acordar d'ofici, sense petició del recurrent, la nul litat de la sentencia dictada en primera instancia, s'haurà de desestimar aquest motiu el recurs d'apel lació interposat amb impossibilitat de entrar en el fons de la qüestió plantejada al no ser possible la seva estimació en els termes en que esta interessada.

Tercer.Com sigui que la doctrina constitucional esmentada és tan clara i reiterada que el seu desconeixement a hores d'ara resulta clarament temerari, les costes d'aquesta instància s'han d'imposar a la part recurrent, que l'ha ignorada en aplicació del que disposa l' article 240.3r. de la vigent Llei d'enjudiciament criminal .

Fallo

1. Desestimem el recurs d'apel lació interposat per la representació de María Milagros y confirmem íntegrament la sentencia dictada pel Jutjat Penal num. 1 de Mataro en el Judici Rapit 69/2017 en data 23 de novembre de 2017 .

2. S'imposen a l'apel lant les costes processals causades en aquesta segona instància.

Aquesta sentència no és ferma, i contra la mateixa es pot interposà recurs de cassació per infracció de llei si es considera que, atesos els fets que es declaren provats en la resolució, s'ha infringit un precepte penal de caràcter substantiu o una altra norma jurídica del mateix caràcter que hagi de ser observada en l'aplicació de la llei penal, preparant el recurs mitjançant un escrit autoritzat per un advocat i un procurador, si el recurrent no és el Ministeri fiscal, escrit presentat dins dels cinc dies següents al de l'última notificació de la sentència, i en el qual s'ha de demanar testimoniatge de la sentència i manifestar la classe de recurs que s'intenti utilitzar.

Així ho disposa el Tribunal i ho signen els magistrats que el formen.


Fórmate con Colex en esta materia. Ver libros relacionados.